Skip to content

Via sepulcral romana EarthCache

Hidden : 2/14/2019
Difficulty:
1.5 out of 5
Terrain:
2 out of 5

Size: Size:   other (other)

Join now to view geocache location details. It's free!

Watch

How Geocaching Works

Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions in our disclaimer.

Geocache Description:



 VIA SEPULCRAL ROMANA

Per a poder logear aquest catxè, hauràs de visitar les coordenades, llegir la informació i respondre a les preguntes relacionades del earthcache. Quan es recullin les respostes, s'han d'enviar a aquest mateix perfil de geocaching per a la seva verificació.

No sempre podré respondre immediatament, però llegeixo totes les respostes i registres enviats, per la qual cosa si alguna cosa no és correcte o necessita una actualització, li respondré. Pots registrar immediatament el catxè en ser enviada les vostres respostes. Les preguntes són MOLT SENZILLES i només necessitaràs observar i relacionar. Els registres sense respostes enviades al correu o al meu perfil s'eliminaran sense previ avís.

Gràcies per triar aquest earthcache!


 ROMAN FUNERAL WAY

To get to log this cache, you will have to visit the coordinates, read the information and answer the related questions about this earthcache. When the answers are collected, send them to my geocaching profile for verification.

I will not always be able to respond immediately, but I read all the answers and logs, so if anything is not correct or needs an upgrade, I will respond. You can immediately register the cache when your answers are sent. The questions are VERY SIMPLE and you will only need to observe and relate. Logs without answers sent to the mail or my profile will be deleted without prior notice.

Thank you for choosing this earthcache!


 VÍA SEPULCRAL ROMANA

Para poder logear este caché, tendrá que visitar las coordenadas, leer la información y responder a las preguntas relacionadas el earthcache. Cuando se recojan las respuestas, envíelas a este mismo perfil de geocaching para su verificación.

No siempre podré responder de inmediato, pero leo todas las respuestas y registros enviados, por lo que si algo no es correcto o necesita una actualización, le responderé. Puedes registrar inmediatamente el cache al ser enviada sus respuestas. Las preguntas son MUY SENCILLAS y solo necesitarás observar y relacionar. Los registros sin respuestas enviadas al correo o mi perfil se eliminarán sin previo aviso.

Gracias por elegir este earthcache!


COMENÇEM AQUEST EARTH!


ON ENS TROBEM?

L'espai de la via sepulcral romana de la Plaça de la Vila de Madrid és un jaciment arqueològic a l'aire lliure enmig de Ciutat Vella. Aquest sepulcre corresponen a un període que va dels segles I a l'III d. de C. La seva gestió es responsabilitat del MUHBA (Museu d'Història de Barcelona). Des de Novembre de 2009, aquest espai s'ha obert al públic un Centre d'Interpretació sobre les xarxes viàries i el món funerari en època romana.

Aquest lloc es perfecte per a conèixer com vivia la societat romana el fet de la mort. Les creences, els hàbits i els costums que envolten a l'acte social de l'enterrament, els ritus d'acompanyament i de comiat han quedat perfectament reflectits en aquesta necròpoli.

Horari de visita

Dimarts, de 11 a 14 h.
Diumenges, de 11 a 19 h.
Tancat els dilluns, dimecres, dijous, divendres i dissabtes. 

(*No es requereix entrar dins de la zona per poder resoldre aquest earth, encara que es recomana visitar en horari d'obertura)

El Sepulcral romà

Durant els segles I a l'II dC, la llei romana va prohibir les sepultures dins de les ciutats, sobretot per motius higiènics i de salut. Els enterraments romans es disposaven al llarg dels camins i en les vies d'entrada i sortida de les ciutats. La idea era fixar l'atenció de qui passava enfront de la tomba, perquè, mentre es viu en el record es roman viu. Com gairebé tot en la societat romana, els enterraments també eren classistes i, per tant, els rics s'enterraven en els trams de camí més pròxims a la ciutat.

