Skip to content

BARCELONA FLOWER EarthCache

A cache by XAX Message this owner
Hidden : 4/23/2020
Difficulty:
2.5 out of 5
Terrain:
1 out of 5

Size: Size:   other (other)

Join now to view geocache location details. It's free!

Watch

How Geocaching Works

Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions in our disclaimer.

Geocache Description:


BARCELONA FLOWER

CAT - ESP - ENG



Flor de Barcelona


L’origen del dibuix de la Flor de Barcelona s’atribueix a l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. El va utilitzar al 1900 en les rajoles en l'empedrat que conforma el paviment de l’entrada de carruatges de la Casa Amatller, ubicada davant d’on ens trobem ara mateix. El terra del vestíbul està cobert d'unes lloses dissenyades per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Es creu que es va inspirar en la flor de l’ametller perquè el cognom del burgès Amatller coincideix fonèticament amb ametller.


El dibuix, una flor amb quatre pètals, recorda al panot de flor barceloní. Tot i això, segons la dissenyadora industrial, màster en Disseny Urbà i autora de la tesina “El model de Barcelona d’espai públic i disseny urbà”, Danae Esparza, les lloses de la Casa Amatller no són l’origen del clàssic panot de flor barceloní. Si ens hi fixem, veurem que hi ha grans diferències entre aquesta llosa i el panot que s’ha utilitzat pels exteriors. La de la Casa Amatller està feta amb pedra natural i el patró de la figura està realitzada tota en baix relleu; en canvi, les de l’exterior són panots de ciment hidràulic i el baix relleu només es troba al contorn de la flor.

La pedra natural s'extreia de la muntanya de Montjuïc. ​​La Pedra de Montjuïc és un gres quarsític del Miocè superior explotat a diverses pedreres de Montjuïc, des de l'època romana fins a la meitat del segle XX. És una pedra compacta i resistent de coloracions blanques, vinoses i violàcies. La pedra de Montjuïc ha estat la pedra natural més emprada en la construcció a Barcelona i rodalies i de la qual són fets els principals edificis de Barcelona fins a la meitat dels anys vuitanta del segle XX. Es tracta d'un gres heteromètric en què predominen els grans de quars, subrodats o angulosos, amb quantitats menors de feldspats, moscovita, fragments de roques (micacites, quarsites, esquistos, etc.) i minerals pesants (zircó, turmalina i magnetita). El ciment és silícic. Es tracta d'una roca molt dura, de color entre gris i gris groguenc, sovint amb bandes i taques ferruginoses de color vinós.

El 1906 es van estandarditzar cinc models de panot: el de flor, el de quatre pastilles de xocolata (el més estès als carrers de Barcelona), el de quatre pastilles amb quatre cercles, el de cercles concèntrics i el de rombe amb quatre cercles. En l’actualitat, tot i que també es fan servir molts altres tipus de lloses com les de granit o formigó, d’aquests panots de principis del segle passat només s’instal·len el de flor i el de quatre pastilles, considerats, respectivament, el panot històric i el més funcional. De fet, el panot ocupa uns cinc milions de metres quadrats del sòl barceloní.


El panot, unes lloses de 20 per 20 centímetres, es va començar a utilitzar per resoldre els problemes de fang que tenia la ciutat a l’entrada del segle XX. Quan es va començar a urbanitzar l’Eixample, no es va fer d’una manera gaire homogènia. Cada veí pavimentava els 2,5 metres davant de casa seva amb el material que l’Ajuntament autoritzava, per exemple asfalt, pedra natural o ciment. El 1906, la pavimentació era tan caòtica que hi havia molt de fang i es coneixia Barcelona com a Can Fanga. La utilització del panot va representar la fi d’aquests problemes de pavimentació.

Amb l’expansió de l’Eixample, l’Ajuntament de Barcelona va decidir iniciar la pavimentació dels carrers de la ciutat. Per a això va treure un concurs públic en 1916 amb els cinc models de rajoles amb dibuixos geomètrics. El concurs va ser guanyat per l’empresa Escofet Tejera i Cia. Aquesta empresa havia importat, a finals del segle XIX, la tècnica de fabricació del paviment hidràulic. Fabricat amb ciment Portland, sorra i aigua, al produir-se amb una premsa hidràulica es podien fer les rajoles en sèrie. Anteriorment es feien de forma artesanal, el que era econòmicament inviable per poder pavimentar tota la ciutat.



Panot Gaudí

Al passeig de Gràcia trobem un altre tipus de panots, les dissenyades per Gaudí el 1904 i que estaven pensades per a l’interior de la Casa Batlló. El seu disseny és una altra mostra de genialitat gaudiniana: amb una sola peça es pot fer un mosaic infinit d’elements marins.


El 1997 es va fer un redisseny partint del motlle que Escofet tenia guardat. Per millorar la resistència, es va invertir el relleu ja que es situa a l’exterior i això comportaria un major desgast al panot amb relleu. Podem dir que aquest paviment cobreix una superfície de 60.000 metres quadrats.

El redisseny té una tonalitat verd-grisosa i de composició bicapa. És un paviment vibropremsat que té un gruix de 4,5 centímetres a diferència dels 20 centímetres de gruix que tenia l’original, ja que es tractava d’una rajola per a interiors. Es col·loca sobre un llit de morter (mescla de ciment amb sorra (àrids fins) i aigua) de 3 a 5 centímetres de gruix, que alhora s'assenta sobre una llosa de formigó (mescla de ciment (o un altre conglomerat) amb grava (àrids gruixuts), sorra (àrids fins) i aigua) d'entre 10 i 15 centímetres, segons el previst per a les futures càrregues del trànsit ocasional de vehicles. Té un pes de 6 kg.


