La sèrie CALASSANÇ és una petita sèrie, que de moment consta de 8 geoamagatalls, forma part d'un conjunt de geoamagatalls situalts a la zona del Pallars Jussà. Aquests geoamagatalls estan col·locats en llocs on es relaciona la història d'aquests directament amb Sant Josep Calassanç fundador de l'Escola Pia.

És possible que puguis fer tota aquesta sèrie en tot un dia sencer. De totes maneres et recomanem quedar-te a passar uns dies en aquesta zona tant privilegiada.

Els geoamagatalls de la sèrie CALASSANÇ són:

Acabats els estudis a l'Estudi General de Lleida i sacerdot des de 1583, mossèn Josep Calassanç s'incardinà el 1587 a la seva diòcesi a la Seu d'Urgell, com a secretari del capítol de canonges i mestre de cerimònies de la catedral. El procurador del bisbat doctor Antoni de Gallart nomenà el 1588 Calassanç rector de la parròquia de Claverol i Hortoneda sense obligació de residència. Continuà residint a la Seu i nomenà un vicari resident per Claverol, mossèn Miquel Perot. Mossèn Calassanç visità diverses vegades la seva parròquia, però s'hostatjava a casa de la família Motes, al Pont de Claverol.

Mossèn Calassanç decidí marxar a Roma per acomplir-hi algunes qüestions a favor del bisbat. Però a la ciutat dels papes es commogué davant la necessitat que patien els infants i inicià el 1597 l'Escola Pia en el barri del Trastevere.

Abans de sortir cap a Roma, el 6 de novembre de 1591, davant del notari de Tremp Lluís Vidal renuncià el càrrec de rector de Claverol a favor de mossèn Jaume Segur, però es reservà 17 escuts de pensió.

Tot seguit davant del notari Gaspar Mua creà amb aquesta pensió una obra pia o fundació per a després de la seva mort. Els rèdits del capital acumulat servirien per comprar cada any, després de Pasqua, blat que es repartiria a les famílies necessitades de la parròquia de Claverol. Així es va fer des de 1648 fins a 1833, any en que les lleis desamortitzadores espanyoles arrabassaren l'obra pia. El poble agraït pel gest del seu antic rector, quan el 1768 el Papa el proclamà sant, erigí el dia de la seva festa, 27 d'agost, com la Festa Major del poble.

Si vols saber una mica més de la relació de St. Josep Calassanç amb aquesta zona del Pallars Jussà, pots mirar aquest petit fulletó.

Sant Josep Calassanç i Gastó

Hortoneda de la Conca és un antic municipi que perdé la seva independència municipal el 1969, quan fou afegit al terme municipal de Pallars Jussà. El 1994 el municipi anomenat d'aquesta manera canvià el seu nom per l'actual, Conca de Dalt, en dividir-se Catalunya en comarques: el nom del municipi es podria confondre amb el de la comarca a la qual era adscrit. El terme actualment anomenat Conca de Dalt es formà amb la unió dels antics municipis d'Aramunt, Claverol, Hortoneda de la Conca i Toralla i Serradell.

El 1812 amb la implantació dels ajuntaments moderns fruit del desplegament de la Constitució de Cadis, es crearen en un primer moment els ajuntaments d'Herba-savina, Hortoneda i Pessonada. El febrer del 1847, en aplicar-se una nova llei municipal que limitava el manteniment dels ajuntaments a un mínim de 30 veïns (caps de família), aquests tres ajuntaments s'agruparen amb Hortoneda, que esdevingué cap del nou municipi, amb el nom d'aquest poble.

Sector nord-oest de l'antic terme d'Hortoneda de la Conca, amb el poble d'Hortoneda i, al fons, el Roc de Santa.[1]

Tota la part nord de l'antic terme d'Hortoneda de la Conca, més de la meitat de la seva extensió, pertany al poble d'Hortoneda. En aquesta part, pràcticament tots els barrancs i llaus segueixen la direcció nord-sud, decantant-se, en diversos graus, cap a ponent.

A l'extrem de llevant del territori d'Hortoneda hi ha, a la meitat sud, la Serra de Boumort, i a la nord, la vall del barranc de la Coma d'Orient. Enmig, la llau de Perauba marca una petita vall a la capçalera que neix de la mateixa Serra de Boumort i es va aprofundint i fent més important a mesura que avança i, sobretot, quan gira i se'n va cap al nord-oest.

La Serra de Boumort forma una de les Reserves Naturals més importants de Catalunya, que inclou la major part de l'antic terme municipal, a més de territoris dels termes limítrofs. El punt més elevat d'aquesta serra és el Cap de Boumort, de 2.076,2 m. alt.

Esglèsia de Santa Maria d'Hortoneda.	Serra del Boumort.[1]

REFERÈNCIES