A The bordermarkers of the Pyrenees hi trobareu tota la informació sobre les mugues (mojones en castellà, bornes en francès), les fites que marquen la frontera entre França i Espanya.
---------------------------------------------------------------------------------------
<< Muga 553
554. Cruz esculpida en la cara inclinada y meridional de un peñasco situado en la orilla izquierda del rio de las Illas, en el Salt del Aiga.
Del Sal del Aiga se sube á lo más alto del Puig del Faix de Francia, de donde vuelve á tomarse la cadena principal cuya cresta se sigue constantemente hasta la señal 567 á la entrada del Coll de Panisas.
Arribar-hi i, sobretot, sortir-ne no és trivial. Ho he fet en els dos sentits i potser, només potser és una mica més fàcil fer-ho en sentit invers al track, baixant des de la Muga 555 i seguint la variant fins al camí principal per tornar donant la volta. El camí no té pèrdua, seguiu la valla de ben a prop tant pujant com baixant. Això sí, mireu el perfil del tram per tenir clar el què us espera.
Tota la informació del camí la teniu aquí.
>> Muga 555
---------------------------------------------------------------------------------------
Per a poder ser investits, els Reis d'Aragó havien de fer el Jurament per les Illes pel qual es comprometien a no separar mai la unió dels regnes d'Aragó, València i comtat de Barcelona, amb l'afegit incorporat per Pere el Cerimoniós de la unió del Regne de Mallorca i territoris adjacents:
"E mes la unio dels regnes d’Arago, Valencia e Comtat de Barchinona. E mes la unio del regne de Mallorques e illes a aquell adiacents e dels Comdats de Rosello e Serdanya de Conflent e Vallespir e vizcondado de Orladesi y Carlades y ab los dits regnes."
Jurament que va fer, com pertocava, Felip IV de Castella i III d’Aragó.
Jurament que va incomplir, se’n diu perjuri, en signar el Tractat dels Pirineus el 7 de novembre de 1659 cedint a França el comtat del Rosselló (que incloïa el Vallespir, el Conflent i el Capcir) i part del de la Cerdanya, sense ni tan sols informar-ne les Corts Catalanes. El que se’n diu un 155 avant la lettre.
Els negociadors francesos coneixien el territori pam a pam i els hàbits i costums locals. Els negociadors del rei eren buròcrates de la Cort que ni tan sols sabien que si pixes cara al vent et mulles. I així ens va anar als catalans.
La frontera exacta es va definir en tres tractats –Tractats de Baiona o Tractats de límits- entre el 1856 i el 1868 i es va materialitzar amb les mugues que ens ocupen.
Com a curiositat geogràfica el Tractat dels Pirineus es va signar a l'Illa dels Faisans, al riu Bidasoa, el condomini (de febrer a juliol és de jurisdicció espanyola i d'agost a gener francesa) més petit del món.