Els perfils de sis costats ens recorden a les cel·les d’una bresca d’abelles o el dibuix de les closques de les tortugues. El dibuix fidel a l’original mostra les figures en baix relleu, l’estrella de mar, el cargol de mar i les algues, que evoquen la sinuositat del moviment marí. El seu format hexagonal dóna lloc a un paviment homogeni, continu i sense directrius, doncs la línia que separa cada peça queda oculta. I on la textura del seu relleu s’imposa gràcies a la llum. Un disseny fruit d’un gran geni, Gaudí.



Composició material panots

El ciment pòrtland és format per silicats i aluminats càlcics que han fet presa amb aigua. La seva resistència mecànica augmenta amb el pas del temps. S'obté a partir d'una barreja de roca calcària i argiles, mòltes finament, que se sotmeten al procés de clinquerització, consistent en la cocció a altes temperatures, amb fusió parcial. El pòrtland i els seus derivats (els ciments amb addicions i el ciment blanc) es molen juntament amb una petita quantitat de guix com a regulador de presa (si no n'hi hagués, el ciment solidificaria ràpidament en contacte amb l'aigua). El ciment pòrtland és habitualment de color gris, degut a la presència en la seva composició de silicats de ferro procedents de les argiles i calcàries emprades en la seva fabricació. ​Les matèries primeres del ciment pòrtland són calcària (CaO), sílice (SiO2), alúmina (Al2O3), i òxid de ferro (Fe2O3). Aquests components es combinen apropiadament per produir els diversos tipus de ciment pòrtland. Les matèries primeres seleccionades són mòltes, i es barregen en proporcions idònies per aconseguir la composició desitjada.

La sorra és un exemple de matèria granular. La sorra es crea per un procés natural dividint la roca finament, en partícules o grànuls que comprenen unes mides de 0,063 a 2 mil·límetres. Una partícula individual en aquest rang de mides s'anomena gra de sorra. La següent mida més petita en geologia és el llim: que són partícules per sota de 0,063 mm de mida. La següent classificació segons la mida per damunt de la sorra és la grava, amb partícules que s'estenen fins a 32 mm.

L'aigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O.

El formigó és el material de construcció resultant de la mescla de ciment (o un altre conglomerat) amb grava (pedrusca o àrids gruixuts), sorra (àrids fins) i aigua. La mescla de ciment amb sorra i aigua, anomenada morter, esdevé una pasta emmotllable amb propietats adherents, que en poques hores s'endureix i esdevé un material de consistència pètria.



Casa Amatller

Arrel de les tasques de restauració de la Casa Amatller entre el 2008 i el 2013 (on es va actuar en cobertes, espais comuns i patis, es va adequar la planta principal com a casa museu, es va habilitar un espai de la planta segona com a fons documental i d'estudi de la Fundació Amatller, entre d'altres), hem pogut saber que l'any 2012 es va procedir a l'adequació de l'entrada principal on hi ha els panots de pedra natural.


Treballs de restauració dels panots

Els originals, tal com hem dit anteriorment, són de Pedra de Montjuïc. Aquest tipus de pedra no és homogènia en quant a mida de gra ni de color. En quant a mida del gra, varia entre gres i microconglomerat. La variació de color li dona la diferent distribució d'òxids de ferro continguts en el ciment i l'acumulació de certs feldspats. Al ser una pedra que ja no es comercialitza ni s'exploten els jaciments existents actualment esgotats, es va buscar un altre tipus de pedra similar.

Aquesta recerca es va fer a nivell mundial, per tal d'escollir un material que pogués ser emprat en els treballs d'intervenció i restauració del Patrimoni Històric Arquitectònic on fos necessari substituir o incorporar elements de pedra amb característiques el més similar possible a la Pedra de Montjuïc.

Es va trobar i escollir la Pedra d'Escòcia, utilitzada des d'inicis d'aquest mil·leni en intervencions en edificis tan singulars com la façana de la Catedral de Barcelona, la mateixa Casa Amatller o, fins i tot, en el Temple de la Sagrada Família.

Es van fer multitud d'estudis i assajos abans d'escollir-la. Entre ells, un amb sis mostres diferents de Pedra d'Escòcia comparant-les amb la Pedra de Montjuïc (composició, resistència, ...) i es va escollir la que s'hi assemblava més per substituir les peces malmeses que no es podien restaurar.


Les 6 mostres diferents de Pedra d'Escòcia

Els panots originals no són individuals, sinó que un panot està format per el conjunt de 8 flors. Per aconseguir el màxim de similitud, les pedres restaurades amb Pedra d'Escòcia es van picar a mà per elaborar la flor igual que les originals.

En una inspecció acurada del paviment de l'entrada de la Casa Amatller, es pot intentar distingir les peces originals de les de nova aportació.


Un dels panots nous de Pedra d'Escòcia en procés de restauració

Finalment, es va realitzar un treball d'abuixardat mecànic per recuperar el dibuix en les pedres originals que presentaven un deteriorament i un desdibuixat de la flor degut al desgast.

