Ruta literària pel centre de Badalona 
La Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona, en col·laboració amb l’Espai Betúlia, us proposa aquesta ruta literària pel centre històric de la nostra ciutat. Badalona té, i ha acollit, ciutadans il·lustres del món literari; té equipaments dedicats a les lletres i racons que han inspirat a poetes i novel·listes. Ha estat escollida com a escenari de diferents relats, alguns tan significatius com Betúlia, de M. Aurèlia Capmany, que ha donat nom a l’Espai Betúlia, centre de la paraula i les lletres, un espai que junt amb la Xarxa de Biblioteques -amb Can Casacuberta com a eix vertebrador, han esdevingut equipaments de referència en aquest camp.
Aquesta ruta s’emplaça en el centre de la ciutat perquè es pugui fer a peu. Evidentment hi ha altres espais tan o més significatius que es queden fora per raons de distància. Potser seran protagonistes de noves rutes en el futur.
Als aficionats i seguidors del geocaching que compartiu també l’interès pel món cultural i literari us animem a endinsar-vos en aquesta aventura i descobrir els nostres tresors: les propostes literàries que us hem preparat a cadascun un dels punts que conformen la ruta i, com no, el caché que n’amaga!
Coordenades del cache
|
N
|
41º
|
|
.
|
|
|
|
E
|
002º
|
|
.
|
|
|
|
|
N
|
41º
|
E-13
|
.
|
C+D
|
A
|
B-C
|
E
|
002º
|
(B+D).2
|
.
|
B+D
|
A+B
|
C
|
Resultats proves:
A =
B =
C =
D =
E =
A. N41º26.765 E002º14.995
La primera claror del dia s’entretenia jugant amb les llums de Betúlia quan en Martí, amb cara de son, va obrir la porta de ferro i vidre de la piscina municipal. Va fer un cop d’ull a l’estació del tren: tot era quietud i silenci
Jordi Font i Agustí, Els Silencis de Betúlia, capítol 1
Així comença el llibre Els Silencis de Betúlia del badaloní Jordi Font, i aquí, en el lloc descrit per l’autor, comença la nostra ruta....
Jordi Font i Agustí és enginyer i novel·lista, i va néixer a Badalona l’any 1955. El 1983 va publicar el seu primer relat de ciència ficció a la revista Ciència. És un defensor d’aquest gènere com a vehicle eficaç per parlar de l’actualitat. Algunes de les seves obres estan ambientades en el món tecnològic i en el passat industrial. Va coordinar els treballs del grup d’investigació sobre Tecnociència, Literatura i Cine de la Fundació EPSON, que van ser recollits en el volum Entre la por i l’esperança. Percepcions de la tecnociència en la literatura i el cinema (2002).
El 1999 va obtenir el Premi Ciutat de Badalona de Narrativa amb l’obra Els silencis de Betúlia. La novel·la es va presentar a la biblioteca Can Casacuberta i està ambientada en Badalona.
L’autor utilitza dos temps narratius, un que se situa en l’època de postguerra espanyola, amb el rerefons del conflicte europeu, i un segon que es desenvolupa en la Badalona postolímpica. Però el relat d’aquest passat, tot i tenir entitat pròpia, creix fins al punt que les vides i les accions dels seus protagonistes tenen efecte en el relat del temps present. El fil d’unió entre ambdós temps és en Martí, un home amb dificultats per a adaptar-se a la societat que li ha tocat viure i amb una història vital força complexa.
En un espai singular com és una piscina municipal es posen en contacte ambdós móns, i surten a la llum tant els tripijocs relacionats amb urbanisme com les lluites intestines per fer-se un lloc en el poder municipal.
Font ha publicat també El preu de la quimera (1992), Assassinat a l’Escola de Treball (1993), La força del riu (1996), Contracorrent (2000) amb la qual va obtenir el Premi del lector de l’Odissea. Traficants de llegendes guanyadora de l’edició 2003 del prestigiós Premi UPC de Ciència Ficció. La febre del vapor XIIIè Premi de Narrativa de Ciència-ficció, Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró l’any 2010. En l’actualitat té una secció fixa a la revista Vía Libre sobre cinema, literatura i ferrocarril.
Prova A. Situa’t en el punt descrit per l’autor i compta el nombre de plantes que té l’edifici de l’estació ..................................................................................................
Des d’aquest primer punt de la ruta us suggerim que us hi acosteu a fer una visita al Pont del petroli. Encara que no forma part de la ruta per raons de distància, potser a alguns de vosaltres us pot interessar visitar-lo. Val la pena!
T’accepto, figura clara,
faula que em convoca
a ser dòcil a una teva
llei de confiança.
Tu, amb gest eficaç
adreces a l’horitzó
la teva meitat de signe
perquè –així ho fantasiejo-
algú d’enllà atengui,
algú respongui per mi.
Ventura feliç:
allò que no vindrà mai
però no deixa de poder venir,
de voler venir
Jordi Sarsanedas (Barcelona, 1924 - 2006)
El Pont del Petroli és el nom amb què els badalonins es refereixen al pantalà construït en els anys seixanta per l’antiga CAMPSA pel traspàs d'hidrocarburs des dels vaixells cisterna cap els dipòsits a terra. Aquest pantalà avui dia de titularitat municipal ha estat reconvertit en passeig per a ús ciutadà i també en estació meteorològica i oceanogràfica de recollida de dades.
El pantalà s'endinsa uns 250 metres en el mar, i s'alça uns 6 metres per sobre del nivell mig de la superfície. Aquesta infraestructura, construïda al mig d'una platja oberta, sense cap ús agressiu sobre el medi és, de fet, una obra singular, ja que no existeix cap altre punt al llarg de la costa catalana que faci la seva funció.
Al final del pont trobareu el poema ‘Pont del petroli’ de Jordi Sarsanedas, possiblement el darrer poema escrit pel poeta, després d’una visita al pont del petroli el 4 d’abril de 2006 en companyia de Paco Fanés, poeta també i membre fundador de l’Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli. Una associació que té com a objectius la difusió de projectes en l’àmbit de la poesia mitjançant l’edició de llibres i l’organització d’actes com el festival anual Poesia i Cia… i la difusió de la cultura plàstica (exposicions i projectes d’art contemporani).
S’ha de destacar el treball de l’Associació en el terreny de l’edició, amb la publicació de dues col·leccions de poesia, Pont del Petroli i La Puça del Petroli amb prop d’una trentena de títols. Mereix també especial menció l’exposició de poesia visual VI(r)US que, des de novembre de 2005, està voltant per la geografia catalana (Badalona, Barcelona, Santa Eulàlia de Ronçana, Lleida...) amb obres extretes del llibre del mateix títol publicat per l’Associació, llibre que ha esdevingut un referent de la poesia visual.
B. N41º 27.054 E002º 15.015
– Tenia una bona biblioteca, el seu pare?
– Sí, la tenia. Però li van cremar tot. Nosaltres, quan va passar això, érem a l’exili. Quan vam marxar, vam deixar la casa de Badalona tancada i barrada, però hi van entrar. El meu pare tenia la biblioteca al segon pis, perquè quan volia silenci se n’anava a dalt. Doncs van entrar i ho van tirar tot daltabaix del balcó: els llibres i els prestatges de la llibreria, i un general anava cridant: ‘¡Abajo la inteligencia!’. Quan ho van tenir tot daltabaix, ho van cremar al mig del carrer. I les veïnes després van entrar i diu que van plorar i tot, perquè, quina consciència cremar aquella quantitat de llibres! El meu pare es va morir amb la il·lusió que els llibres els havien anat a buscar els de l’Ajuntament de Badalona. La mamà li deia: ‘com vols que aquella gent, que tenen tants compromisos, vagin a casa a comprometre’s més. Que no veus que els afusellarien! No et facis il·lusions’. Tenia una biblioteca estupenda. Hi havia de tot i força…
Pompeu Fabra, el meu pare. Records personals de Carola Fabra
recollits per Rosa Maria Piñol
(La Campana, Barcelona, 1991)
Pompeu Fabra i Poch va néixer a la vila de Gràcia el 1868. Des de molt jove va expressar el seu interès per la lingüística, tot i que va seguir estudis d’enginyer industrial i hi va exercir com a tal. A la dècada dels 90 i sota el segell de l’Avenç, amb col·laboradors com Jaume Massó i Joaquim Casas van tenir un paper cabdal en la campanya per dur a terme una reforma ortogràfica amb la qual es posaven les bases del català modern. Aviat l’Institut d’Estudis Catalans adopta la gramàtica d’en Fabra com a oficial i l’estil fabrià s’imposa també entre els escriptors.