En la necròpoli de Vila de Madrid veurem diferents tipus de sepultures, totes corresponents a la classe baixa de la societat. Això significa esclaus o bé en la seva gran majoria esclaus alliberats (libertos). Les inscripcions tenen errors de gravat i gramàtica, la qual cosa confirma que es feien en tallers locals.

El 38% de les sepultures pertanyen a nens, amb el que es comprova que el nivell de mortalitat infantil era elevat. Els cavalls i gossos posseïen un marcat de caràcter d'animals de companyia, no es consumien com a aliments pels romans però formaven part del ritual funerari. A vegades, els gossos se sacrificaven en el moment de la mort dels seus amos.

L'excepcionalitat del jaciment consisteix en el fet que les tombes s'han trobat en el seu context original, ja que, de la gran majoria de sepultures romanes que coneixem van ser reutilitzats en altres edificis i en especialment, en les muralles posteriors. El paviment de la via no és l'original, s'ha substituït visualment per un paviment de maons per a mostrar la forma i direcció del sender original.

TRANSFORMACIONS HISTÒRIQUES I GEOLÒGIQUES DE LA ZONA

   

A partir del segle I a l'IV aquesta zona situada fora de la ciutat de Barcino, se situava el sender cap a Tarraco. La zona ha variat molt durant els segles, així doncs que, al voltant del segle V aquesta zona tenia un paratge desolat sense cap edifici. Una naturalesa de paisatge obert de pins, alzines, roures i algun xiprer. Un torrent pròxim baixava aigua de la serra de Collserola (com molts altres que estaven prop de Barcino), eren freqüent petites inundacions sobretot en cas de pluges abundants.

Poc després de deixar-se d'utilitzar els sepulcres i començant la decadència de Roma (segles IV-V), les inundacions que provocava les rieres van arribar a tapar i inundar part del camí al costat d'aquesta zona del senderi. Durant el seu estudi arqueozoológico, s'ha detectat l'alteració i desplaçaments de diversos elements per efecte de l'aigua, encara que algunes van perdurar, especialment els objectes i ossos de dins de les tombes.

  

La necròpoli es va anar cobrint de terres procedents del torrent pròxim. Es dóna lloc a la formació de diversos estrats de graves, i còdols. Amb les inundacions de la riera, aquesta portava sediments de terra i pedres que portava des de Collserola la qual cosa va ser enterrada la necròpoli.

Aquests esdeveniments naturals van mantenir amagades les lapides, tombes i diversos objectes funeraris. La naturalesa va facilitar la seva conservació.

En el segle XIII es van finalitzar les noves muralles medievals i la ciutat de Barcelona va créixer mes allà de l'antiga Barcino. És especialment a l'any 1588, on la construcció del Convent de Santa Teresa de les Carmelites Descalces es va aixecar exactament damunt de la necròpoli romana.

En 1944 i a conseqüència dels bombardejos de la guerra civil espanyola (1936-1939), es va decidir enderrocar l'edifici que havia ocupat el convent i alguns edificis del seu voltant afectats. Es volia crear una àrea oberta.

Va ser al 1954, quan es va excavar a la profunditat de les tombes de la necròpoli on les van trobar de casualitat. La necròpoli va passar a ser estudiada i examinada.

LES TOMBES

En la necròpoli s'han localitzat cinc tipus de monuments funeraris, sent les cupae les predominants; els segueixen les esteles, les aras clavats directament en el terra, els túmuls cònics i les bases quadrangulars de dues graderies.

Les cupae solidae i cupae structilis

Les cupae, (“cupa”, terme llatí que significa “bota”o “tonel”) la forma de la qual recorda una bota (tonel d’aigua) de fusta reproduïda en pedra. Les cendres del difunt o el seu cos podien estar situats dins les pedres, i en altres casos enterrades sota les cupae. En principi s'ha vinculat la cupae solidae al ritu d'incineració, mentre que la cupae structilis ho estaria amb el d'inhumació. A part d'aquesta dada, els cupae es poden distingir en funció de les característiques tècniques emprades en la seva construcció:

Els Cupae solidae: monuments treballats en pedra arenisca de la zona de Montjuïc, elevats sobre una o dues graderies. En el centre de la cara principal posseeix un espai on estava gravat directament l'epígraf del difunt. Es trobaven revestides per un tractament exterior estucat i, potser, pintat, com les cupae structiles, segurament per a evitar, en la mesura que sigui possible, la deterioració de la pedra i donar al monument una major presència. La pedra de Montjuïc: és químicament i mecànicament estable, encara que és una pedra porosa i sensible a l'erosió.

