VIRTUAL #61 Mystery Cache

Amb aquesta sèrie us proposem una visita virtual per les Terres de l'Ebre on us mostrarem aquells indrets, que al nostre parer, són mereixedors d'acollir un geoamagatall virtual, però també festes tradicionals i plats típics dels nostres pobles que us ajudaran a conèixer millor aquesta petita part del món i la seva gent. Us recomanem encaridament la visita a tots aquests llocs tot i que per trobar la ubicació final de cada amagatall només us caldrà respondre a les qüestions que us plantegem.

POBLAT I NECRÒPOLIS PROTOHISTÒRICA DE SEBES

Aquest jaciment es troba ubicat en un turó a la partida de Sebes, al nord de la plana de la Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes, a la vessant dreta del Barranc de Sant Joan i a uns 2,5 km al nord de la població de Flix.

En relació al poblat de la primera edat del ferro s’ha pogut documentar un petit hàbitat del segle VII aC, amb una única fase d’ocupació, però amb algunes reformes arquitectòniques com tapiats de porta i reforma de murs.

Segons els estudis portats a terme sembla que el jaciment correspon a un model urbanístic mixt entre els assentaments al cim del turó i aquells al vessant, amb un conjunt de murs concèntrics que s’adapten a la topografia del terreny. Els murs perimetrals són molt potents i de gran dimensions, adoptant una forma de talús, probablement per aguantar el pes dels recintes situats sobre terrasses artificials.

Pel que fa a la necròpolis, situada als peus de l’assentament del primer ferro, està sent excavada des de l’any 2005 per la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. És una necròpolis d’incineració tumular de la primera edat del ferro, probablement coetània a la necròpolis de Santa Madrona, a Riba-roja d’Ebre i a la de Castellons de Flix. També s’han localitzat ofrenes d’urnes dipositades directament sobre el sediment natural, sense estructura tumular, algunes de les quals contenien restes òssies incinerades. Així mateix, algunes de les estructures localitzades semblen haver tingut la funció d’elements senyalitzadors o caràcter commemoratiu. 

La primera notícia relacionada amb aquest jaciment data de 1949 quan R. Pita va fer una primer campanya de prospecció. Posteriorment, M Sanz, l’any 1973, va denunciar la realització d’excavacions furtives al jaciment i a la vegada va proposar una cronologia del mateix al voltant del segle IV aC. Més tard, M. Genera (1982) va diferenciar dues zones dins del mateix jaciment: una zona situada al part superior del turó (Sebes II) on s’assentaria un assentament pre-ibèric i una altra, situada a les vessant i plana adjacent, ocupada en  època ibèrica (Sebes I). Entre 1984 i 1985, C. Garola va relacionar la ceràmica campaniana C trobada al jaciment amb els materials romans localitzats a la part inferior del lloc, a la vora del riu, i va atribuir una cronologia entre els segles V i IV aC, tot i que mencionava la presència de campaniana B, en aquest mateix sector. L’any 1987 es van portar a terme unes prospeccions per part de Alaminos, Ojuel i Revilla. Aquests treballs van confirmar la presència de ceràmica feta a mà tant al cim del turó com a les vessant del mateix. També varen documentar  una sèrie d’estructures d’habitat a la part superior del cim que van ser deixades al descobert per excavacions furtives.

Des de l’any 2005, l’estudi d’aquest jaciment s’engloba en un projecte de recerca iniciat pel Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, amb col·laboració de l’Ajuntament de Flix i l’associació “La Cana” i on a través d’un conveni també hi participa l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Gràcies a aquest projecte es porten a terme anualment excavacions programades que han constatat un poblat de la primera edat del ferro a la part superior del cim i la seva corresponent necròpolis d’incineració, localitzada a la part més baixa del sector, així com una ocupació d’època ibèrica documentada entre la zona del poblat i l’àrea de necròpolis. Així mateix, a la zona de la necròpolis, es va identificar una construcció de planta rectangular, d’època medieval o moderna, i unes trinxeres i refugis construïts durant la Batalla de l’Ebre (1938). La finalitat del projecte és la d’englobar les restes arqueològiques datades des de la primera edat del Ferro fins a les trinxeres de la guerra civil a la Reserva Natural de Fauna Salvatge, situada a pocs metres, i d’aquesta manera configurar un gran espai d’interès natural i arqueològic.     

Font: diputaciodetarragona.cat

 De quan data el poblat de la primera edat del ferro?