Skip to content

Facultat de Nàutica de Barcelona Traditional Geocache

This cache has been archived.

Alaguait: Gràcies per la seva contribució al Geocaching.

Alaguait
Revisor Voluntari de Geocaching

More
Hidden : 1/13/2012
Difficulty:
1.5 out of 5
Terrain:
1 out of 5

Size: Size:   other (other)

Join now to view geocache location details. It's free!

Watch

How Geocaching Works

Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions in our disclaimer.

Geocache Description:



Facultat de Nàutica





Español Español

El año 1769, nueve años después de que se constituyera la Junta de Comercio, se creó la Escuela de Náutica de Barcelona. La reanudación de la tradición marítima totalmente perdida era una exigencia del reflorecimiento comercial, y había que formar pilotos y capitanes que lo hicieran posible.

El primer director fue Sinibald de Mas, hombre de mar nacido en Torredembarra el año 1736. Había empezado a navegar a los catorce años. El año 1768, después de largas y accidentadas navegaciones, obtuvo el título de primer piloto de altura. Con esta titulación en la mano se presentó en Barcelona para plantear a la Junta de Comercio su propuesta de una escuela de náutica. La Junta de Comercio estableció la Escuela de Náutica por su cuenta, y fijó que después de un número de años prudencial nadie que no hubiera pasado el examen podría comandar embarcaciones. Sinibald de Mas se comprometió a enseñar las reglas geométricas y cosmográficas, el manejo de todas las operaciones de navegación, astronomía aplicada, etc. A cambio de su profesorado, la Junta le asignó un sueldo durante cuatro años, a más de pagar el alquiler del local para establecer la Escuela y de comprometerse a adquirir los instrumentos necesarios para la enseñanza.

Inicialmente se fijó en veinte el número de estudiantes, repartidos proporcionalmente con respecto al número de inscritos a cada matrícula marítima. Hubo cuatro para la de Barcelona, seis para la de Mataró, cuatro para la de Sant Feliu de Guíxols, cuatro para la de Tarragona y dos para la de Tortosa. Sin embargo, anunciada la admisión, sólo se presentaron solicitudes de barceloneses, y pudieron entrar todos los peticionarios. No obstante, la fama de la Escuela se extendió rápidamente y antes de acabar el año ya había estudiantes de toda la costa.

El reglamento fue aprobado por la Junta General de Comercio y Moneda de Madrid en 1770. La Junta de Comercio dotó la Escuela con instrumentos adquiridos en Marsella y en Génova.

El edificio donde se instaló la Escuela primeramente estaba situado en la Barceloneta, pero pronto quedó pequeño. De allí se trasladó en la calle Viladecols y posteriormente a la misma Lonja.

El año 1847, la Escuela había pasado a ocupar el edificio del antiguo templo de Sant Sebastià, situado al lado de la Lonja. De esta ubicación el curso 1918-19, pasó en un piso de los pórticos de Xifré, y finalmente, el año 1932, ocupó el edificio del Plan del Palau, construido especialmente para la Escuela de Náutica, lugar que continúa ocupando actualmente.

En 1770 ya se habían expedido permisos a algunos estudiantes para hacer la ruta de América. El año 1775, dos estudiantes llegaron hasta Arkhàngel'sk, al fondo de la mar Blanca, donde fueron recibidos como huéspedes de honor por los rusos.

Ya desde 1787 hubo numerosos conflictos entre la Junta y la superioridad del departamento marítimo de Cartagena, que exigía la sumisión de la Escuela al reglamento de la Real Armada. Sin embargo, finalmente, se acabó respectando la autonomia de la Escuela, pero dependiendo del Ministerio Marina.

El año 1792 eran ya 352 los estudiantes que habían pasado para la Escuela. En 1805, una Orden situaba la Escuela de Barcelona bajo la tutela del Ministerio de Marina si no quería ser suprimida.