Deixant de banda els panots, aprofitant que ens trobem davant de la Casa Amatller, comentar-vos que està situada a la Mansana de la Discòrdia. Es tracta d'un conjunt de 5 edificis: casa Lleó Morera de Domènech i Montaner, casa Mulleras d'Enric Sagnier, casa Bonet de Marcel·lià Coquillat, casa Amatller de Puig i Cadafalch i casa Batlló d'Antoni Gaudí. Si bé totes són d'arquitectes reconeguts del modernisme, l'apel·latiu popular de Mansana de la Discòrdia es referia a la rivalitat professional entre Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí. Veureu que la major part de la façana està formada de pedra natural, concretament de la famosa Pedra de Montjuïc, però volem que observeu les diferents escultures que hi ha als marcs de pedra de les portes i finestres. Estan fetes també de pedra natural.

Sant Jordi i el Drac


Casa Batlló

Al costat de la Casa Amatller, tenim la Casa Batlló la qual també té a la façana pedra natural (a part de ferro, ceràmica, vidre i fusta). Podeu observar que hi ha dos tipus de pedra que componen la seva façana. La pedra de Montjuïc, visible a la Tribuna principal, a la Planta baixa i a les lloses de balconades, i el segon tipus de pedra és el marbre de Carrara, de color blanc, visible al passamans i a les balustrades de la primera planta.

 

Detall façana de la Casa Batlló abans de la darrera restauració

Aquesta façana va ser restaurada l'any 2001 i l'any 2019, es va fer una nova actuació per verificar que no hagin aparegut patologies noves i procedir a tasques de neteja, manteniment i conservació dels diferents elements que la componen, fet que s'ha pogut descobrir, entre d'altres, que es van utilitzar diferents morters d'adherència utilitzats a la façana i els cromatismes i colors originals de diferents elements.

S'ha comprovat que el recobriment que va afegir Gaudí a la façana estava perfectament adherit a la façana original i s'han reparat les zones desenganxades emplenant els buits amb morter de calç, mitjançant petits orificis a les juntes o extraient alguns cristalls.

També s'ha procedit a la neteja general de la façana. El seu objectiu ha estat eliminar el 100% de la brutícia, bàsicament pols i contaminació acumulats durant els anys. Com podeu observar, la Casa Batlló torna a brillar.



Preguntes

Per registrar aquest earthcache, haureu d'anar a les coordenades i enviar-nos un correu electrònic (podeu fer-ho des del nostre perfil) amb les respostes a les següents preguntes. Només contactarem si hi ha algun problema amb alguna de les respostes.


1. Quin malnom rebia Barcelona degut a la manca de pavimentació dels carrers?

A.- Camacu
B.- Can Fanga
C.- Ciutat de pixapins


2. Observa els panots de pedra natural de la flor de Barcelona (no cal que entreu dins l'edifici) i compara'ls amb els panots Gaudí de la vorera. Explica, amb les teves paraules, les principals diferències de la pedra natural amb el panot fet de ciment hidràulic.


3. Toca o observa detalladament un panot Gaudí. Creus que va ser bona idea fer-lo de relleu invers? Raona la teva resposta.


4. Quins dels següents compostos químics no és una materia primera del ciment pòrtland?

A.- H2SO4
B.- Al2O3
C.- Fe2O3


5.  Per la restauració dels panots de la Flor de Barcelona de la Casas Amatller, es va utilitzar un altre tipus de pedra similar a la Pedra de Montjuïc (composició, resistència, ...). Com s'anomena aquesta pedra?

A.- Pedra del Tibidabo
B.- Pedra de Carrara
C.- Pedra d'Escòcia


6. A la façana de la Casa Amatller hi ha diferents escultures. Busqueu l'escultura de Sant Jordi i el Drac de pedra natural (veure foto al listing), situada al costat de la porta d'entrada a l'edifici. Observa-la i fes-te una foto amb aquesta escultura. Penja-la al teu log (si no vols sortir, un paper amb el teu nick o el teu GPS amb l'escultura de Sant Jordi i el Drac serà vàlid). Recorda que aquesta fotografia és obligatòria per demostrar que has visitat aquest earthcache.


7. En relació a la restauració de la façana de la Casa Batlló, amb quin material es van reparar les zones desenganxades del recobriment de la façana?

A.- Formigó
B.- Morter de calç
C.- Superglue


8.  Observa la façana de la Casa Batlló i compara-la amb la darrera fotografia "Detall façana Casa Batlló abans de la darrera restauració". Explica amb les teves paraules perquè creus que ha canviat tant el color de la pedra natural de la façana.


9. OPCIONAL.  Fes-te una foto original on hi surti algun panot de la Flor de Barcelona (si la porta està tancada, entre els panots Gaudí hi ha algun panot vermell de la Flor de Barcelona). També en podeu trobar a la resta de la ciutat, n'hi ha molts!


Si no rebem les respostes, el log serà borrat sense previ avís.

També podran ser borrats tots els logs que no incloguin la fotografia obligatòria de la pregunta 6 (des de l'actualització de les guidelines del juny de 2019, la fotografia pot ser obligatòria per demostrar que s'ha visitat el lloc).


VERSION EN CASTELLANO

BARCELONA FLOWER (ESP)


Flor de Barcelona

El origen del dibujo de la Flor de Barcelona se atribuye al arquitecto modernista Josep Puig i Cadafalch. Lo utilizó el 1900 en las baldosas en el empedrado que conforma el pavimento de la entrada de carruajes de la Casa Amatller, ubicada delante de donde nos encontramos ahora mismo. El suelo del vestíbulo está cubierto de unas losas diseñadas por el arquitecto Josep Puig i Cadafalch. Se cree que se inspiró en la flor del almendro porque el apellido del burgués Amatller coincide fonéticamente con ametller (ametller es almendro en catalan).


