VIRTUAL #97 Mystery Cache

Amb aquesta sèrie us proposem una visita virtual per les Terres de l'Ebre on us mostrarem aquells indrets, que al nostre parer, són mereixedors d'acollir un geoamagatall virtual, però també festes tradicionals i plats típics dels nostres pobles que us ajudaran a conèixer millor aquesta petita part del món i la seva gent. Us recomanem encaridament la visita a tots aquests llocs tot i que per trobar la ubicació final de cada amagatall només us caldrà respondre a les qüestions que us plantegem.

CATEDRAL DE TORTOSA

La catedral de Tortosa és un edifici religiós que està sota l'advocació de Santa Maria, i se situa en el nucli antic d'aquesta població, a tocar del riu Ebre. L'actual edifici és gòtic de l'any 1347 i va ser edificat sobre un anterior romànic; fou consagrat per primera vegada el 1441 i les fases de construcció continuaren fins arribar a la façana barroca, iniciada a la dècada de 1620 i deixada sense cabadar el 1757. Les excavacions arqueològiques, han fet palès que aproximadament en aquest mateix lloc hi havia hagut el fòrum romà.

Aquesta catedral ostenta el títol de Basílica i el 1931 va ser declarada, juntament amb el Palau Episcopal, Bé Cultural d'Interès Nacional.

Quan el 1148 Ramon Berenguer IV va conquerir la ciutat va concedir a Bernat Tort, arquebisbe de Tarragona i bisbe provisional de Tortosa, la mesquita més gran de la ciutat i totes les seves possessions, aquest bisbe la va convertir tot seguit en catedral i aprofitant les edificacions musulmanes les va reconvertir en estances per al monestir, es va anomenar bisbe a Gaufred d'Avinyó (1151-1165) abat de la canònica de Sant Ruf d'Avinyó. En temps del bisbe Ponç de Torrella (1213-1254) es van anar ampliant els dominis de la diòcesi amb l'annexió dels territoris valencians de Morella i Borriana, construint-se un palau episcopal sota el mandat del bisbe Berenguer de Prat (1316-1340).

El claustre junt amb les dependències canonicals van ser construïts durant els segles XII i XIII.

L'actual catedral de Santa Maria es va començar a construir al 21 de maig del 1347, quan el bisbe Bernat Oliver en col·locà solemnement la primera pedra. Durant molts anys es va pensar que hi havia hagut un concurs de projectes l'any 1345, ja que el canonge Matamoros (1932), el primer historiador modern de l'edifi, va datar en aquest any dos dibuixos que atribuí als mestres Antoni Guarc (en realitat, un mestre actiu a les dècades de 1370 i 1380) i Benet Basques de Montblanc (mestre del qual no s'han trobat referències documentals). Avui només es conserva el dibuix original de Guarc, que correspon a una planta de tres naus amb deambulatori i un absis amb nou capelles radials. En tot cas, va ser el mestre Bernat d'Alguaire, procedent d'Horta de Sant Joan, qui al maig de 1346 va signar les capitulacions com a mestre major.

A la cronologia de l'obra de l'absis es pot observar de tan àrdua i llarga que es va presentar. Durant els anys 1366 fins finals de 1381 es va ocupar d'elles el mestre d'obres Andreu Julià, que més tard va ser l'autor de la famosa "torre del Micalet", campanar de la catedral de València. Després, a partir del 1382, es van fer càrrec dels treballs Pere Moragues i Joan de Frenoy, fins als volts del 1400, quan es van es van acabar les capelles radials. El 1416 constaven com a mestres majors Pasqual de Xulbi (o Pasqual d'Eixulbi) i el seu fill Joan de Xulbi (o Joan d'Eixulbi), treballant també a l'absis. La clau de volta central del presbiteri, que representa la Coronació de la Mare de Déu, s'atribueix a Bartomeu Santalínea. L'altar es consagrava el 1441. Consta que aquestes obres es van fer amb la col·laboració de la ciutat, que va contractar mestres, pagar materials i cedir espais per a la construcció del temple.

La construcció de la nau va ser igualment molt lenta i amb interrupcions freqüents. Gràcies a les donacions fetes el 1487 per Miquel Terga, es va poder acabar la primera volta de la nau després de l'altar i el 1496 es pintava la clau de volta d'aquest tram així com la seva pavimentació. L'any 1586 s'arribava als pilars del tercer i quatre tram i s'obria una porta que comunicava el tercer tram amb el claustre. Sense esperar l'acabament de les obres, l'any 1597 es va procedir a una nova consagració pel bisbe Gaspar Punter i Barreda, en aquest mateix any es va col·locar la primera pedra del baptisteri i de la torre.

El capítol catedralici va decidir d'adoptar les noves formes barroques per completar l'obra a la façana, que es va prolongar fins a la meitat del segle XVIII. Des d'aquí l'activitat d'aquest període es demostra sobretot per la gran quantitat de capelles que es van realitzar com la de la Mare de Déu de la Cinta realitzada entre els anys 1672 i 1725.

Sota l'orde de Sant Agustí, la vida canònica va ser establerta el 1154-1155 per Gaufred d'Avinyó i els seus monjos (en principi nou) mitjançant un document anomenat Prima Ordenatio Ecclesie Dertusensis, on s'anomenen els càrrecs de prior, cambrer, sagristà, procurador i hospitalari, més endavant el nombre de canonges va augmentar a dotze. Estructurant-se definitivament el 1178 sota el mandat de Ponç de Monells (1165-1193) provinent del monestir de Sant Joan de les Abadesses que a més a més va ser el que va portar del seu monestir original, alguns còdexs litúrgics, que es guarden a l'Arxiu Capitular de Tortosa. El bisbe Arnau de Jardí, el 1278, va establir que totes les possessions dels canonges una vegada morts passessin a ser propietat del capítol. Fins a l'any 1369 els bisbes només podien ser escollits entre els canonges. A una butlla atorgada pel papa Benet XIII el 1414, s'anomena que són vint els monjos que hi havia en aquesta època. Es va mantenir la vida monàstica fins a l'any 1772 quan el papa Climent XIV va secularitzar la canònica.

Font: Viquipèdia

Quantes campanes hi ha actualment a la catedral?