A la dècada dels trenta Fabra dóna a conèixer el Diccionari general de la llengua catalana (1932), autèntic pilar de la llengua, segons la seva concepció.
Fabra es va exiliar l’any 1939 a Prada de Conflent, on va continuar treballant en la seva obra pòstuma Gramàtica catalana, que va veure la llum el 1956 gràcies a l’edició acurada del seu deixeble Joan Coromines. Fabra va morir a Prada, després de rebre nombrosos homenatges a l’exili, el 1948.
Vinculació amb Badalona
A començaments d’octubre de 1912 Pompeu Fabra s’instal·là a Badalona, seguint les indicacions del metge que aconsellà a la seva filla Teresa els banys de mar. Aquesta casa del C. Mercè és l’últim domicili del Mestre Fabra a la nostra ciutat i on hi va viure més anys. Es va implicar a la vida cívica i social de la ciutat, va estar vinculat a l’Escola d’Arts i Oficis, al Club de Tennis, als banys de la platja.... i gràcies a la seva estada a Badalona, en el Diccionari de la Llengua Catalana han quedat recollits alguns mots propis de la toponímia badalonina com badiu i micaco.
El pare del català modern, l’únic català que tots els catalans han obeït plenament, segons cita de Josep Pla, va viure gairebé vint-i-sis anys a la nostra ciutat, els més productius de la seva vida intel·lectual, i la seva petjada és tan important com ignorada a casa nostra.
Quan el filòleg va haver d’exiliar-se durant la guerra civil, aquesta casa va ser saquejada i els milers de llibres i documents que hi havia a seva biblioteca particular van ser cremats i espoliats. Els pocs documents que s’han pogut recuperar estan dispositats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona.
El 28 de gener de 1934, al saló de plens de l'Ajuntament de Badalona, se li va retre un homenatge en què se li va fer entrega d'una medalla d'or i se'l va nomenar ‘fill adoptiu de la ciutat’. El poble badaloní va mostrar-li així el seu afecte incondicional. D'aquest homenatge en restà una important publicació,l'Àlbum de Badalona (1934), encapçalat per un autògraf del president Macià i amb escrits de Rovira i Virgili, J. V. Foix o el mateix Fabra. Aquest àlbum està a disposició del qui el vulgui consultar a la Biblioteca Can Casacuberta.
L’any 2010 la ciutat de Badalona ret homenatge a l’insigne filòleg amb dos fets importants: Es va donar el seu nom a la recentment inaugurada plaça central i a la parada de metro projectada en aquesta plaça. Una proposta recollida en un manifest que va rebre el suport de nombroses institucions, entitats i persones badalonines interessades en restablir la memòria de Pompeu Fabra. Es va inaugurar l’exposició Pompeu Fabra. Una llengua per a tot i per a tothom produïda per l’Espai Betúlia amb motiu de la capitalitat de la cultura catalana de Badalona. Us recomanem el catàleg editat, hi trobareu fragments d’en Josep Pla, de Marià Manent, de Xavier Benguerel, etc. que parlen de Fabra i Badalona.
Prova B. Situa’t davant de la façana de la casa i compta el nombre de finestrals que hi veus...............................................
C. N41º 26.922 E002º15.112
Maria del mar brut,
campanar de la quisca,
cuitat de corders i fabricants
d'aiguardents dolços,
qui t'ha vist i qui et veu
tan malmenada.
Aniràs a l'infern a cremar
quitrà i petroli
i els del Cristall faran
una urna funerària
per enterrar-te més enllà del Canyet,
just a Can Ruti, palau d'ambulatoris de primera
on no hi menen camins
Josep Gual Lloberas,Oda nova a Badalona (1981)
Josep Gual loberas (Badalona, 13 de juliol de 1920 - 24 d'octubre de 2005), poeta, agitador cultural i polític. Ha estat un d’aquells poetes en què la vida i l’obra van indestriablement lligades. La seva obra reflecteix l’experiència del front durant la guerra civil, el seu compromís cívic i de denúncia en la dictadura i en la democràcia, la implicació amb el moviment obrer i el catalanisme d’esquerres. Va ser alumne d'Escola Catalana i de ben jove ja destacà practicant diversos esports, com el bàsquet, l’atletisme i la natació.
Fou un dels supervivents d’aquella lleva del biberó i aquest fet marcarà decisivament l’home i el poeta. Escriví diversos poemes sobre aquest tema, d'entre els quals cal destacar ‘Paisatge de l'Ebre’, composició que, cantada per Teresa Rebull, és considerada com una de les cançons més emocionants i senzilles de les inspirades per la guerra civil.
L’any 1963 és un any molt productiu en el qual va donar forma definitiva a molts dels seus poemes. Se’l recorda com un poeta aferrat indissolublement a la llengua del seu país i sobretot a la defensa de la llibertat humana. També és important la seva aportació periodística, dispersa en diverses publicacions locals, sobre temes relatius a la història de l’esport català, cultura popular i recuperació de la memòria històrica.
A iniciativa de l’Ajuntament de Badalona, l'Associació Pont del Petroli, l'Associació de Veïns i diferents col·lectius ciutadans s’ha donat el nom de Racó d’en Gual a un espai de la Rambla de Badalona que ret homenatge i recorda l’obra i la vinculació del poeta a la Rambla. Aquest espai pretén convertir-se en un escenari per a la cultura on es puguin fer actes.
Prova C. Situa’t al recentment inaugurat Racó d’en Gual i recita el poema d’en Josep Gual que trobaràs gravat a la placa del terra. Quants versos té?............................................................
D. N41º 26.739 E002º14.884
El carrer de Sant Isidre
quan era noi m’emparava.
Dins d’una torre de vidre
penso, vegeto i dic fava.
Joan Argenté. Estrofa del poema ‘Cançó que reprèn amb P’ del llibre Movimentperistàltic o aquest home, per a mi, és una pesant bombeta encesa.
El poeta Joan Argenté i Artigal va néixer al carrer de Sant Isidre de Badalona l’any 1931 i, llevat d’uns anys durant la guerra civil, ha viscut sempre a la mateixa llar.
Joan Argenté va fer el batxillerat a l’Institut Albéniz on va comptar amb la gran influència de Maria Aurèlia Capmany que, a més d’ensenyar-li filosofia i llengua alemanya, li va transmetre la passió per la literatura i el teatre. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, professió que va exercir i que ha compaginat amb l’escriptura al llarg de la seva vida. De fet a Badalona és conegut com el ‘poeta advocat’.
Com a poeta es donà a conèixer amb El temps de tants dits, guanyador del premi Joan Salvat-Papasseit el 1959. Les dècades dels 60 i 70, coincidint amb la represa de la llengua catalana, són les més productives de la seva obra poètica. En aquests anys també s’implicà molt activament en la vida social i cultural, i va participar en activitats relacionades amb la literatura, la cançó i el teatre del país i particularment de Badalona.
La poesia de Joan Argenté parteix de la realitat, ja sigui el jardí de casa seva o les persones que passen pel carrer, per arribar, mitjançant el llenguatge -en les seves formes populars, avantguardistes o científiques- a un nivell superior de coneixement.
