Skip to content

La Pineda Scape Mystery Cache

Hidden : 5/25/2019
Difficulty:
5 out of 5
Terrain:
2 out of 5

Size: Size:   regular (regular)

Join now to view geocache location details. It's free!

Watch

How Geocaching Works

Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions in our disclaimer.

Geocache Description:


CAT

Aquesta és la història d’en Matic, un incansable viatger que fa uns anys va arribar al Camp de Tarragona, després d’una vida plena d’aventures.

 

Aquí al Camp va trobar pau i descans , però sempre va ser un home una mica misteriós.  Els seus veïns deien que era amable, sempre amb un somriure i mai deixava de saludar, però no anava mai més enllà.  No es deixava veure molt i no sabies ben què és el que feia aquí.

 

Poca gent havia compartit una cervesa o una estona tranquil·la en un bar xerrant de mil coses, però els que ho havien fet, sempre van deixar molt clar que tenia moltes coses per explicar i que segurament tot el que havia viscut donava per escriure uns quants llibres.

 

Els que van poder compartir experiències amb ell, ho tenien molt clar, només es deixava anar si aconseguien tenir-lo assegut a la taula el temps suficient perquè es prengués 3 cerveses.  Però no era tasca fàcil, a vegades no el podien retindre molta estona.

 

Parlava molt de la seva terra, i ho feia amb una mica de pena.  Sembla que va marxar tot just fer els 20, i no hi havia tornat.  La vida l’havia portat d’un país a un altre i mai no va tenir l’oportunitat de retornar als seus orígens. 

 

Explicava com de bonic era el seu país, petit, però amb molta riquesa natural, amb magnífiques muntanyes (encara que la més alta no arribava a 2.900 mts), llacs, rius pintats de blau turquesa, una geologia impressionant,  grans esplanades de vinyes, i també poblets petits i bonics amb tipics campanars.

 

Però, sobre tot, parlava molt de la seva capital, una ciutat plena d’història, molt lligada a un animal llegendari que la identificava. Dins la ciutat també eren essencials el seu Castell i un riu amb bonics ponts , en què la gent acostumava a reunir-se a la seva vora prenent qualsevol cosa als cafès que hi havia.

 

Ell va néixer allà pel maig del 1970, en aquell temps el seu poble ja era el tercer més important del seu país i la capital de la regió. Era un poble amb molta historia: primer els celtes, i després sota el mandat de l’emperador romà Caludi, va obtenir els drets municipals, passant a ser un dels pobles més rics i influents de la regió, tenint molts edificis públics entre els que va destacar el temple de Mart, que va ser molt famós a l’Imperi.

 

Li agradava molt passejar per sota del Castell, a dalt d’un turó a 407 m, i, en especial, els paisatges verds de la vall i els tres rius de la regió.

 

Va ser el tercer fill d’una família d’agricultors. El seu pare Vid i la seva mare Zonja van estar molt orgullosos de poder pujar una família en uns temps en què la crisis econòmica i política començava a afectar el seu país.

Anej, el seu germà gran, es va enrolar a l’exèrcit i va arribar a tinent, en un temps difícil per les rivalitats est-oest, però era una assegurança i una feina segura.

 

Maja, la seva germana, amb molts esforços per part dels seus pares, va poder estudiar medicina i, finalment, amb plaça fixa a la capital, va viure una època dura en les guerres que vindrien anys després.

 

Tots ells, juntament amb els seus oncles Marok i Lina i la seva cosina Suzana, feien una gran i unida família.

 

Però en Matic era més aventurer, coneixia perfectament tots els racons del seu país, tots els llacs, muntanyes, valls, rius… i ràpidament va voler anar a conèixer món.

 

Ho tenia molt clar, segur que aquest esperit aventurer amb el què va néixer el portaria a viure experiències que després podria explicar a tota la família.

 

No tenia molt clar per on començar, però va creure que un mapa vell que va trobar en una antiga llibreria i uns quants llibres pel viatge era tot el que necessitava en aquell moment. I així va sortir del poble una tarda tot just després de dinar i de despedir-se de tota la seva família.

