Mamut en 1915. Mamut al 1915. Mammoth in 1915
MAMUT. ORIGENES.
La propuesta de crear en el Parque de la Ciudadela una colección de reproducciones a escala natural de las grandes bestias prehistóricas descubiertas en Cataluña, al estilo de las existentes en los jardines del Palacio de Cristal de Sydenham (Londres), Inglaterra, y de Karl Hagenbeck, en Stellingen, cerca de Hamburgo, había sido elevada por Almera y Font i Sagué, como parte del plan para el desarrollo de la sección que dicha Junta ya les habían confiado. . Almera había descubierto el mamut en las riberas del bajo Llobregat, en 1883, y notificado, con Bofill, en años sucesivos, la presencia de otros grandes mamíferos fósiles en Cataluña —el mastodonte, el dinoterio, etc.—. Aunque no serla posible reproducir e instalar de una sola vez todos los animales descubiertos hasta esa fecha en Cataluña, podrían reproducirse en 1907 el dinoterio, el mastodonte y el mamut, en cemento armado o de cualquier otra forma conveniente, acompañados de rótulos explicativos con los nombres, la edad en que vivieron y las localidades catalanas donde habían sido descubiertos. Los trabajos en el Parque duraron de junio a agosto de 1907. La escultura, protegida desde septiembre por una cerca de tablones, desde octubre por alambre de espino y finalmente por una verja de hierro, se levantó junto at puente de la plaza de la cascada, donde comenzaba el camino de circunvalación del lago, en un bosquecillo de abetos que pretendía simular el hábitat del animal. El mamut se recibió y fue inaugurado oficialmente el 12 de diciembre de 1907. Costó 8.736,20 pesetas: 250 por la construcción del modelo en madera, 750 por la dirección de su reproducción en madera a escala natural, 7.636,20 por la reproducción en cemento armado y 100 por el rótulo explicativo diseñado por Jaume Llongueras y ejecutado en azulejos. La Junta pensó entonces construir un dinoterio, pero desistió tras examinar los nuevos dibujos por su parecido con el mamut.
Mamut en 1968. Mamut al 1968. Mammoth in 1968
MAMUT, ORÍGENS
La proposta de crear al Parc de la Ciutadella una col·lecció de reproduccions a escala natural de les grans bèsties prehistòriques descobertes a Catalunya, a l'estil de les existents en els jardins del Palau de Vidre de Sydenham (Londres), Anglaterra, i de Karl Hagenbeck , en Stellingen, prop d'Hamburg, havia estat elevada per Almera i Font i Sagué, a l'Alcalde de Barcelona i President de la Junta de Ciències Naturals, com a part del pla per al desenvolupament de la secció que aquesta Junta ja els havien confiat. Almera havia descobert el mamut en les riberes del baix Llobregat, el 1883, i notificat, amb Bofill, en anys successius, la presència d'altres grans mamífers fòssils a Catalunya -el mastodont, el dinoterio, etc. Encara que no seria possible reproduir i instal·lar d'una sola vegada tots els animals descoberts fins a aquesta data a Catalunya, podrien reproduir-se en 1907 el dinoterius, el mastodont i el mamut, en ciment armat o de qualsevol altra forma convenient, acompanyats de rètols explicatius amb els noms, l'edat en què van viure i les localitats catalanes on havien estat descoberts. Els treballs al Parc durar de juny a agost de 1907. S'han trobat fragments esquelètichs a Sant Vicens dels Horts, Les Corts de Sarrià (Barcelona), Vall de Vinyana (Olot)". El mamut es va rebre i va ser inaugurat oficialment el 12 de desembre de 1907, per l'alcalde de Barcelona, al curs de la visita que va fer a les noves instal·lacions de Ia Junta. Va costar 8.736,20 pessetes: 250 per Ia construcció del model en fusta, 750 per la direcció de la seva reproducció en fusta a escala natural, 7.636,20 per la reproducció en ciment armat i 100 pel rètol explicatiu dissenyat per Jaume Llongueras i executat en rajoles. El reixat Ia va pagar l'Ajuntament. La Junta va pensar llavors construir un dinoterio, però va desistir després d'examinar els nous dibuixos per la seva semblança amb el mamut.
