Pirolusita a Andorra
La pirolusita és un mineral negre, concretament un òxid de manganès, que generalment apareix associat a altres minerals de manganès, sovint no cristal·lins; aquesta associació rep el nom de wad, transcripció anglesa d'un terme hindú. Alguna vegada es presenta en forma de cristalls prismàtics negres: en aquest cas es denomina "polianita", terme derivat del grec i que es refereix al color fosc del mineral.
La pirulosita era coneguda al segle XVI com a pedra de manganès, però només en 1827 pren el seu nom actual, que deriva del grec pyr (foc) i luein, (rentar), en al·lusió al fet que s'utilitzava per eliminar el tint marró o verd produït per la presència de ferro en els vidres; per aquesta raó també s'ha denominat "sabó dels vidriers".
Característiques:
La pirolusita està formada per manganès i oxigen en la proporció d'1 a 2. L'estructura reticular d'aquest òxid es caracteritza per la presència d'octàedres, al centre del qual disposen els àtoms de manganès i en els vèrtexs el d'oxigen, units entre ells mitjançant les arestes per formar cadenes. La pirolusita cristal•litza en el sistema tetragonal, però són raríssims els cristalls prismàtics negres brillants (polianita). En general, es troba en masses terroses (wad), o bé en agregats fibrosos, concrecionats i en les típiques dendrites que semblen fòssils de plantes. És pesada, té un pes específic de prop de 5. La polianita té una duresa de 6 a 6,5 en l'escala de Mohs, mentre que les varietats terroses són més toves; aquestes, fregades contra una superfície dura, deixen un traça negra molt evident. Únicament si s'escalfa es torna més dura.
Dendrites:
És comú confondre aquests cristalls dendrítics amb fòssils. Aquestes dendrites es formen quan l'aigua, rica en ferro i manganès penetra en les factures naturals de la roca deixant en ella els vidres dendrítics al fluir.
Origen i jaciments:
La pirolusita té una gènesi típicament sedimentària, es forma com a dipòsit químic en mars, antics llacs, pantans i llacunes, amb escassa circulació d'aigües molt riques en oxigen. També es presenta com a mineral secundari originat per alteració superficial de minerals de manganès. Els més importants dipòsits de pirolusita del nostre planeta es troben en Nikopol (Ucraïna) i Chiatura (Geòrgia). Altres jaciments importants es troben en Imini (Marroc), Deccan (Índia), Mines Gerais (Brasil) i República de Sud-àfrica. A Espanya la mineralització més important es troba a Almonaster la Real (Huelva).
Per poder registrar aquest earthcatxé ens haureu d’enviar un e-mail (podeu fer-ho des del nostre perfil d'usuari) responent a les següents preguntes:
1- De què está formada la Pirolusita?
2- Quina duresa té la Pirolusita?
3- Quantes Pirolusites pots veura a la zona de la coordenada?
4- Son totes de la mateixa tonalitat?
5 - Opcionalment podeu penjar una foto de la vostra visita.
Podeu loguejar l'Earthcache sense haver rebut la nostra resposta. Si no rebem el correu amb les respostes, el log podrà ser borrat sense previ avís.
Pirolusita en Andorra
La pirolusita es un mineral negro, concretamente un óxido de manganeso, pulverulento, que generalmente aparece asociado a otros minerales de manganeso, con frecuencia no cristalinos; esta asociación recibe el nombre de wad, transcripción inglesa de un término hindú. Alguna vez se presenta en forma de cristales prismáticos negros: en este caso se denomina “polianita”, término derivado del griego y que se refiere al color oscuro del mineral.
La pirulosita era conocida en el siglo XVI como piedra de manganeso, pero sólo en 1827 toma su nombre actual, que deriva del griego pyr (fuego) y luein, (lavar), en alusión al hecho de que se utilizaba para eliminar el tinte pardo o verde producido por la presencia de hierro en los vidrios; por esta razón también se ha denominado “jabón de los vidrieros”.
