Us proposo una bonica sèrie, tot seguint el curs de la riera de Vallvidrera.
LA RIERA DE VALLVIDRERA
La riera de Vallvidrera és un afluent del marge esquerre del riu Llobregat i únic curs d'aigua permanent del Parc de Collserola.
Segons es diu, neix sota els turons de Can Pasqual (470 m) i de Can Castellví (468 m), tot i que des que varen fer els túnels de Vallvidrera, la riera neix d’un gran canonada al costat de la carretera. La riera, anomenada de moltes altres maneres segons el tram on passa, te un recorregut de 12 km. Passa pel nucli vell de Vallvidrera (a prop de l'església de Santa María de Vallvidrera), per les Planes, la Floresta, la Rierada. Passa per sota de Sant Bartomeu de la Quadra, a tocar de Can Planes i Can Revella, i ja a Molins de Rei, surt pels ponts de Can Baruta per finalment desguassar al Llobregat (18 m). La riera manté un entorn natural de bosc de ribera, amb una frondosa vegetació, de la qual gaudireu si feu aquesta sèrie de catxes.
VIAL DE CORNISA
Per desgràcia i per molt contradictori que ho veiem, en el curs de l’excursió, veureu com s’hi realitzen moltes activitats de millora i manteniment; neteja, arranjament de marges, zones de protecció especial per a la recuperació de flora i fauna... tot i que tota aquesta zona, de Can Busquets a Can Baruta, té els dies comptats, ja que hi ha aprovat un projecte de fer una carretera ràpida de dos carrils per sentit, aprofitant la vall que crea la riera.
Nosaltres tenim clar que en pensem, tot i que deixarem que vosaltres mateixos en prengueu consciència i opinió una vegada hagueu fet aquest itinerari. De ben segur, un recorregut EN PERILL D’EXTINCIÓ.
Valgui dons aquesta sèrie com a tribut i divulgació d’una zona que segurament, de tirar aquests projecte endavant, pocs més coneixeran.
LA SÈRIE
Us proposem començar l’aventura de georecerca en els ponts de Can Baruta, a Molins de Rei, i tot remuntant el curs de la riera, arribarem fins a Can Busquets, ja a la Floresta.
El camí és planer i molt ombrívol, amb molt poc desnivell, ideal per a fer amb família, tot i que cal dir que en moltes èpoques de l’any, la riera porta força aigua (ep!!! un pam a la zona més profunda, no cal que porteu flotador), i tindreu que traspassar-la en moltes ocasions, per tant cal anar preparat amb el calçat adequat.
El recorregut, és d’anada i tornada, en un camí que fa uns 6,5 km de recorregut, per tant en fareu mes de 12 entre pitos i flautes. El camí us el podeu platejar de moltes i diferents maneres ja que es pot anar en cotxe al inici, ponts de Can Baruta (poligon industrial Riera del Molì), al final , a Can Busquets, (camí de sorra compactada i bo) i a la Rierada (carretera asfaltada tot just a mig camì).
A la Rierada, de Can Castellví i de Can Santoi, si teniu cap problema, esteu cansats o ja en teniu prou, surt el MolinsBus, que us portarà al centre de la vila.
Els horaris els podeu trobar aquí.
http://www.molinsderei.cat/ca/media/images/arees/sostenibilitat_i_territori/mobilitat/molins_bus_horaris_linia_mb3
Esperem que passeu un matí entretingut i divertit.
A la zona de la Rierada trobareu la granja escola de Can Castellví, així com els seu bar – restaurant on podreu complementar la ruta, sobretot si aneu amb canalla.
AIXÍ QUE RECORDEU...
- Tot i que anem tota l'estona al costat de la riera, no crec que sigui prudent veure’n l‘aigua.
- Porteu calçat adient per mullar-lo. Segur que passareu la riera un tou de vegades, si no és que hi teniu que caminar. Si aneu amb nens, serà divertit, però no anirà malament calçat de recanvi.
- Tot i que tot el recorregut estigui amenaçat pel VIAL DE CORNISA, és un terreny protegit. Sigueu curosos. No i deixeu deixalles ni malmeteu la natura.
- El recorregut és llarg, però força planer. Vigileu amb el transit en el tram de carretera de la Rierada (200mts)
- A la zona de bosc protegit (entre Camprecios i Can Busquets), caminar en silenci te premi. Els ocells us cantaran.
- Quasi tot el recorregut és per bosc frondós. Hi he anat moltes vegades a prendre mides i no és fàcil. Crec que són acurades, tot i això, no tingueu pressa. Deixeu que el vostre GPS faci la feina be. Deixeu-lo uns minuts per que prengui be la mesura. Sempre em puc haver equivocat jo, feu-m’ho saber.
|
A principis del segle passat Enric Llanés, propietari de la masia de Can Planes, torna de recollir les seves filles de l’estació del tren amb el carro, quan de sobte i sense que el cel donés avís comença a tronar, fer llampecs, i ploure com mai s’havia vist. En Llanés lluita i lluita contra la turmenta per poder arribar a casa el més aviat possible. Mentre conduïa el carro, tots anaven invocant la coneguda dita popular:
“Sant Marc, Santa Creu,
Santa Bàrbara no ens deixeu”
Agraïts per la sort que van tenir i amb la certesa de la protecció divina, en Llanés va aixecar una petita capella al costat de la masia que encara es conserva, dedicada a Sant Venceslao.
Informació extreta de:
http://www.guiaparcollserola.com/index.php/2009/07/can-planes/
De darrera mateix de l’oratori, trobem la sortida del desguàs de l’aigua del moli de Can Planes. Aquesta aigua anava per un aqüeducte fins als camps més alts i difícils de regar per estar la riera a un nivell inferior.
Aquest aqüeducte, personalment penso que és una de les zones que més em crida l’atenció de Collserola. El recordo de sempre, si passa per sobre tot venint de Molins de Rei pel terral, del Pla de les Bruixes. Hi he passat fins i to en bicicleta. Si el traspasseu (no us ho recomano, tot hom és responsable dels seus actes.. si es moll rellisca molt) veureu el marcat corriol que i baixa, senyal del seu us.
Segur que coincidiu amb mi, que és un racó magnífic i espectacular. Si el vial de cornisa tira endavant, aquest és un dels indrets que desapareixerà.
|