Modelo de madera. Model en fusta. Wooden Model
MAMMOTH. ORIGINS.
The proposal to create in the Parc de la Ciutadella a collection of reproductions natural scale of large discovered prehistoric beasts in Catalonia, in the style of those in the gardens of the Crystal Palace in Sydenham (London), England, and Karl Hagenbeck in Stellingen near Hamburg, had been elevated by Almera and Font i Sagué, to the Mayor of Barcelona and President of the Board of Natural Sciences, as part of the plan for the development of the section that Board and they had trusted. Almera had discovered the mammoth on the banks of low Llobregat River, in 1883, and notified with Bofill, in successive years, the presence of other large mammals in Catalonia -the fossil mastodon, deinotherium, etc -. Although was not possible to reproduce and install all animals discovered on the same date, they could reproduce in 1907 the deinotherium, the mastodon and mammoth, in reinforced concrete or any other convenient form, accompanied by signs explanating the names, age in which they lived and the Catalan towns where they had been discovered. On January 12, 1907 the Board selected the mammoth as exemplary type of series, commissioned its execution and location to a commission formed by Joan Pijoan, Jaume Almera, Norbert Font and Artur Bofill and conceded six thousand pesetas for the first expenses. Pieces of the bonds found at Sant Vicens des Horts, Les Corts Sarria (Barcelona), Vall de Vinyana (Olot) ". The mammoth was received and was officially inaugurated on December 12, 1907, by the Mayor of Barcelona. It cost 8,736.20 pesetas: 250 for the construction of wooden model, 750 by the address reproduction wood full scale, 7636.20 by works in reinforced concrete and 100 by the explanatory label designed by Jaume Llongueras and executed in tiles. The gate was paid the City. The Board thought then build a deinotherium, but decided not to show it after examining the new drawings, because its resemblance to the mammoth.
Construcción del Mamut. Construcció del Mamut. Mammoth under construction
CEMENTO, HORMIGÓN, HORMIGÓN ARMADO
Básicamente, el Cemento es el conocido como Cemento Portland, si a este se le agrega arena se lo denomina Concreto, y si a su vez se le agrega piedra se le llama Hormigón y a este ultimo si le agregas una estructura de hierro es comúnmente llamado Hormigón Armado Existen varios tipos de cementos. El más común y utilizado es el denominado cemento Portland. Esta variedad de cemento fue desarrollada por el británico Joseph Aspdin, quién obtuvo la patente del cemento Portland el 21 de Octubre de 1824 (vea fotografías de la patente en la galería al final del artículo). El cemento Portland está compuesto de arcilla y caliza y es un cemento hidráulico; esto es, al mezclarlo con agua tiene lugar una reacción química que le hace endurecer. Esta reacción química no es dependiente de la cantidad de agua añadida, lo que permite al cemento endurecer incluso debajo del agua y permanecer duro en condiciones de alta humedad. El hormigón o concreto es un material compuesto empleado en construcción formado esencialmente por un aglomerante al que se añade: partículas o fragmentos de un agregado, agua y aditivos específicos. El aglomerante es en la mayoría de las ocasiones cemento (generalmente cemento Portland) mezclado con una proporción adecuada de agua para que se produzca una reacción de hidratación. Las partículas de agregados, dependiendo fundamentalmente de su diámetro medio, son los áridos (que se clasifican en grava, gravilla y arena).1 La sola mezcla de cemento con arena y agua (sin la participación de un agregado) se denomina mortero. Existen hormigones que se producen con otros conglomerantes que no son cemento, como el hormigón asfáltico que utiliza betún para realizar la mezcla. El cemento es un material pulverulento que por sí mismo no es aglomerante, y que mezclado con agua, al hidratarse se convierte en una pasta moldeable con propiedades adherentes, que en pocas horas fragua y se endurece tornándose en un material de consistencia pétrea. El cemento consiste esencialmente en silicato cálcico hidratado (S-C-H), este compuesto es el principal responsable de sus características adhesivas. Se denomina cemento hidráulico cuando el cemento, resultante de su hidratación, es estable en condiciones de entorno acuosas. Además, para poder modificar algunas de sus características o comportamiento, se pueden añadir aditivos y adiciones (en cantidades inferiores al 1% de la masa total del hormigón), existiendo una gran variedad de ellos: colorantes, aceleradores, retardadores de fraguado, fluidificantes, impermeabilizantes, fibras, etc. Dependiendo de las proporciones de cada uno de sus constituyentes existe una tipología de hormigones. Se considera hormigón pesado aquel que posee una densidad de más de 3200 kg/m3 debido al empleo de