-
Difficulty:
-
-
Terrain:
-
Size: 
(micro)
Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions
in our disclaimer.
[CAT] Estadi de Sarrià [ENG] Sarria Stadium
[CAT] El 18 de febrer de 1923, en plena febre futbolística a Catalunya, l'Espanyol inaugurà el seu gran estadi, que rebé el nom de la carretera on es va construir, que unia les antigues ciutats de Barcelona i Sarrià, en un solar que rebia el nom de La Manigua de Can Ràbia donada la situació i l'arbrat de tota mena que envoltava el terreny. El cost va ser de 170.000 pessetes d´aquell temps. La primera pedra es col•locà el 31-12-1922 sota la supervisió de l'arquitecte Matías Colmenares. La previsió inicial de 40.000 espectadors, però a causa de la fallida de l'empresa constructora quan es va inaugurar només tenia capacitat per a 10.000 espectadors. El partit inaugural fou contra la Unió Esportiva Sants amb victòria blanc-blava per 4 a 1, el primer gol obra de Vicenç Tonijuan. Fou una bona època pel club. El 1929 el club guanya la seva primera copa d'Espanya. El 10 de febrer, a l'estadi de Sarrià, Josep 'Pitus' Prat marca el primer gol del primer campionat de Lliga espanyola. A l'equip del moment destacava per damunt de tothom "El Diví", Ricard Zamora. Però, a més dels diversos Campionats de Catalunya, no serà fins el 1940 que el club guanya la seva segona copa d'Espanya. Durant els anys quaranta-cinquanta, l'Espanyol recompra l'estadi, que pertanyia fins aleshores a la família De la Riva. Fou el president Paco Sáenz, amb la mediació de la Federació que obtingué la propietat de Sarrià l'any 1948 pel preu de 5 milions de pessetes. El 1951 s'enderrocava el xalet i s'inagurava el gol sud. Francesc Perelló va fer construir la nova tribuna i la graderia superposada l'any 1956, i el 1960 s'intal•là l'enllumenat artificial. Durant els anys seixanta jugaren a Sarrià destacats jugadors que feren vibrar el club, com Cayetano Re, Marcial, Rodilla, José María i Munt; però cal destacar sobretot a Ladislau Kubala (1963-1964) i Alfredo Di Stefano (1964-1967) que varen acabar la seva carrera a l'estadi de Sarrià. Després de baixar dos cops a Segona durant els seixanta, el club recupera un bon nivell a inicis dels setanta, amb figures com Daniel Solsona i el xilè Carlos Caszely. Manuel Meler, el president del moment, completà la graderia sud, aixecà la nova tribuna superior, instal•là la lateral i recompongué la inferior i el gol nord, tot això en dotze anys. Els moments més recordats de la història de l'estadi de Sarrià, és certament quan acollí la Copa del Món de futbol 1982. En efecte, l'estadi de l'Espanyol rep tres encontres del grup 3 de la Segona fase. La sort va fer que s'hi trobessin tres de les millors seleccions del moment i favorites al títol: Argentina (de Diego Maradona, Mario Alberto Kempes, Daniel Passarella...), Brasil (de Zico, Sócrates, Cerezo, Falcao, Eder...) i Itàlia (de Dino Zoff, Claudio Gentile, Marco Tardelli, Paolo Rossi...). El partit clau fou el tercer on Itàlia derrotà Brasil per 3 a 2, en un gran encontre que ha quedat gravat com dels millors mai disputats. Itàlia passà a la ronda de semifinals i s'encaminà directe cap al títol. Als anys vuitanta destacaren sobre la gespa dos jugadors mítics al club, John Lauridsen i Thomas N'Kono. L'equip fou finalista de la Copa de la UEFA el 1988. L'any 1992 fou seu de part del campionat de futbol dels Jocs Olímpics. Els problemes econòmics del club obliguen l'entitat a vendre l'estadi a promotors immobiliaris. L'últim partit a Sarrià és jugat contra el València CF el 21 de juny de 1997, i l'Espanyol guanya per 3 a 2 i l'últim gol el marca José Cobos. El club passa a jugar els seus encontres a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, a Montjuïc, fins l'any 2009, que es trasllada a l'Estadi Cornellà-El Prat.
[ENG] Estadi de Sarrià was a football stadium in Barcelona, Catalonia, Spain. The stadium was the home of RCD Espanyol from 1923 to 1997. The stadium was located in the Barcelona district of Sarrià and has become a legendary place for the Catalan club The stadium was named after the road in which it was constructed, which linked the ancient cities Barcelona and Sarria. Construction began on December 31, 1922 under the supervision of architect Matías Colmenares, and the cost was 170,000 pesetas. The initial forecast capacity was for 40,000 spectators, but due to the bankruptcy of the construction company the initial capacity was only for 10,000 spectators. The opening game was played on February 18, 1923 with RCD Espanyol beating UE Sants 4-1, the first goal scored by Vicenç Tonijuan. In 1929 the club won its first Cup in Spain. On 10 February, at the Sarria stadium, 'Pitus' Prats scored the first goal of the first Spanish league title. The team currently stood above everyone "The Divine", Ricardo Zamora. However, although the club won several Catalan Championships they had to wait until 1940 before winning their second cup in Spain. In 1951 terracing behind the south goal was demolished, and a new grandstand was built which was overlayed in 1956. In 1960 floodlights were installed. During the sixties, several outstanding players such as Cayetano Re, Martial, Rodilla, Jose Maria and Peck played at the Sarria Stadium, but especially noteworthy were Ladislao Kubala (1963–1964) and Alfredo Di Stefano (1964–1967) who finished his career at the Sarria stadium. After being relegated twice during the 1960s, the club recovered in the early 1970s with players like Daniel Solsona and Chilean Carlos Caszely. Manuel Meler, the president at the time, completed the southern tier raised above the new gallery, installed the lower side and reconstructed the north stand, all in twelve years. The most memorable moments in the history of the Sarria stadium were when it hosted the 1982 FIFA World Cup. The stadium held the three matches of Group C in the second round, with three of the favourites for the cup playing in this group: Argentina (Diego Maradona, Mario Kempes, Daniel Passarella), Brazil (Zico, Socrates, Falcao, Eder) and eventual champions Italy (Dino Zoff, Claudio Gentile, Marco Tardelli, Paolo Rossi). The key game was the third in which Italy defeated Brazil 3-2, in a match widely regarded as one of the best ever played at a World Cup. The stadium held the first leg of the final of the 1988 UEFA Cup, where Espanyol played Bayer Leverkusen. Unfortunately, the club's financial problems forced the company to sell the stadium to property developers. The last game played in Sarrià was against Valencia on June 21, 1997. Espanyol won 3-2 and the last goal was scored by then Valencia defender Ivan Campo. The club then played at the Montjuic Olympic Stadium until 2009, when it moved to the Estadi Cornellà-El Prat.
Additional Hints
(Decrypt)
[CAT] Tbyf nzo kvfcn!
[ENG] Fcnex Tbnyf!