El año 1815, después de la guerra del Francés,la Escuela Náutica fue totalmente reorganizada y, bajo dirección de fra Canellas, alcanzó un nivel de perfección científica a la altura de los mejores centros existentes en Europa.

Una Real orden del 9 de marzo de 1840 declaró modélica la Escuela de Náutica de Barcelona y dispuso que los estudiantes de las escuelas de Arenales, Mataró y Tarragona se examinaran en ella, aunque los profesores de éstas eran oficiales de la Armada. Esta Orden no llegó a cumplirse jamás.

En 1847, las escuelas náuticas pasaron a depender de Comercio y Obras Públicas, y el año 1852 la Escuela de Náutica fue incorporada a la Escuela Industrial.

Por el Decreto de 17 de julio de 1861, el ministro de Fomento separó la Escuela de Náutica de la Escuela Industrial y le dio el nombre de Escuela Profesional de Náutica: después quedó incorporada a la Escuela Provincial Politécnica y, finalmente, dos años después (1872), recibió la denominación de Escuela Provincial de Náutica.

La Escuela de Náutica continuó dependiendo del Ministerio de Instrucción Pública hasta que, en febrero de 1924, volvió a depender del Ministerio de Marina, mediante la Dirección General de Navegación.

En crearse el año 1931 la Subsecretaría de Marina Mercante, las escuelas de náutica existentes quedaron adscritas.

La Ley de 19 de febrero de 1942 creó la Subsecretaría de Marina Mercante, adscrita al Ministerio de Industria y Comercio, de la cual dependían las escuelas de náutica. 
    
El año 1951, estas escuelas pasaron a depender del Ministerio de Comercio y sus diferentes transformaciones, hasta el 31 de diciembre de 1989 (RD 1075/1989, de 1 de septiembre), que pasa a integrarse con efectos del 1 de enero de 1990 en la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC).

La Facultad de Náutica de Barcelona es actualmente la más antigua de todas las que hay en España, y el año 1969 celebró el 200 aniversario de su creación.


Català Català

L'any 1769, nou anys després que es constituís la Junta de Comerç, es va crear l'Escola de Nàutica de Barcelona. La represa de la tradició marítima totalment perduda era una exigència del refloriment comercial, i calia formar pilots i capitans que la fessin possible.

El primer director va ser Sinibald de Mas, home de mar nascut a Torredembarra l'any 1736. Havia començat a navegar als catorze anys. L'any 1768, després de llargues i accidentades navegacions, va obtenir el títol de primer pilot d'altura. Amb aquesta titulació a la mà va presentar-se a Barcelona per plantejar a la Junta de Comerç la seva proposta d'una escola de nàutica. La Junta de Comerç va establir l'Escola de Nàutica pel seu compte, i va fixar que després d'un nombre d'anys prudencial ningú que no hagués passat l'examen no podria comandar embarcacions. Sinibald de Mas es va comprometre a ensenyar les regles geomètriques i cosmogràfiques, el maneig de totes les operacions de navegació, astronomia aplicada, etc. A canvi del seu professorat, la Junta va assignar-li un sou durant quatre anys, a més de pagar el lloguer del local per establir l'Escola i de comprometre's a adquirir els instruments necessaris per a l'ensenyament.

Inicialment es va fixar en vint el nombre d'estudiants, repartits proporcionalment respecte al nombre d'inscrits a cada matrícula marítima. Van haver-n'hi quatre per a la de Barcelona, sis per a la de Mataró, quatre per a la de Sant Feliu de Guíxols, quatre per a la de Tarragona i dos per la de Tortosa. Però, anunciada l'admissió, només es van presentar sol.licituds de barcelonins, i van poder-hi entrar tots els peticionaris. Això no obstant, la fama de l'Escola es va estendre ràpidament i abans d'acabar l'any ja hi havia estudiants de tota la costa.

El reglament va ser aprovat per la Junta General de Comerç i Moneda de Madrid el 1770. La Junta de Comerç va dotar l'Escola amb instruments adquirits a Marsella i a Gènova.