Ha rebut diferents premis i honors: L’any 1962 va obtenir el premi La Selva del Camp, amb Companys de viatge de Jacques Brel, el 1975 el premi Carles Riba, amb Seminocturn, semidiürn i el 1981 el premi Josep M. de Segarra de traducció teatral amb La Badalada del Gran Macabre.L'any 2006 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, com a reconeixement a la seva dedicació a favor de la llengua i la cultura catalanes. També ha estat col·laborador habitual dels diaris ‘Avui’ i ‘El Punt’.
Prova D. Situa’t davant la façana de la casa i compta el nombre de rosetons que té....................................................................
E. N41º26.776 E002º14.754
No he tornat més a Betúlia. Va unida a l’esclat de la pau, a l’angoixa d’aquells primers anys de pau, quan no sabies ben bé si t’havien pres l’aire per respirar o, pitjor encara, si ja no t’era necessari l’aire per respirar. Però ¿per què estimo Betúlia i els seus carrers polsosos, i el campanar de Santa Úrsula, i la fumarola de les fàbriques llençada gairebé sempre pel vent cap a ponent? Potser per la presència del mar. Com a Guardiet, gairebé encerclada pel mar. I no sols això, sinó per la gent que hi vaig conèixer.
Maria Aurèlia Capmany, Betúlia, capítol 1
La diada de Sant Jordi de 2007 l’Ajuntament de Badalona inaugurà l'Espai Betúlia, un equipament cultural dedicat exclusivament a les lletres. La seva oferta cultural està relacionada sempre amb el món de la paraula i les lletres: conferències, exposicions, lectures dramatitzades, espectacles de petit format, seminaris, tallers, congressos, simposis, rutes literàries, cursos, trobades d’escriptors, etc. El nom de l’espai, Betúlia, és el títol d’una de les primeres novel·les de Maria Aurèlia Capmany, i vol ser, per tant, un homenatge a l’escriptora, que va ser professora de la Escuela de Enseñanza Media Isaac Albéniz de Badalona.
Maria Aurèlia Capmany i Farnés(1918-1991) ha estat una de les intel·lectuals més completes de la Catalunya contemporània. Intel·ligent, lúcida, desperta i sempre activa es dedicà inicialment a la docència, però sabé exercir amb fermesa i dignitat la seva vocació d’escriptora en una època en què ser escriptor no era considerat ofici de dones, i es situà en el món literari català com un valor singular dins del panorama literari dels anys 55-80. Destacà com una veu conscient, civil i compromesa en totes les seves activitats, com a dona de teatre, com a activista cultural en l’època de la resistència contra el règim franquista, com a feminista i com a política en el darrer període de la seva vida.
Capmany va ser professora de filosofia, grec i alemany a l’Institut Albéniz de Badalona (aleshores Colegio Municipal de Enseñanza Media Albéniz) entre els anys 1944 i 1956. El record que deixà el pas de la senyoreta Capmany per les aules es manté viu, encara avui, a través d’aquells exalumnes que la recorden i van gaudir de la seva amistat fins a la mort de l’escriptora. És per aquest record, en agraïment i homenatge que l’Espai Betúlia du aquest nom.
Betúlia és una de les primeres obres d’una autora que tot just començava la seva singladura com a novel·lista en un país derruït, empobrit i trist, i amb una llengua prohibida i sense referents vàlids que l’ajudessin en el seu aprenentatge d’escriptora. Betúlia és una novel·la on la trama es desenvolupa en una ciutat imaginària, anomenada així, Betúlia, i fàcilment identificable amb la Badalona de la postguerra. La petjada que Maria Aurèlia Capmany va deixar a la nostra ciutat, i el rendiment que en va saber treure com a escriptora fan de la novel·la Betúlia (1956), un dels referents culturals més singulars dels badalonins.
Va rebre diferents premis literaris i honors: L’any 1948 premi Joanot Martorell de narrativa de Gandia amb l’obra El cel no és transparent, l’any 1952 el Narcís Oller als Jocs Florals de Tolosa de Llenguadoc, amb Pròleg a Guardiet, l’any 1957 el premi Josep Yxart, amb Cita de narradors, l’any 1968 premi Sant Jordi amb Un lloc entre els morts, l’any 1972 premi Crítica Serra d’Or de teatre amb L’ombra de l’escorpí i l’any 1983 premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil amb El malefici de la reina d’Hongria o Les aventures dels tres patrons de nau. L’any 1979 va ser guardonada amb el Premi del Ministeri d’Afers Estrangers Italià i el 1982 li atorgaven la Creu de Sant Jordi.
Destaquem també les seves col·laboracions habituals a Serra d'Or, Avui, Diari de Barcelona, El Noticiero Universal, La Varguardia i El Periódico.
L’any 1992 es va inaugurar la Biblioteca Centra Urbana Can Casacuberta per iniciativa de l’Ajuntament de Badalona. L’edifici havia estat una antiga fàbrica tèxtil, construïda entre el 1907 i el 1920 en diferents fases, dissenyada per l’arquitecte modernista badaloní Joan Amigó i Barriga. Aquesta fàbrica inicialment propietat de Josep Giró i Blanch va ser adquirida el 1920 per Salvador Casacuberta i funcionà fins el 1979.
L’obra de rehabilitació va ser dirigida pels arquitectes Antoni Poch i Jordi Moliner i fruit del trasllat de l’antiga biblioteca de Sant Anastasi que tenia la seu al Museu de Badalona. Aviat es va veure la necessitat d’una ampliació i remodelació de la biblioteca, així com l’oportunitat de crear un nou espai cultural annex: l’Espai Betúlia. El projecte es va encarregar a l’arquitecte Antonio Sanmartín i el nou gran complex cultural per a la ciutat va ser inaugurat el 27 d’abril de 2007.
La Xarxa de Biblioteques de Badalona està formada per cinc biblioteques: Can Casacuberta, Biblioteca Llefià Xavier Soto, Biblioteca Lloreda, Biblioteca Pomar i Biblioteca Sant Roc. Totes elles integrades en la Xarxa de Biblioteques gestionades pels ajuntaments en conveni amb la Diputació de Barcelona.
Les biblioteques de Badalona són un servei públic municipal obert a tots els ciutadans que tenen com a missió oferir l’accés a la informació i a la cultura, i que fomenten l’ús de les noves tecnologies, possibilitant la cohesió social i el desenvolupament personal en igualtat d’oportunitats. Han esdevingut equipaments culturals de referència gràcies a la varietat i qualitat dels serveis que ofereixen, propiciant l’assistència d’una gran diversitat d’usuaris que troben en els nostres equipaments un lloc on satisfer les seves necessitats culturals, d’informació i de lleure.
Prova E. Situa’t mirant a l’Espai Betúlia i busca el número de dues xifres de l’edifici del costat...............................................
Ruta literaria por el centro de Badalona 
La Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona, en colaboración con el Espai Betúlia, os propone esta ruta literaria por el centro histórico de nuestra ciudad. Badalona tiene, y ha acogido, ciudadanos ilustres del mundo literario; tiene equipamientos dedicados a las letras y rincones que han inspirado a poetas y novelistas. Ha sido escogida como escenario de diferentes relatos, algunos tan significativos como Betúlia, de M. Aurèlia Capmany, que ha dado nombre al Espai Betúlia, centre de la paraula i les lletres, un espacio que junto con la Xarxa de Biblioteques -con Can Casacuberta como eje vertebrador, se han convertido en equipamientos de referencia en este campo.
Esta ruta se emplaza en el centro de la ciudad para que se pueda hacer a pie. Evidentemente hay otros espacios tan o más significados que se quedan fuera por motivos de distancia. Es posible que sean protagonistas de nuevas rutas en el futuro.