 

I aquell dia de maig va començar un viatge, sempre amb el Sol a l’esquena, que el portaria per llocs molt interessants, i sobre els que va apendre molt, però sobre tot va recollir molts records de tots ells. 

 

El seu amic Jaka era l’únic que anava rebent notícies dels llocs on parava. Al principi tot eren missatges molt alegres, però, després del primer any, Jaka va començar a adonar-se que Matic li parlava en clau en moltes ocasions, no sabia per què, però va entendre que amagava algun tipus de secret

 

Van anar passant els dies, setmanes i els anys. Cada vegada les cartes trigaven més en arribar, i eren més curtes i misterioses.

A vegades, en Jaka tenia la sensació que al seu amic l’estaven perseguint i que, en realitat, el que feia Matic era fugir.

 

Després de diversos anys sense tenir cap noticia, Jaka va rebre un últim missatge, només un parell de línies que deienVOLEN EL TRESOR, SABEN ON SOC, NO DEIXIS QUE HO TROBIN… LA PINEDA… N4104843E110815

 

Jaka es va esverar, segur que el seu amic estava en perill, però de quin tresor parlava? I, sobre tot, què és això de La Pineda? I aquests números?

 

Després de buscar una estona per la xarxa i entendre que els números eren unes coordenades, va esbrinar que La Pineda era un petit poble del Camp de Tarragona, a Catalunya, i va decidir anar-hi per intentar retrobar la pista del seu amic i el secret que guardava.

 

Es trobava a la capital del seu país, i va agafar immediatament el cotxe, sense pensar-ho, i va posar direcció La Pineda.

 

Després d’aproximadament 14 h i mitja i més de 1500 km, va arribar a les coordenades que li havia dit Matic. Eren les 16:00h del dia 8 de juny, i estava disposat a solucionar el misteri

 

No sabia per on començar, potser per aquí?...

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CAST

Esta es la historia de Matic, un viajero incansable que hace unos años llegó al Camp de Tarragona, después de una vida llena de aventuras.

 

Aquí en el Camp encontró paz y descanso, pero siempre fue un hombre un poco misterioso.  Sus vecinos decían que era amable, siempre con una sonrisa y nunca dejaba de saludar, pero no iba mucho más allá.  No se dejaba ver mucho, y no se sabia muy bien que hacía aquí.

 

Poca gente había compartido con él una cerveza o una charla tranquila en un bar.  Pero los que lo habían hecho, siempre dejaron muy claro que tenía muchas cosas que explicar y que seguramente todo lo que había vivido daba para escribir unos cuantos libros.

 

Los que sí habían podido compartir experiencias con él, lo tenían claro, solo conseguían que se dejara ir y que estuviera sentado en la mesa un buen rato, si se tomaba por lo menos 3 cervezas.  Pero no era tarea fácil, casi nunca conseguían retenerlo mucho rato, era un poco escurridizo.

 

Hablaba mucho de su tierra, y lo hacía con un poco de pena.  Parece ser que se fue justo al cumplir los 20 y ya no había vuelto más.  La vida lo había llevado de un país a otro y nunca tuvo la oportunidad de regresar a sus orígenes.

 

Explicaba lo bonito que era su país, pequeño, pero con mucha riqueza natural, con magníficas montañas (aunque la más alta no llegaba a 2900 mts), lagos de ensueño, ríos pintados de azul turquesa, una geología impresionante, grandes paisajes con viñas y también pueblos pequeños y muy bonitos, con típicos campanarios.

 

Pero sobre todo, hablaba mucho de la capital de su país, una ciudad llena de historia, muy ligada a un animal legendario que  la identificaba.  En la ciudad también eran esenciales su Castillo y el rio con bonitos puentes, en que la gente acostumbraba a reunirse en sus orillas, en algunos de los muchos cafés que había.

 

Nació en mayo de 1970, en aquel tiempo , su pueblo ya era el tercero más importante de su país, y la capital de su región.  Era un pueblo con mucha historia.  Primero los celtas, y después bajo el mandato del emperador romano Claudio, obtuvo los derechos municipales, pasando a ser uno de los pueblos más ricos e influyentes de la región , lo cual favoreció para que se construyeran muchos edificios públicos, entre los que destacó el templo de Marte, que fue muy famoso en el Imperio.