L'edifici on es va instal.lar l'Escola primerament estava situat a la Barceloneta, però aviat va quedar petit. D'allà va traslladar-se al carrer Viladecols i posteriorment a la mateixa Llotja.

L'any 1847, l'Escola havia passat a ocupar l'edifici de l'antic temple de Sant Sebastià, situat al costat de la Llotja. D'aquesta ubicació el curs 1918-19, va passar a un pis dels pòrtics d'en Xifré, i finalment, l'any 1932, va ocupar l'edifici del Pla del Palau, construït especialment per a l'Escola de Nàutica, lloc que continua ocupant actualment.

El 1770 ja s'havien expedit permisos a alguns estudiants per fer la ruta d'Amèrica. L'any 1775, dos estudiants van arribar fins a Arkhàngel'sk, al fons de la mar Blanca, on van ser rebuts com a hostes d'honor pels russos.

Ja des del 1787 hi van haver nombrosos conflictes entre la Junta i la superioritat del departament marítim de Cartagena, que exigia la submissió de l'Escola al reglament de la Reial Armada. Però, finalment,es va acabar respectantl'autonomia de l'Escola, però depenent del Ministeri Marina.

L'any 1792 eren ja 352 els estudiants que havien passat per l'Escola. El 1805, una Ordre situava l'Escola de Barcelona sota la tutela del Ministeri de Marina si no volia ser suprimida.

L'any 1815, després de la guerra del Francès,l'Escola Nàutica va ser totalment reorganitzada i, sota direcció fra Canellas, assolir un nivell perfecció científica a'altura dels millors centres existents Europa.

Una Reial ordre del 9 de març de 1840 va declarar modèlica l'Escola de Nàutica de Barcelona i va disposar que els estudiants de les escoles d'Arenys, Mataró i Tarragona s'hi examinessin, malgrat que els professors d'aquestes eren oficials de l'Armada. Aquesta Ordre no va arribar mai a complir-se.

El 1847, les escoles nàutiques van passar a dependre de Comerç i Obres Públiques, i l'any 1852 l'Escola de Nàutica va ser incorporada a l'Escola Industrial.

Pel Decret de 17 de juliol de 1861, el ministre de Foment va separar l'Escola de Nàutica de l'Escola Industrial i li va donar el nom d'Escola Professional de Nàutica: després va quedar incorporada a l'Escola Provincial Politècnica i, finalment, dos anys després (1872), va rebre la denominació d'Escola Provincial de Nàutica.

L'Escola de Nàutica va continuar depenent del Ministeri d'Instrucció Pública fins que, al febrer de 1924, va tornar a dependre del Ministeri de Marina, mitjançant la Direcció General de Navegació.

En crear-se l'any 1931 la Subsecretaria de la Marina Mercant, les escoles de nàutica existents hi van quedar adscrites.

La Llei de 19 de febrer de 1942 va crear la Subsecretaria de la Marina Mercant, adscrita al Ministeri d'Indústria i Comerç, de la qual depenien les escoles de nàutica.

L'any 1951, aquestes escoles van passar a dependre del Ministeri de Comerç i les seves diferents transformacions, fins al 31 de desembre de 1989 (RD 1075/1989, d'1 de setembre), que passa a integrar-se amb efectes de l'1 de gener de 1990 a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

La Facultat de Nàutica de Barcelona és actualment la més antiga de totes les que hi ha a Espanya, i l'any 1969 va celebrar el 200 aniversari de la seva creació.




free counters
Free counters

Additional Hints (Decrypt)

Sbgb fcbvyre, Zntaégvpb, ra zrqvb qry zrqvb. Sbgb fcbvyre, zntaègvp. Cubgb fcbyvre, zntargvp

Decryption Key

A|B|C|D|E|F|G|H|I|J|K|L|M
-------------------------
N|O|P|Q|R|S|T|U|V|W|X|Y|Z

(letter above equals below, and vice versa)