A los aficionados y seguidores del geocaching que compartáis también el interés por el mundo cultural y literario, os animamos a lanzaros a esta aventura y descubrir nuestros tesoros: las propuestas literarias que os hemos preparado en cada uno de los puntos que conforman la ruta, y cómo no, ¡el caché que esconde!
Coordenadas del cache
|
N
|
41º
|
|
.
|
|
|
|
E
|
002º
|
|
.
|
|
|
|
|
N
|
41º
|
E-13
|
.
|
C+D
|
A
|
B-C
|
E
|
002º
|
(B+D).2
|
.
|
B+D
|
A+B
|
C
|
Resultados pruebas:
A =
B =
C =
D =
E =
A. N41º26.765 E002º14.995
‘La primera claror del dia s’entretenia jugant amb les llums de Betúlia quan en Martí, amb cara de son, va obrir la porta de ferro i vidre de la piscina municipal. Va fer un cop d’ull a l’estació del tren: tot era quietud i silenci’
Jordi Font i Agustí, Silencis de Betúlia, cap 1
Así empieza el libro Els Silencis de Betúlia del badalonés Jordi Font, y aquí, en el lugar descrito por el autor, comienza nuestra ruta....
Jordi Font i Agustí es ingeniero y novelista, y nació en Badalona el año 1955. En 1983 publicó su primer relato de ciencia ficción en la revista Ciència. Es un defensor de este género como vehículo eficaz para hablar de la actualidad. Algunas de sus obras están ambientadas en el mundo tecnológico y en el pasado industrial. Coordinó los trabajos del grupo de investigación sobre Tecnociencia, Literatura y Cine de la Fundación EPSON, recogidos en el volumen Entre la por i l’esperança. Percepcions de la tecnociència en la literatura i el cinema (2002).
En 1999 obtuvo el Premi Ciutat de Badalona de Narrativa con la obra Els silencis de Betúlia. La novela se presentó en la biblioteca Can Casacuberta y está ambientada en Badalona.
El autor utiliza dos tiempos narrativos, uno que se sitúa en la época de posguerra española, con el trasfondo del conflicto europeo, y un segundo que se desarrolla en la Badalona postolímpica. Pero el relato de este pasado, a pesar de tener entidad propia, crece hasta el punto en que les vidas i las acciones de sus protagonistas tienen efecto en el relato del tiempo presente. El hilo de unión entre ambos tiempos es Martí, un hombre con dificultades para adaptarse a la sociedad que le ha tocado vivir y con una historia vital bastante compleja. En un espacio singular como es una piscina municipal, se ponen en contacto los dos mundos y salen a la luz tanto los tejemanejes relacionados con urbanismo como las luchas intestinas por hacerse un lugar en el poder municipal.
Font ha publicado también El preu de la quimera (1992); Assassinat a l’Escola de Treball (1993); La força del riu (1996); Contracorrent (2000), con la que obtuvo el Premi del lector de l’Odissea; Traficants de llegendes, ganadora de la edición 2003 del prestigioso Premi UPC de Ciència Ficció; La febre del vapor, XIIIè Premi de Narrativa de Ciència-ficció, Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró el año 2010. En la actualidad tiene una sección fija en la revista Vía Libre sobre cine, literatura y ferrocarril.
Prueba A. Sitúate en el punto descrito por el autor y cuenta el número de plantas que tiene el edificio de la estación ..................................................................................................
Desde este primer punto de la ruta os sugerimos que os acerquéis a hacer una visita al Pont del petroli. Aunque no forma parte de la ruta por motivos de distancia, es muy recomendable visitarlo ¡Vale la pena!
T’accepto, figura clara,
faula que em convoca
a ser dòcil a una teva
llei de confiança.
Tu, amb gest eficaç
adreces a l’horitzó
la teva meitat de signe
perquè –així ho fantasiejo-
algú d’enllà atengui,
algú respongui per mi.
Ventura feliç:
allò que no vindrà mai
però no deixa de poder venir,
de voler venir
Jordi Sarsanedas (Barcelona, 1924 - 2006)
El ‘Pont del Petroli’ es el nombre con el que los badaloneses se refieren al pantalán construido en los años sesenta por la antigua CAMPSA para el traspaso de hidrocarburos desde los barcos cisterna hacia los depósitos de tierra. Este pantalán hoy día es de titularidad municipal y ha sido reconvertido en paseo para uso ciudadano y también en estación meteorológica y oceanográfica de recogida de datos.
El puente se adentra unos 250 metros en el mar, y se alza unos 6 metro sobre el nivel medio de la superficie. Esta infraestructura, construida en medio de una playa abierta, sin que suponga ninguna agresión sobre el medio es, de hecho, una obra singular, ya que no existe ningún otro punto a lo largo de la costa catalana que tenga una función similar.
Al final del puente encontraréis el poema ‘Pont del petroli’ de Jordi Sarsanedas, posiblemente el último poema escrito por el poeta, después de una visita al “pont del petroli” un 4 de abril de 2006 en compañía de Paco Fanés, poeta también y miembro fundador de la Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli. Una asociación que tiene como objetivos la difusión de proyectos en el ámbito de la poesía mediante la edición de libros y la organización de actos como el festival anual Poesia i Cia… y la difusión de la cultura plástica (exposiciones y proyectos de arte contemporáneo).
Cabe destacar el trabajo de la asociación en el terreno de la edición con la publicación de dos colecciones de poesía, Pont del Petroli y La Puça del Petroli con casi una treintena de títulos. Merece también especial mención la exposición de poesía visual VI(r)US que, desde noviembre de 2005, está circulando por la geografía catalana (Badalona, Barcelona, Santa Eulàlia de Ronçana, Lleida...) con obras extraídas del libro del mismo título publicado por la Asociación, libro que se ha convertido en un referente en el campo de la poesía visual.
B. N41º 27.054 E002º 15.015
– Tenia una bona biblioteca, el seu pare?
– Sí, la tenia. Però li van cremar tot. Nosaltres, quan va passar això, érem a l’exili. Quan vam marxar, vam deixar la casa de Badalona tancada i barrada, però hi van entrar. El meu pare tenia la biblioteca al segon pis, perquè quan volia silenci se n’anava a dalt. Doncs van entrar i ho van tirar tot daltabaix del balcó: els llibres i els prestatges de la llibreria, i un general anava cridant: ‘¡Abajo la inteligencia!’. Quan ho van tenir tot daltabaix, ho van cremar al mig del carrer. I els veïnes després van entrar i diu que van plorar i tot, perquè, quina consciència cremar aquella quantitat de llibres! El meu pare es va morir amb la il·lusió que els llibres els havien anat a buscar els de l’Ajuntament de Badalona. La mamà li deia: ‘com vols que aquella gent, que tenen tants compromisos, vagin a casa a comprometre’s més. Que no veus que els afusellarien! No et facis il·lusions’. Tenia una biblioteca estupenda. Hi havia de tot i força…
“Pompeu Fabra, el meu pare. Records personals de Carola Fabra“
recollits per Rosa Maria Piñol
(La Campana, Barcelona, 1991)
Pompeu Fabra i Poch nació en el barrio de Gràcia en 1868. Desde muy joven expresó su interés por la lingüística, aunque estudió ingeniería industrial y ejerció como tal. En la década de los 90 y bajo el sello de l’Avenç, con colaboradores como Jaume Massó i Joaquim Casas tuvieron un papel crucial en la campaña para la reforma ortográfica que sentaría las bases del catalán moderno. Enseguida el Instituto de Estudios Catalanes adoptará como oficial la gramática de Fabra y el estilo fabrià se impondrá también entre los escritores.
En la década de los treinta Fabra presenta el Diccionario general de la lengua catalana (1932), auténtico pilar de la lengua, según su concepción.
Fabra se exilió el año 1939 a Prada de Conflent, donde continuó trabajando en su obra póstuma Gramàtica catalana, que vió la luz el 1956 gracias a la cuidada edición de su discípulo Joan Coromines. Después de recibir numerosos homenajes en el exilio, Fabra murió en Prada en 1948.