Características:
La pirolusita está formada por manganeso y oxígeno en la proporción de 1 a 2. La estructura reticular de este óxido se caracteriza por la presencia de octaedros, en cuyo centro se disponen los átomos de manganeso y en los vértices lo de oxígeno, unidos entre ellos mediante las aristas para formar cadenas. La pirolusita cristaliza en el sistema tetragonal, pero son rarísimos los cristales prismáticos negros brillantes (polianita). Por lo general, se encuentra en masas terrosas y pulvelentas (wad), o bien en agregados fibrosos, concrecionados y en las típicas dendritas que parecen fósiles de plantas. Es pesada, tiene un peso específico de cerca de 5. La polianita tiene una dureza de 6 a 6,5 en la escala de Mohs, mientras que las variedades terrosas son más blandas; estas, frotadas contra una superficie dura, dejan una traza negra muy evidente. Únicamente si se calienta se vuelve más dura.
Dendritas:
Es común confundir estos cristales dendríticos con fósiles. Estas dendritas se forman cuando el agua, rica en hierro y manganeso penetra en las facturas naturales de la roca dejando en ella los cristales dendríticos al fluir.
Origen y Yacimientos:
La pirolusita tiene una génesis típicamente sedimentaria, se forma como depósito químico en mares, antiguos lagos, pantanos y lagunas, con escasa circulación de aguas muy ricas en oxígeno. También se presenta como mineral secundario originado por alteración superficial de minerales de manganeso. Los más importantes depósitos de pirolusita de nuestro planeta se encuentran en Nikopol (Ucrania) y Chiatura (Georgia). Otros yacimientos importantes se hallan en Imini (Marruecos), Decán (India), Minas Gerais (Brasil) y República de Sudáfrica. En España la mineralización más importante se encuentra en Almonaster la Real (Huelva).
Para poder registrar este earthcaché nos tendreis que mandar un e-mail (podeis hacerlo desde nuestro perfil de usuario) respondiendo a las siguientes preguntas:
1- De qué está formada la Pirolusita?
2- Qué dureza tiene la Pirolusita?
3- Cuantas Pirolusitas puedes ver en la zona de la coordenada?
4- Son todas de la misma tonalidat?
5 - Opcionalmente podeis poner una foto de vuestra visita.
Puede registrar el Eartcaché sin haber recibido respuesta al correu enviado. Si no recibimos ningún correu el registro podrá ser borrado sin previo aviso.
Pyrolusite a Andorra
La pyrolusite est un minéral noir et pulvérulent, un oxyde de manganèse, qui apparaît généralement associé à d'autres minéraux de manganèse, souvent non cristallin; cette association s'appelle wad, une transcription anglaise d'un terme hindou. Parfois, il se présente sous la forme de cristaux prismatiques noirs: dans ce cas, il est appelé "polyanthite", terme dérivé du grec et faisant référence à la couleur sombre du minéral.
La pirulosite était connue au XVIe siècle comme étant une pierre de manganèse, mais ce n’est qu’en 1827 que son nom actuel tire son origine du grec pyr (feu) et luein (lavage), faisant allusion au fait qu’il était utilisé pour éliminer les colorants bruns. ou vert produit par la présence de fer dans les verres; pour cette raison, on l'appelle aussi "savon à souffleur de verre".
Caractéristiques:
La pirolusite est formée de manganèse et d'oxygène dans un rapport de 1 à 2. La structure réticulaire de cet oxyde est caractérisée par la présence d'octaèdres, au centre desquels sont disposés les atomes de manganèse et réunis aux sommets de l'oxygène à travers les bords pour former des chaînes. La pyrolusite cristallise dans le système tétragonal, mais les cristaux prismatiques noirs brillants (polyanthite) sont rares. En général, on le trouve dans les masses terreuses et poudreuses (ouate), ou dans les agrégats fibreux, bétés et dans les dendrites typiques qui ressemblent à des fossiles de plantes. Il est lourd, il a un poids spécifique d'environ 5. La polyanite a une dureté de 6 à 6,5 sur l'échelle de Mohs, tandis que les variétés terreuses sont plus douces; ceux-ci, frottés contre une surface dure, laissent une trace noire très évidente. Cela devient plus dur seulement s'il fait plus chaud.