El dibujo, una flor con cuatro pétalos, recuerda a la loseta de flor barcelonesa. Sin embargo, según la diseñadora industrial, máster en Diseño Urbano y autora de la tesina "El modelo de Barcelona de espacio público y diseño urbano", Danae Esparza, las losas de la Casa Amatller no son el origen de la clásica loseta de flor barcelonesa. Si nos fijamos, veremos que hay grandes diferencias entre esta losa y la loseta que se ha utilizado para los exteriores. La de la Casa Amatller está hecha con piedra natural y el patrón de la figura está realizada toda en bajorrelieve; en cambio, las del exterior son losetas de cemento hidráulico y el bajo relieve sólo se encuentra en el contorno de la flor.

La piedra natural se extraía de la montaña de Montjuïc. La Piedra de Montjuïc es un gres cuarzoso del Mioceno superior explotado en varias canteras de Montjuïc, desde la época romana hasta la mitad del siglo XX. Es una piedra compacta y resistente de coloraciones blancas, vinosas y violáceas. La piedra de Montjuïc ha sido la piedra natural más utilizada en la construcción en Barcelona y cercanías y de la que están hechos los principales edificios de Barcelona hasta la mitad de los años ochenta del siglo XX. Se trata de un gres heterométrico en el que predominan los granos de cuarzo, subrodados o angulosos, con cantidades menores de feldespatos, moscovita, fragmentos de rocas (micacitas, cuarcitas, esquistos, etc.) y minerales pesados ​​(circón, turmalina y magnetita) . El cemento es silíceo. Se trata de una roca muy dura, de color entre gris y gris amarillento, a menudo con bandas y manchas ferruginosas de color vino.

En 1906 se estandarizaron cinco modelos de loseta: el de flor, el de cuatro pastillas de chocolate (el más extendido en las calles de Barcelona), el de cuatro pastillas con cuatro círculos, el de círculos concéntricos y el de rombo con cuatro círculos. En la actualidad, aunque también se utilizan muchos otros tipos de losas como las de granito u hormigón, de estas losetas de principios del siglo pasado sólo se instalan el de flor y el de cuatro pastillas, considerados, respectivamente, la loseta histórica y la más funcional. De hecho, la loseta ocupa unos cinco millones de metros cuadrados del suelo barcelonés.


La loseta, unas losas de 20 por 20 centímetros, se empezó a utilizar para resolver los problemas de barro que tenía la ciudad en la entrada del siglo XX. Cuando se empezó a urbanizar el Eixample, no se hizo de una manera muy homogénea. Cada vecino pavimentaba los 2,5 metros frente a su casa con el material que el Ayuntamiento autorizaba, por ejemplo asfalto, piedra natural o cemento. En 1906, la pavimentación era tan caótica que había mucho barro y se conocía Barcelona como Can Fanga (fang es barro en catalan). La utilización de la loseta representó el fin de estos problemas de pavimentación.

Con la expansión del Eixample, el Ayuntamiento de Barcelona decidió iniciar la pavimentación de las calles de la ciudad. Para ello sacó un concurso público en 1916 con los cinco modelos de losas con dibujos geométricos. El concurso fue ganado por la empresa Escofet Tejera y Cía. Esta empresa había importado, a finales del siglo XIX, la técnica de fabricación del pavimento hidráulico. Fabricado con cemento portland, arena y agua, al producirse con una prensa hidráulica se podían hacer las baldosas en serie. Anteriormente se hacían de forma artesanal, lo que era económicamente inviable para poder pavimentar toda la ciudad.


Loseta Gaudí

En el paseo de Gracia encontramos otro tipo de losetas, las diseñadas por Gaudí en 1904 y que estaban pensadas para el interior de la Casa Batlló. Su diseño es otra muestra de genialidad gaudiniana: con una sola pieza se puede hacer un mosaico infinito de elementos marinos.

En 1997 se hizo un rediseño partiendo del molde que Escofet tenía guardado. Para mejorar la resistencia, se invirtió el relevo ya que se sitúa en el exterior y esto conllevaría un mayor desgaste a la loseta con relieve. Podemos decir que este pavimento cubre una superficie de 60.000 metros cuadrados.

El rediseño tiene una tonalidad verde-grisácea y de composición bicapa. Es un pavimento vibroprensado que tiene un grosor de 4,5 centímetros a diferencia de los 20 centímetros de espesor que tenía el original, ya que se trataba de una baldosa para interiores. Se coloca sobre una lecho de mortero (mezcla de cemento con arena (áridos finos) y agua) de 3 a 5 centímetros de espesor, que a la vez se asienta sobre una losa de hormigón (mezcla de cemento (u otro conglomerado) con grava (áridos gruesos), arena (áridos finos) y agua) de entre 10 y 15 centímetros, según lo previsto para las futuras cargas del tráfico ocasional de vehículos. Tiene un peso de 6 kg.


Los perfiles de seis lados nos recuerdan a las celdas de un panal de abejas o el dibujo de los caparazones de las tortugas. El dibujo fiel al original muestra las figuras en bajorrelieve, la estrella de mar, la caracola y las algas, que evocan la sinuosidad del movimiento marino. Su formato hexagonal da lugar a un pavimento homogéneo, continuo y sin directrices, pues la línea que separa cada pieza queda oculta. Y donde la textura de su relieve se impone gracias a la luz. Un diseño fruto de un gran genio, Gaudí.


