La sèrie CALASSANÇ és una petita sèrie, que de moment consta de 8 geoamagatalls, forma part d'un conjunt de geoamagatalls situalts a la zona del Pallars Jussà. Aquests geoamagatalls estan col·locats en llocs on es relaciona la història d'aquests directament amb Sant Josep Calassanç fundador de l'Escola Pia.

És possible que puguis fer tota aquesta sèrie en tot un dia sencer. De totes maneres et recomanem quedar-te a passar uns dies en aquesta zona tant privilegiada.

Els geoamagatalls de la sèrie CALASSANÇ són:

Acabats els estudis a l'Estudi General de Lleida i sacerdot des de 1583, mossèn Josep Calassanç s'incardinà el 1587 a la seva diòcesi a la Seu d'Urgell, com a secretari del capítol de canonges i mestre de cerimònies de la catedral. El procurador del bisbat doctor Antoni de Gallart nomenà el 1588 Calassanç rector de la parròquia de Claverol i Hortoneda sense obligació de residència. Continuà residint a la Seu i nomenà un vicari resident per Claverol, mossèn Miquel Perot. Mossèn Calassanç visità diverses vegades la seva parròquia, però s'hostatjava a casa de la família Motes, al Pont de Claverol.

Mossèn Calassanç decidí marxar a Roma per acomplir-hi algunes qüestions a favor del bisbat. Però a la ciutat dels papes es commogué davant la necessitat que patien els infants i inicià el 1597 l'Escola Pia en el barri del Trastevere.

Abans de sortir cap a Roma, el 6 de novembre de 1591, davant del notari de Tremp Lluís Vidal renuncià el càrrec de rector de Claverol a favor de mossèn Jaume Segur, però es reservà 17 escuts de pensió.

Tot seguit davant del notari Gaspar Mua creà amb aquesta pensió una obra pia o fundació per a després de la seva mort. Els rèdits del capital acumulat servirien per comprar cada any, després de Pasqua, blat que es repartiria a les famílies necessitades de la parròquia de Claverol. Així es va fer des de 1648 fins a 1833, any en que les lleis desamortitzadores espanyoles arrabassaren l'obra pia. El poble agraït pel gest del seu antic rector, quan el 1768 el Papa el proclamà sant, erigí el dia de la seva festa, 27 d'agost, com la Festa Major del poble.

Si vols saber una mica més de la relació de St. Josep Calassanç amb aquesta zona del Pallars Jussà, pots mirar aquest petit fulletó.

Sant Josep Calassanç i Gastó

Claverol és un poble del terme municipal de Conca de Dalt, a la comarca del Pallars Jussà. Fins al 1969 fou cap d'un municipi propi, que comprenia, a més de Claverol, els pobles del Pont de Claverol, Sant Martí de Canals i Sossís, a més de l'enclavament dels Masos de Baiarri, entre els termes de la Pobla de Segur, Baén (ara, Baix Pallars) i Hortoneda de la Conca.

És al marge esquerre de la Noguera Pallaresa, damunt d'un turó, des d'on es domina gran part de la subcomarca de la Conca de Dalt. Conserva encara l'estructura defensiva de vila closa, i una torre d'origen altmedieval, que formava part de tota la xarxa defensiva del Pallars quan era frontera amb Al-Àndalus, cap als segles X-XI. El poble nasqué, probablement, com a poble castral a redòs del castell de Claverol. Encara actualment es pot apreciar la seva organització urbanística de poble clos medieval.

Claverol el 1912[1]	Claverol el 2011[2]

L'església parroquial actual de Claverol és bastant moderna. Està dedicada a Sant Cristòfol, i no presenta elements que suscitin cap mena d'interès arquitectònic o històric. En fou rector, al segle XVI, Josep Calassanç i Gascó, elevat als altars després de la seva mort (Sant Josep Calassanç), fundador de les Escoles Pies. En fou nomenar rector el febrer del 1588 i s'hi estigué tres anys justos, atès que el 1591 ja era a Roma. Combinà el càrrec de rector de Claverol amb el de visitador de l'oficialat de Tremp.

El campanar de Sant Cristòfol de Claverol conserva quatre campanes de bella sonoritat. A la sagristia, a més, es conserva la roda, en algunes contrades anomenada matajueus, que era el substitut de les campanes durant la Setmana Santa. Com que es considerava que el toc de campanes era massa alegre per a l'esperit d'aquells dies, els tocs es feien amb la roda, de fusta, que emetia un so somort.
Actualment la rectoria de la parroquia de Sant Cristòfol de Claverol s'ha convertit en una casa de colònies propietat de l'Escola Pia de Catalunya, anomenada Rectoria de Claverol.

Les fotos spoilers us poden ajudar, tot i que l'amagatall és molt fàcil de trobar.

Rectoria de Claverol per la porta principal.	Esglèsia de Sant Cristòfol de Claverol.[2]

REFERÈNCIES