CAT
Els orígens del Tren de Montserrat, el ferrocarril cremallera de Monistrol a Montserrat, es remunten a finals del segle XIX i neixen de la necessitat de millorarl’accés al santuari per als devots i pelegrins.
Tradicionalment s’accedia a la muntanya pel camí de Collbató, des d’on se sortia cap al santuari a peu o en cavalleries, i pel camí de Santa Cecília, que el 1698es va transformar en carretera.bNo és fins a la segona meitat del segle que s’obre una via alternativa i més ràpida, quan els Ferrocarrils del Nord, de via ampla, fan arribar el tren a l’estaciónde Monistrol-Montserrat. En aquest punt, la mateixa companyia construeix una carretera (1858-59) que va de l’estació al monestir a través de 14 quilòmetres de traçat molt dur, aprofitant l’antic camí de ferradura. L’obertura d’aquesta via facilita un servei de diligències que triguen tres hores i mitja a cobrir el recorreguti que fan parada per reposar a la font dels Monjos.
La falta d’un mitjà de comunicació permanent i l’augment del nombre de visitants va portar l’enginyer Joaquim Carrera, un enamorat de Montserrat i dels trens de muntanya suïssos, a convèncer l’empresari Josep M. González que calia fer un cremallera que unís l’estació de Monistrol i el monestir. Així, l’any 1881 esconstituïa la companyia Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes. El cremallera es va inaugurar el 6 d’octubre de 1892 i en poc temps es va convertir en el ferrocarril més popular de Catalunya, fins a formar part de les tradicionsdel país. A aquesta popularitat, hi van contribuir les nombroses romeries (unes 200 anyals en l’època de més apogeu) que l’utilitzaven per pujar a Montserrat.El tren tenia diversos avantatges amb relació a les diligències de l’època: permetia transportar més viatgers i amb més freqüència i reduir el temps del trajecte. Des de l’estació de Monistrol al monestir, s’hi arribava en una hora i cinc minuts.
La gran revolució de l’època era que el cremallera, enllaçant amb els Ferrocarrils del Nord, permetia anar i tornar de Montserrat des de Barcelona en un sol dia. El cremallera es va convertir, a més, en un dinamitzador econòmic per a la seva zona d’influència. A Monistrol, un barri sencer, el de Viserta, vivia i va créixer a redós del cremallera.
La dècada dels vint va ser la de més esplendor per al cremallera, encara que va ser l’any 1947, el de les festes d’entronització de la Mare de Déu, quan vatransportar més viatgers, gairebé 274.000.
La primera meitat de la vida del ferrocarril cremallera va estar marcada per constants ampliacions, fins que el 1931 la companyia va patir una primera crisifinancera que va afectar la línia. A partir d’aquell moment i amb la Guerra pel mig, el cremallera va tenir els seus pros i els seus contres, fins a un dissortataccident ocorregut el 25 de juliol de 1953, que va marcar el declivi de la línia i el seu tancament definitiu, el 12 de maig de 1957.
La il·lusió del nou cremallera
L’antic cremallera de Montserrat va fer el seu darrer viatge l’any 1957, però la il·lusió de tornar-lo a veure circular no es va perdre mai. Aquest desig, junt amb l’increment constant de visitants i la conseqüent congestió de vehicles en l’àmbit del parc natural, van determinar que en la dècada dels 80 la Direcció General de Transports de la Generalitat i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya endeguessin un seguit d’estudis i alternatives per resoldre el problema de transport.
L’any 1991 FGC redactava un projecte que seria la base de l’actual cremallera, un projecte que es va presentar públicament el 1999 i que va ser actualitzat i adaptat l’any 2000, com a conseqüència dels importants aiguats caiguts a la zona el juny d’aquell mateix any.
El juliol del 2001 s’iniciaven les obres del nou cremallera, que ja tenia adjudicades cinc unitats per donar-hi servei. Finalment, el 11 de juny de 2003 s’inaugura el nou cremallera convertint-se així en realitat el somni de la recuperació d’aquest mitjà de transport, que s’havia mantingut viu des del seu tancament el 1957.
Aquest cremallera, el segon que hi ha a Catalunya (després del de Vall de Núria), té poc a veure quant a equipaments i tecnologia, amb aquell ferrocarril a vapor que va pujar per primera vegada al monestir l’any 1892.
ENG
The Tren de Montserrat, as the rack railway between Monistrol and Montserrat was known, has been in existence since the 19th century. It was originally built to meet the need for improved access for worshippers and pilgrims to the Montserrat sanctuary.
The traditional way up Montserrat mountain had been on foot or horseback along the Collbató or Santa Cecilia paths, from 1698 onwards turned into a road. It was not until the second half of the 19th century that an alternative and much quicker access way was inaugurated. This was the wide gauge line operated by Ferrocarrils del Nord to Monistrol-Montserrat station. From there, the company built a road (1858-59) that reached the monastery by dint of a stiff 14-kilometre climb following the line of the old bridle path. This made it possible for a stagecoach service to do the journey in three and a half hours, stopping to give respite to horses and travelers alike at the Font dels Monjos.
The lack of a permanent means of transport and an increase in the number of visitors led Joaquim Carrera, engineer and admirer of both Montserrat and Swiss mountain trains, to persuade local businessman Josep M. González to build a rack railway that would link Monistrol station with the monastery. In 1881 the company Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes was constituted for the purpose. The rack railway was inaugurated on 6 October 1892, and it soon became the most popular railway in Catalonia, taking its place among the country's most prized traditions. Its popularity was enhanced by the many processions - some 200 per year in its heyday - that used it on their way up to Montserrat.
The train was an improvement on the stagecoaches of the day in several respects: it could carry more passengers, more frequently, and in a shorter time. It cut the journey time between Monistrol station and the monastery to a mere one hour five minutes.
But the greatest novelty for the time was that the rack railway and its link with the Ferrocarrils del Nord meant that the return journey between Barcelona and Montserrat could be accomplished in a single day. The railway also had a dynamising effect on the economy of the surrounding area. In Monistrol an entire district -Viserta- prospered and grew in its shadow.
The twenties were the rack railway's golden age. But it was not until 1947, during celebrations for the enthronement of the Our Lady, thatit was to carry its highest number of passengers: a total of almost 274,000.
Throughout the first half of the rack railway's life it was being constantly expanded. However, in 1931 the operating company suffered its first financial setback, which also left its mark on the railway line. In the years that followed including the period of the war, the railway had its ups and downs until a serious accident on 25 July 1953 signaled the start of its decline. The line was eventually closed for good on 12 May 1957.
The dream of the new rack railway
The old Montserrat rack railway made its last journey in 1957, but the dream of seeing it back in action one day was never lost. During the 1980s this desire, coupled with the increase in visitors and consequent congestion of vehicles in the natural park area, led the Generalitat's Transport Authority and the FGC to commission various studies and alternatives with a view to resolving the problem.
This culminated in 1991 with the drawing up of a project that would form the basis of the current railway. The project was presented in 1999 and then updated and adapted in 2000 following two serious inundations in June of that year.
In July 2001 work began on the new rack railway, which already had five trains earmarked for the service. Finally, on 11 June 2003, the new rack railway was opened. With this the dream of recovering this means of transport, kept alive since its closure back in 1957, came true at last.
The Montserrat rack railway, the second in Catalonia (after the Vall de Núria), with its state-of-the-art facilities and technology, is light years away from that first steam train, which chugged its way up to the monastery in 1892.
www.cremallerademontserrat.com
|