La sèrie CALASSANÇ és una petita sèrie, que de moment consta de 8 geoamagatalls, forma part d'un conjunt de geoamagatalls situalts a la zona del Pallars Jussà. Aquests geoamagatalls estan col·locats en llocs on es relaciona la història d'aquests directament amb Sant Josep Calassanç fundador de l'Escola Pia.

És possible que puguis fer tota aquesta sèrie en tot un dia sencer. De totes maneres et recomanem quedar-te a passar uns dies en aquesta zona tant privilegiada.

Els geoamagatalls de la sèrie CALASSANÇ són:

Acabats els estudis a l'Estudi General de Lleida i sacerdot des de 1583, mossèn Josep Calassanç s'incardinà el 1587 a la seva diòcesi a la Seu d'Urgell, com a secretari del capítol de canonges i mestre de cerimònies de la catedral. El procurador del bisbat doctor Antoni de Gallart nomenà el 1588 Calassanç rector de la parròquia de Claverol i Hortoneda sense obligació de residència. Continuà residint a la Seu i nomenà un vicari resident per Claverol, mossèn Miquel Perot. Mossèn Calassanç visità diverses vegades la seva parròquia, però s'hostatjava a casa de la família Motes, al Pont de Claverol.

Mossèn Calassanç decidí marxar a Roma per acomplir-hi algunes qüestions a favor del bisbat. Però a la ciutat dels papes es commogué davant la necessitat que patien els infants i inicià el 1597 l'Escola Pia al barri del Trastevere.

Abans de sortir cap a Roma, el 6 de novembre de 1591, davant del notari de Tremp Lluís Vidal renuncià el càrrec de rector de Claverol a favor de mossèn Jaume Segur, però es reservà 17 escuts de pensió.

Tot seguit davant del notari Gaspar Mua creà amb aquesta pensió una obra pia o fundació per a després de la seva mort. Els rèdits del capital acumulat servirien per comprar cada any, després de Pasqua, blat que es repartiria a les famílies necessitades de la parròquia de Claverol. Així es va fer des de 1648 fins a 1833, any en que les lleis desamortitzadores espanyoles arrabassaren l'obra pia. El poble agraït pel gest del seu antic rector, quan el 1768 el Papa el proclamà sant, erigí el dia de la seva festa, 27 d'agost, com la Festa Major del poble.

Si vols saber una mica més de la relació de St. Josep Calassanç amb aquesta zona del Pallars Jussà, pots descarregar-te aquest pdf.

Sant Josep Calassanç i Gastó

El castell de Mur és un exemplar important de l'arquitectura civil del segle XI situat al municipi de Castell de Mur, al Pallars Jussà.

Al seu redós hi hagué el poble castral de Mur, abandonat des de molt antic, al qual pertanyia l'església de Santa Maria de Mur. Aquesta església es troba a poca distància del castell.

Castell de Mur.[1]

Documentat des del 969 en un document perdut, però citat pel Pare Villanueva en el seu Viaje literario a la Iglesias de España, fou un dels castells que estigué en possessió d'Arnau Mir de Tost. Aquest noble urgellenc va ser qui va prendre la iniciativa en la nova organització territorial de la frontera i a qui Ramon IV de Pallars Jussà cedí en feu el castell com a dot quan el 1055 es casà amb Valença, filla del comte. A la mort d'Arnau Mir de Tost, la possessió del castell i territori retornà al comte pallarès en virtut del seu testament, atès que el següent comte de Pallars Jussà fou el seu nét.

Els anys successius, el seus dominis van créixer de tal manera que aviat s'hi van afegir més fortaleses com els castells de Guàrdia, Estorm, Moror, l'Alzina i Puigcercós.

En morir Arnau Mir, va lliurar les seves possessions a la seva filla Valença, i al seu nét Arnau. A partir d'aquí, les següents generacions continuarien fent créixer el patrimoni heretat. Continuà en mans dels comtes de Pallars, fins que, més endavant, en la seva època més esplendorosa, pertangué als Mur, que hi tenien el centre de la seva baronia.

La relació d'aquest castell amb Sant Josep Calassanç ve donada pel Bisbe d'Urgell contemporani a aquest, el bisbe Capella (que ho va ser-ho durant els anys 1588-1609). El bisbe Capella volia eliminar els privilegis de Pabordia (jurisdicció civil i eclesiàstica sobre diferents pobles de l'entorn) que havia obtingut el monestir. D'aquesta manera el Bisbat podia recaptar directament els delmes per poder-los invertir en la creació d'un conjunt d'escoles per tots els pobles de la zona. Una idea innovadora per l'època que pretenia donar formació als més desfavorits. Sant Josep Calassanç va estar present en tot el procés i possiblement va ser un dels primers moment on va tenir la idea que en un futur es va plasmar amb la creació de les Escoltes Pies. Malauradament, el paper que acreditava l'eliminació de la Pabordia va "desaparèixer" abans de ser entregat i no va ser fins el 1836, que aquest privilegi va ser revocat.

Castell de Mur amb Santa Maria de mur al fons.

REFERÈNCIES