L’increment dels bombardeigs, a partir del març del 1938, va motivar la construcció d’un camp d’aviació militar per a La Gloriosa -nom popular de les Forces Aèries de la República Espanyola (FARE)- per reforçar la rereguarda. El govern municipal, va mobilitzar tota la població, sota la coordinació de l’arquitecte Niubó i l’enginyer i aviador Tomás López Navarro, per a construir dues pistes en un temps rècord de 12 dies. Paral·lelament es va construir el refugi antiaeri, un túnel subterrani en forma d’U, amb volta de canó de maó massís.
Tot i això, la moral de la gent va anar decaient. El panorama local a finals de gener de 1939 era força complex: els homes joves estaven absents a causa de la mobilització, ocults a les llars o emboscats a les muntanyes properes; molts homes madurs els havien acompanyat o es trobaven enquadrats en tasques de fortificació. Els centres laborals estaven tancats per manca de personal, de matèries primeres i de fluid elèctric. Els centres educatius no havien reprès el curs escolar a causa de l’absència de docents i a la incertesa de la situació. La ràdio era escoltada de matinada, quan es reprenia el subministrament elèctric, o en ràdios de galena, aquesta vegada amb una propaganda tranquil·litzadora, molt diferent de les xerrades dels primers mesos del conflicte, quan el general Queipo de Llano s’adreçava a la zona republicana des de Ràdio Sevilla, amb to irònic i virulent. La població anava seguint la progressió militar mitjançant els ‘partes de guerra’. La mobilitat s’havia reduït a l’imprescindible i es romania a les llars, en espera d’un desenllaç que es preveia imminent.
El dia 26 de gener, al vespre, una avançada de l’exèrcit nacionalista, de la División Legionaria Flechas Azules, accedeix a la població amb un total desconeixement de la xarxa urbana; fins i tot van haver de preguntar on era l’Ajuntament. Després, prenen possessió de la localitat tot hissant la bandera rojigualda a la Casa de la Vila. No serà fins al dia 28 quan es produirà l’entrada solemne de les tropes nacionalistes rebudes per alguns grups de convilatans que els esperaven.
En el lapse comprès entre les dues dates, es produeix un buit de poder que aprofita part de la ciutadania famolenca per assaltar el magatzem de la Unió de Rabassaires, a l’antiga capella de Montserrat, i el sindicat agrícola L’Harmonia, a la recerca de queviures.
Els soldats van entrar de nit, majoritàriament a cavall, per l’oest, provinents de Terrassa i es van instal·lar a cases i magatzems abandonats. L’endemà van ser rebuts amb entusiasme per una part de la població que penjava banderes i domassos als balcons per celebrar la seva arribada i soldats magribins donaven xocolata terrosa a la mainada.
El 28 de gener es reuneix la Comissió Gestora Municipal sota la presidència de l’alcalde Vicenç Comas Prims i els regidors Amadeu Casanovas Pobla, Joan Pèlachs, Joan Franch i Carles Pobla; la Comissió havia estat nomenada pel tinent auditor delegat de la Divisió Legionària Flechas Azules el dia abans.