Els pilars de terra (earth pillars, hoodoos, orgues, dames coiffées, demoiselles coiffées, …) són formes d'erosió típiques de sediments poc consolidats que inclouen grans blocs aïllats o bé estan coronats per capes d'una roca molt més resistent. Son el resultat d'un fenomen geomòrfic propi de l'erosió de sediments poc cimentats i heteromètrics o de capes alternants amb un contrast de resistència molt acusat. Consisteixen en estructures en forma de torre més o menys còniques, de flancs molt verticalitzats, inicialment coronats per un bloc de pedra o per una capa més resistent que protegeix el conjunt.
A Europa, aquestes formes es localitzen en diversos indrets, principalment en el context mediterrani. Aquest és el cas de la vall d'Adige, prop de Bolzano (Italia); de les Orgues d'Ille sur Tet, al Rosselló (França), o de la Capadòcia (Turquia), entre els més coneguts. En aquest darrer lloc es troben probablement els millors exemples (segurament també els més visitats), coneguts allí com a fairy chimneys o pigeon chimneys.
Aquestes mateixes formes són conegudes a l'América del Nord amb el terme hoodoos. Allí n'existeixen exemples espectaculars a diverses zones, de les quals destaca, sens dubte, el Parc Nacional de Bryce Canyon (Utah).
A Catalunya, a la riera de Gaià, al seu pas pel sector de Can Mitjans a Viladecavalls, en trobem un petit grup que ens pot ajudar a comprendre la formació d’aquestes torres.
La riera de Gaià és un afluent del Llobregat que neix a la serra de l’Obac, entre la Serralada Prelitoral Catalana (materials del sòcol paleozoic) i la depressió del Vallès (materials del Neogen). En arribar al pla de Terrassa tomba vers el SO i discorre de manera paral•lela a la falla del Vallès amb un fort desnivell.
Els pilars de terra d’aquesta riera es desenvolupen sobre els materials del Miocè que omplen la depressió i, especialment, en aquelles zones en què apareixen recoberts per sediments quaternaris. La capa de sediments quaternaris que corona els pilars assoleix els 5 m de gruix.
L'estudi geomorfològic realitzat als pilars de terra de la riera de Gaià aporta dades suficients per proposar una seqüència evolutiva i un model geomorfològic per a aquestes formes. Les fases principals del seu desenvolupament són les següents :
.- La incisió dels cursos fluvials, provocada pel moviment d'accidents tectònics, genera vessants molt verticals que assoleixen altures considerables.
L'estabilitat gravitatòria d'aquests vessants és possible gracies als cabussaments de les capes en contra del talús, a la presència de nivells cimentats i/o a l'existència de superfícies de falla cimentades per carbonat càlcic que actuen a manera de pantalles.
Una vegada superada l'altura critica del talús, es desenvolupen fractures distensives a favor de la direcció de l'excavació. Aquestes fractures actuen com a elements principals que canalitzen els processos d'erosió per sota la superfície (piping), que són els predominants al llarg d'aquesta fase inicial.
.- Una etapa de moviments en massa, provocats principalment per col·lapses de canals de piping i desenvolupament de gulling ( petits barrancs).
.- Finalment, domini dels processos d'erosió hídrica superficial, poc profunds, fins a la consecució del perfil d'equilibri del vessant.
Per veure i comprendre la formació d'aquestes torres podem començar la visita pel gran pilar.
a.- Des de lluny apreciem la majestuositat d'aquest pilar de 25 m. d'altura i 8 metres de base. Si seguim mirant cap a la dreta podem intuir com es van formant nous pilars. Ens acostem a la seva base i observem la seva textura (Q3).
b.- Més cap a la dreta observem a la paret unes formes d'erosió molt característiques com algun despreniment recent o els xaragalls que es desenvolupen sobre unes bretxes i lutites poc consolidades. Observem el color d’aquests xaragalls.(Q4)
c.- Seguint cap a la dreta, per la llera de la riera, contemplem el grup de pilars, algun d'ells amb la "capa protectora" a sobre i altres sense ella el que ha provocat un procés intens d'erosió, donant-los aquesta forma de con.
Donat l'elevat valor científic i estètic d'aquestes formes, seria interessant desenvolupar actuacions en aquest poc conegut paratge natural amb la finalitat de donar a conèixer i protegir aquests elements singulars. Actualment no hi ha cap indicació ni cap panell explicatiu i crec que aquests pilars s'ho mereixen, tant des d'un punt de vista turístic com didàctic
Per registrar aquest earthcatxé haureu de respondre, via mail privat (macdigisc(arroba)gmail.com), les següents qüestions:
Q1.- Perquè a França, a aquests pilars de terra, els denominen "Demoiselle coiffée"?
Q2.- En aquests pilars, quins sediments són més resistents a l'erosió: els més antics (Miocè) o els més recents (Quaternari) ?.
