ARANÈS
Çò de prumèr qu’atire era atencion deth visitaire quan s’enguarde er exterior dera glèisa de Sant Miquèu ei era sua imponenta tor campanau deth sègle XVI, assetiada sus ua portada en nartèx o nèira. Era portalada, datada entre es sègles XIII e XIV, deven un fidèu testimòni dera evolucion artistica deth lenguatge romanic de cap as prumères formes gotiques: s’estructure a compdar de cinc arcs apuntats en degradacion a on se scenifiquen diuèrsi passatges biblics (era resurreccion, era gloria e eth lunfèrn o Judici Finau) a trauèrs d’elements escultorics antropomorfics.
Un còp laguens dera bastenda religiosa, destaque era batiadera damb ua iconografia de motius vegetaus esculpida en relèu, fòrça pròpia des batiaderes araneses deth sègle XIII. Ath hons dera nau, subergés eth retaule que decòre era absida centrau, d’estil gotic e atribusit ath Mèstre de Vielha (s.XV). Mès, sens dubte, era pèça mès emblematica que sauve actuaument era glèisa ei eth Crist de Mijaran, ua talha romanica que formaue part d’un ensems escultoric mès ampli –un devarament-, pertanhent ara epòca màger deth talhèr d’Erill la Vall e qu’ei considerada ua des pèces mès representatives dera escultura romanica deth sègle XII.
CATALÀ
La primera cosa que crida l’atenció del visitant quan contempla l’exterior de l’església de Sant Miquèu és la imponent torre campanar (segle XVI), assentada sobre una portalada en nàrtex.
La portalada, datada en el salt dels segles XIII i XIV, representa un fidel testimoni de l’evolució artística del llenguatge romànic cap a les primeres formes gòtiques; s’estructura a partir de cinc arcs en degradació en els qual s’escenifiquen diferents passatges bíblics, a partir d’elements escultòrics antropomòrfics.
Una vegada dintre l’edifici religiós, hi destaca la pica baptismal, amb una iconografia de motius vegetals esculpida en relleu, molt comuna a les piques araneses del segle XIII.
Al fons de la nau, sobresurt el retaule que decora l’absis central, d’execució gòtica i atribuït al Mestre de Vielha. Però, sens dubte, la peça més emblemàtica que guarda l’església de Sant Miquèu és una talla romànica de Crist que formava part d’un conjunt escultòric, més ampli, producte de l’època més madura del taller d’Erill la Vall, i que representa una de les peces més paradigmàtiques de l’escultura romànica del segle XII.
ENGLISH
The first thing that the visitor's eye catches on gazing at the outside of the church of Sant Miquèu is its stunning belfry (16th Century), set on a facade in a narthex.
The facade, which dates from the turn of the 13th and 14th Centuries, bears faithful witness to the artistic evolution of the Romanesque language towards the early Gothic forms. It is structured on five decreasing arches which illustrate different biblical episodes on the basis of anthropomorphic sculptural elements.
Once inside the religious building, we come upon the striking baptismal font with an iconography of vegetal motifs sculpted in relief, a very common trait in 13th-Century Aran valley fonts.
The Gothic altarpiece which decorates the central apse, attributed to the Master of Vielha, stands out at the back of the nave. There is however no doubt that the most emblematic piece of the church of Sant Miquèu is a Romanesque sculpture of Christ (Crist de Mijaran) which formed part of a greater sculptural ensemble, the fruit of the mature period of the workshop of Erill-la-Vall, and which is one of the most paradigmatic pieces of 12th-Century Romanesque sculpture.