El paper de fumar, també anomenat paper d'embolicar, és la fina fulla de paper que envolta el tabac per formar el cigarret. Aquest és un paper de gran qualitat fabricat a partir de fibres escollides, principalment de lli i palla d'arròs i blanquejat actualment amb productes exempts de clor i amb una petita part de la superfície engomada.
Encara que durant molts anys havia caigut en desús la seva utilització en llibrets per embolicar cigarretes a mà, i per tant va anar baixant la seva producció ja que s'havia estès el cigarret comercial. A l'augmentar el preu dels paquets de tabac, en gran part pels impostos afegits, això ha fet que el públic torni a embolicar cigarrets a mà o amb màquines casolanes.
El paper de fumar va sorgir a Espanya i mitjançant els fabricants espanyols es va anar estenent per tot Europa i, per antonomàsia, a Amèrica. A la fi de segle XIX les 266 tines destinades a fabricar paper de fumar representaven el 35% del total del paper fabricat a Espanya. D'elles 213 es concentraven a la Comunitat Valenciana i 33 a Catalunya. A la resta de Espanya havia altres instal·lacions dedicades a aquest tipus de paper, però no aconseguien un nivell de concentració significatiu
L'origen de l'empresa Miquel Costas, es remunta a l'any 1725, quan la família Miquel va començar a fabricar paper a mà a Catalunya.Un segle després (1879) Lorenzo i Antonio Miquel van fundar la societat Miquel i Costas, a més de posar en marxa la primera agència a Amèrica Llatina. El 1901 l'accionariat es va ampliar passant a denominar-se l'empresa Miquel Costas& Miquel. Compta amb una fàbrica de paper al municipi valencià de Mislata-l'antiga fàbrica Payá Miralles- on hi ha invertit 7,5 milions d'euros.
El 1934 Miquel i Costas era ja la major empresa dedicada a paper de fumar, amb una producció de 2.000 Tm (18% de la capacitat total de producció espanyola de paper), sumant a la qualitat del seu producte una xarxa comercial molt eficient dominant en els mercats americans, especialment a Cuba on tenien l'exclusiva i des d'on distribuïen a altres països llatinoamericans fins que van anar establint altres representacions.
El 1975 va incorporar a la paperera Payá Miralles, la fàbrica mislatera és una de les seves joies, i tres anys després, va començar a cotitzar en el mercat de la borsa
La fàbrica de paper Payá de Mislata ha obtingut un permís relacionat amb la seva situació mediambiental que li permet seguir en les seves actuals instal·lacions. D'aquesta manera, de moment, s'evita el trasllat que nombrosos veïns han vingut demanant en els últims anys després de queixar-se de les molèsties que els ocasionava i a què l'Ajuntament s'ha mostrat favorable.
L'esmentada fàbrica es va establir a Mislata després de la guerra civil espanyola al carrer de Sant Antoni, on abans hi havia un molí d'arròs. Té un ritme de producció de 24 hores al dia durant tot l'any, de manera que qualsevol opció per al seu trasllat implicaria una interrupció del procés de fabricació de forts costos.
L'actuació urbanística presentada per la pròpia empresa i aprovada pel consistori permetrà a la ciutat fer-se amb la propietat de la part posterior de les instal·lacions per construir-hi una gran zona verda.
Així mateix, en aquesta zona, al costat de l'actual tanca, l'empresa construirà una pantalla acústica natural gràcies a la plantació d'una gran filera d'arbres de considerables proporcions per reduir qualsevol molèstia que els treballs industrials poguessin provocar a la ciutadania.
El programa esmentat inclou també l'obertura total de l'carreró annex a la fàbrica per convertir-se en un carrer més del renovat entorn que se li pretén donar a la zona, i que inclourà també l'embelliment de la històrica i protegida Xemeneia Payá. Recull el PAI també diverses reformes en les seves instal·lacions, com el cas del trasllat d'una problemàtica caldera o la rehabilitació de la façana per imprimir-li una imatge modernista.