Q3.- Quina és la textura que has observat a la base del pilar gran? A,B,C ó D
Q4.- De quin/s color/s són els grans xaragalls que hi ha a la paret de la dreta del pilar gran?
Q5.- OPCIONAL: Agrairia publicar al log alguna fotografia de la vostra visita.
FONT :
MORFOGENESI DE PILARS DE TERRA. EXEMPLES DE LA RIERA DE GAIA (VALLES OCCIDENTAL, BARCELONA) I DEL BERNAL DE YATOR (LAS ALPUJARRAS, GRANADA)
R. Linares, L. Palli, C. Roqué i X. Almanza. - Universitat de Girona. (2004)
Los pilares de tierra (earth pillars, hoodoos, orgues, dames coiffées, demoiselles coiffées, …) son formas de erosión típicas de sedimentos poco consolidados que incluyen grandes bloques aislados o bien están coronados por capas de una roca mucho más resistente. Son el resultado de un fenómeno geomórfico propio de la erosión de sedimentos poco cementados y heterométricos o de capas alternantes con un contraste de resistencia muy acusado. Consisten en estructuras en forma de torre más o menos cónicas, de flancos muy verticalitzados, inicialmente coronados por un bloque de piedra o por una capa más resistente que protege el conjunto.
En Europa, estas formas se localizan en diversos lugares, principalmente en el contexto mediterráneo. Este es el caso del valle de Adige, cerca de Bolzano (Italia); de las Órgues de Ille sur Tet, en el Rosellón (Francia), o de la Capadocia (Turquía), entre los más conocidos. En este último lugar se encuentran probablemente los mejores ejemplos (seguramente también los más visitados), conocidos allí como fairy chimneys o pigeon chimneys.
Estas mismas formas son conocidas en América del Norte con el término hoodoos. Allí existen ejemplos espectaculares en varias zonas, de las que destaca, sin duda, el Parque Nacional de Bryce Canyon (Utah).
En Catalunya, en la riera de Gaià, a su paso por el sector de Can Mitjans en Viladecavalls, encontramos un pequeño grupo que nos puede ayudar a comprender la formación de estas torres.
La riera de Gaià es un afluente del Llobregat que nace en la sierra de l'Obac, entre la Cordillera Prelitoral Catalana (materiales del zócalo paleozoico) y la depresión del Vallés (materiales del Neógeno). Al llegar al llano de Terrassa tumba hacia el SO y discurre de forma paralela a la falla del Vallés con un fuerte desnivel.
Los pilares de tierra de esta riera se desarrollan sobre los materiales del Mioceno que llenan la depresión y, en especial, en aquellas zonas en las que aparecen recubiertos por sedimentos cuaternarios. La capa de sedimentos cuaternarios que corona los pilares alcanza los 5 m de espesor.
El estudio geomorfológico realizado en los pilares de tierra de la riera de Gaià aporta datos suficientes para proponer una secuencia evolutiva y un modelo geomorfológico para estas formas. Las fases principales de su desarrollo son las siguientes:
.- La incisión de los cursos fluviales, provocada por accidentes tectónicos, genera vertientes muy verticales que alcanzan alturas considerables.
La estabilidad gravitatoria de estas vertientes es posible gracias a los buzamientos de las capas en contra del talud, en la presencia de niveles cementados y / o la existencia de superficies de falla cementadas por carbonato cálcico que actúan a modo de pantallas.
Una vez superada la altura crítica del talud, se desarrollan fracturas distensivas a favor de la dirección de la excavación. Estas fracturas actúan como elementos principales que canalizan los procesos de erosión por debajo de la superficie (piping), que son los dominantes a lo largo de esta fase inicial.
.- Una etapa de movimientos en masa, provocados principalmente por colapsos de canales de piping y desarrollo de gulling (pequeños barrancos).
.- Finalmente, dominio de los procesos de erosión hídrica superficial, poco profundos, hasta la consecución del perfil de equilibrio de la vertiente.
Para ver y comprender la formación de estas torres podemos empezar la visita por el gran pilar.
a.- Desde lejos apreciamos la majestuosidad de este pilar de 25 m. de altura y 8 metros de base. Si seguimos mirando hacia la derecha podemos intuir cómo se van formando nuevos pilares. Nos acercamos a su base y observamos su textura (Q3).
b.- Más hacia la derecha observamos en la pared unas formas de erosión muy características como algún desprendimiento reciente o las cárcavas que se desarrollan sobre unas brechas y lutitas poco consolidadas. Observamos el color de estas cárcavas. (Q4)
c.- Siguiendo hacia la derecha, por el cauce de la riera, contemplamos un grupo de pilares, alguno de ellos con la "capa protectora" encima y otros sin ella lo que ha provocado un proceso intenso de erosión, dándoles esta forma de cono.
Dado el elevado valor científico y estético de estas formas, sería interesante desarrollar actuaciones en este poco conocido paraje natural con el fin de dar a conocer y proteger estos elementos singulares. Actualmente no hay ninguna indicación ni ningún panel explicativo y creo que estos pilares se lo merecen, tanto desde un punto de vista turístico como didáctico.