Composición materiales losetas

El cemento portland es formado por silicatos y aluminatos cálcicos que han hecho presa con agua. Su resistencia mecánica aumenta con el paso del tiempo. Se obtiene a partir de una mezcla de roca caliza y arcillas, molidas finamente, que se someten al proceso de clinqueritazición, consistente en la cocción a altas temperaturas, con fusión parcial. El portland y sus derivados (los cementos con adiciones y el cemento blanco) se muelen junto con una pequeña cantidad de yeso como regulador de toma (si no fuera así, el cemento solidificaría rápidamente en contacto con el agua). El cemento portland es habitualmente de color gris, debido a la presencia en su composición de silicatos de hierro procedentes de las arcillas y calizas utilizadas en su fabricación. Las materias primas del cemento portland son caliza (CaO), sílice (SiO2), alúmina (Al2O3), y óxido de hierro (Fe2O3). Estos componentes se combinan apropiadamente para producir los diversos tipos de cemento portland. Las materias primas seleccionadas son molidas, y se mezclan en proporciones idóneas para lograr la composición deseada.

La arena es un ejemplo de materia granular. La arena se crea por un proceso natural dividiendo la roca finamente, en partículas o gránulos que comprenden unas dimensiones de 0,063 a 2 milímetros. Una partícula individual en este rango de tamaños se denomina grano de arena. El siguiente tamaño más pequeño en geología es el limo: que son partículas por debajo de 0,063 mm de tamaño. La siguiente clasificación según el tamaño por encima de la arena es la grava, con partículas que se extienden hasta 32 mm.

El agua es un compuesto químico transparente, inodoro, insípido, químicamente formado por hidrógeno y oxígeno, de fórmula química H2O.

El hormigón es el material de construcción resultante de la mezcla de cemento (u otro conglomerado) con grava (pedrusco o áridos gruesos), arena (áridos finos) y agua. La mezcla de cemento con arena y agua, llamada mortero, se convierte en una pasta moldeable con propiedades adherentes, que en pocas horas se endurece y se convierte en un material de consistencia pétrea.


Casa Amatller

A raíz de las tareas de restauración de la Casa Amatller entre el 2008 y el 2013 (donde se actuó en cubiertas, espacios comunes y patios, se adecuó la planta principal como casa museo, se habilitó un espacio de la planta segunda como fondo documental y de estudio de la Fundación Amatller, entre otros), hemos podido saber que el año 2012 se procedió a la adecuación de la entrada principal donde están los losetas de piedra natural.


Trabajos de restauración de las losetas

Los originales, tal como hemos dicho anteriormente, son de Piedra de Montjuïc. Este tipo de piedra no es homogénea en cuanto a tamaño de grano ni de color. En cuanto a tamaño del grano, varía entre gres y microconglomerado. La variación de color le da la diferente distribución de óxidos de hierro contenidos en el cemento y la acumulación de ciertos feldespatos. Al ser una piedra que ya no se comercializa ni se explotan los yacimientos existentes actualmente agotados, se buscó otro tipo de piedra similar.

Esta investigación se realizó a nivel mundial, con el fin de elegir un material que pudiera ser empleado en los trabajos de intervención y restauración del Patrimonio Histórico Arquitectónico donde fuera necesario sustituir o incorporar elementos de piedra con características lo más similar posible a la Piedra de Montjuïc.

Se encontró y se escogió la Piedra de Escocia, utilizada desde inicios de este milenio en intervenciones en edificios tan singulares como la fachada de la Catedral de Barcelona, ​​la misma Casa Amatller o, incluso, en el Templo de la Sagrada Familia.

Se hicieron multitud de estudios y ensayos antes de escogerla. Entre ellos, uno con seis muestras diferentes de Piedra de Escocia comparándolas con la Piedra de Montjuïc (composición, resistencia, ...) y se escogió la que se parecía más para sustituir las piezas dañadas que no se podían restaurar.

Las 6 muestras diferentes de Piedra de Escocia

Los losetas originales no son individuales, sino que una loseta está formada por el conjunto de 8 flores. Para conseguir el máximo de similitud, las piedras restauradas con Piedra de Escocia se picaron a mano para elaborar la flor igual que las originales.

En una inspección cuidadosa del pavimento de la entrada de la Casa Amatller, se puede intentar distinguir las piezas originales de las de nueva aportación.


Una de las losetas nuevas de Piedra de Escocia en proceso de restauración

Finalmente, se realizó un trabajo de abujardado mecánico para recuperar el dibujo en las piedras originales que presentaban un deterioro y un desdibujado de la flor debido al desgaste.

Dejando de lado los losetas, aprovechando que nos encontramos ante la Casa Amatller, comentaros que está situada en la Manzana de la Discordia. Se trata de un conjunto de 5 edificios: casa Lleó Morera de Montaner, casa Mulleras de Enric Sagnier, casa Bonet de Marcell·lià Coquillat, casa Amatller de Puig i Cadafalch y casa Batlló de Antoni Gaudí. Si bien todas son de arquitectos reconocidos del modernismo, el apelativo popular de Manzana de la Discordia se refería a la rivalidad profesional entre Montaner, Puig i Cadafalch y Antoni Gaudí. Veréis que la mayor parte de la fachada está formada de piedra natural, concretamente de la famosa Piedra de Montjuïc, pero queremos que veais las diferentes esculturas que hay en los marcos de piedra de las puertas y ventanas. Están hechas también de piedra natural.

