COVA DELS BASSIETS:
En principi la font dels Basiets abastia la localitat de l 'Orxa. Sembla ser, que buscant major cabal, gent del lloc van baixar per un avenc que es trobava prop de l'esmentat naixement, trobant-se amb que als 10 m. de profunditat existia un riu subterrani les aigües provenien del sostre d'una mitjana sala. Posats a treballar, a primers de segle XX es va extreure a l'exterior el cabal subterrani a través d'un túnel pel qual avui dia vam entrar a la cavitat, rellançant en diverses ocasions obres de captació del total de les aportacions que desguassaven a la sala per al més òptim aprofitament.
En 1.970 l'administració provincial va obrir un pou de les aigües actualment s'abasteixen aconseguint per fi que arribés fins les llars, ja que fins a aquesta data tan solament tenien l'aigua que els arribava de la cova als seus més de 14 fonts repartides per tot el poble.
Actualment hi ha tres fonts que provenen de la deu subterrani dels Basiets.
Al novembre de 1.953, un grup d'espeleòlegs de la Secció d'Espeleologia del CE d'Alcoi, format per F. Perez, E. Vilaplana, J. Arañó, R. Vilaplana, R. Esteve, F. Vázquez, I. Jordà, C . Blanquer, A. Dobón i G. Pla. Exploren tota la cavitat alçant un
croquis topogràfic sense que es trobi res més del que ja es coneixia.
En 1.961, és Miguel Abad qui realitza, al capdavant dels espeleòlegs alcoians, una nova i profunda exploració arribant a punts no assolits per l'expedició de 1.953, alçant ia un plànol topogràfic bastant ampli de la cova.
COM ARRIBAR:
Des de L'Orxa i per la pista forestal de Vilallonga que circula per la Safor, es pren la primera desviació a la dreta que es troba a uns 4 kM. de distància. Aproximadament a 100 m. l'entroncament, podrem observar la foto superior. Seguint aquesta desviació i a uns 5 km., Justament en una àmplia i tancada corba a la dreta, s'obre una petita esplanada a la nostra esquerra en ple revolt, i al fons, podem observar una caseta, per la qual entrarem a la cavitat. Les claus de la porta les té l'Ajuntament, havent de sol·licitar-les amb anterioritat.
- Es recomana seguir el track de la ruta que trobareu a la següent adreça de wikilock:
https://https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12863350
Identificador de la ruta: 12863350
DESCRIPCIÓ DE LA BOCA I VOLTANTS:
Com es veu, la caseta que cobreix la boca d'entrada al túnel de desguàs queda a l'esquerra del conjunt. Des de la seva alçada i formant tres graons, s'obren sengles terrasses en què s'intueix una zona d'esplai amb taules i bancs. Davant nostre s'obre una esplanada o ampli camí destinat a l'aparcament de vehicles. Al final del camí, s'inicien les tres terrasses indicades. Baixant a la terrassa inferior i a la dreta segons baixem les escales, es troba una font d'aigua potable, procedent d'una deu que emergeix uns metres més amunt, en ple llit del barranc.
Sobre la caseta i enmig de bancals abandonats, a uns 15 m. de desnivell i 50 de distància, es troben dos brocals de pou tapats amb sengles lloses de ciment. Aquests dos pous comuniquen amb la primera sala de la cavitat en la qual es van dur a terme les obres
de canalització de les aigües subterrànies.
ESPIROMETRIA I DESCRIPCIÓ TOPOGRÀFICA:
La boca queda situada dins de la casella i s'obre en forma de pou, mesura una mica més de mig metre quadrat, descendint en vertical 2 m. El pou està instal·lat amb quatre graons i dóna entrada a un túnel artificial d'1 m. d'amplada per 1,70 m. d'altura mitjana al llarg de 36 m. Tot això en direcció E per anar torçant cap al S i SSW en el seu tram final. El túnel porta una suau pendent ascendent al principi,
accentuant en els seus últims metres, arribant a una quota de 3 m. sobre la seva entrada després d'un últim tram en escala.
Al final del túnel entrem a la que anomenem sala de les Chorreras. En ella s'han renovat sòls i parets formant un dipòsit, en el qual es recullen les aigües, que provenen del sostre principalment i formen petites aportacions. De vegades, després de fortes pluges, augmenten
extraordinàriament de cabal, arribant a impedir l'accés a la cavitat pel túnel, en quedar totalment inundat.
La sala de les Chorreras presenta una amplada mitjana de 5 m. per altures que oscil·len entre 7 i 1,50 m. i 20 m. de llarga, quedant orientada de SW a NE. En el seu extrem SW s'obre un túnel artificial de 21 m. de recorregut, 1 m. d'amplada mitjana i 1,70 m. d'alçada, finalitzant en una petita cavitat excavada en el "tap".