agregados densos (empleado protección contra las radiaciones), el hormigón normal empleado en estructuras que posee una densidad de 2400 kg/m3 y el hormigón ligero con densidades de 1800 kg/m3 La principal característica estructural del hormigón es que resiste muy bien los esfuerzos de compresión, pero no tiene buen comportamiento frente a otros tipos de esfuerzos (tracción, flexión, cortante, etc.), por este motivo es habitual usarlo asociado a ciertas armaduras de acero, recibiendo en este caso la denominación de hormigón armado, o concreto pre-reforzado en algunos lugares; comportándose el conjunto muy favorablemente ante las diversas solicitaciones. Cuando se proyecta una estructura de hormigón armado se establecen las dimensiones de los elementos, el tipo de hormigón, los aditivos y el acero que hay que colocar en función de los esfuerzos que deberá soportar y de las condiciones ambientales a que estará expuesto. A finales del siglo XX, es el material más empleado en la industria de la construcción. Se le da forma mediante el empleo de moldes rígidos denominados: encofrados. Su empleo es habitual en obras de arquitectura e ingeniería, tales como edificios, puentes, diques, puertos, canales, túneles, etc. Incluso en aquellas edificaciones cuya estructura principal se realiza en acero, su utilización es imprescindible para conformar la cimentación. La variedad de hormigones que han ido apareciendo a finales del siglo XX, ha permitido que existan: hormigones reforzados con fibras de vidrio (GRC), hormigones celulares que se aligeran con aire, aligerados con fibras naturales, autocompactantes.
Elaboración cemento. Elaboració ciment. Concrete production
CIMENT, FORMIGÓ, FORMIGÓ ARMAT
Bàsicament, el Ciment és el conegut com Ciment Portland, si a aquest se li afegeix sorra se l'anomena Concret, i si al seu torn se li afegeix pedra se li crida Formigó ia aquest últim si li afegeixes una estructura de ferro és comunament anomenat Formigó armat Hi ha diversos tipus de ciments. El més comú i utilitzat és l'anomenat ciment Portland. Aquesta varietat de ciment va ser desenvolupada pel britànic Joseph Aspdin, qui va obtenir la patent del ciment Portland el 21 octubre 1824 (vegeu fotografies de la patent en la galeria al final de l'article). El ciment Portland està compost d'argila i calcària i és un ciment hidràulic; això és, al barrejar-lo amb aigua té lloc una reacció química que li fa endurir. Aquesta reacció química no és depenent de la quantitat d'aigua afegida, el que permet al ciment endurir fins i tot sota l'aigua i romandre dur en condicions d'alta humitat. El formigó o concret és un material compost emprat en construcció format essencialment per un aglomerant al qual s'afegeix: partícules o fragments d'un agregat, aigua i additius específics. El aglomerant és en la majoria de les ocasions ciment (generalment ciment Portland) barrejat amb una proporció adequada d'aigua perquè es produeixi una reacció d'hidratació. Les partícules d'agregats, depenent fonamentalment del seu diàmetre mitjà, són els àrids (que es classifiquen en grava, graveta i sorra) .1 La sola barreja de ciment amb sorra i aigua (sense la participació d'un agregat) s'anomena morter. Hi formigons que es produeixen amb altres conglomerants que no són ciment, com el formigó asfàltic que utilitza betum per realitzar la mescla. El ciment és un material pulverulent que per si mateix no és aglomerant, i que barrejat amb aigua, a hidratar-esdevé una pasta emmotllable amb propietats adherents, que en poques hores forja i s'endureix tornant-se en un material de consistència pètria. El ciment consisteix essencialment en silicat càlcic hidratat (S-C-H), aquest compost és el principal responsable de les seves característiques adhesives. S'anomena ciment hidràulic quan el ciment, resultant de la seva hidratació, és estable en condicions d'entorn aquoses. A més, per poder modificar algunes de les seves característiques o comportament, es poden afegir additius i addicions (en quantitats inferiors a l'1% de la massa total del formigó), existint una gran varietat d'ells: colorants, acceleradors, retardadors d'enduriment, fluïdificants, impermeabilitzants, fibres, etc. Depenent de les proporcions de cadascun dels seus constituents ha una tipologia de formigons. Es considera formigó pesat aquell que posseeix una densitat de més de 3200 kg / m3 causa de l'ocupació d'agregats densos (emprat protecció contra les radiacions), el formigó normal emprat en estructures que posseeix una densitat de 2400 kg / m3 i el formigó lleuger amb densitats de 1800 kg / m3 La principal característica estructural del formigó és que resisteix molt bé els esforços de compressió, però no té bon comportament enfront d'altres tipus d'esforços (tracció, flexió, tallant, etc.), per aquest motiu és habitual usar-lo associat a certes armadures d'acer , rebent en aquest cas la