El papel de fumar, también llamado papel de envolver, es la fina hoja de papel que rodea el tabaco para formar el cigarrillo. Este es un papel de gran calidad fabricado a partir de fibras escogidas, principalmente de lino y paja de arroz y blanqueado actualmente con productos exentos de cloro y con una pequeña parte de la superficie engomada.
Aunque durante muchos años había caído en desuso su utilización en libritos para envolver cigarrillos a mano, por lo que fue bajando su producción ya que se había extendido el cigarrillo comercial. Al aumentar el precio de los paquetes de tabaco, en gran parte por los impuestos añadidos, esto ha hecho que el público vuelva a liar cigarrillos a mano o con máquinas caseras.
El papel de fumar surgió en España y mediante los fabricantes españoles se fue extendiendo por toda Europa y, por antonomasia, en América. A finales de siglo XIX las 266 tinas destinadas a fabricar papel de fumar representaban el 35% del total del papel fabricado en España. De ellas 213 se concentraban en la Comunidad Valenciana y 33 en Catalunya. En el resto de España había otras instalaciones dedicadas a este tipo de papel, pero no conseguían un nivel de concentración significativo
El origen de la empresa Miquel Costas, se remonta al año 1725, cuando la familia Miquel comenzó a fabricar papel a mano a Catalunya. Un siglo después (1879) Lorenzo y Antonio Miguel fundaron la sociedad Miquel y Costas, además de poner en marcha la primera agencia en América Latina. En 1901 el accionariado se amplió pasando a denominarse la empresa Miquel Costas & Miquel. Cuenta con una fábrica de papel en el municipio valenciano de Mislata-antigua fábrica Payá Miralles- donde ha invertido 7,5 millones de euros
En 1934 Miquel y Costas era ya la mayor empresa dedicada a papel de fumar, con una producción de 2.000 Tm (18% de la capacidad total de producción española de papel), sumando a la calidad de su producto una red comercial muy eficiente dominante en los mercados americanos, especialmente en Cuba donde tenían la exclusiva y desde donde distribuían a otros países latinoamericanos hasta que fueron estableciendo otras representaciones.
En 1975 incorporó a la papelera Payá Miralles, la fábrica mislatera es una de sus joyas, y tres años después, comenzó a cotizar en el mercado de la bolsa
La fábrica de papel Payá de Mislata ha obtenido un permiso relacionado con su situación medioambiental que le permite seguir en sus actuales instalaciones. De este modo, por el momento, se evita el traslado que numerosos vecinos han venido pidiendo en los últimos años después de quejarse de las molestias que les ocasionaba y al que el Ayuntamiento se ha mostrado favorable.
Dicha fábrica se estableció en Mislata tras la guerra civil española en la calle de San Antonio, donde antes había un molino de arroz. Tiene un ritmo de producción de 24 horas al día durante todo el año, por lo que cualquier opción para su traslado implicaría una interrupción del proceso de fabricación de fuertes costes.
La actuación urbanística presentada por la propia empresa y aprobada por el consistorio permitirá a la ciudad hacerse con la propiedad de la parte posterior de las instalaciones para construir una gran zona verde.
Asimismo, en esta zona, junto a la actual valla, la empresa construirá una pantalla acústica natural gracias a la plantación de una gran hilera de árboles de considerables proporciones para reducir cualquier molestia que los trabajos industriales pudieran provocar la ciudadanía.
El programa mencionado incluye también la apertura total del callejón anexo a la fábrica para convertirse en una calle más del renovado entorno que se le pretende dar a la zona, y que incluirá también el embellecimiento de la histórica y protegida Chimenea Payá. Recoge el PAI también varias reformas en sus instalaciones, como el caso del traslado de una problemática caldera o la rehabilitación de la fachada para imprimirle una imagen modernista.