Vinculación con Badalona
A principios de octubre de 1912 Pompeu Fabra se instaló en Badalona, siguiendo las indicaciones del médico, que aconsejó a su hija Teresa los baños de mar. La casa de la C. Mercè és el último domicilio del Mestre Fabra y dónde vivió más años. Se implicó en la vida cívica y social de la ciudad, estuvo vinculado a la Escola d’Arts i Oficis, al Club de Tenis, a los baños de la playa.... y gracias a su paso por Badalona, palabras como badiu i micaco constan en el Diccionari de la Llengua Catalana.
El padre del catalán moderno, l’únic català que tots els catalans han obeït plenament, según cita de Josep Pla, vivió casi 26 años en nuestra ciudad, los más productivos de su vida intelectual, y su huella es tan importante como ignorada.
Cuando el filólogo tuvo que exiliarse durante la guerra civil, su casa fue saqueada y los miles de libros y documentos que había en su biblioteca particular fueron quemados y expoliados. Los pocos documentos que se han podido recuperar están depositados en el Archivo Histórico de Badalona.
El 28 de enero de 1934, en el Salón de plenos del Ayuntamiento de Badalona, se le rindió un homenaje en el cual se le hizo entrega de una medalla de oro y se le nombró ‘hijo adoptivo de la ciudad’. Todo el pueblo badalonés le mostró así su afecto incondicional. De este acto se conserva una importante publicación,el Álbum de Badalona (1934), encabezado por un autógrafo del presidente Macià y con escritos de Rovira i Virgili, J. V. Foix o el mismo Fabra. Este álbum está a disposición de quien lo quiera consultar en la Biblioteca Can Casacuberta.
El año 2010 la ciudad de Badalona homenajea al insigne filólogo con dos hechos importantes: Se dio su nombre a la recién inaugurada plaza central, y a la parada de metro que alberga. Una propuesta recogida en un manifiesto que recibió el soporte de multitud de instituciones, entidades y personas de Badalona, interesadas en restablecer la memoria de Pompeu Fabra. Se inauguró la exposición Pompeu Fabra. Una llengua per a tot i per a tothom producida por el Espai Betúlia con motivo de la capitalidad de la cultura catalana, asumida ese año por Badalona. Recomendamos dar un vistazo al catálogo editado, en él aparecen fragmentos de Josep Pla, de Marià Manent, de Javier Benguerell, etc. que hablan del paso de Fabra por Badalona.
Prueba B. Sitúate ante la fachada de la casa y cuenta el número de ventanales que ves...................................................
C. N41º 26.922 E002º 15.112
‘Maria del mar brut,
campanar de la quisca,
cuitat de corders i fabricants
d'aiguardents dolços,
qui t'ha vist i qui et veu
tan malmenada.
Aniràs a l'infern a cremar
quitrà i petroli
i els del Cristall faran
una urna funerària
per enterrar-te més enllà del Canyet,
just a Can Ruti, palau d'ambulatoris de primera
on no hi menen camins.(...)’
Josep Gual i Lloberas, Oda nova a Badalona (1981)
Josep Gual i Lloberas (Badalona, 13 de julio de 1920- 24 de octubre de 2005), poeta, escritor y agitador cultural y político. Ha sido uno de aquellos poetas en los que su vida y su obra van indivisiblemente ligadas. Su obra refleja la experiencia en el frente durante la guerra civil, su compromiso cívico y de denuncia en la dictadura y en la democracia, y su implicación con el movimiento obrero y el catalanismo de izquierdas. Fue alumno de la Escola Catalana y de muy joven ya destacó en diversos deportes, como el baloncesto, el atletismo y la natación.
Fue uno de los supervivientes de aquella Quinta del Biberón y este hecho marcará decisivamente al hombre y al poeta. Escribió diversos poemas sobre este tema, entre los que cabe destacar “Paisatge de l'Ebre”, composición que, cantada por Teresa Rebull, ha sido considerada como una de las canciones más emocionantes y sencillas de las inspiradas por la guerra civil.
El año 1963 fue muy productivo pues dio forma definitiva a muchos de sus poemas. Se le recuerda como un poeta aferrado indisolublemente a la lengua del su país y sobretodo a la defensa de la libertad humana. También es importante su aportación periodística, dispersa en diversas publicaciones locales, sobre temes relativos a la historia del deporte catalán, a la cultura popular y a la recuperación de la memoria histórica.
A iniciativa del ayuntamiento de Badalona, la “Associació Pont del Petroli”, la “Associació de Veïns” y diferentes colectivos ciudadanos se ha dado el nombre de Racó d’en Gual a un espacio de la Rambla de Badalona que rinde homenaje y recuerda la obra y vinculación del poeta a la Rambla. Este espacio pretende convertirse en un escenario de y para la cultura en el que también se puedan realizar actos.
Prueba C. Sitúate en el recientemente inaugurado “Racó d’en Gual” y recita el poema de Josep Gual que encontrarás gravado en la placa del pavimento. ¿Cuántos versos tiene? ………………………………..............................................................
D. N41º 26.739 E002º 14.884
“ El carrer de Sant Isidre
quan era noi m’emparava.
Dins d’una torre de vidre
penso, vegeto i dic fava.”
Joan Argenté. Estrofa del poema Cançó que reprèn amb P del llibre Movimentperistàltic o aquest home, per a mi, és una pesant bombeta encesa.
El poeta Joan Argenté i Artigal nació en la calle Sant Isidre de Badalona el año 1931. Excepto algunos años durante la guerra civil ha vivido siempre en la misma casa.
Joan Argenté estudió bachillerato en el Instituto Albéniz donde contó con la gran influencia de Maria Aurèlia Capmany que, además de enseñarle filosofía y lengua alemana, le transmitió la pasión por la literatura y el teatro. Estudió derecho en la Universidad de Barcelona, profesión que ha ejercido y compaginado con la escritura a lo largo de su vida. De hecho en Badalona se le conoce como el poeta abogado.
Como poeta se dio a conocer con El temps de tants dits, ganador del premio Joan Salvat-Papasseit el año 1959. Las décadas de los años 60 y 70, coincidiendo con el movimiento de recuperación y actualización de la lengua catalana, son los más productivos de su obra poética. En estos años también se implicó muy activamente en la vida social y cultural, y participó en actividades relacionadas con la literatura, la canción y el teatro del país y particularmente de Badalona.
La poesía de Joan Argenté parte de la realidad, ya sea el jardín de su casa o las personas que pasan por la calle, para llegar, mediante el lenguaje -en sus formas populares, vanguardistas o científicas- a un nivel superior de conocimiento.
Ha recibido diferentes premios y honores: En 1962 obtuvo el premio La Selva del Camp, con la obra Companys de viatge de Jacques Brel; en 1975 el premio Carles Riba, con Seminocturns, semidiürn y en 1981 el premio Josep M. de Segarrade traducción teatral con La Balada del Gran Macabre; en 2006 fue galardonado con la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, por su dedicación a favor de la lengua y la cultura catalanas.
Ha sido también colaborador habitual en los diarios Avui y El Punt
Prueba D. Sitúate ante la fachada de la casa y cuenta el número de rosetones que tiene..................................................
E. N41º 26.776 E002º 14.754
‘No he tornat més a Betúlia. Va unida a l’esclat de la pau, a l’angoixa d’aquells primers anys de pau, quan no sabies ben bé si t’havien pres l’aire per respirar o, pitjor encara, si ja no t’era necessari l’aire per respirar. Però ¿per què estimo Betúlia i els seus carrers polsosos, i el campanar de Santa Úrsula, i la fumarola de les fàbriques llençada gairebé sempre pel vent cap a ponent? Potser per la presència del mar. Com a Guardiet, gairebé encerclada pel mar. I no sols això, sinó per la gent que hi vaig conèixer.’
