VIRTUAL #65 Mystery Cache

Amb aquesta sèrie us proposem una visita virtual per les Terres de l'Ebre on us mostrarem aquells indrets, que al nostre parer, són mereixedors d'acollir un geoamagatall virtual, però també festes tradicionals i plats típics dels nostres pobles que us ajudaran a conèixer millor aquesta petita part del món i la seva gent. Us recomanem encaridament la visita a tots aquests llocs tot i que per trobar la ubicació final de cada amagatall només us caldrà respondre a les qüestions que us plantegem.

CASTELL D'AMPOSTA

El Castell d'Amposta és actualment un recinte arqueològic declarat bé cultural d'interès nacional.

El recinte s'emplaça en un estrenyiment del marge dret del riu Ebre dintre el nucli urbà d'Amposta, sobre una petita elevació de roca conglomerada quaternària. Del castell medieval només resta un portal cec ogival i part del traçat del fossat interior.

El portal cec ogival, que integrava la muralla fluvial i funció purament estètica, és d'estil gòtic i presenta un bon nombre de dovelles irregulars a l'arc, envoltat per restes dels primitius murs de paredat.

El recinte era protegit per dos fossats concèntrics. El fossat exterior discorria per on actualment transcorren el carrer del Fossat i el canal. El fossat interior, datat del segle X, està excavat a la roca conglomerada, aprofitant un petit barranc i té una amplada aproximada de 9 metres, que s’estreny a mesura que s’apropa al riu. Per la part interna del fossat interior es conserva el pas de ronda, d’1,40 m d’amplada, que discorre entre la muralla interior i el talús del fossat. Hi havia dues portes, una que menava al camí de Tortosa i l’altra al camí de la ribera, en l'espai que ocupen actualment les dues passarel·les que salven el fossat.

La part oest d’aquest fossat resta molt desfigurada, ja que al segle XIX s'enderrocà bona part del mur andalusí que separava els dos fossats per bastir un canal per fornir d’aigua la turbina d'un molí arrosser. En aquest punt hi ha la base d'una torre, la de Sant Joan, bastida entre finals del segle XIV i la primera meitat del segle XV, en un punt d'inflexió de la muralla àrab. Assentada sobre la roca, presenta una planta rectangular d'11,75 per 9,20 metres, i uns murs de 2,40 metres d’amplada, fets de carreus encoixinats i morter de calç. Només conserva una alçada de 5-6 metres, escapçada a nivell del primer pis, i presenta dues espitlleres, una orientada al nord i l’altra a l’oest.

Les restes més antigues documentades arqueològicament són un petit llenç de muralla i set sitges d'època ibèrica. També s'evidencia presència andalusina durant el segle X, en aquell moment hi devia haver una ocupació amb funcions de vigilància, per posteriorment al segle XI remodelar el recinte per situar-hi un hisn, centre administratiu i defensiu que servia de refugi per a la població dispersa en cas de perill.

El castell és citat documentalment per primer cop el 1097, fent referència a la infeudació del terme d'Amposta feta pel comte Ramon Berenguer III a favor del comte Artal de Pallars, amb la finalitat que hi bastís un castell un cop conquerida la zona, però aquests propòsits no progressaren perquè l'empresa militar no va ser reeixida.

Després de la conquesta del terme d'Amposta el 1148, per Ramon Berenguer IV, el cedeix a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem l'any 1149, que esdevindrà la comanda d'Amposta i seu del priorat de l'orde a la Corona d'Aragó. El castell d'Amposta doncs, donà nom al priorat com a Castellania d'Amposta i allí residí el castellà fins a l'any 1280 en què Pere el Gran, volent recuperar per la Corona el senyoriu sobre Amposta, el permutà amb els hospitalers per les viles d'Onda i Gallur. La seu de la Castellania d'Amposta, que mantindria el nom, passà a ser itinerant fins establir-se finalment a San Juan de los Panetes, a Saragossa. L’any 1384, el castell passa a mans de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, per concessió del rei Pere III.

Durant la guerra civil catalana, el castell es posicionà contra Joan II d'Aragó. El 2 d'octubre de 1465 s'inicià un setge fluvial i terrestre, que l'afectà greument, i n'acabà provocant la capitulació, el 21 de juny de 1466.

Successives ràtzies piràtiques, els anys 1518, 1520, 1530 i 1540, resulten en la completa ruïna del castell, i es decidí emprar la seva pedra per bastir altres construccions, com documenta la sol·licitud concedida a l'abat de Benifassà per treure-hi pedra.

Font: Vikipèdia

Quants dies va durar el setge del castell durant la guerra civil catalana?