Sant Jordi y el Dragón


Casa Batlló

Junto a la Casa Amatller, tenemos la Casa Batlló la cual también tiene en la fachada piedra natural (aparte de hierro, cerámica, vidrio y madera). Puede observarse que hay dos tipos de piedra que componen su fachada. La piedra de Montjuïc, visible en la Tribuna principal, en la Planta baja y en las losas de balcones, y el segundo tipo de piedra es el mármol de Carrara, de color blanco, visible al pasamanos y en las balaustradas de la primera planta.

 
Detalle fachada de la Casa Batlló antes de la última restauración

Esta fachada fue restaurada en el año 2001 y en el año 2019, se hizo una nueva actuación para verificar que no hayan aparecido patologías nuevas y proceder a tareas de limpieza, mantenimiento y conservación de los diferentes elementos que la componen, hecho que se ha podido descubrir, entre otros, que se utilizaron diferentes morteros de agarre utilizados en la fachada y los cromatismos y colores originales de diferentes elementos.

Se ha comprobado que el recubrimiento que añadió Gaudí en la fachada estaba perfectamente adherido a la fachada original y se han reparado las zonas despegadas rellenando los huecos con mortero de cal, mediante pequeños orificios en las juntas o extrayendo algunos cristales.

También se ha procedido a la limpieza general de la fachada. Su objetivo ha sido eliminar el 100% de la suciedad, básicamente polvo y contaminación acumulados durante los años. Como pueden observar, la Casa Batlló vuelve a brillar.



Preguntas

Para registrar este earthcache, tendréis que ir a las coordenadas y enviar un correo electrónico (puede hacerlo desde nuestro perfil) con las respuestas a las siguientes preguntas. Sólo contactaremos si hay algún problema con alguna de las respuestas.


1. ¿Qué mote recibía Barcelona debido a la falta de pavimentación de las calles?

A.- Camacu
B.- Can Fanga
C.- Ciutat de pixapins


2. Observa las losetas de piedra natural de la Flor de Barcelona (no hay que entrar dentro del edificio) y compáralos con las losetas Gaudí de la acera. Explica, con tus palabras, las principales diferencias de la piedra natural con la loseta hecha de cemento hidráulico.


3. Toca o observa detalladamente una loseta Gaudí. Crees que fue buena idea hacerla de relieve inverso? Razona tu respuesta.


4. ¿Cuáles de los siguientes compuestos químicos no es una materia prima del cemento portland?

A.- H2SO4
B.- Al2O3
C.- Fe2O3


5. Para la restauración de las losetas de la Flor de Barcelona de la Casa Amatller, se utilizó otro tipo de piedra similar a la Piedra de Montjuïc (composición, resistencia, ...). ¿Cómo se llama esta piedra?

A.- Piedra del Tibidabo
B.- Piedra de Carrara
C.- Piedra de Escocia


6. En la fachada de la Casa Amatller hay diferentes esculturas. Buscad la escultura de Sant Jordi y el Dragón de piedra natural (ver foto al listing), situada junto a la puerta de entrada del edificio. Obsérvala y hazte una foto con esta escultura. Cuélgala en tu log (si no quieres salir, un papel con tu nick o tu GPS con la escultura de Sant Jordi y el Dragón será válido). Recuerda que esta fotografía es obligatoria para demostrar que has visitado este earthcache.


7. En relación a la restauración de la fachada de la Casa Batlló, con qué material se repararon las zonas despegadas del recubrimiento de la fachada?

A.- Hormigón
B.- Mortero de cal
C.- Superglue


8. Observa la fachada de la Casa Batlló y comparala con la última fotografía "Detalle fachada Casa Batlló antes de la última restauración". Explica con tus palabras porque crees que ha cambiado tanto el color de la piedra natural de la fachada.


9. OPCIONAL. Hazte una foto original donde salga alguna loseta de la Flor de Barcelona (si la puerta está cerrada, entre las losetas Gaudí hay alguna loseta roja de la Flor de Barcelona). También podéis encontrar en el resto de la ciudad, hay muchas!



Si no recibimos las respuestas, el log será borrado sin previo aviso.

También podrán ser borrados todos los logs que no incluyan la fotografía obligatoria de la pregunta 6 (desde la actualización de las guidelines de junio de 2019, la fotografía puede ser obligatoria para demostrar que se ha visitado el sitio).


ENGLISH VERSION

BARCELONA FLOWER (ENG)


Barcelona Flower

The origin of the drawing of the Barcelona Flower is attributed to the modernist architect Josep Puig i Cadafalch. He used it in 1900 on the tiles in the cobblestones that make up the pavement of the carriage entrance of Casa Amatller (Amatller House), located in front of where we are now. The floor of the lobby is covered by slabs designed by the architect Josep Puig i Cadafalch. It is believed that it was inspired by the almond blossom because the surname of the bourgeois Amatller coincides phonetically with ametller (ametller is almond in catalan language).


The drawing, a flower with four petals, reminds us of the flower tile of Barcelona. However, according to the industrial designer, master's degree in Urban Design and author of the dissertation "The Barcelona model of public space and urban design", Danae Esparza, the slabs of Casa Amatller are not the origin of the classic tile of flower from Barcelona. If we look at it, we will see that there are big differences between this slab and the tile that has been used by exteriors. The Casa Amatller is made of natural stone and the pattern of the figure is made all in bas-relief; On the other hand, those from the outside are panels of hydraulic cement and the bas-relief is only on the outline of the flower.