Els cupae structiles: són monuments semicilíndrics que de maçoneria que es recolzen sobre un sol regruix. L'exterior es revestia d'estuc amb tegulas, gairebé sempre de color vermell, amb tot lligat amb morter de calç i revestit de opus signinum i pintura (especialment vermella). El morter està constituït per pedres i sorres que controlen la retracció i la plasticitat, calç i argila que donen més cohesió i limiten la porositat, i fragments ceràmics que donen hidráulicidad i impermeabilitat.

Per regla general, A l'interior de les cupae structiles hi havia una cambra interior per a les ofrenes, on se solia dipositar una peça ceràmica (veure imatge inferior). Aquí era on anava a parar el conducte de libación. Descrivint la libación, es basava en la idea que per a mantenir viva la memòria del difunt i assegurar la seva immortalitat se celebraven banquets funeraris i lliurament d'ofrenes. Aquestes ofrenes s'introduïen per un conducte obert en la tomba que mantenia al difunt en comunicació amb l'exterior. Les libaciones solien ser de vi, llet i sang, tres líquids que simbolitzaven la vida. Aquestes cerimònies i banquets es duien a terme en uns dies assenyalats al llarg de l'any i en ocasions especials.

Un túmul cònic que podem observar té una característica particular, es tracta d'una sepultura d'una collegia funeraticia. És a dir, els que no tenien suficients recursos econòmics, s'apuntaven a collegia funeraticia, associacions privades, a vegades de caràcter professional, que reunien homes lliures i esclaus d'escàs poder adquisitiu, els quals mitjançant el pagament d'una quota mensual en vida s'asseguraven l'enterrament. Per a poder entrar en el món dels morts era necessari proveir-se en vida d'una sepultura, cosa que no estava a l'abast de tota la població. Hi havia col·legis que disposaven d'espais propis en les necròpolis per a enterrar als seus membres.

En aquest túmul en particular, es tracta d'un forat de 1,5 m de profunditat per a poder practicar els diferents enterraments, on s'han documentat diversos nivells i un creixement en vertical. En un dels seus costats el sòl natural presenta un cert desnivell, per la qual cosa va ser necessari construir un mur de contenció més profund en forma de tascó.

RESPON LES PREGUNTES PER A PODER LOGEAR AQUEST EARTH:

1. Coneixent els materials composts dels 2 tipus de tombes predominants (cupae solidae i cupae structile), quina d'aquestes creus que és més resistent a l'erosió?

2. Troba aquestes inscripcions i digues el material predominant del sepulcre al qual pertany.

3. Després de la descoberta d’aquest sepulcre, podem observar com algunes estructures van començar a sofrir un tipus d’erosió natural que abans no la rebien (especialment destacable a l'estela), de quin tipus d’erosió hi parlem?

4. La necròpoli de la Vila de Madrid és important en haver sobreviscut gràcies a estar amagada i protegida sota terra, però, què creus que va passar amb les altres necròpolis i els seus sepulcres?

(BONUS) FES UNA FOTO AMB EL TEU GPS, DE TU O EL TEU NOM D'EQUIP EN LA ZONA, En SER POSSIBLE, DINS DE LA ZONA SEPULCRAL.


LET'S START THE EARTH!


WHERE WE ARE?

The  Roman sepulchral funeral way of the Plaza de la Villa of Madrid is an open-air archaeological site in the middle of Ciutat Vella. These burials correspond to a period that goes from the centuries I to the III d.C. Its management is the responsibility of the MUHBA (Museum of History of Barcelona). Since November 2009, this space has been opened to the public a Interpretation Center about ancient roads and the funeral world in Roman times.