En el punt on connecta el corredor d'entrada, s'ha disposat el petit estany de recollida d'aigües, sobre el qual i procedent del sostre, emana una important surgència que es precipita a l'estany en petits dolls i abundant degoteig en
l'estío, augmentant extraordinàriament després de les pluges.
Al NE de la sala de les Chorreras s'observa una cúpula d'uns 7 m. d'alçada, sobre la qual es veu el brocal del pou indicat anteriorment. Així mateix i a uns 5 m. de l'entrada al corredor artificial situat al SW d'aquesta sala, s'observa l'altre brocal sobre una cúpula formada a mitges entre natural i artificial.
Seguint la cavitat cap al NE de la sala en qüestió i arran de terra, s'obre una entrada en la qual estan disposats uns graons descendents, que condueixen ja a la cova natural i sense obres en l'actualitat (Novembre 2003). A partir d'aquest punt, la cova torça cap al NNW, penetrant en una sala de sostre baix i sòl cobert de blocs laminars en els que s'observen concrecions. Passats uns 15 m. s'obre en direcció NE una gran sala anomenada de la Sorpresa de 30 m. de llarga, aconseguint en la seva part mitjana una amplada de 12 m. per 8 d'alçada. En el seu extrem més profund, situat a -11,5 m. de superfície, s'obre un estret pas descendent que condueix al corredor del Fang de 45 m. de recorregut, amb dos estrenyiments que divideixen el tram en tres parts iguals, orientant el primer cap al NE, el segon cap al NNW i el tercer cap al N 10ºW.
El primer tram aconsegueix una altura de fins a 2 m. amb 4 m. d'amplada, amuntegant gran quantitat d'argiles a la part dreta segons entrem, descendint el sostre a mesura que ens internem fins a arribar als 60 cm. d'alçada per no més d'1 m. d'amplada, donant entrada al segon tram de 3 m. d'amplada per 1,30 m. d'alçada i 10 m. de recorregut, finalitzant en un altre estret forat de no més de 40 cm. de diàmetre situat en roca molt corrosionada i sòl fangós. L'últim tram arriba només un metre d'alçada per 2 d'ample i 12 de llarg, finalitzant en un estret i impenetrable laminador, atacat per la corrosió.
El recorregut del tram en general està molt enfangat, presentant així mateix una forta corrosió i abundant concreció en la seva part final.
En algunes ocasions aquest túnel o tram de la cavitat s'ha trobat totalment inundat.
De nou a la sala de la Sorpresa i a través del seu lateral SE, en la seva part mitjana, s'obre, entre un munt de blocs i sostre llis i voltat, un pas d'uns 3 m. d'amplada per no més de 1,50 m. d'alçada, que dóna entrada a una altra gran sala anomenada de la Estalacmita. Aquesta sala queda disposada paral·lelament a la de la Sorpresa, aconseguint una amplada de 15 m., 45 m. de llarga i 12 m. d'alçada màxima. Pel seu extrem SW s'estrangula en un pas inclinat lateralment, eixamplant-immediatament, situant una sala arrodonida, el sòl queda cobert per lloses i argiles, observant-se una gran mola de "tap" a l'E de la sala, que en part desfigura la forma del recinte. En aquesta sala que anomenem del Bloc s'observen abundants argiles i gresos, així com una morfologia clàstica laminar d'argiles endurides que cobreix en gruixuda capa terra.
De nou a la sala de la Estalactita i en el seu extrem NW, s'obre una continuació amb fort pendent descendent que dóna pas a un corredor o galeria ubicat en un trencament vertical i un pla d'estratificació, formant una sala de sostre baix, 5 m . d'amplada 12 de llarga i 1,50 m. d'alçada a la que anomenem sala David Pla. Queda orientada de W a E 10ºN. En el seu extrem E s'obren dues laminadores de gran estretor, els recorreguts no sobrepassen els 8 m., Orientats un a l'N i un altre al S.
A la sala David i en els laminadors descrits abunda la concreció.
A la sala de la Estalactita en la seva part mitjana i a la dreta o E segons s'entra, s'obre un ampli racó en la base hi ha un petit llac, afavorit per un fort degoteig procedent del sostre, trobant-se a tan sols 7 m. de profunditat pel que fa a l'entrada de la cova.
La sala David es troba a -12,50 m. i el punt més profund de la cavitat, al final del tercer tram del corredor del Fang.
GENERALITATS ESPELEOLÒGIQUES:
Espeleomorfología:
Les formes generals de la cavitat ens indueixen a considerar-la com freàtica evolutiva, en la qual els processos clàstics han jugat un paper molt important.