denominació de formigó armat, o concret pre-reforçat en alguns llocs; comportant-se el conjunt molt favorablement davant les diverses sol·licitacions. Quan es projecta una estructura de formigó armat s'estableixen les dimensions dels elements, el tipus de formigó, els additius i l'acer que cal col·locar en funció dels esforços que haurà de suportar i de les condicions ambientals a què estarà exposat. A finals del segle XX, és el material més emprat en la indústria de la construcció. Se li dóna forma mitjançant l'ús de motlles rígids anomenats: encofrats. La seva ocupació és habitual en obres d'arquitectura i enginyeria, com ara edificis, ponts, dics, ports, canals, túnels, etc. Fins i tot en aquelles edificacions l'estructura principal es realitza en acer, la seva utilització és imprescindible per conformar la fonamentació. La varietat de formigons que han anat apareixent a la fi del segle XX, ha permès que hi hagi: formigons reforçats amb fibres de vidre (GRC), formigons cel·lulars que s'alleugereixen amb aire, alleugerits amb fibres naturals, autocompactants.
Fabricación cemento armado. Elaboració ciment armat. Reinforced concrete prodution
CONCRETE, REINFORCED CONCRETE
Basically, cement is known as Portland cement, if this one adds sand is called Concrete, and the latter if you add an iron structure is commonly called Reinforced Concrete. There are several types of cements. The most common and used is called portland cement. This variety of cement was developed by the British Joseph Aspdin, who obtained the patent of Portland cement on 21 October 1824. Portland cement comprises the clay and limestone and is a hydraulic cement; that is, when mixed with water which makes a chemical reaction takes place to harden. This chemical reaction is not dependent on the amount of water added, allowing the cement to harden even under water and remain hard in high humidity conditions. Concrete or concrete is a composite material used in construction consisting essentially of a binder to which is added: particles or fragments of an aggregate, water and specific additives. The binder is in most cases cement (usually Portland cement) mixed with a suitable proportion of water for a hydration reaction occurs. The aggregate particles, depending mainly on their average diameter, are arid Single cement mix (which are classified as gravel, gravel and sand) .1 sand and water (without the participation of an aggregate) is called mortar. There concretes produced with other binders which are not concrete, asphalt concrete as uses for mixing bitumen. Cement is a pulverulent material which is not itself binder, and mixed with water, when hydrated it becomes a moldable paste with adhesive properties, which in a few hours and hardens forge turning in of stony material consistency. The cement consists essentially of calcium silicate hydrate (C-S-H), this compound is the main responsible for its adhesive properties. It is called hydraulic cement when the cement, resulting hydration, is stable under aqueous environment. In addition, to modify some of its characteristics or behavior, can be added additives and additions (in amounts less than 1% of the total mass of concrete), and there are a variety of them: dyes, accelerators, retarders, flow, sealants, fibers, etc. Depending on the proportions of each of its constituent there is a type of concrete. heavy concrete is considered one that has a density of more than 3200 kg / m3 due to the use of dense aggregates (employee radiation protection), normal concrete used in structures having a density of 2400 kg / m3 and light concrete densities of 1800 kg / m3 The main structural feature of concrete is resisting well the efforts of compression, but does not have good resistance to other stresses (tensile, bending, shear, etc.), for this reason it is common use associated with certain steel reinforcement receiving in this case the name of reinforced concrete, or concrete pre-reinforced in some places; the set behaving very favorably to the various stresses. When a reinforced concrete structure is projected dimensions of the elements are established, the type of concrete and steel additives to be placed depending on the efforts must support and be exposed to environmental conditions. In the late twentieth century, it is the most widely used material in the construction industry. It is shaped by employing so-called rigid molds: formwork. Its use is common in works of architecture and engineering, such as buildings, bridges, dams, ports, canals, tunnels, etc. Even in those buildings whose main structure is made of steel, their use is essential to form the foundation. The variety of concrete that have appeared in the late twentieth century, has allowed there: concrete reinforced with glass fibers (GRC), cellular concretes are lightened with air, lightened with natural, self-compacting fibers.
