VIRTUAL #34 Mystery Cache

Amb aquesta sèrie us proposem una visita virtual per les Terres de l'Ebre on us mostrarem aquells indrets, que al nostre parer, són mereixedors d'acollir un geoamagatall virtual, però també festes tradicionals i plats típics dels nostres pobles que us ajudaran a conèixer millor aquesta petita part del món i la seva gent. Us recomanem encaridament la visita a tots aquests llocs tot i que per trobar la ubicació final de cada amagatall només us caldrà respondre a les qüestions que us plantegem.

LA GESSERA

La Serra de la Gessera està situada a un dels meandres del riu Algars, i s'anomena així per que hi ha un dipòsit de guix (ges). El cim forma un replà a l'extrem nord-est, del qual s'aixeca un altre petit cim, ovalat, on es troben les estructures d'un jaciment iber. Aquest segon turonet, per la part nord, és totalment inaccessible, doncs les vessants són molt escarpades, per la part est també és de difícil accés, en canvi, per l'oest i sud, l'accés al turó és més esglaonat. Està totalment cobert per vegetació de pins i matolls. 

La planta del poblat és de carrer central envoltat d'habitacions rectangulars, fetes de paret de pedra lleugerament desvastades, de mida mitjana i petita, de doble parament i disposades horitzontalment, lligades amb fang. Aquests murs interiors tenen una amplada de 36 cm, mentre que els murs que delimiten el carrer central tenen una amplada de 45 a 50 cm. Tot el conjunt està envoltat per una muralla de doble parament, bastida amb grans lloses clavades al terra, reomplertes amb pedra i un gruix total de 80 cm. Les dimensions d'aquest jaciment són 19 m de llarg per 10,5 m d'ample, i les dimensions dels àmbits són de mitjana 4 m de llarg per 1,7 d'ample.

El material ceràmic documentat és nombrós, format per: ceràmica a mà, llisa i amb decoració de cordons amb incisions i impressions digitats; ceràmica ibèrica (gerres i plats de diferents mides i perfils); importacions (un kylix de buccero nero etrusc, una nansa de cràtera de campana de figures roges, dos fragments de dos skyphoi, un fragment de plat de la forma Lamb. 21, dos fragments de cràtera de la forma Lamb. 40, plats de la forma Lamb. 26 i dos copes Lamb. 27, un fragment de plat de campaniana B de la forma Lamb. 5 i un coll d'àmfora laietana de la forma Dressel 2/4).

Altres objectes documentats foren: ferro, plom, bronze, ossos d'animals, fusaïoles i fragments de terrissa amb meandres incissos.

Els materials ceràmics d'importació indiquen que el poblat tingué una ocupació anterior al segle VI a.C. i que es perllongà fins al segle II a.C. La presència en aquest poblat d'una àmfora laietana del tipus Dressel 2/4 demostra que al segle I o II de la nostra Era, el poblat va conèixer una ocupació més o menys esporàdica.

El jaciment de la Gessera és l'únic de la Terra Alta que ha estat excavat en tot el seu perímetre. Actualment està molt fet malbé, el que fa necessària una preservació i consolidació urgent per prevenir la seva destrucció total. L'any 2014, amb motiu dels treballs de reexcavació i recuperació del jaciment, es va arranjar una via d'accés resseguint una sendera preexistent per a facilitar l'arribada de materials de construcció, primer, i l'arribada de visitants posteriorment. Aquesta tasca va motivar un control arqueològic per tal de salvaguardar les restes que poguessin localitzar-se a l'entorn del traçat del camí. El control no va observar que es produís afectació en cap elements patrimonial. Tan sols es van recuperar un parell de fragments de ceràmica ibèrica a la vora de l'antiga sendera, explicables per la proximitat del mateix jaciment.

Font: gencat.cat

A quina població de la Terra Alta haurem d'anar per visitar el jaciment de La Gessera?