Maria Aurèlia Capmany, Betúlia, cap I.
La diada de Sant Jordi de 2007 el Ayuntamiento de Badalona inauguró el Espai Betúlia, un equipamiento cultural dedicado exclusivamente a les letras. Su oferta cultural está relacionada siempre con el mundo de la palabra y las letras: conferencias, exposiciones, lecturas dramatizadas, espectáculos de pequeño formato, seminarios, talleres, congresos, simposios, rutas literarias, cursos, encuentros de escritores, etc. El nombre del centro, Betúlia, es el título de una de las primeras novelas de Maria Aurèlia Capmany, en homenaje a la escritora, que fue profesora del Instituto Albéniz de Badalona.
Maria Aurèlia Capmany i Farnés(1918-1991) ha sido una de las intelectuales más completas de la Catalunya contemporánea. Inteligente, lúcida, despierta y siempre activa se dedicó inicialmente a la docencia, pero supo ejercer con firmeza y dignidad su vocación de escritora en una época en que ser escritor no era considerado oficio de mujeres, y se situó en el mundo literario catalán como un valor singular en el panorama de los años 55-80. Destacó como una voz consciente, civil i comprometida en todas sus actividades, como mujer de teatro, como activista cultural en la época de la resistencia contra el régimen franquista, como feminista y como política en el último periodo de su vida.
Capmany fue profesora de filosofía, griego y alemán en el Instituto Albéniz de Badalona (entonces Colegio Municipal de Enseñanza Media Albéniz) entre los años 1944 i 1956. El recuerdo que dejó el paso de la senyoreta Capmany por las aulas se mantiene vivo, todavía hoy, a través de aquellos exalumnos que la recuerdan y que disfrutaron de su amistad hasta la muerte de la escritora. Por este recuerdo, en agradecimiento y homenaje el Espai Betúlia tiene este nombre.
Betúlia es una de las primeras obras de una autora que iniciaba su singladura como novelista en un país destruido, empobrecido y triste, y con una lengua prohibida y sin referentes válidos que la ayudaran en su aprendizaje de escritora. Betúlia es una novela donde la trama se desarrolla en una ciudad imaginaria, llamada así, Betúlia, y fácilmente identificable con la Badalona de la posguerra. La huella que Maria Aurèlia Capmany dejó en nuestra ciudad, y el rendimiento que supo sacar como escritora hacen de la novela Betúlia (1956), uno de los referentes culturales más singulares de los badaloneses.
Recibió diferentes premios literarios y honoríficos: En 1948 el premio Joanot Martorell de narrativa de Gandia con la obra El cel no és transparent; en 1952 el premio Narcís Oller en els Jocs Florals de Tolosa de Llenguadoc, con Pròleg a Guardiet; en 1957 el premio Josep Yxart, con Cita de narradors; en 1968 premio Sant Jordi con Un lloc entre els morts; en 1972 premio Crítica Serra d’Orde teatro con L’ombra de l’escorpíy; en 1983 premio Crítica Serra d’Or de literatura infantil y juvenil con El malefici de la reina d’Hongria o Les aventures dels tres patrons de nau; en 1979 fue galardonada con el Premio del Ministerio de Asuntos Extranjeros Italiano. En 1982 le otorgaron la Creu de Sant Jordi.
Destacamos también sus colaboraciones habituales en los siguientes medios de comunicación: Serra d'Or, Avui, Diari de Barcelona, El Noticiero Universal, La Vanguardia i El Periódico.
El año 1992 se inauguró la Biblioteca Central Urbana Can Casacuberta por iniciativa del Ayuntamiento de Badalona. El edificio había sido una antigua fábrica textil, construida entre 1907 y 1920 en diferentes fases, diseñada por el arquitecto modernista badalonés Joan Amigó i Barriga. Esta fábrica inicialmente propiedad de Josep Giró i Blanch fue adquirida en 1920 por Salvador Casacuberta y funcionó hasta 1979.
La obra de rehabilitación fue dirigida por los arquitectos Antoni Poch y Jordi Moliner y fruto del traslado de la antigua biblioteca de Sant Anastasi que tenía la sede en el Museo de Badalona (Pl. Assemblea de Catalunya, 1) el año 1992 se inauguró la Biblioteca Central Urbana Can Casacuberta.
En seguida se vio la necesidad de una ampliación y remodelación de la biblioteca, y también la oportunidad de crear un nuevo espacio cultural anexo. El Espai Betúlia. El proyecto se encargó al arquitecto Antonio Sanmartín y el nuevo gran complejo cultural para la ciudad fue inaugurado el 27 de abril de 2007.
La Xarxa de Biblioteques de Badalona está formada por cinco bibliotecas: Can Casacuberta, Biblioteca Llefià Xavier Soto, Biblioteca Lloreda, Biblioteca Pomar y Biblioteca Sant Roc. Todas ellas integradas en la Xarxa de Biblioteques gestionadas por los ayuntamientos en convenio con la Diputación de Barcelona.
Las bibliotecas de Badalona son un servicio público municipal abierto a todos los ciudadanos que tienen como misión ofrecer el acceso a la información y a la cultura, y que fomentan el uso de las nuevas tecnologías, posibilitando la cohesión social y el desarrollo personal en igualdad de oportunidades. Se han convertido en equipamientos culturales de referencia gracias a la variedad y calidad de los servicios que ofrecen, propiciando la asistencia de una gran diversidad de usuarios que encuentran en nuestros equipamientos un lugar donde satisfacer sus necesidades culturales, de información y de ocio.
Prueba E. Sitúate mirando al Espai Betúlia y busca el número de dos cifras del edificio de al lado...........................................
Literary route into the centre of Badalona
The network of libraries in Badalona, together with Espai Betúlia, proposes to you this literary route into the centre of our city. Badalona has had and has welcomed eminent citizens belonging to the literary world; it has got facilities fully devoted to literature and spots that have inspired poets and novelists. It has been promoted to become the setting of several tales, such as Betúlia by M. Aurèlia Capmany, giving its name to Espai Betúlia, centre of the word and letters, a space that together with the network of libraries, with Can Casacuberta as their core, have become facilities of reference in this field.
The route is located in the city centre so that it can be done on foot. Obviously, there are many other more significant places that are not included for reasons of distance. They may be includes in new routes in the near future.
To those followers of geocaching who share an the interest in the cultural and literary world, we encourage you to get into this adventure and discover our treasures: the literary proposals that we have prepared for each of the spots that are part of the route and, last but not least, the cache that is hidden!
Coordinates of the cache
|
N
|
41º
|
|
|
|
E
|
002º
|
|
|
|
|
N
|
41º
|
(B.C) + (A-D)
|
(E+4)
|
(C+4)
|
E
|
002º
|
(B+D)2
|
(A+B+E)
|
(E-38)
|
Results of the tests:
A=
B=
C=
D=
E=
A. N41º 26’765 E002º 14’995
The first sunshine of the day played with the lights of Betúlia when Martí, sleepy-eyed, opened the cast iron glass door of the city swimming-pool. He stared at the railway station: all was quietness and silence
Jordi Font i Agustí, Els silencis de Betúlia, chapter 1
Such is the beginning of Els Silencis de Betúlia by Jordi Font, and here, at the place described by the author begins our route…
Jordi Font i Agustí is an engineer and novelist, and was born in Badalona in 1955. In 1983 he published his first science fiction story for the magazine Ciència. He regards this genre as an efficient way to talk about current affairs. Some of his works are inspired by the technological world and the industrial past. He coordinated the works of the research group about Tecnoscience, Literature and Cinema for the EPSON Foundation, which were assembled in the volume Entre la por i l’esperança. Percepcions de la tecnociència en la literatura i el cinema (2002).
In 1999 he obtained the Literary Prize of Ciutat de Badalona with the work Els silencis de Betúlia. The novel was presented at Can Casacuberta Library, which is located in Badalona.
