Els orígens del Parc daten de la mobilització popular que es va fer a Deltebre el 26 de juny de 1983 en contra d'unes dessecacions que s'havien fet al conjunt lacustre del Canal Vell i pel perill que això comportava per a la bassa de dessecar-se i convertir-se en arrossars.
La mobilització i l'ocupació pacífica del Canal Vell pels ciutadans de Deltebre va sorprendre l'opinió pública de l'època, ja que no era habitual que un poble es mobilitzés per la conservació dels seus espais naturals. Hem de tenir en compte que, en aquell període, no es tenia la conscienciació actual sobre la conservació dels ecosistemes ni tampoc sobre l'atractiu turístic que tindrien els espais naturals ben conservats, i molt més aquells tan especials com el Delta.
Exactament 39 dies després de la mobilització i com a conseqüència d'un seguit d'intenses negociacions entre l'Ajuntament de Deltebre i la Generalitat, el 4 d'agost de 1983 es va publicar el Decret del Parc Natural del Delta de l'Ebre, que en primera instància només protegia els espais naturals del marge esquerre del riu. Dos anys més tard, el Decret 332/1986 feia extensiva la protecció a les zones naturals del marge dret del Delta.
La singularitat del Delta s'expressa per la seva realitat física, geogràfica, natural i, també, per les seves particulars tradicions, la cultura, el patrimoni arquitectònic i la història.
Les zones humides, com el delta de l’Ebre, són entorns molt productius dels quals innumerables espècies de plantes i animals en depenen per a la seva supervivència. Els aiguamolls desenvolupen moltes funcions vitals, com ara l’emmagatzematge d’aigua, la protecció contra els temporals, l’estabilització de la costa, el reciclatge de nutrients i contaminants, etc. Alhora que també ofereixen beneficis econòmics a les comunitats locals per mitjà de l’explotació tradicional dels seus recursos naturals, mitjançant la pesca, la caça, l’agricultura, la ramaderia, les salines, i, més actualment, el turisme.
En el cas del Delta, la confluència del medi marí i continental, dóna lloc a una elevada diversitat d’espècies de peixos (unes 50). Referent al grup de les aus, al Delta s’han citat més de 360 espècies i aplega algunes de les colònies de cria d'ocells marins més importants de la Mediterrània i està inclòs a la zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la Llista de zones humides d’importància internacional (Ramsar) el 26 de març de 1993.
Al Delta, les altituds per sobre del nivell del mar no ultrapassen mai els 5 metres. Malgrat aquest escàs relleu, la riquesa en comunitats vegetals és considerable. Destaquen: els sosars, els canyissars, els dunars, i el bosc de ribera, única formació forestal de la zona i molt malmés per l’acció humana.