The natural stone was extracted from the Montjuïc mountain. The Montjuïc Stone is a Upper Miocene quartzite sandstone exploded in several quarries in Montjuïc, from the Roman period to the middle of the 20th century. It is a compact and resistant stone with white, vinous and violet colors. The Montjuïc stone has been the most used natural stone in the construction in Barcelona and surroundings and from which the main buildings of Barcelona are made until the mid-eighties of the 20th century. It is a heterometric sandstone in which quartz grains predominate, subrodated or angular, with smaller amounts of feldspars, muscovite, rock fragments (micacites, quartzites, shales, etc.) and heavy minerals (zircon, tourmaline and magnetite). The cement is siliceous. It is a very hard rock, colored between gray and yellowish gray, often with bands and ferruginous spots of vinous color.

In 1906 five tile models were standardized: the flower, the four chocolate pills (the most widespread in the streets of Barcelona), the four tablets with four circles, that of concentric circles and the rhombus with four circles. Nowadays, although many other types of slabs such as granite or concrete are also used, these tiles of the beginning of the last century, only install the flower tiles and the four chocolate pills are are considered, respectively, the historic and most functional tile. In fact, the tile occupies about five million square meters of Barcelona's land.

The tile, slabs of 20 by 20 centimeters, was first used to solve the city's mud problems at the beginning of the 20th century. When the urbanization of the Eixample began, it was not done in a very homogeneous way. Each neighbor paved the 2,5 meters in front of his house with the material authorized by the City Council, for example asphalt, natural stone or cement. In 1906, the paving was so chaotic that there was a lot of mud and Barcelona was known as Can Fanga (fang is mud in catalan language). The use of cobblestones marked the end of these paving problems.

With the expansion of the Eixample, Barcelona City Council decided to start paving the city's streets. For this he took out a public contest in 1916 with the five models of tiles with geometric drawings. The contest was won by Escofet Tejera and Cia. This company had imported, at the end of the 19th century, the manufacturing technique of the hydraulic pavement. Manufactured with portland cement, sand and water, when produced with a hydraulic press the tiles could be made in series. Previously they were made of artisan form, which was economically unviable to be able to pave the entire city.


Gaudí tiles

On Passeig de Gràcia we find another type of tiles, those designed by Gaudí in 1904 and which were designed for the interior of the Casa Batlló. Its design is another example of Gaudí's genius: with a single piece you can make an infinite mosaic of marine elements.

In 1997 a redesign was made based on the mold that Escofet had kept. To improve the resistance, the relief was reversed as it is located on the outside and this leads to greater wear on the embossed tile. We can say that this pavement covers an area of 60,000 square meters.

The redesign has a green-gray hue and two-layer composition. It is a vibro-pressed floor that is 4,5 centimeters thick as opposed to the 20 centimeters thick that the original was, as it was an interior tile. It is placed on a mortar bed (mixture of cement with sand (fine aggregates) and water) of 3 to 5 centimeters thick, which at the same time settles on a concrete slab (mixture of cement (or other conglomerate) with gravel (thick aggregates), sand (fine aggregates) and water) between 10 and 15 centimeters, as planned for future occasional vehicle traffic loads. It has a weight of 6 kg.


The six-sided profiles remind us of the cells of a honeycomb or the drawing of turtle shells. The drawing faithful to the original shows the figures in bas-relief, the starfish, the sea snail and the algae, which evoke the sinuosity of the marine movement. Its hexagonal format gives rise to a homogeneous, continuous and unmanaged pavement, because the line that separates each piece is hidden. And where the texture of its relief is imposed by light. A design created by a great genius, Gaudí.


Tiles material composition

Portland cement is formed by calcium silicate and aluminates that have been damaged with water. Its mechanical resistance increases with the passage of time. It is obtained from a mixture of finely ground limestone rock and clays, which are subjected to the clinkerization process, consisting of baking at high temperatures, with partial fusion. Portland and its derivatives (cement with additions and white cement) are milled together with a small amount of plaster as a regulator of prey (if there were none, the cement would solidify rapidly on contact with water). Portland cement is usually gray, due to the presence in its composition of iron silicates from the clays and limestones used in its manufacture. The raw materials of Portland cement are calcareous (CaO), silica (SiO2), alumina (Al2O3), and iron oxide (Fe2O3). These components are appropriately combined to produce different types of portland cement. The selected raw materials are ground, and mixed in suitable proportions to achieve the desired composition.

Sand is an example of granular matter. The sand is created by a natural process dividing the rock finely, into particles or granules that include sizes of 0,063 to 2 millimeters. An individual particle in this size range is called sand grain. The next smallest size in geology is slime: which are particles below 0,063 mm in size. The next classification according to the size above the sand is gravel, with particles extending up to 32 mm.

Water is a transparent, odorless, tasteless chemical compound, chemically composed of hydrogen and oxygen, of chemical formula H2O.

Concrete is the building material resulting from the mixture of cement (or other conglomerate) with gravel (stone or thick aggregates), sand (fine aggregates) and water. The cement mixture with sand and water, called mortar, becomes a moldable paste with adherent properties, which in a few hours hardens and becomes a material of stony consistency.



Casa Amatller

As a result of the restoration work on Casa Amatller (Amatller House) between 2008 and 2013 (where work was carried out on roofs, common areas and courtyards, the main floor was adapted as a museum house, a space on the second floor was enabled as in the documentary and study collection of the Fundació Amatller, among others), we were able to find out that in 2012 the main entrance where the natural stone panels are located was adapted.


Tile restoration work

The originals, as we said before, are from Montjuïc Stone. This type of stone is not homogeneous in terms of grain size or color. As for grain size, it varies between sandstone and microconglomerate. The color variation gives it the different distribution of iron oxides contained in the cement and the accumulation of certain feldspars. Being a stone that is no longer marketed or exploited existing sites currently depleted, another similar type of stone was sought.

