Catalonia earthquake EarthCache

Què són els terratrèmols?

L’escorça terrestre està formada per grans plaques tectòniques, sobre les quals hi ha els oceans i els continents. Les plaques no estan fixes, es van desplaçant a velocitats que poden ser d’alguns centímetres a l’any. A més, no es mouen totes en el mateix sentit sinó que poden moure’s en sentits oposats.

Els moviments de les plaques acumula esforços en els seus límits. Quan la resistència dels materials de l’escorça no pot suportar els esforços acumulats es produeixen una ruptura i un alliberament sobtat de l’energia que s’havia anat acumulant, en forma d’ones que es propaguen en totes direccions produint una sacsejada del terreny. Aquest alliberament d’energia que es produeix en l’interior de la Terra es coneix com el terratrèmol.

Tenint en compte la informació bàsica del terratrèmol, hem de destacar que la Magnitud i intensitat són dos termes sovint confosos i, si bé és cert tenen una íntima relació, el seu significat és completament diferent. La magnitud és utilitzada per a quantificar la grandària dels sismes (mesura l'energia alliberada durant la ruptura d'una falla) mentre que la intensitat és una descripció qualitativa dels efectes dels sismes (els danys materials i econòmics soferts a causa de l'esdeveniment).

Situació sísmica de Catalunya

El terratrèmol i l'activitat volcànica de Catalunya és en gran part el resultat de la convergència entre les plaques euroasiàtica i africana, amb la microplaca ibèrica atrapada entre les dues i absorbint gran part de l'impacte. La taxa de sismicitat moderada i presenta deformacions tectòniques febles, per tant, els terratrèmols, que són el resultat d'aquest moviment, es produeixen afortunadament amb poca freqüència.

La direcció del moviment relatiu entre Àfrica i Europa mostren direccions de moviment relatiu entre el nord-oest i el nord-est. Les dades recents de geodèsia espacial confirmen que Àfrica té un component de convergència nord-sud respecte a Europa d'aproximadament 5 mm a l'any, però també mostren que les direccions absolutes de moviment de plaques d'Europa i Àfrica són el nord-est i no cap al nord o el nord-oest com se suposa generalment (veure la base de dades de la NASA sobre els moviments actuals de plaques globals).

La regió del Mediterrani occidental es caracteritza per una activitat sísmica moderada i difusa que està d'acord amb la taxa de convergència relativament lenta. Encara que aquesta deformació ha de distribuir-se entre els marges africà i europeu, sembla que gran part d'aquesta convergència s'absorbeix als Pirineus i els Alps. En la següent imatge observem els moviments sísmics i l'epicentre del gran terratrèmol de Catalunya del 1428.

Quant a la ciutat de Barcelona, la seva geologia (principalment sorres quaternàries) ajuda a accentuar els efectes d'un terratrèmol. En la majoria dels casos, sacsejar sobre sorra és major que sacsejar sobre roca. En algunes situacions, pot produir-se una ressonància en capes de sorra profunda, la qual cosa amplifica notablement el tremolor a certes freqüències. La liqüefacció pot ocórrer si el tremolor provoca la transformació de sorra saturada d'aigua i compacta, en una massa fluida. Els sediments perden així la seva resistència i ja no poden suportar edificis que després poden enfonsar-se o inclinar-se.

El gran terratrèmol de 1428

El 2 de febrer de 1428, es produïa el terratrèmol més intens de la història de Catalunya, cridat popularment "la Candelera"perquè va coincidir amb la celebració d'aquesta festivitat religiosa. Segons les recerques historiogràfiques i geològiques, s'estima que va aconseguir una intensitat de 9 i una magnitud de 6,5 en l'escala de Richter. El seu epicentre es va localitzar a Camprodon (Ripollès), els seus efectes es van fer sentir en un radi de més de 300 km (entre Carcassona al nord; Barcelona al sud; i Lleida a l'oest). La falla més important va provocar una esquerda en el sòl de 9 quilòmetres de longitud a Amer (Gironès).

Les destrosses més significatives d'aquells dies es poden quantificar en prop de 2000 persones mortes o desaparegudes, importants destrosses en les xarxes de comunicació i infraestructures (ponts i camins), danys en moltes cases particulars i la pràctica desaparició total i absoluta dels nuclis urbans de Queralbs i Tortellà.

