Camí dels Traginers (adoptat per Sentmenat Team) Traditional Geocache
Camí dels Traginers (adoptat per Sentmenat Team)
-
Difficulty:
-
-
Terrain:
-
Size: 
(regular)
Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions
in our disclaimer.
Recorregut pel camí de Foment i les pedreres de Caldes de Montbui.
ATENCIO: A pocs metres de les coordenades
podem trobar (segons per on aneu) algún forat al terra (quadrat i
d'uns 80x80 cm.) on podem caure uns metres a una mena de dipósit.
PERILL, sobretot amb nens/nenes
Per tal de buscar el catxé, no cal que pugeu
totes les escales, precisament a la part alta es on es troba el
perillós forat.
Coordenades del forat: N41 39.156' E2
9.280'
Les llambordes i el camí del Foment
El camí que comença aqui, i que puja a ran de la riera de Caldes,
és conegut com el Camí del Foment. El nom ve del ministeri de
Foment (Obres Públiques), l'impulsor de l'activitat extractiva de
granit en les pedreres que hi ha riera amunt.
La muntanya del Farell, així com els
territoris del voltant, es granítica, amb granits en estats
diversos: des de roques perfectament sòlides fins a sauló -granit
descompost en sorra-.
A finals del segle XIX Caldes de Montbui era la segona estació
balneària de l'estat, amb vuit establiments. El 1880 va inagurar-se
una línia de tren de Caldes de Montbui a Mollet on ellaçava amb la
línia de Barcelona a Vic. Les necessitats de llambordes de
Barcelona i altres ciutats es satisferen en part amb les de Caldes
de Montbui, transportades amb el ferrocarril. La gran qualitat del
granit del Farell va convertir -finals del segle XIX- la riera de
Caldes en la major pedrera de Catalunya.
Les pedreres de Caldes de Montbui es van especialitzar molt en la
producció de llambordes que vestien el terra de tants i tants
carrers abans de què l'asfalt ens deslliurés de la molesta
vibració, en especial als motoristes i ciclistes.
Durant els anys 20 la pedrera del
Foment va funcionar amb gran activitat gràcies a l'obra pública
derivada de l'Exposició Universal a Barcelona del 1929, assolint
els 500 treballadors amb tota mena de serveis i edificis que
configuraven l'explotació com un veritable poble. Eren els anys
previs al tancament que es va produir sobtadament el 1931. Tot i
que tornar a treballar entre 1939 i 1967, mai no sobrepassaria els
50 treballadors. La riuada de 1962 signà el seu certificat de
defunció.
La tècnica d'explotació era la de l'enderroc, consistent en excavar
unes galeries a la roca i dinamitar-les de manera que, caiguda la
penya, la roca era extreta i devastada amb menys dificultat i
risc.
Si voleu anar a buscar el catxé, podeu aparcar el cotxe a
les coordenades N41 38.736 E2 9.256 i anar en direcció N41 39.165
E2 9.264. Una vegada allà, us serà relativament fàcil esbrinar a on
pot estar amagat el catxé.
Additional Hints
(No hints available.)