The author presents two narrative lines in time: one is the Spanish post-war period, with the European conflict backdrop; the other is carried through the post-Olympic Badalona. But the narrative of this past, even if it has its own entity, grows in such a way that the lives and actions of its protagonists have an effect in the present. The nexus between the two lines in time is Martí, a man with many difficulties in adapting to the society he has to live in with a quite complex vital history.
In a particular space such as the town swimming pool the two worlds come together. The jiggery-pokery related to town-planning comes to light and the consequent ferocious battles to get a position within the city structure.
Font has also published El preu de la quimera (1992), Assassinat a l’Escola de Treball (1993), La força del riu (1996), Contracorrent (2000) with which he obtained the Odissea Reader Prize, Traficants de llegendes winner of the 2003 edition of the prestigious UPC Prize for Science Fiction, La febre del vapor 13th Prize for Science Fiction Narrative, Manuel de Pedrolo, City of Mataró in 2010. Nowadays he has a permanent section in the magazine Vía Libre about cinema, literature and railways.
Test A. Place yourself on the spot described by the author and count the number of plants displayed in building the station.
From this first spot in the route we suggest that you pay a visit to the Pont del petroli. Even if it is not part of the route for reasons of distance, maybe some of you might be interested in visiting. It is really worthwhile!
T’accepto, figura clara,
faula que em convoca
a ser dòcil a una teva
llei de confiança.
Tu, amb gest eficaç
adreces a l’horitzó
la teva meitat de signe
perquè –així ho fantasiejo-
algú d’enllà atengui,
algú respongui per mi.
Ventura feliç:
allò que no vindrà mai
però no deixa de poder venir,
de voler venir
Jordi Sarsanedas (Barcelona, 1924 - 2006)
El Pont del Petroli is the name with which the inhabitants of Badalona refer to the pile dam built in the 60s by the former CAMPSA for the transfer of hydrocarbon from the tankers to the storage tanks. This pile dam nowadays is owned by the Town Hall and has been reconverted into a promenade and a meteorological and oceanographic station for the collection of data.
The pile dam extends along some 250 metres into the sea, and is 6 metres above the average level of the water without any aggressive impact on the environment. In fact, a unique structure, since there is not any other structure throughout the Catalan coast having a similar function.
At the end of the bridge you will find the poem ‘Pont del petroli’ by Jordi Sarsanedas, possibly the last poem written by the poet, after a visit to the Pont del Petroli on April 4, 2006 in the company of Paco Fanés, a poet too and cofounding member of the Pont del Petroli Cultural Association of Poetry. An association whose objective is the diffusion of projects in poetry through the edition of books and the organization of events such as the yearly festival Poesia i Cia…and the diffusion of the plastic culture (exhibitions and projects of contemporary art).
We must bear in mind the work of the Association in the publishing field, with the publishing of two collections of poetry, Pont del Petroli i La Puça del Petroli with almost thirty titles. The exhibition of visual poetry VI(r)US is from November 2005 going on all over Catalonia (Badalona, Barcelona, Santa Eulàlia de Ronçana, Lleida…) with works taken from the book of the same title published by the Association, a book that has become a touchstone of visual poetry.
B. N41º 27’03.4 E002º 15’00.8
- Did your father have a good library?
- Yes, he did. But they burned everything down. When this happened, we were exiled. When we left, we kept the house in Badalona shut and locked, but they broke in. My father had the library on the second floor, because when he needed silence he would go upstairs. So they came in and threw it all off the balcony: the books and the shelves, and a general kept on shouting: ‘Down with intelligence!’. When they had thrown everything down, they burnt it out in the middle of the street. And afterwards the neighbours came in and cried their hearts out, because, what a thoughtless act to burn books! My dad passed away with so many fond idea that the books had been picked up by Badalona Town Hall. My mum kept on saying: ‘Good God these persons, with so many commitments, take on more obligations. Don’t you see that they would be fired! Don’t expect too much’. He had a splendid library. There was so much of everything…
Pompeu Fabra, my dad. Personal memories of Carola Fabra
collected by Rosa Maria Piñol
(La Campana, Barcelona, 1991)
Pompeu Fabra i Poch was born in the village of Gràcia in 1868. From his early youth he showed a great interest in linguistics, even though he studied and practised industrial engineering. In the 90s and under the influence of l’Avenç, with collaborators such as Jaume Massó and Joaquim Casas they played a crucial role in the campaign to carry out the orthographic reform with which the foundations for modern Catalan were laid. Pretty soon the Institut d’Estudis Catalans would adopt Fabra’s grammar as official and the fabrian style became the norm for on writers.
In the thirties Fabra presents the Diccionari general de la llengua catalana (1932), which he conceived as the cornerstone of the language.
Fabra was exiled in 1939 to Prada de Conflent, where he carried on working on his posthumous work Gramàtica catalana, which came to light in 1956 thanks to the painstaking edition by his successor Joan Coromines. Fabra died in Prada, after receiving several tributes in exile, in 1948.
A bond with Badalona
At the beginning of October 1912 Pompeu Fabra established himself in Badalona, following the instructions of the doctor that counselled his daughter Teresa to take sea baths. The house on Mercè St. is the last residence of master Fabra and the one in which he lived longest. He got involved in the civic and social life of the city, he was connected with the School of Arts and Professions, the Tennis Club, the beach baths …and thanks to his stay in Badalona some local words such as badiu and micaco have been registered in the Diccionari de la Llengua Catalana .
The father of modern Catalan, the only Catalan whom all Catalans have complied with unanimously , as Josep Pla put it, lived for almost twenty-six years in our city, the most productive years of his intellectual life, and his bond with Badalona is both important and unknown.
When the philologist had to going to exile during the civil war, his house sacked and the thousands of books and documents in his library were burnt and pillaged. The few documents that have been recovered are deposited in the Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona.
On January 28, 1934, in the plenary hall of Badalona Town Hall, a tribute was paid to Pompeu Fabra in which a gold medal was bestowed on him and he was named ‘adoptive son of the city’. Badalona thus showed him its unconditional affection. This event is preserved in an important publication, the album of Badalona, which begins with an autograph of President Macià together with writings by Rovira i Virgili, J. V. Foix and Fabra himself. This album is at your disposal at Can Casacuberta Library.
In 2010 the city of Badalona paid tribute to the philologist Pompeu Fabra with two important events: the recently inaugurated central square and the metro station located at this square were named after him. This proposal was included in a manifesto supported by several institutions, entities and people from Badalona interested in restoring the memory of Pompeu Fabra. The exhibition Pompeu Fabra: Una llengua per a tot i per a tothom was produced by Espai Betúlia to promote on the occasion of Badalona’s year as capital of catalan culture. We highly recommend the catalogue where you will find passages from Josep Pla, Marià Manent, Xavier Benguerel, etc. on Fabra and Badalona.
Test B. Place yourself in front of the façade of the house and count the number of large windows you see……………………………………………………
C. N41º26’55.2 E002º15’06.8
Maria del mar brut,
campanar de la quisca,
cuitat de corders i fabricants
d'aiguardents dolços,
qui t'ha vist i qui et veu
tan malmenada.
Aniràs a l'infern a cremar
quitrà i petroli
i els del Cristall faran
una urna funerària
per enterrar-te més enllà del Canyet,
just a Can Ruti, palau d'ambulatoris de primera
on no hi menen camins
Josep Gual Lloberas,Oda nova a Badalona (1981)
Josep Gual Loberas (Badalona, July 13 1920- October 24, 2005), poet and cultural and political agitator. His life and work are inextricably bound. His work reflects his experience at the front during the civil war, his civic commitment and the criticism during both the dictatorship and democracy, his involvement with the labour movement and left-wing catalan nationalism. He was a pupil of the Catalan School and from his early youth distinguished himself in the practice of several sports, such as basketball, athletics and swimming.