Si bé del túnel d'entrada poc podem dir, en trobar recobert de parets artificials per les obres de condicionament dutes a terme per l'home, a la sala de les Chorreras, tot i estar estructurada artificialment en part, es pot observar, que a través d'una falla i partint d'un pla d'estratificació s'han format dues cúpules, una d'elles, aconseguint la superfície per la qual ha format un avenc, producte d'una erosió corrosió inversa a causa, possiblement, de l'ocupació complerta per les aigües de les fissures , tant procedents dels trencaments com dels plans d'estratificació.
Aquesta sala presenta un recinte homogeni per les obres efectuades, amb un sostre natural elevat i fissurat per on desguassen les aportacions hídriques més importants.
En el seu extrem SW s'obre un túnel semi artificial del qual també sorgeixen aportacions importants, especialment en la seva part mitja i així mateix pel sostre.
La sala de la Sorpresa, així com la de la Estalactita, a àmplies dimensions, presenta un sòl cobert per argiles i blocs solts, acumulant-se en el centre i al llarg de les sales el reble tallament procedent dels despreniments del sostre, producte de la erosió corrosió. Basem la nostra opinió d'una gènesi freàtica evolucionada, justament pels sediments i blocs d'argila endurida ( "Tap"), sostres arrodonits i allisats a la sala de la Sorpresa i plans a la sala de la Estalactita, configuració determinada per la tectònica, i principalment ajustada a la composició de la roca, bàsicament margosa, sorrenca i del "Tap" la sala del Bloc presenta una morfologia típicament clàstica, entre la qual s'observen, especialment entre aquesta i la unió amb la sala de la Estalactita, sostres i paredescon morfologia freàtica a pressió hidrostàtica.
La petita sala David, situada en un pla d'estratificació, presenta així mateix una morfologia freàtica encara conserva una primitiva estructura tectònica, sent molt semblants les galeries del Fang situades a partir de l'extrem NE de la sala de la Sorpresa.
Tectònica:
La cova en general queda situada entre dos sistemes de trencaments paral·leles, profundament carstificades. Les dues s'orienten de NE a SW, formant una d'elles la sala de les Chorreras, la Sorpresa i la galeria del Fang i paral·lelament l'altra la sala del Estalactita i galeria David. No obstant això, l'estructura del conjunt cavernari, ens indica que en general, la seva evolució s'ha accentuat en els plans d'estratificació, principalment a conseqüència de l'estructura de la roca estratificada, argilosa i sorrenca promovent una evolució clàstica de despreniment de sostres i parets .
Sedimentació:
Com ja hem al·ludit en anteriors punts, les argiles, sorres i reble laminar, principalment de gresos i argiles, ocupen tot el sòl de la cavitat, amuntegant les primeres en els laterals de les sales més grans i els últims al centre d'aquestes, justament en els llits dels llits secs. A les galeries del Fang i David, els sediments argilosos s'amunteguen a un dels costats del corredor, quedant la resta de les acumulacions pegat al costat contrari entre el sòl i la paret.
Bioespeleología:
Al parts de control de l'any 1.952 es descriu l'existència de "insectes de diversos tipus i coleòpters" sense que es prenguessin mostres.
En 1.981 es van capturar els següents exemplars:
1 Coleòpter (Leptino)
1 Isòpode (Oniscoidae)
3 Coleòpters Catopidae (Anillochamys bueni Jean)
(Classificació efectuada al Museu de Zoologia de Barcelona pels doctors: D. Francisco Espanyol i D. Olegario Escolà (Abril 1.982)
Per a signar el catxe:
Per poder signar aquest Earthcache hauràs de contestar unes preguntes. Totes les respostes són fàcils de contestar, però per contestar les 3 últimes, has d'anar al lloc de les coordenades.
Quan tinguis les respostes hauràs de enviar-me al correu correudenpatufet@gmail.com.
Un cop enviades, si són correctes, podràs logear el earthcache. Si alguna resposta no fos correcta, em posaria en contacte amb tu.
- Que argila és la que més abunda a la cova?
- La petita sala David, presenta una morfologia freàtica encara conserva una primitiva estructura... quin?
- A la sala de "Las Chorreras" s'han format dos cúpules, que ha causat que es formessin?
- A la sala "La Estalactita" hi ha diverses estalactites trencades, per que penses que estan trencades?
- De quin material són els graons d'accés a la cova?
- Què hi ha escrit en el cartell que hi ha al costat de la font?
- Què tacte tenen les estalactites?
- Has d'adjuntar una fotografia que demostri que has estat al lloc.