PROCESO DE FABRICACIÓN DEL CEMENTO
El cemento se fabrica por calcinación, en grandes hornos a 1.400ºC, de una pasta o crudo constituida generalmente por:
- calcarea (70 %), que aporta carbonato de calcio, CaCO3, en forma de calcita
- arcilla (23 %), que aporta óxido de aluminio, Al2O3
- gres (6 %), que aporta sílice, SiO2, en forma de quarzo
- Diminutas láminas metálicas (1 %), que aportan hierro que se obtiene en el proceso de laminación en caliente del acero.
El producto de la calcinación es el clínquer. Cuando se enfría se muele para reducirlo a polvo y se añade yeso.
MINERALES. Qué minerales podemos encontrar como materias primas en la industria del cemento?
Calcita - CaCO3 -. Principal mineral constituyente de las rocas sedimentarias calcareas
|
CALCITA
|
Arcillas o margas. Rocas sedimentarias no consolidadas o poco endurecidas que contienen, bàsicamente, partículas de diámetros inferiores a los 0,001 mm, y formadas principalmente por silicatos de aluminio hidratados como caolinita, montmorillonita i illita.
|
CAOLINITA
|
Cuarzo - SiO2 -. Es uno de los minerales más comunes a las rocas sedimentarias detríticas y por su resistencia a la abrasión.
|
CUARZO
|
Yeso - CaSO4.2H2O -. Es el mineral básico de la roca sedimentària evaporítica del mismo nombre.
|
YESO
|
PROCÉS DE FABRICACIÓ DEL CIMENT
El ciment es fabrica per calcinació, en grans forns a 1.400ºC, d’una pasta o cru constituïda generalment per:
- calcària (70 %), que aporta carbonat de calci, CaCO3, en forma de calcita
- argila (23 %), que aporta òxid d'alumini, Al2O3
- gres (6 %), que aporta sílice, SiO2, en forma de quars
- Diminutes làmines metàl·liques (1 %), que aporten ferro que s'obtenen en el procés de laminació en calent de l'acer.
El producte de la calcinació és el clínquer. Una vegada refredat el clínquer es mólt per a reduir-lo a pols i s'afegeix guix. El resultat es posa en sacs.
MINERALS. Quins minerals podem trobar com matèries primeres a l’industria del ciment?
Calcita - CaCO3 -. Principal mineral constituent de les roques sedimentàries calcàries
|
CALCITA
|
Argiles. Roques sedimentàries no consolidades o poc endurides que contenen, bàsicament, partícules de diàmetres inferiors als 0,001 mm, i formades principalment per silicats d'alumini hidratats com caolinita, montmoril·lonita i il.lita.
|
CAOLINITA
|
Quars - SiO2 -. És un dels minerals més comuns a les roques sedimentàries detrítiques i per la seva resistència a l’abrasió.
|
QUARS
|
Guix - CaSO4.2H2O -. És el mineral constituent de la roca sedimentària evaporítica del mateix nom.
|
GUIX
|
CEMENT MANUFACTORING PROCESS
Cement is manufactured by calcination at 1400°C in large ovens, from a paste made generally by:
- Limestone (70%), which provides calcium carbonate, CaCO3, in the form of calcite.
- Clay (23%), which provides aluminum oxide, Al2O3
- Stoneware (6%), which provides silica, SiO2 in the form of quartz
- Tiny metallic sheets (1%), which carry iron obtained in the process of hot rolling of steel.
