La sèrie CALASSANÇ és una petita sèrie, que de moment consta de 8 geoamagatalls, forma part d'un conjunt de geoamagatalls situalts a la zona del Pallars Jussà. Aquests geoamagatalls estan col·locats en llocs on es relaciona la història d'aquests directament amb Sant Josep Calassanç fundador de l'Escola Pia.

És possible que puguis fer tota aquesta sèrie en tot un dia sencer. De totes maneres et recomanem quedar-te a passar uns dies en aquesta zona tant privilegiada.

Els geoamagatalls de la sèrie CALASSANÇ són:

Acabats els estudis a l'Estudi General de Lleida i sacerdot des de 1583, mossèn Josep Calassanç s'incardinà el 1587 a la seva diòcesi a la Seu d'Urgell, com a secretari del capítol de canonges i mestre de cerimònies de la catedral. El procurador del bisbat doctor Antoni de Gallart nomenà el 1588 Calassanç rector de la parròquia de Claverol i Hortoneda sense obligació de residència. Continuà residint a la Seu i nomenà un vicari resident per Claverol, mossèn Miquel Perot. Mossèn Calassanç visità diverses vegades la seva parròquia, però s'hostatjava a casa de la família Motes, al Pont de Claverol.

Mossèn Calassanç decidí marxar a Roma per acomplir-hi algunes qüestions a favor del bisbat. Però a la ciutat dels papes es commogué davant la necessitat que patien els infants i inicià el 1597 l'Escola Pia en el barri del Trastevere.

Abans de sortir cap a Roma, el 6 de novembre de 1591, davant del notari de Tremp Lluís Vidal renuncià el càrrec de rector de Claverol a favor de mossèn Jaume Segur, però es reservà 17 escuts de pensió.

Tot seguit davant del notari Gaspar Mua creà amb aquesta pensió una obra pia o fundació per a després de la seva mort. Els rèdits del capital acumulat servirien per comprar cada any, després de Pasqua, blat que es repartiria a les famílies necessitades de la parròquia de Claverol. Així es va fer des de 1648 fins a 1833, any en que les lleis desamortitzadores espanyoles arrabassaren l'obra pia. El poble agraït pel gest del seu antic rector, quan el 1768 el Papa el proclamà sant, erigí el dia de la seva festa, 27 d'agost, com la Festa Major del poble.

Si vols saber una mica més de la relació de St. Josep Calassanç amb aquesta zona del Pallars Jussà, pots mirar aquest petit fulletó.

Sant Josep Calassanç i Gastó

Aramunt és la vila que centrava l'antic terme municipal del mateix nom, integrat el 1969 en el nou terme municipal de Pallars Jussà, format per la unió dels antics municipis d'Aramunt, Claverol, Hortoneda de la Conca i Toralla i Serradell. Aquest municipi utilitzà aquest nom fins el 1994, quan l'hagué de canviar pel de Conca de Dalt, per tal d'evitar confusions amb la comarca a la qual pertany. Pertany a la comarca del Pallars Jussà.

Es tracta de dos nuclis diferenciats: la vila vella, aturonada, actualment abandonada i en ruïnes, i la vila nova, tradicionalment anomenada les Eres. També hi havia hagut la caseria de Sant Miquel, actualment desapareguda sota les aigües de l'embassament de Sant Antoni.

L'actual església parroquial d'Aramunt.[1]

Segons alguns autors, Aramunt fou un dels llocs on s'establiren els colons durant la romanització.

La vella vila d'Aramunt nasqué segurament com a poble castral a redòs del Castell d'Aramunt, del qual queden algunes restes al capdamunt del turó que ocupa la vila vella. La vila fou abandonada del tot durant els dos primers terços del segle XX, tot i que encara va servir de refugi durant la guerra del 1936-39, i les cases van anar esfondrant-se, com també les dues esglésies que hi havia, la parroquial de Sant Fructuós i la de Sant Antoni.

Aramunt era una vila closa, amb almenys dos portals. Un d'ells, el principal, era l'entrada a la vila des del pla, on hi havia el raval de les Eres; l'altre, més petit, quedava entre el castell i l'església, al costat de la rectoria. Les mateixes cases formaven, a la major part del recinte, el tancat de la vila, de manera que a l'interior hi havia un sol carrer principal, el qual, fent un parell de revolts, per vèncer els 40 metres de desnivell existents entre el portal de baix i l'església de Sant Fructuós, o Fruitós.

El 1969 es va fer un intent de reconstruir les cases i tornar a habitar la vila vella, però l'intent no reeixí.

Sant Fructuós d'Aramunt és l'antiga església parroquial romànica de la vila d'Aramunt. És un bell exemplar romànic, actualment en curs de ser restaurat. Una mostra de la magnitud i importància de la vella vila d'Aramunt és que entre les restes conservades de la vila hi ha dues esglésies més: la romànica de sant Antoni i la de sant Joan, popularment anomenada de sant Joanet.

Al capdamunt del poble, a l'extrem de llevant, rere l'antiga església parroquial, hi ha restes del clos fortificat de la vila vella, amb restes d'una torre cantonera de planta circular.

Aramunt Vell entre 1912 i 1918.[1]	Aramunt Vell el 2012.
Ruïnes d'Aramunt Vell el 2012.

Si us plau, sigueu prudents i vigileu per on passeu.

REFERÈNCIES