A la ciutat de Barcelona va provocar la caiguda d'alguns edificis i va afectar fins i tot les muralles de la ciutat, però un dels efectes més destacables es va registrar a Santa Maria del Mar. El tremolor va sorprendre al matí es va desplomar la rosassa matant a gairebé una trentena de persones. Una gran esquerda és encara avui visible en la façana principal, una de les cicatrius de la catàstrofe sísmica de fa gairebé 600 anys.

What are earthquakes?

The earth's crust is formed by large tectonic plates, on which there are oceans and continents. The plates are not fixed, they move at speeds that can be a few centimeters a year. In addition, they do not all move in the same direction but can move in opposite directions.

The movements of the plates accumulate efforts in their limits. When the resistance of the materials of the crust cannot withstand the accumulated efforts, a rupture and a sudden release of the energy that had been accumulated, in the form of waves that propagate in all directions producing a shaking of the ground, are produced. This release of energy that occurs inside the Earth is known as the earthquake.

On the basic information of the earthquake, we must emphasize that the Magnitude and intensity are two frequently confused terms and, although it is true they have an intimate relationship, their meaning is completely different. The magnitude is used to quantify the size of the earthquakes (measures the energy released during the breakdown of a fault) while the intensity is a qualitative description of the effects of the earthquakes (the material and economic damages suffered due to the earthquake).

Seismic situation of Catalonia

The earthquake and volcanic activity of Catalonia is largely the result of the convergence between the Eurasian and African plates, with the Iberian microplate trapped between the two and absorbing much of the impact. The moderate seismicity rate and weak tectonic deformations, therefore, earthquakes (which are the result of this movement) fortunately occur infrequently.

The relative movement direction between Africa and Europe show relative movement directions between the northwest and the northeast. Recent data from space geodesy confirm that Africa has a north-south convergence component with respect to Europe of approximately 5 mm in one year, but they also show that the absolute directions of movement of plates from Europe and Africa are northeast and not towards the north or northwest as generally assumed (see the NASA database on current global plate movements).

The western Mediterranean region is characterized by a moderate and diffuse seismic activity that agrees with the relatively slow convergence rate. Although this deformation must be distributed between the African and European margins, it seems that much of this convergence is absorbed in the Pyrenees and the Alps. In the following image we observe the seismic movements and the epicenter of the great earthquake of Catalonia in 1428:

For the city of Barcelona, its geology (mainly quaternary sands) helps to accentuate the effects of an earthquake. In most cases, shaking on sand is greater than shaking on rock. In some situations, a resonance may occur in layers of deep sand, which greatly amplifies the tremor at certain frequencies. Liquefaction can occur if the tremor causes the transformation of water saturated and compact sand into a fluid mass. The sediments thus lose their resistance and can no longer support buildings that can then sink or lean.

The great earthquake of 1428

On February 2, 1428, there was the most intense earthquake in the history of Catalonia, popularly called "La Candelera" because it coincided with the celebration of this religious holiday. According to historiographic and geological research, it is estimated that it reached an intensity of 9 and a magnitude of 6.5 on the Richter scale. Its epicenter was located in Camprodon (Ripollès), its effects were felt within a radius of more than 300 kilometers (Carcassonne to the north; Barcelona to the south; and Lleida to the west). The most important fault caused a crack in the ground of 9 kilometers in length in Amer (Gironès).

The most significant destruction of those days can be quantified in about 2000 dead or missing people, significant destruction in communication networks and infrastructure (bridges and roads), damage to many private homes and the practical total and absolute disappearance of urban centers from Queralbs and Tortellà.

In the city of Barcelona caused the fall of some buildings and affected even the city walls, but one of the most remarkable effects was recorded in Santa Maria de Mar. The tremor surprised in the morning the rosette collapsed killing almost thirty of people. A large crack is still visible on the main facade, one of the scars of the seismic catastrophe of almost 600 years ago.

Qué son los terremotos?

La corteza terrestre está formada por grandes placas tectónicas, sobre las cuales hay los océanos y los continentes. Las placas no están fijas, se van desplazando a velocidades que pueden ser de algunos centímetros al año. Además, no se mueven todas en el mismo sentido sino que pueden moverse en sentidos opuestos.

