LES OMBRES DE LI – CHANG
“La màgia és com la vida:
Si et veuen el truc, la il·lusió desapareix”
Joan Forns i Jordana
Li-Chang
Qui era Li-Chang?
Per respondre aquesta pregunta comencem introduint aquesta descripció que fa en Jordi Jané, en el seu llibre Li-Chang, el xinès de Badalona:
“un badaloní que va saber empènyer l’art de la il·lusió fins als límits del possible. El seminarista esdevingut forner, el debutant que no se sap vestit de grum, el soldat que dispara cors als asos, l’artesà que deixa muts els directors més conspicus, l’artista a qui el mateix ambaixador de la Xina pren per xinés, l’escapista més veloç que el pensament. Tot això és Joan Forns i Jordana, ‘Li-Chang’, el xinès de Badalona.”
Jordi Jané
La seva vida artística és inseparable de la personal, ja que va comptar sempre amb la complicitat familiar, i durant anys, la seva dona i els seus fills, transformats com ell en xinesos, van treballar al seu costat i van contribuir a l’èxit dels seus espectacles.
La màgia de l’atzar
Després d'un breu període al seminari i mentre treballa d'ajudant de forner, un Joan Forns encara adolescent descobreix la màgia per atzar, veient un espectacle del Caballero Sallim (l'il·lusionista Millàs). Atret per aquest art, compra jocs a la botiga barcelonina El Rei de la Màgia i s'hi dedica amb devoció. Aconsegueix convèncer els seus pares, aleshores botiguers al carrer de Guifré de Badalona, que el seu futur és la màgia i es llança a la professió, deixant ben clar davant el públic que no és una qüestió de dots sobrenaturals, sinó de truc, imaginació i habilitat.
La metamorfosi xinesa
Fascinat pel gran mag Fu-Manchú (l'holandès D.T. Bamberg), que actua a Barcelona el 1933, Joan Forns es transforma en Ling-Fú. La indumentària xinesa i el peculiar accent oriental que ja no abandonarà mai, li donen un aire exòtic i misteriós que li fa guanyar popularitat. Ajudat pels pares, que s'afegiran a la companyia, crea el Gran Circ Forns, però la guerra ho espatlla tot. És cridat a files el 1937 i dos anys després, en acabar-se el conflicte, ha de començar de nou. A partir d'ara tindrà amb la complicitat de Ramona Mitjans (1916-2003), amb qui es casa el mateix 1939 i que, convertida en Miss Foo Ling, esdevindrà la seva companya incondicional i la seva ajudant més eficaç. Tindran dos fills: Joan Maria (1943), conegut com a Li- Chang júnior o Li-Chang II, i Montserrat (1953). Tots dos treballaran amb els seus pares i, com ells, adoptaran personalitats xineses.
Luxe asiàtic
El 1945, una qüestió de drets legals obliga Ling-Fú a renunciar al seu nom, i és així com passa a dir-se Li-Chang. Ja s'ha fet famós i el canvi el pot perjudicar, però aconsegueix de sortir-se'n i, sempre amb la família al costat, emprèn la producció de grans espectacles. Ara, la màgia s'integra en arguments oportunament amenitzats amb actuacions de revista. Són peces complexes, amb decorats i vestuaris molt luxosos i acurats, que impliquen la intervenció d'un considerable nombre de professionals i comporten una gran responsabilitat. Li-Chang, extremadament exigent, ho idea, ho prepara i ho controla tot fins al detall. És justament recompensat: crítica i públic queden seduïts i l'èxit l'acompanya arreu on va.
Un xinès que es menja el món
Buscant una vida professional més rendible i menys complicada, el 1955, un Li-Chang ja consagrat abandona la producció de grans espectacles i forma una companyia molt reduïda amb la seva família, incloent-hi la petita Montserrat. S'inicia així una brillant etapa de màxima projecció internacional, en què Li-Chang i el seu clan actuen en països com Alemanya, França, Itàlia, el Regne Unit o Israel, on són reclamats per televisions, i pels circs, locals i espectacles més selectes. La seva tècnica prodigiosa i una posada en escena sempre impecable han situat li Chang en el cim més elevat.
El sol es pon a orient
Després de tant temps de vida nòmada, el 1970 els Forns-Mitjans abandonen l'espectacle i s'estableixen a Castelldefels, on regenten un restaurant. Esporàdicament, pare i fill encara actuen, però aviat els joves es dediquen a altres professions. El 1979, Joan Forns i Jordana, que no ha deixat d'enyorar Li-Chang, pateix una greu malaltia a la gola i s'ha d'operar. Tot i que la intervenció és un èxit, se sent deprimit, però, de mica en mica, s'acaba recuperant i el 1983 es reincorpora a la màgia debutant al Llantiol. Amb Joan Maria, que ara l'ajuda entre bambolines per pur amor filial, continuarà fent els seus trucs, mentre, reconegut com un mestre també per les noves generacions, suma distincions i homenatges fins a la seva mort, el 12 de gener de 1998. Badalona, que ja l’havia homenatjat en vida, perpetua el seu record en el festival internacional de màgia que porta el seu nom, amb el qual també es designa una plaça de la ciutat.
Bibliografia:
Li-Chang, el xinès de Badalona, de Jordi Jané, editat pel Museu de Badalona i l’Ajuntament de Badalona
Agraïments:
Joan M. Forns, fill de Joan Forns (Li-Chang)
Jordi Jané, autor del llibre Li-Chang, el xinès de Badalona
Xavi Puk
Museu de Badalona i Ajuntament de Badalona
Per resoldre les coordenades que et portaran a la ‘baüla’¹ que amaga el tresor has de resoldre els trucs que et proposem...
Respon a les següents preguntes i completa les dades:
Fes recerca i observa!
A) De quin color era el dimoni de Li–Chang?
El demonio.................
(la resposta ha de ser en castellà)
Compta les lletres de la paraula resposta.......................
B) Observa la següent imatge:
A més dels nostres, quants ulls observen a la persona que camina?.................................
C) Suma dels números que corresponen a l’any del primer memorial Li–Chang...................
D) El director que va impulsar aquest festival és l’Enric Ruiz, un mag badaloní, que coneixem amb el nom artístic d’ Enric............... .
Quantes ‘o’ conté aquest pseudònim?..........................
E) Visiona el següent vídeo:
En Li–Chang juga en total amb_______ mocadors.
Divideix aquest número entre dos i obtindràs la solució.........
F) En Joan Forns (Li – Chang) va néixer el ............. d’abril de 1916.
¹Baüla: nom que utilizava en Li-Chang per denominar el bagul que feia servir a les seves actuacions