He was a survivor of the baby bottle era[1] and this fact was to leave a mark on the man and the poet. He wrote several poems about this subject, among which we must highlight ‘Paisatge de l’Ebre’, a composition sung by Teresa Rebull and considered one of the most moving and simple songs inspired in the civil war.
1963 was a very productive year in which he gave definitive shape to many of his poems. He was a poet deeply attached to the language of his country and especially to the defence of human freedom. Also important is his contribution to journalism, with articles scattered throughout a variety of local publications, about subjects concerning the history of Catalan sport, popular culture and recovery of historic memory.
Following an initiative of the Badalona Town Hall, Pont del Petroli Association, Residents’ Association and different groups of citizens, the name Racó d’en Gual has been given to a space in the Rambla de Badalona which pays tribute to the work of the poet and his connexions to the Rambla. This space seeks to become a stage of and for culture in which events can also be performed.
Test C. Place yourself at the recently opened Racó d’en Gual and recite the poem by Josep Gual which you will find written next to the sign on the floor. How many verses does it contain?................................
D. N41º26’44.1 E002º14’53.4
El carrer de Sant Isidre
quan era noi m’emparava.
Dins d’una torre de vidre
penso, vegeto i dic fava.
Joan Argenté. Estrofa del poema ‘Cançó que reprèn amb P’ del llibre Movimentperistàltic o aquest home, per a mi, és una pesant bombeta encesa
The poet Joan Argenté i Artigal was born at Sant Isidre Street in Badalona, in 1931 and, except for some years during the civil war, he has always lived in the same house.
Joan Argenté followed his higher education at Albéniz Institute where he was deeply influenced by Maria Aurèlia Capmany who taught him philosophy and German, and transmitted to him her passion for literature and theatre. He studied law at Barcelona University, a profession he practised and has shared together with writing throughout his life. Currently, he is known in Badalona as the ‘poet lawyer’.
As a poet he became known with El temps de tants dits, winner of the Joan Salvat-Papasseit prize in 1959. In the 60s and 70s, coinciding with the flourishing of the Catalan language, his poetic work was most productive. In these years he was engaged in social and cultural life, and he took part in many activities related to the literature, songs and theatre of his country, Badalona’s in particular.
The starting point of Joan Argenté’s poetry is, whether it be his home garden, or the people going along the street, and through language –in its diverse popular forms, vanguard or scientific- reaches a higher level of knowledge.
He has received several prizes and honours: in 1962 he received the prize La Selva del Camp with Companys de viatge de Jacques Brel, in 1975 the prize Carles Riba, with Seminocturn, semidiürn and in 1981 the Josep M. de Segarra prize for theatrical translation with La Badalada del Gran Macabre. In 2006 he received the Creu de Sant Jordi of The Generalitat de Catalunya, as an acknowledgement for his contribution to Catalan language and culture. He has also been a steady contributor to the newspapers ‘Avui’ and ‘El Punt’.
Test D. Place yourself in front of the façade of the house and count the quantity of rose windows………………………………………………………………….
E. N41º26’46.5 E002º14’45.6
I haven’t returned to Betúlia. It goes with the peace outbreak, with the anguish of those first years of peace, when you didn’t know whether they had taken your breath away or, even worse, whether you did not need the air to breathe any more. But, why do I love Betúlia and its dusty streets, and the bell tower of Santa Úrsula, and the smoke of the factories blown almost always westward by the wind? Maybe because of the sea. Like in Guardiet, almost surrounded by sea. And not only because of that, but because of the people I met there.
Maria Aurèlia Capmany, Betúlia, chapter 1
On St. George’s Day of 2007, Badalona’s Town Hall opened the Espai Betúlia, a cultural facility devoted exclusively to letters learning. Its cultural offer is related always to the world of letters: lectures, exhibitions, dramatized readings, small-size shows, congresses, symposiums, literary routes, courses, meetings with authors, etc. The name of the space, Betúlia, is the title of one of the first novels by Maria Aurèlia Capmany, and wants to be, thereafter, a tribute to the authoress, who was a teacher at Escuela de Enseñanza Media Isaac Albéniz of Badalona.
Maria Aurèlia Capmany i Farnés (1918-1991) has been one of the most complete intellectuals of contemporary Catalonia. Intelligent, clear-headed, lively and always active she devoted herself to teaching initially, but she had the capacity to practise her real vocation: writing, in a period when being a writer was not regarded as a female occupation. She was an asset in the Catalan literary world of the 55s and 80s. She was a conscious voice, all her activities, as committed in theatre lady, cultural activist in the period of resistance against Franco’s regime, as a feminist and politician in the last period of her life.
Capmany was a professor of philosophy, Greek and German in Albéniz Institute of Badalona (back then Colegio Municipal de Enseñanza Media Albéniz) between 1944 and 1956. The memory left by the passage of Miss Capmany all through the classrooms is still alive, through the memories of those former students who remember her and benefitted from her friendship till the death of the author. Espai Betúlia pays tribute and thanks her by adopting the name of her book.
Betúlia is one of the first works of an author who started her career as a novelist in a destroyed, powerless and sad country, and in a forbidden language and without any to help her models in the training to become a writer. Betúlia happens in a imaginary city of the post-war period. Maria Aurèlia Capmany left an indelible mark in our city, and the fruit she gathered as a writer makes Betúlia one of the most precious cultural referents in Badalona.
She received many literary prizes and honours: in 1948, the Joanot Martorell prize for narrative in Gandia with the work El cel no és transparent, in 1952, the Narcís Oller prize in the Jocs Florals de Tolosa de Llenguadoc, with the Pròleg a Guardiet, in 1957, the Josep Yxart prize, with Cita de narradors, in 1968, the Saint George’s Day prize with Un lloc entre els morts, in 1972, the prize of Crítica Serra d’Or for theatre with L’ombra de l’escorpí and in 1983, the prize of Crítica Serra d’Or for children and youngsters’ literature with El malefici de la reina d’Hongria o Les aventures dels tres patrons de nau. In 1979 she received the Prize of the Italian Foreign Affairs Ministry and in 1982 she received the Creu de Sant Jordi.
Worth noting were her regular contributions in Serra d’Or, Avui, Diari de Barcelona, El Noticiero Universal, La Vanguardia and El Periódico.
In 1992 Can Casacuberta Central Library was opened by Badalona’s City Hall. The building had been previously a textile factory, built between 1907 and 1920 in different stages, designed by modernist architect Joan Amigó i Barriga. This factory which had been owned by Josep Giró i Blanch was bought in 1920 by Salvador Casacuberta and functioned until 1979.
The restoration works were supervised by architects Antoni Poch and Jordi Moliner as a result of the moving of the ancient library of Sant Anastasi which was located in Badalona’s Museum. Pretty soon the urge to restore and expand the library as well as the opportunity to create a new added cultural pace was: Espai Betúlia. The project appreciated was entrusted to architect Antonio Sanmartín and the large new cultural complex was opened on April 27, 2007.
The Network of Libraries of Badalona consist of five libraries: Can Casacuberta, Llefià Xavier Soto Library, Lloreda Library, Pomar Library and Sant Roc Library. All of them make up the Network of Libraries administered by each city hall by agreement with the Diputació de Barcelona.
The libraries of Badalona are a municipal public service open to every citizen with the mission of offering to offer free access to information and culture, and to foster the use of new technologies, permitting social cohesion and personal development in equality of opportunities. They have become model cultural facilities due to the variety and quality of their services promoting the attendance of a great variety of users who find in our facilities a place that meets their cultural, information and leisure needs.
Test E. Place yourself looking at Espai Betúlia and find the two digit number of the adjoining building.
[1] It refers to the lleva del biberó or quinta del biberón: during the Spanish civil war 30.000 youngsters were called to the front. It is believed that they received this nickname when referred as such: Seventeen years old? But they might still be on the baby bottle…