Para registrar este earthcaché deberá responder, vía mail privado (macdigisc (arroba) gmail.com), las siguientes cuestiones:
Q1.- ¿Porque en Francia, a estos pilares de tierra, los denominan "Demoiselle coiffée"?
Q2.- En estos pilares, ¿qué sedimentos son más resistentes a la erosión: los más antiguos (Mioceno) o los más recientes (Cuaternario)?
Q3.- ¿Cual es la textura que has observado en la base del pilar grande? A,B,C ó D
Q4.-¿De qué color/colores son las cárcavas que hay en la pared de la derecha del pilar grande?
Q5.- OPCIONAL: Agradecería publicar en el log alguna fotografía de vuestra visita.
The earth pillars (hoodoos, orgues, dames coiffées, demoiselles coiffées, …) are forms of erosion typical of sediments not very much consolidated; they either include large, isolated blocks or are crowned by a much more resistant rock layers. They are the result of a geomorphic phenomenon of erosion of a heterometric sediment not much cemented or else of alternating layers with a very marked contrast of resistance. They consist of structures in the form of more or less conical towers, of very vertical flanks, initially crowned by a block of stone or a more resistant layer that protects the whole set.
In Europe, these forms are found in several places, mainly in the Mediterranean area. This is the case of the Adige Valley, close to Bolzano (Italy); of the Orgues of Ille sur Tet, in Roussillon (France), or Cappadocia (Turkey), among the best known. In this place there are probably the best examples (surely also the most visited), known there as the fairy chimneys o pigeon chimneys.
These same shapes are known in Northern América with the word hoodoos. There are some spectacular examples in several areas, among which without any doubt, stands out the Bryce Canyon National Park (Utah).
In Catalonia, in la Riera de Gaià, at their passage through the sector called Can Mitjans in Viladecavalls, we can find a small set of them that can help us understand the formation of these towers.
La Riera de Gaià is a tributary of the Llobregat River which rises in the serra de l'Obac, between the Catalan pre-coastal range (materials of the paleozoic socket) and the depression of Vallès (Neogene materials). When it gets to the plain of Terrassa it takes to the SW and runs parallel to the fault of the Vallès, steeply.
The earth pillars from this stream have developed on the Miocene materials that fill the depression and, particularly, in those areas which are covered by Quaternary sediments. The layer of Quaternary sediments that tops the columns reaches 5 m thick.
Geomorphological studies made about the pillars of earth of the riera de Gaià provide sufficient data to come up with an evolutionary sequence and a geomorphological model for these forms. The main phases of their development are the following:
.- The incision of the waterways, caused by the movement by tectonic accidents, generated very vertical slopes.
Gravitational stability of these slopes is possible thanks to the deep rooted layers against the slope, to the presence of the cemented levels and / or to the very existence of fault surfaces cemented by calcium carbonate that act as a kind of screens. Once reached the critical height of slope, some fractures of distension develop in favour of the direction of the excavation. These fractures act as main elements that channel the processes of erosion below the surface (piping), which are predominant in this initial phase.
.- A stage of en masse, movements originated mainly by collapses of piping channels and developing of gulling (small ravines).
.- Finally, there is a domain of the processes of hydric erosion by surface water, shallow, until it reaches an equilibrium profile of the slope.
To see and understand the formation of these towers we can start the visit by the greater pillar.
a.- From afar we appreciate the majesty of this pillar 25 m high and basement of 8 metres. If we keep looking towards the right we can guess how new pillars are forming. We come close to its base and observe its texture (Q3).
b.- More on the right we can see on the wall some forms of erosion, characteristic features such as some recent loosening or the stream beds that develop on a few gaps and not much consolidated calcareous lutites. Do observe the colour of these stream beds (small gullies).(Q4)
c.- Following towards the right, to the bed of the stream, we contemplate the group of columns, some of them with the "protective layer" or cap on top and others without it what has caused an intense erosion process, giving them the shape of a cone.
Given the scientific and aesthetic value of such pillars, it would be interesting to develop actions in this little-known natural landscape in order to raise awareness and protect these unique items. Currently there is no indication or any explanatory panel and I think that these pillars deserve it, both from a touristic as well as an educational point of view.
To register this earthcaché you must respond, via private mail (macdigisc (at) gmail.com), the following issues:
Q1.- Why in France, these earth pillars are referred to as "Demoiselle coiffée"?
Q2.- In these pillars, which sediments are more resistant to erosion: the oldest (Miocene) or the more recent (Quaternary)?.
Q3.- What is the texture that you have observed at the basement of the largest pillar? A,B,C ó D
Q4.- What colour are the major gullies in the wall to the right of the large pillar?
Q5.- OPTIONAL: I would strongly appreciate the publication of any photography of your visit in the log.