This research was done worldwide, in order to choose a material that could be used in the intervention and restoration of the Historical Architectural Heritage where it was necessary to replace or incorporate stone elements with characteristics as similar as possible to the Montjuïc Stone.

The Scottish Stone was found and chosen, used since the beginning of this millennium in interventions in such unique buildings as the façade of the Cathedral of Barcelona, ​​the Casa Amatller itself or even in the Temple of the Sagrada Família.

Many studies and essays were done before choosing it. Among them, one with six different samples of Scottish Stone comparing them with the Montjuïc Stone (composition, resistance, ...) and the one that looked more like it was chosen to replace the damaged pieces that could not be restore.


The 6 different samples of Scottish Stone

The original tiles are not individual, but a tile consists of the set of 8 flowers. To achieve maximum similarity, the stones restored with Scottish Stone were chopped by hand to make the flower just like the originals.

In a careful inspection of the pavement of the entrance of the Casa Amatller, it is possible to try to distinguish the original pieces from those of new contribution.


One of the new Scottish Stone tiles in the restoration process

Finally, mechanical plastering work was carried out to recover the pattern on the original stones which showed deterioration and blurring of the flower due to wear.

Leaving aside the tiles, taking advantage of the fact that we are in front of the Casa Amatller, we tell you that it is located in the Blockof Discord. It is a group of 5 buildings: Casa Lleó Morera by Domènech i Montaner, Casa Mulleras by Enric Sagnier, Casa Bonet by Marcel·lià Coquillat, Casa Amatller by Puig i Cadafalch and Casa Batlló by Antoni Gaudí. Although all are recognized architects of modernism, the popular appeal of Block of Discord referred to the professional rivalry between Montaner, Puig i Cadafalch and Antoni Gaudí. You will see that most of the facade is made of natural stone, specifically the famous Montjuïc Stone, but we want you to observe the different sculptures in the stone frames of the doors and windows. They are also made of natural stone.

Sant Jordi and the Dragon


Casa Batlló

Next to the Casa Amatller, we have the Casa Batlló (Batlló House) which also has natural stone on the facade (apart from iron, ceramics, glass and wood). You can see that there are two types of stone that make up its facade. The Montjuïc Stone, visible in the main grandstand, on the ground floor and on the balcony slabs, and the second type of stone is the Carrara Marble, white in color, visible on the handrails and balustrades on the first floor.

 
Facade detail of Casa Batlló before the last restoration


This facade was restored in 2001 and in 2019, a new action was taken to verify that no new pathologies have appeared and to proceed with the tasks of cleaning, maintenance and conservation of the different elements that make it up, a fact that has been was able to discover, among others, that different adhesion mortars used on the facade and the original chromatisms and colors of different elements were used.

It has been verified that the coating that Gaudí added to the facade was perfectly adhered to the original facade and the detached areas have been repaired by filling the gaps with lime mortar, using small holes in the joints or removing some crystals.

The general cleaning of the facade has also been carried out. Its goal has been to remove 100% of the dirt, basically dust and pollution accumulated over the years. As you can see, Casa Batlló is shining again.



Questions

To register this earthcache, you must go to the coordinates and send us an email (you can do it from our profile) with the answers to the following questions. We will only contact you if there is a problem with any of the answers.


1. What mote was receiving Barcelona due to the lack of paving of the streets?

A.- Camacu
B.- Can Fanga
C.- City of Pixapins


2. Observe the natural stone tile of the Barcelona Flower (you don't have to enter the building) and compare them with the Gaudí tiles on the sidewalk. Explain, in your own words, the main differences of natural stone with the tile made of hydraulic cement.


3. Touch or observe a Gaudí tile in detail. Do you think it was a good idea to do it with an inverse relief? Reason your answer.


4. Which of the following chemical compounds is not a raw material for portland cement?

A.- H2SO4
B.- Al2O3
C.- Fe2O3


5. For the restoration of the panots of the Barcelona Flower of the Casa Amatller, another type of stone similar to the Montjuïc Stone was used (composition, resistance, ...). What is this stone called?

A.- Tibidabo Stone
B.- Carrara Stone
C.- Scottish Stone


6. There are different sculptures on the facade of Casa Amatller. Observe the sculpture of Sant Jordi and the Dragon of natural stone (see photo in the listing), located next to the entrance door of the building. Observe it and take a picture with this sculpture. Upload it to your log (if you don't want to appear at the photo, a paper with your nick or your GPS with the sculpture of Sant Jordi and the Dragon will be valid). Remember that photography is obligatory to prove that you have visited this earthcache.


7. About the restoration of the facade of Casa Batlló, with what material were the areas detached from the covering of the facade repaired?

A.- Concrete
B.- Lime mortar
C.- Superglue


8.  Observe the facade of the Casa Batlló and compare it with the last photo "Facade detail of Casa Batlló before the last restoration". Explain in your own words why you think the natural stone of the facade has changed color so much.


9. OPTIONAL. Take an original photo of a Barcelona Flower tile (if the door is closed, among the Gaudí tiles there are a red Barcelona Flower tile). You can also find them in the rest of the city, there are many!


If we do not receive the answers, the log will be deleted without prior notice.

All logs that do not include the obligatory photo of the question 6 may also be deleted (since the update of the June 2019 guidelines, the photography may be required to prove that the site has been visited).

Additional Hints (No hints available.)