This place is perfect to know how Roman society lived what was made of death. The beliefs, habits and customs that surround the social act of the funeral, the accompaniment and farewell rites have been perfectly reflected in the necropolis.

Opening times

Tuesday, open from 11:00 to 14:00.
Sunday, open from 11:00 to 19:00.
Closed on Mondays, Wednesdays, Thursdays, Fridays and Saturdays.

(*you do not need to be inside the area to solve this earth, although we recommend your visit during opening hours)


The Roman funeral way

During the I and III centuries, the Roman law forbade graves inside the cities, especially for health and hygiene reasons. The Roman burials were arranged along the roads and on the routes of entry and exit of the cities. The idea was to made the attention of the one who passed in front of the grave, because, while living in the memory, it remains alive. Like almost everything in Roman society, the burials were also classist and therefore, the rich was buried in the road sections closer to the city.

In the necropolis of Villa de Madrid we will see different types of graves, all corresponding to the lower class of society. This means slaves or, in their great majority, slaves granted freedom by their owner (libertos). The inscriptions have errors of engraving and grammar, which confirms that they were done in local workshops.

The 38% of the graves belong to children, which shows that the level of infant mortality was high. The horses and dogs had a marked character of companion animals, they were not consumed as food by the Romans but they were part of the funerary ritual. Sometimes, dogs were sacrificed at the time of their owners' death.

The exceptionality of this place consists of the fact that the tombs have been found in their original context, since, of the great majority of Roman graves that we know were reused in other buildings and especially, the later medieval defense walls. The pavement of the road is not the original, it has been visually replaced by a brick pavement to show the shape and direction of the original road.

HISTORICAL AND GEOLOGICAL TRANSFORMATIONS OF THE AREA

    

From the Ith to the 4th century, this area located outside the city of Barcino, was the way to Tarraco. The area has varied a lot over the centuries, so around the 5th century this area had a desolate landscape without any building. An open landscape nature of pines, oaks and some cypress. A nearby stream (little river) came down from the Collserola mountains (like many others water streams near Barcino), small floods were frequent, especially in the case of abundant rains.

Shortly after leaving the acropolis and beginning the decline of Rome (IV-V centuries), the frequent floods came to cover and inundate part of the road of ​​this necropolis. During its archaeozoological study, the alteration and displacement of several elements by water effect has been detected, although some of them persisted, especially the objects and bones inside the tombs.

The necropolis was covered with land from the nearby stream. It leads to the formation of several strata of engravings, and pebbles. With the flooding of the stream, it carried sediments of sand and stones that it brought from Collserola, which was buried in the necropolis.

These natural events kept the gravestones, tombs and various funerary objects hidden. Nature facilitated a great conservation.

In the 13th century the new medieval defense walls were completed and the city of Barcelona grew beyond the old Barcino. It is especially in the year 1588, the construction of the Convent of Santa Teresa de los Carmelitas Descalzas raised exactly above the Roman necropolis.

In 1944 and as a result of the bombings of the Spanish civil war (1936-1939), it was decided to demolish the building that had occupied the convent and some buildings around. Was expected to create here an open area.

It was in 1954, when it was excavated to the depth of the ruines of the necropolis where it was found by chance. The necropolis was studied and examined. 

THE TOMBS

In the necropolis we can find five types of funerary monuments; the cupae, the predominant; they are followed by the altars, the stelas directly embedded in the ground, the conical tumulus and the quadrangular bases.

The cupae solidae and cupae structilis

The cupae, ("cupa", Latin term meaning "barrel") whose shape recalls a barrel reproduced in stone. The ashes or the corpse of the deceased could be located inside the stones, or in other cases buried under the cupae. In principle the cupae solidae has been linked to the rite of incineration, while the cupae structilis would be linked to the burial. Apart from this information, the cupae can be distinguished according to the technical characteristics used in its construction:

The Cupae solidae: monuments worked in sandstone of the Montjuic area, elevated on one or two steps. In the center of the main face it has a space where the epigraph of the deceased was directly engraved. They were covered by a stucco exterior treatment and, perhaps, painted, like the structural cupae, probably to avoid, as far as possible the deterioration of the stone and give the monument a greater presence. Made by stone of Montjuic: it is chemically and mechanically stable, although it is a porous stone and sensitive to erosion.

