Segons Xavier Jorba, Can Sabaté és un mas de procedència medieval documentat des del segle XIII. "L'any 1276 el mas era propietat d'Arnau "Hoyastrosa", el 1338 de Pere Vidal Çaviastrosa i la seva esposa Margarida i, el 1403 de Nicolau Çaviastrosa. Coneguda actualment com Can Sabater, tenia el nom històric de mas Viastrosa". Segons Jorba, "l'edifici estava orientat vers el migdia i la seva estructura havia viscut canvis i reformes al llarg dels segles XVII i XVIII. El 1647 tenia un baluard que envoltava tota l'edificació dins del qual hi havia el corral dels ramats de llana i cabrum. Una vegada s'accedia a l'interior de l'edifici, l'entrada distribuïa les diferents dependències. A la planta baixa trobàvem l'establia, la qual podia encabir cinc animals de tir; el celler amb les seves bótes; el pastador; la botiga d'oli i el trull; el galliner i una pallissa. Pujant les escales accedíem a la primera planta, on la sala presidia l'espai. Des d'aquí s'anava a les diferents cambres per a dormir i a la cuina i al rebost". Segons l'autor, Nicolau Moragues, l'any 1535, deixarà el mas en herència al seu nebot Jaume Sabater, els hereus del qual mantindran el mateix cognom durant els segles XVII i XVIII. Segons informació oral, l'any 1876 la finca va ser venuda a Rafael Carol i Valls el qual posteriorment la va vendre a l'actual propietari. Abans de la gran reforma i ampliació del segle XX, en el conjunt de la casa Gran de Can Sabater hi vivien quatre famílies en quatre cases diferents vinculades a una antiga era. La era ocupava el lloc on hi ha la bassa; Can Paquets, situada a nivell de l'era, on es troba el porxo que precedeix el celler; Cal Masover, on hi vivia el masover Pere Ferrer i el pastor; Cal Tasanet i Cal Maco. Cal Maco era l'antiga masia situada en el lloc que ocupa l'actual residència i on vivia la mestressa anomenada amb el sobrenom de La Maca. Can Sabater disposava de diferents masos a càrrec de rabassers: Cal Paquets, situat al costat de la casa dels propietaris; l'antic mas de Can Calvet, actualment enderrocat, Can Vives i el Mas del Vent, on hi habitaven tres famílies: Can Josep Pons, Can Pasqual Pons i Ca la Rosario. Als anys 70 del segle XX, els propietaris del mas van bastir sobre les antigues estructures de la casa una residència de grans dimensions, la qual configura la imatge actual del conjunt. El projecte de la reforma de la casa el va fer l'arquitecte Josep Ribas i González i el del jardí Joan Pañella i Bonastre, director de l'escola de jardineria de Barcelona.