L'església de Nostra Senyora dels Àngels de Llívia data del segle XVI i s'aixecà a sobre d'una altra del segle XIII, aprofitant-ne els materials. L'església es va acabar completament vers el 1617. De nau única, amb absis poligonal, capelles laterals i campanar de torre adossat.
La façana, renaixentista, està ornamentada amb columnes,fornícules i frontó, flanquejada per dues torres circulars, en una de les quals, s'amaga una calabera humana a la part alta de la torre que sembla vigilar als visitants que rodejent l'esglesia per entrar per la porta lateral.
El catxe es troba en aquesta localització perquè penso que l'església de Llívia té l'entrada principal oblidada i cal que aquesta torni a tenir el goig i visitants que va tenir, que sense voler em fet de la porta lateral, la principal.
Els farratges de la porta són de finals del segle XIII. Té un Sant Crist tallat en fusta de mitjan segle XIV, protector dels traginers que transportaven oli i vi del Rosselló a la Cerdanya. Les làpides localitzades tant a l'exterior com a l'interior de l'església estan esculpides en relleu i daten entre la fi del segle XV i XVIII. Hi trobem també una exposició d'objectes valuosos: un Crist considerat com una de les més belles talles de transició romànico-gòtica dels segle XIII a XIV que inspirà al cèlebre autor francès Deodac de Severac la seva composició musical: Les muletiers devant le Crist de Llivia. També hi ha una capa pluvial i dalmàtica, donatiu de Carles V a la vila de Llívia.
Espero que podeu gaudir de la tranquilitat d'aquest racó on trobem el catxe i també de la visita a l'interior de l'esglèsia que normalment obre els diumenges al matí. A la vegada us convido a visitar la resta de la vila de Llívia, visitar la "Cerdanya dins de Cerdanya".