Los movimientos de las placas acumula esfuerzos en sus límites. Cuando la resistencia de los materiales de la corteza no puede soportar los esfuerzos acumulados se producen una ruptura y una liberación repentina de la energía que se había ido acumulando, en forma de olas que se propagan en todas direcciones produciendo un zarandeo del terreno. Esta liberación de energía que se produce en el interior de la Tierra se conoce como el terremoto.

Sobre la información básica del terremoto, debemos destacar que la Magnitud e intensidad son dos términos frecuentemente confundidos y, si bien es cierto tienen una íntima relación, su significado es completamente distinto. La magnitud es utilizada para cuantificar el tamaño de los sismos (mide la energía liberada durante la ruptura de una falla) mientras que la intensidad es una descripción cualitativa de los efectos de los sismos (los daños materiales y económicos sufridos a causa del evento).

Situación sismíca de Cataluña

El terremoto y la actividad volcánica de Cataluña es en gran parte el resultado de la convergencia entre las placas euroasiática y africana, con la microplaca ibérica atrapada entre las dos y absorbiendo gran parte del impacto. La tasa de sismicidad moderada y presenta deformaciones tectónicas débiles, por lo tanto, los terremotos, que son el resultado de este movimiento, se producen afortunadamente con poca frecuencia. 

La dirección del movimiento relativo entre África y Europa muestran direcciones de movimiento relativo entre el noroeste y el noreste. Los datos recientes de geodesia espacial confirman que África tiene un componente de convergencia norte-sur con respecto a Europa de aproximadamente 5 mm al año, pero también muestran que las direcciones absolutas de movimiento de placas de Europa y África son el noreste y no hacia el norte o el noroeste como se supone generalmente (ver la base de datos de la NASA sobre los movimientos actuales de placas globales).

La región del Mediterráneo occidental se caracteriza por una actividad sísmica moderada y difusa que está de acuerdo con la tasa de convergencia relativamente lenta. Aunque esta deformación debe distribuirse entre los márgenes africano y europeo, parece que gran parte de esta convergencia se absorbe en los Pirineos y los Alpes. En la siguiente imagen observamos los movimientos sismicos y el epicentro del gran terremoto de Cataluña del 1428.

En cuanto a Barcelona más concretamente, su geología (principalmente arenas cuaternarias) ayuda a acentuar los efectos de un terremoto. En la mayoría de los casos, sacudir sobre arena es mayor que sacudir sobre roca. En algunas situaciones, puede producirse una resonancia en capas de arena profunda, lo que amplifica notablemente el temblor a ciertas frecuencias. La licuefacción puede ocurrir si el temblor provoca la transformación de arena saturada de agua y compacta, en una masa fluida. Los sedimentos pierden así su resistencia y ya no pueden soportar edificios que luego pueden hundirse o inclinarse.

El gran terremoto de 1428

El 2 de febrero de 1428, se producía el terremoto más intenso de la historia de Catalunya, llamado popularmente "la Candelera" porque coincidió con la celebración de esta festividad religiosa. Según las investigaciones historiográficas y geológicas, se estima que alcanzó una intensidad de 9 y una magnitud de 6,5 en la escala de Richter. Su epicentro se localizó en Camprodon (Ripollès), sus efectos se hicieron sentir en un radio de más de 300 kilómetros (Carcasone al norte; Barcelona al sur; y Lleida al oeste). La falla más importante provocó una grieta en el suelo de 9 kilómetros de longitud en Amer (Gironès).

Los destrozos más significativos de aquellos días se pueden cuantificar en cerca de 2000 personas muertas o desaparecidas, importantes destrozos en las redes de comunicación e infraestructuras (puentes y caminos), daños en muchas casas particulares y la práctica desaparición total y absoluta de los cascos urbanos de Queralbs y Tortellà.

En la ciudad de Barcelona provocó la caída de algunos edificios y afectó incluso las murallas de la ciudad, pero uno de los efectos más destacables se registró en Santa Maria de Mar. El temblor sorprendió por la mañana se desplomó el rosetón matando a casi una treintena de personas. Una gran grieta es todavía hoy visible en la fachada principal, una de las cicatrices de la catástrofe sísmica de hace casi 600 años.