The cupae structiles: they are semicylindrical monuments of masonry that rest on a single projection. The exterior was covered in stucco with tegulas, almost always red, with everything bound with lime mortar and covered with opus signinum and paint (especially red). The mortar is made up of stones and sands that control retraction and plasticity, lime and clay that give more cohesion and limit porosity, and ceramic fragments that give hydraulicity and impermeability.

As general, inside the cupae structiles there was an interior chamber for the offerings, where a ceramic piece was usually placed (see image below). This was where the libation conduit was going to stop. Describing the libation, it was based on the idea that funerary banquets and delivery of offerings were held to keep alive the memory of the deceased and ensure his immortality. These offerings were introduced through an open conduit in the tomb that kept the deceased in communication with the outside. The libations liquids used was wine, milk and blood, three liquids that symbolized life. These ceremonies and banquets were held on certain days throughout the year and on special occasions.

The conical tumult (cominal tumulus that we can observe has a particular characteristic, it is a grave of a collegia funeraticia. Explained, those who did not have enough economic resources, pointed to collegia funeraticia, private associations, sometimes of a professional jobs, that brought together free men and slaves of low purchasing power, who by paying a monthly fee in life they assured the burial. In order to enter the world of the dead it was necessary to provide a burial in life, something that was not available to the entire population. There were schools that had their own spaces in the necropolis to bury their members.

In this tumult in particular, it is a hole of 1.5 m deep to put the different burials, where they have documented various levels. On one of its sides the natural floor presents a certain unevenness, so it was necessary to build a deeper retaining wall in the shape of wedge

ANSWER THE QUESTIONS TO BE ABLE TO LOG IN THIS EARTH:

1. Knowing the composite materials of the 2 types of predominant tombs (cupae solidae and cupae structile), which of these do you think is more resistant to erosion?

2. Find these inscriptions and tell the predominant material of the tomb to which it belongs.

3. After the discovery of this necropolis, we can see how some structures began to suffer from a type of natural erosion that they did not receive before (especially in the altar), what kind of erosion did we talk about?

4. The necropolis of the Villa de Madrid is important to have survived thanks to being hidden and protected on the underground, but what do you think happened to the other necropolis and the tombs?

(BONUS) MAKE A PHOTO WITH YOUR GPS, IT OR YOUR TEAM NAME IN THE AREA, AS POSSIBLE, INSIDE THE SEPULCRAL AREA.


COMENZEMOS EL EARTH!


¿DONDE NOS ENCONTRAMOS?

El espacio de la vía sepulcral romana de la Plaza de la Villa de Madrid es un yacimiento arqueológico al aire libre en medio de Ciutat Vella. Estos enterramientos corresponden a un período que va de los siglos Y al III d.C. Su gestión se responsabilidad del MUHBA (Museo de Historia de Barcelona). Desde Noviembre de 2009, este espacio se ha abierto al público un Centro de Interpretación sobre las redes viarias y el mundo funerario en época romana.

Este lugar se perfecto para conocer cómo vivía la sociedad romana lo hecho de la muerte. Las creencias, los hábitos y las costumbres que rodean al acto social del entierro, los ritos de acompañamiento y de despedida han quedado perfectamente reflejados en la necrópolis.

Horario de visita

Martes, de 11 a 14 h.
Domingos, de 11 a 19 h.
Cerrado los lunes, miércoles, jueves, viernes y sábados.

(*No es necesario entrar dentro para poder resolver este earth, aunque recomendamos su visita en horario de abertura)

El Sepulcral romano

Durante los siglos I al II dC, la ley romana prohibió las sepulturas dentro de las ciudades, sobre todo por motivos higiénicos y de salud. Los enterramientos romanos se disponían a lo largo de los caminos y en las vías de entrada y salida de las ciudades. La idea era fijar la atención del que pasaba frente a la tumba, porque, mientras se viva en el recuerdo se permanece vivo. Como casi todo en la sociedad romana, los enterramientos también eran clasistas y, por tanto, los ricos se entierran en los tramos de camino más cercanos a la ciudad.

