La sèrie CALASSANÇ és una petita sèrie, que de moment consta de 8 geoamagatalls, forma part d'un conjunt de geoamagatalls situalts a la zona del Pallars Jussà. Aquests geoamagatalls estan col·locats en llocs on es relaciona la història d'aquests directament amb Sant Josep Calassanç fundador de l'Escola Pia.

És possible que puguis fer tota aquesta sèrie en tot un dia sencer. De totes maneres et recomanem quedar-te a passar uns dies en aquesta zona tant privilegiada.

Els geoamagatalls de la sèrie CALASSANÇ són:

Acabats els estudis a l'Estudi General de Lleida i sacerdot des de 1583, mossèn Josep Calassanç s'incardinà el 1587 a la seva diòcesi a la Seu d'Urgell, com a secretari del capítol de canonges i mestre de cerimònies de la catedral. El procurador del bisbat doctor Antoni de Gallart nomenà el 1588 Calassanç rector de la parròquia de Claverol i Hortoneda sense obligació de residència. Continuà residint a la Seu i nomenà un vicari resident per Claverol, mossèn Miquel Perot. Mossèn Calassanç visità diverses vegades la seva parròquia, però s'hostatjava a casa de la família Motes, al Pont de Claverol.

Mossèn Calassanç decidí marxar a Roma per acomplir-hi algunes qüestions a favor del bisbat. Però a la ciutat dels papes es commogué davant la necessitat que patien els infants i inicià el 1597 l'Escola Pia en el barri del Trastevere.

Abans de sortir cap a Roma, el 6 de novembre de 1591, davant del notari de Tremp Lluís Vidal renuncià el càrrec de rector de Claverol a favor de mossèn Jaume Segur, però es reservà 17 escuts de pensió.

Tot seguit davant del notari Gaspar Mua creà amb aquesta pensió una obra pia o fundació per a després de la seva mort. Els rèdits del capital acumulat servirien per comprar cada any, després de Pasqua, blat que es repartiria a les famílies necessitades de la parròquia de Claverol. Així es va fer des de 1648 fins a 1833, any en que les lleis desamortitzadores espanyoles arrabassaren l'obra pia. El poble agraït pel gest del seu antic rector, quan el 1768 el Papa el proclamà sant, erigí el dia de la seva festa, 27 d'agost, com la Festa Major del poble.

Si vols saber una mica més de la relació de St. Josep Calassanç amb aquesta zona del Pallars Jussà, pots mirar aquest petit fulletó.

Sant Josep Calassanç i Gastó

Claverol és un poble del terme municipal de Conca de Dalt, a la comarca del Pallars Jussà. Fins al 1969 fou cap d'un municipi propi, que comprenia, a més de Claverol, els pobles del Pont de Claverol, Sant Martí de Canals i Sossís, a més de l'enclavament dels Masos de Baiarri, entre els termes de la Pobla de Segur, Baén (ara, Baix Pallars) i Hortoneda de la Conca.

És al marge esquerre de la Noguera Pallaresa, damunt d'un turó, des d'on es domina gran part de la subcomarca de la Conca de Dalt. Conserva encara l'estructura defensiva de vila closa, i una torre d'origen altmedieval, que formava part de tota la xarxa defensiva del Pallars quan era frontera amb Al-Àndalus, cap als segles X-XI. El poble nasqué, probablement, com a poble castral a redòs del castell de Claverol. Encara actualment es pot apreciar la seva organització urbanística de poble clos medieval.

Claverol el 1912[1]	Claverol el 2011

Sant Aleix de Claverol és l'ermita que s'alça al cim del turó que porta el mateix nom de Claverol i que domina, a l'est, sobre aquesta població. Amb una altitud de 906 metres, s'arriba al cim del turó des de la carretera que va de Claverol a Hortoneda. Sortint de Claverol la pista es dirigeix cap al nord en una lleugera pujada que acaba en un revolt cap a l'est. Allí, a mà dreta, hi ha un trencant amb una pista forestal que s'enfila cap al cim del turó passant abans per una antena de telefonia mòbil. Si anem a peu, cal deixar la pista per avançar entre els arbusts i seguint la carena, al punt més alt trobem les ruïnes de Sant Aleix. Un parell de quilòmetres, seguint el camí, separa el poble de Claverol de l'ermita, en línia recta la distància és sols de 800 m.

Segons ens informa l'estudi monogràfic de la Catalunya Romànica^[2], Sant Aleix de Claverol és una antiga ermita d'origen romànic però amb molt poques referències documentals. Citem l'estudi:

Les restes conservades corresponen als murs laterals d'un edifici d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, del qual s'endevina el perímetre exterior. Devia estar coberta amb embigat de fusta, si tenim en compte l'escàs gruix de les seves parets, que es mantenen en una alçada variable, però no superior a 1,50 m. De les parets, a part el perímetre absidal, es conserven les cantonades de la façana oest, totalment desapareguda on devia situar-se la porta, de la qual no hi ha vestigis, com tampoc de camp finestra. L'aparell és de reble ben ordenat en filades que tenen una certa uniformitat, palesant formes constructives rurals, probablement del segle XI.

Tal com parla la Catalunya Romànica els vestigis són evidents però l'estat és ruinòs. Per aquest motiu, un grup de joves voluntaris dels grups Mou-te! de l'Escola Pia de Catalunya varen portar a terme un camp de treball d'humil reconstrucció de les parets i absis, així com la col·locació d'una senyera. Aquesta reconstrucció va permetre a aquest col·lectiu guanyar el 3r premi de la XXVa edició dels premis Jaume Ciurana. Els canvis, com es pot observar a les imatges inferiors, han estat humils però substancials i clarament visibles.

Ermita de Sant Aleix abans[2] (esquerra) i després (dreta) de la reconstrucció.
Senyera situada a Sant Aleix amb l'embassament de Sant Antoni al fons.

REFERÈNCIES