VIRTUAL #33 Mystery Cache

Amb aquesta sèrie us proposem una visita virtual per les Terres de l'Ebre on us mostrarem aquells indrets, que al nostre parer, són mereixedors d'acollir un geoamagatall virtual, però també festes tradicionals i plats típics dels nostres pobles que us ajudaran a conèixer millor aquesta petita part del món i la seva gent. Us recomanem encaridament la visita a tots aquests llocs tot i que per trobar la ubicació final de cada amagatall només us caldrà respondre a les qüestions que us plantegem.

ILLA DE BUDA

L'illa de Buda és una illa maritimofluvial situada a l'extrem oriental del delta de l'Ebre, pertanyent al municipi de Sant Jaume d'Enveja, al Montsià. Bona part de l'illa de Buda, juntament amb el riu Migjorn, formen la zona humida anomenada illa de Buda i riu Migjorn. Abasta unes 1.100 hectàrees, de les quals unes 250 són arrossars i la resta (més de 800 ha) corresponen a un ampli ventall d'ambients naturals: canyissars, jonqueres, salicornars i els anomenats calaixos o llacunes litorals. Aquesta diversitat d'ambients, alhora força extensos i ben conservats, permet que Buda sigui una de les zones de més interès natural del conjunt del delta, i que allotgi poblacions molt nombroses d'ocells aquàtics, tant nidificants com hivernants. La formació de Buda data del segle XVIII i va assolir la seva màxima extensió a finals del XIX i principis del XX. D'aleshores ençà, ha sofert una regressió considerable, sobretot a la zona del cap de Tortosa.

Pel que fa a la llacuna i referent a la vegetació submergida, al Calaix Gran hi destaca Potamogeton pectinatus, mentre que al Calaix de Mar s'hi fa predominantment Ruppia cirrhosa. La vegetació helofítica està formada per canyissars, bogars, jonqueres de Scirpus maritimus, Scirpus littoralis i Juncus maritimus. Hi ha també bosquets de tamarius, entre els quals destaca Tamarix boveana, una espècie estrictament protegida al delta pel decret 328/1992; i diverses comunitats halòfiles: salicornars subarbustius, salicornars herbacis i comunitats de limòniums així com plans costaners arenosos o llimosos, sovint recoberts de mantells microbians. Una de les espècies més remarcables és la sosa de flor (Zygophillum album), una planta africana extremadament rara a Europa. A més, l'any 1998 es va descriure una nova espècie de limònium: Limonium vigoi, que únicament es coneix al delta de l'Ebre i en un petit punt de la costa de l'Ametlla de Mar.

Aquesta zona forma part de l'espai del PEIN "Delta de l'Ebre", del Parc natural i de la Xarxa Natura 2000. El febrer del 1994 va ser declarada Reserva natural de fauna salvatge la part meridional de l'illa de Buda i les llacunes dels Calaixos. L'any 1997, però, de resultes d'un recurs contenciososadministratiu presentat per l'empresa propietària de la part nord de l'illa, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar l'Ordre per la qual es declarava aquesta Reserva per deficiències en la tramitació. Tanmateix, el principal repte per a la futura conservació d'aquest espai és la regressió de la platja, força acusada en el sector septentrional, i la subsidència de tot el delta. De fet, les antigues basses de Matarranya, Moixarres i el Pradot ja han desaparegut sota les aigües. El riu Migjorn, que també forma part d'aquesta zona humida, és un braç de riu de 3,5 km de longitud que havia estat una antiga desembocadura del riu principal. Actualment té les característiques d'un canal llarg i estret, i funciona més com una llacuna que com un riu. Està flanquejat per canyissars que acullen molts passeriformes i anàtids. També forma part de l'espai del PEIN, del Parc natural i de la Xarxa Natura 2000.

Font: Vikipèdia

 D'on és originària la sosa de flor?