 

Le gustaba mucho pasear por las tierras bajo el Castillo, arriba de una lona de 407 m y en especial, por los paisajes verdes del valle y los tres ríos de la región.

 

Fue el tercer hijo de una familia de agricultores.  Su padre Vid y su madre Zonja estaban muy orgullosos de haber podido criar a su familia en unos tiempos en que la crisis económica y política empezaba a afectar a su país.

 

Anej, su hermano mayor, se enroló en el ejército y llegó a teniente, en unos tiempos difíciles por las rivalidades este-oeste, pero era un trabajo seguro.

 

Maja su hermana, que con mucho esfuerzo por parte de sus padres, pudo estudiar medicina y finalmente,  con plaza fija en la capital, tuvo que vivir una de las épocas más duras, por las guerras de los siguientes años.

 

Todos ellos, junto con sus tíos Marok y Lina y su prima Suzana, constituían una familia muy unida.

 

Pero Matic era aventurero, ya conocía perfectamente todos los rincones de su país, montañas, lagos, valles, ríos… y rápidamente le paso por la cabeza ir a conocer mundo.

 

Lo tenía claro, seguro que este espíritu aventurero con el que nació, le llevaría a vivir experiencias que después podría explicar a toda la familia.

 

No tenía muy claro por donde empezar, pero creyó que un viejo mapa que encontró en una antigua librería y unos cuantos libros para el viaje, era todo lo que necesitaba en aquel momento.  Y así, una tarde después de comer, salió de su pueblo, despidiéndose de toda la familia.

 

Aquel día de mayo empezó su viaje, siempre con el Sol a la espalda, que le llevaría a sitios muy interesantes y sobre los que aprendió mucho, pero sobre todo recogió muchos recuerdos de todos ellos.

 

Su amigo Jaka era el único que iba recibiendo noticias de los lugares por los que pasaba.  Al inicio, los mensajes eran muy alegres, llenos de optimismo, pero después del primer año, Jaka empezó a darse cuenta que Matic en muchas ocasiones le hablaba en clave y no sabia por qué, pero entendió que escondía algún tipo de secreto…

 

Fueron pasando los días, semanas y años.  Cada vez las cartas tardaban más en llegar y eran más cortas y misteriosas.

A veces, Jaka tenía la sensación que a su amigo lo estaban persiguiendo, y lo que hacía Matic en realidad , era huir.

 

Después de diversos años sin tener noticia, Jaka recibió una última carta, solo un par de líneas que decían… QUIEREN EL TESORO.., SABEN DONDE ESTOY.., NO DEJES QUE LO ENCUENTREN…LA PINEDA…N4104843E110815.

 

Jaka se puso muy nervioso, seguro que su amigo estaba en peligro, pero..de que tesoro hablaba?, Y sobre todo, que era La Pineda? … y esos números?...

 

Después de buscar por internet, entendió que los números eran coordenadas y adivinó que La Pineda era un pequeño pueblo del Camp de Tarragona, en Cataluña, y decidió ir para intentar retrobar la pista de su amigo y el secreto que guardaba.

 

Estaba en la capital de su país, y cogió inmediatamente el coche sin pensarlo dos veces, poniendo dirección a La Pineda.

 

Después de aproximadamente 14 h y media y más de 1.500 kms, llegó a las coordenadas que le había dicho Matic.  Eran las 16:00 h del día 8 de junio, y estaba dispuesto a solucionar el misterio…

 

No sabía por donde empezar,.. igual por aquí?


You can validate your puzzle solution with certitude.

Additional Hints (Decrypt)

Fv fnorh qr ba rf Zngvp, cbqerh fnore pbz rf qrvn nagvtnzrag v qr dhvan ertvó rf. Fv fnorvf qr qbaqr rf Zngvp, cbqervf fnore pbzb fr yynznon nagvthnzragr l qr dhr ertvba rf. Ynf qbf frthvqnf Qrvkrh-yb rknpgnzrag pbz y urh gebong.

Decryption Key

A|B|C|D|E|F|G|H|I|J|K|L|M
-------------------------
N|O|P|Q|R|S|T|U|V|W|X|Y|Z

(letter above equals below, and vice versa)