En la necrópolis de Villa de Madrid veremos diferentes tipos de sepulturas, todas correspondientes a la clase baja de la sociedad. Esto significa esclavos o bien en su gran mayoría esclavos liberados (libertos). Las inscripciones tienen errores de grabado y gramática, lo que confirma que se hacían en talleres locales.

El 38% de las sepulturas pertenecen a niños, con lo que se comprueba que el nivel de mortalidad infantil era elevado. Los caballos y perros poseían un marcado carácter de animales de compañía, no se consumían como alimentos por los romanos pero formaban parte del ritual funerario. A veces, los perros se sacrificaban en el momento de la muerte de sus amos.

La excepcionalidad del yacimiento consiste en el hecho que las tumbas se han encontrado en su contexto original, ya que, de la gran mayoría de sepulturas romanas que conocemos fueron reutilizados en otros edificios y en especialmente, las murallas posteriores. El pavimento de la vía no es la original, se ha sustituido visualmente por un pavimento de ladrillos para mostrar la forma y dirección del camino original.

TRANSFORMACIONES HISTÓRICAS Y GEOLÓGICAS DE LA ZONA

    

A partir del siglo I al IV esta zona situada fuera de la ciudad de Barcino, se situaba el sendero camino hacia Tarraco. La zona ha variado mucho durante los siglos, así pues que, alrededor del siglo V esta zona tenía un paraje desolado sin ningún edificio. Una naturaleza de paisaje abierto de pinos, encinas, robles y algún ciprés. Un torrente cercano bajaba agua de la sierra de Collserola (como muchos otros que estaban cerca de Barcino), eran frecuente pequeñas inundaciones sobretodo caso de lluvias abundantes.

Poco después de dejarse de utilizar las acrópolis y comenzando la decadencia de Roma (siglos IV-V), las inundaciones que provocaba las rieras llegaron a tapar e inundar parte del camino junto a esta zona de la necrópolis. Durante su estudio arqueozoológico, se ha detectado la alteración y desplazamientos de varios elementos por efecto del agua, aunque algunas perduraron, especialmente los objetos y huesos de dentro de las tumbas.

La necrópolis se fue cubriendo de tierras procedentes del torrente cercano. Se da lugar a la formación de varios estratos de grabas, y guijarros. Con las inundaciones de la riera, esta portaba sedimentos de tierra y piedras que traía desde Collserola lo cual fue enterrada la necrópolis.

Éstos eventos naturales mantuvieron escondidas las lapidas, tumbas y varios objetos funerarios. La naturaleza facilitó su conservación.

En el siglo XIII se finalizaron las nuevas murallas medievales y la ciudad de Barcelona creció mas allá de la antigua Barcino. Es especialmente en el año 1588, la construcción del Convento de Santa Teresa de las Carmelitas Descalzas levantado exactamente encima de la necrópolis romana.

En 1944 y a consecuencia de los bombardeos de la guerra civil española (1936-1939), se decidió derribar el edificio que había ocupado el convento y algunos edificios de su alrededor afectados. Se quería crear una área abierta.

Fue en el 1954, cuando se excavó a la profundidad de las ruines de la necrópolis donde se encontró de casualidad. La necrópolis pasó a ser estudiada y examinada. Gracias este descubrimiento se descubrieron mucha información sobre la Barcino romana. bases cuadrangulares de dos gradas.

LAS TUMBAS

En la necrópolis se han localizado cinco tipos de monumentos funerarios, siendo las cupae, las predominantes; les siguen las aras, las estelas hincadas directamente en el suelo, los túmulos cónicos y las bases cuadrangulares de dos gradas.