Dendrites:
Il est courant de confondre ces cristaux dendritiques avec des fossiles. Ces dendrites se forment lorsque l’eau, riche en fer et en manganèse, pénètre dans les becs naturels de la roche, laissant derrière elle les cristaux dendritiques.
Origine et sites:
La pyrolusite a une genèse typiquement sédimentaire, elle se forme comme un dépôt chimique dans les mers, les lacs, les marais et les lagons, avec peu de circulation d’eau très riche en oxygène. Il se produit également comme minéral secondaire causé par une altération superficielle des minéraux de manganèse. Les gisements de pyrolusite les plus importants de notre planète se trouvent à Nikopol (Ukraine) et à Chiatura (Géorgie). D'autres gisements importants se trouvent à Imini (Maroc), Decán (Inde), Minas Gerais (Brésil) et en République d'Afrique du Sud. En Espagne, la minéralisation la plus importante se trouve à Almonaster la Real (Huelva).
Pour pouvoir enregistrer cette Earthcache, vous devez nous envoyer un e-mail (vous pouvez le faire à partir de notre profil utilisateur) en répondant aux questions suivantes:
1- De quoi est compose la Pirolusite?
2- Quelle est la dureté de la Pirolusite?
3- Combien de Pirolusites vous pouvez voir on ces coordonnées?
4- Sont toutes de la même couleur?
5 - Vous pouvez éventuellement prendre une photo de votre visite.
Vous pouvez enregistrer le Eartcaché sans avoir reçu de réponse au message envoyé. Si nous ne recevons aucun message, l'enregistrement peut être supprimé sans préavis.
Pyrolusite in Andorra
Pyrolusite is a black, pulverulent mineral, it's a manganese oxide that usually appears associated with other manganese minerals, often not crystalline; this association is called wad, an English transcription of a Hindu term. Sometimes it appears in the form of black prismatic crystals: in this case it is called "polyanthite", a term derived from the Greek and which refers to the dark color of the mineral.
The pirulosite was known in the sixteenth century as manganese stone, but only in 1827 takes its current name, which derives from the Greek pyr (fire) and luein, (wash), alluding to the fact that it was used to remove brown dye or green produced by the presence of iron in the glasses; for this reason it has also been called "glassblower soap".
Features:
The pirolusite is formed by manganese and oxygen in the ratio of 1 to 2. The reticular structure of this oxide is characterized by the presence of octahedrons, in the center of which the manganese atoms are arranged and in the vertices of oxygen, joined together through the edges to form chains. Pyrolusite crystallizes in the tetragonal system, but bright black prismatic crystals (polyanthite) are rare. In general, it is found in earthy and powdery masses (wad), or in fibrous aggregates, concreted and in the typical dendrites that look like plant fossils. It is heavy, it has a specific weight of about 5. The polyanite has a hardness of 6 to 6.5 on the Mohs scale, while the earthy varieties are softer; these, rubbed against a hard surface, leave a very obvious black trace. Only if it gets warmer does it become harder.
Dendrites:
It is common to confuse these dendritic crystals with fossils. These dendrites are formed when the water, rich in iron and manganese, penetrates the natural bills of the rock leaving the dendritic crystals in it when flowing.
Origin and sites:
The pyrolusite has a typically sedimentary genesis, is formed as a chemical deposit in seas, ancient lakes, swamps and lagoons, with little circulation of water very rich in oxygen. It also occurs as a secondary mineral caused by surface alteration of manganese minerals. The most important pyrolusite deposits of our planet are found in Nikopol (Ukraine) and Chiatura (Georgia). Other important deposits are in Imini (Morocco), Decán (India), Minas Gerais (Brazil) and Republic of South Africa. In Spain the most important mineralization is found in Almonaster la Real (Huelva).
To register this Earthcache, you must send us an email (you can do it from our user profile) with the answers to the following questions:
1- What is the composition of the Pirolusita?
2- Which is the hardness of the Pirolusita?
3- How many Pirolusites can you see at the coordinates?
4- Have all of them the same colour?
5 - Optionally you can take a picture of your visit.
You can log the Earthcache without having received our respons. If we don't receive an e-mail with the correct answers, the log can be deleted without notice.