The product of calcination is clinker. Once cooled clinker is reduced to dust and chalk added.
MINERALS. Which minerals could we find as a raw materials for manufactorig cement?
Calcite - CaCO3 -. Primary mineral constituent of limestone sedimentary rocks
|
CALCITE
|
Clays. Unconsolidated sedimentary rocks that contain little or hardened basically particle diameters lower than 0.001 mm, and consist mainly of hydrated aluminum silicates such as kaolinite, montmorillonite and illite.
|
KAOLINITE
|
Quartz - SiO2 -. One of the most common minerals in sedimentary rocks and detrital for its abrasion resistance.
|
QUARTZ
|
PLASTER - CaSO4.2H2O -. It is the mineral constituent of evaporitic sedimentary rock of the same name.
|
PLASTER
|
La localización de las fabricas de cemento, usualmente viene determinada por la disponibilidad de un suministro adecuado de materias primas. La calidad, uniformidad, cantidad y los posibles problemas de extracción, entre los que esta la cantidad de recubrimiento (estéril), que es preciso desmontar y la forma del depósito, deben de ser establecidos mediante los oportunos estudios ,que incluyen sondeos y análisis de las muestras obtenidas. Así mismo y dado el gran volumen de material que procesa una fabrica de cementos , estas deben de estar situadas lo mas cerca posible de las explotaciones, al objeto de minimizar los gastos de transporte.
La localització de les fabriques de ciment, usualment ve determinada per la disponibilitat d'un subministrament adequat de matèries primeres. La qualitat, uniformitat, quantitat i els possibles problemes d'extracció, entre els quals hi ha la quantitat de recobriment (estèril), que cal desmuntar i la forma del dipòsit, deuen ser establerts mitjançant els oportuns estudis, que inclouen sondejos i anàlisi de les mostres obtingudes. Així mateix i donat el gran volum de material que processa una fàbrica de ciments, aquestes han d'estar situades el més a prop possible de les explotacions, a fi de minimitzar les despeses de transport.
The location of the cement factories, usually is determined by the availability of an adequate supply of raw materials. The quality, uniformity, number and possible problems of extraction, including the amount of coating (sterile), which must be removed and the tank shape, must be established by appropriate studies, including surveys and analysis samples obtained. Likewise, and given the large volume of material it processes a cement factory, these must be located as close as possible to the quarries, in order to minimize transport costs.
PRINCIPALES CANTERAS DE CATALUÑA
PRINCIPALS PEDRERES DE CATALUNYA
|
MAIN QUARRIES IN CATALONIA
|
TAREAS/TASQUES/TASKS:
1. Pots veure el tipus de gra de ciment de la part baixa de les potes i dels ullals, On hi ha aquest tipus d'acabat del gra de ciment, a més a més d'aquests dos llocs?
1. Examina los granos de cemento de las pezuñas. Puedes ver ese mismo grano en otro lugar de la estatua, además de en los comillos?
1. By the examination of the lower part of the legs of this mammoth and the tusks, can you check if is there any other parts with this size of grain?
2. Examinar con mucho cuidado los colmillos y el tronco, ¿cuál es el tamaño de las partículas de cemento en estas partes?
2. Examina amb cura els ullals i el tronc, quina és la mida de les partícules de ciment a aquestes parts?
2. Examine very carefully by the tusks and trunk, which is the size of the cement particles in these parts?
3. El salitre es un gran problema para el cemento en las ciudades costeras. ¿Por qué crees que no ha afectado a esta escultura en sus 110 años de vida?
3. El salitre és un greu problema per al ciment a les localitats costaneres. Per què penses que no ha afectat greument al a l'escultura en els seus 110 anys de vida?
3. Saltpeter is a big problem for cement in coastal cities. Why do you think has not affected this sculpture in its 110 years of life?
4. A quin periode va viure el mammoth segons el rètol de la pedra?
4. En qué periodo vivió el mamut según la información en la piedra?
4. Which era did the mammoth live attending the information in the stone sign post?
5. Sube una foto con tu GPS junto al mamut. Puja una foto amb el teu GPS a prop del mamut. Upload a picture with your GPS in the mammoth area. (OPTIONAL)