Las cupae solidae y cupae structilis

Las cupae, (“cupa”, término latino que significa “tonel”) cuya forma recuerda un tonel reproducido en piedra. Las cenizas o cuerpo del difunto podían estar situadas dentro de las piedras, y en otros casos enterradas bajo las cupae. En principio se ha vinculado la cupae solidae al rito de incineración, mientras que la cupae structilis lo estaría con el de inhumación. A parte de este dato, los cupae se pueden distinguir en función de las características técnicas empleadas en su construcción:

1. Les Cupae solidae: monumentos trabajados en piedra arenisca de la zona de Montjuic, elevados sobre una o dos gradas. En el centro de la cara principal posee un espacio donde estaba grabado directamente el epígrafe del difunto. Se encontraban revestidas por un tratamiento exterior estucado y, quizás, pintado, como las cupae structiles, seguramente para evitar, en la medida de lo posible, el deterioro de la piedra y dar al monumento una mayor presencia. La piedra de Montjuic: es químicamente y mecánicamente estable, aunque es una piedra porosa y sensible a la erosión.

2. Les cupae structiles: son monumentos semicilíndricos que de mampostería que se apoyan sobre un solo resalte. El exterior se revestía de estuco con tegulas, casi siempre de color rojo, con todo ligado con mortero de cal y revestido de opus signinum y pintura (especialmente roja). El mortero está constituido por piedras y arenas que controlan la retracción y la plasticidad, cal y arcilla que dan más cohesión y limitan la porosidad, y fragmentos cerámicos que dan hidráulicidad e impermeabilidad.

Por regla general, En el interior de las cupae structiles había una cámara interior para las ofrendas, donde se solía depositar una pieza cerámica (ver imagen inferior). Aquí era donde iba a parar el conducto de libación. Describiendo la libación, se basaba en la idea de que para mantener viva la memoria del difunto y asegurar su inmortalidad se celebraban banquetes funerarios y entrega de ofrendas. Estas ofrendas se introducían por un conducto abierto en la tumba que mantenía al difunto en comunicación con el exterior. Las libaciones solían ser de vino, leche y sangre, tres líquidos que simbolizaban la vida. Estas ceremonias y banquetes se llevaban a cabo en unos días señalados a lo largo del año y en ocasiones especiales.

El único tumulto cónico que podemos observar tiene una característica particular, se trata de una sepultura de una collegia funeraticia. Es decir, los que no tenían suficientes recursos económicos, se apuntaban a collegia funeraticia, asociaciones privadas, a veces de carácter profesional, que reunían a hombres libres y esclavos de escaso poder adquisitivo, los cuales mediante el pago de una cuota mensual en vida se aseguraban el enterramiento. Para poder entrar en el mundo de los muertos era necesario proveerse en vida de una sepultura, cosa que no estaba al alcance de toda la población. Había colegios que disponían de espacios propios en las necrópolis para enterrar a sus miembros.

En este tumultó en particular, se trata de un agujero de 1,5 m de profundidad para poder practicar los distintos entierros, donde se han documentado diversos niveles y un crecimiento en vertical. En uno de sus lados el suelo natural presenta un cierto desnivel, por lo que fue necesario construir un muro de contención más profundo en forma de cuña.

RESPONDE LAS PREGUNTAS PARA PODER LOGEAR ESTE EARTH:

1. Conociendo los materiales compuestos de los 2 tipos de tumbas predominantes (cupae solidae y cupae structile), ¿cuál de estas crees que es más resistente a la erosión?

2. Encuentra estas inscripciones y di el material predominante del sepulcro al cual pertenece.

3. Tras el descubrimiento de este sepulcro, podemos observar como algunas estructuras empezaron a sufrir un tipo de erosión natural que antes no la recibían (especialmente destacable a la estela), de qué tipo de erosión hablamos?

4. La necrópolis de la Villa de Madrid es importante al haber sobrevivido gracias a estar escondida y protegida bajo tierra, pero, ¿qué crees que pasó con las otras necrópolis y sus sepulcros?

(BONUS) HAZ UNA FOTO CON TU GPS, DE TI O TU NOMBRE DE EQUIPO EN LA ZONA, AL SER POSIBLE, DENTRO DE LA ZONA SEPULCRAL.

Additional Hints (No hints available.)