[CATALÀ]
El geoamagatall es troba al parc de ca n’Alzamora, en una zona semi-urbana, a cavall entre els barris de Parc Sedó i Ca n’Alzamora. Les persones amb mobilitat reduïda poden arribar fins el geoamagatall en vehicle privat. A la zona es pot aparcar fàcilment. També es pot arribar en transport públic (Renfe, línia R8, estació Rubí, o bé FGC línies S1 i S5 – estació Rubí, i després una passejada d’uns 10-15 minuts). Sisplau, tingueu molt de compte amb els geomuggles quan agafeu i retorneu al catxé al seu lloc. Esperem que gaudiu de la vostra experiència.
La ciutat de Rubí
Rubí és una ciutat del Vallès Occidental amb més de 72.000 habitants. És cap de partit judicial, té una superfície total de 33 km2, està a 23 km de Barcelona i a 123 m sobre el nivell del mar. Entre totes aquestes xifres, però, destaca el seu valor humà, el de totes les persones que hi han viscut i que hi viuen. Els rubinencs i les rubinenques, gràcies al seu treball, esforç i estima envers la ciutat n’han fet créixer el patrimoni cultural, històric, artístic i social. Any rere any hem construït entre tots i totes una identitat pròpia que ens uneix i que fa de Rubí una ciutat especial: una ciutat dinàmica, oberta i acollidora.
Parc de Ca n’Alzamora
En aquesta zona, al voltant de l’actual parc, hi ha un ric patrimoni arquitectònic, industrial, agrícola i residencial. Fins i tot hi hagué una petita colònia tèxtil. Vegem la importància que varen tenir en el desenvolupament de Rubí durant el segle XX:
Una mica d’història – Can Sedó
L’origen de l’empresa Manufactures Sedó és a Esparreguera, on Miquel Puig i Catasús hi féu construir la colònia Sedó el 1846, una de les més destacades a nivell català. Qui va fer créixer l’empresa, però, fou l’industrial Antoni Sedó i Pàmies, de qui acabà prenent el nom posteriorment. El seu fill, Antoni Sedó i Perismencheta, decidí construir una nova fàbrica a Rubí, prop de ca n’Alzamora i el Vapor Vell. Comprà l’antiga fàbrica de teixits de cal Tei, i l’amplià, fent noves naus. Era una fàbrica de teixits, per la qual cosa tenia diverses seccions: de preparació, de filatura, de telers, i el magatzem. Durant els anys 50 del segle XX, can Sedó s’amplià i afegí una nova secció de filatura.
L’any 1932 can Sedó comptava amb 132 treballadors, i era una de les majors fàbriques de Rubí; però és que en plena postguerra – quan la fàbrica obtenia electricitat a través d’un generador que anava amb carbó d’alzina –, la plantilla havia augmentat fins a les 400 persones, assolint encara quantitats majors als anys 50 i 60. L’empresa tancà el 1979. Can Sedó oferia, llum i aigua gratuïts pels seus treballadors, que vivien als pisos que es construïren als anys 40 i 50 vora la fàbrica. Quan aquesta tancà, molts compraren els seus habitatges, que fins aleshores tenien en règim de lloguer.
Les naus que quedaren de la fàbrica foren enderrocades per l’Ajuntament de Rubí el 2009, i avui dia només en resta, un xic amagada, la xemeneia.
Xemeneia de Can Sedó, Casetes de Can Sedó i Parc de ca n'Alzamora
Casetes de Can Sedó
Al carrer d’Antoni Sedó, a la part que hi ha al davant dels actuals tallers dels FGC encara es conserven els habitatges dels treballadors de can Sedó: són un total de vuit cases. Antigament, entre la 3ª i la 4ª hi havia un enorme dipòsit d'aigua. Tots els edificis eren iguals –una casa rectangular, blanca i coberta de teules–. Els tres primers estaven dividits en vuit habitatges –quatre per planta– i els cinc restants eren de quatre –dos per planta–. Les cases estaven separades per un tros de terra sense enjardinar que els veïns anomenaven cantons, un espai d’oci i sociabilitat. La part del darrere de les cases era estreta, i s'utilitzava per a tenir-hi horts, galliners i més endavant garatges. Una tanca de xiprers limitava amb els horts de la fàbrica, on hi havia un munt de fruiters.
No hi havia cap camí asfaltat que portés a Rubí, quedaven certament aïllats. Hi havia tres opcions per desplaçar-se: passar per la fàbrica i anar a buscar el passeig de Les Torres; vorejar el torrent dels Alous i creuar cap al carrer Miquel Servet; o bé seguir la via del tren fins al poble
Masia de Ca n’Alzamora
La documentació més antiga d’aquesta masia, que depenia de Sant Cugat fins el 1856, quan passà a Rubí, és de 1299. Se sap que depenia de la parròquia de Santa Maria de Campanyà (la que està al costat de can Castanyer), i que l’any 1400 passà a la de Sant Cebrià d’Aqualonga (Valldoreix), abans de dependre finalment del Monestir de Sant Cugat.
L’any 1466 s’hi establí Joan Dodeny, àlies Argilagués, d’aquí que el mas s’anomenés Argilagués o Argelagués a partir de llavors. A sobre de la llinda de la finestra principal s’hi conserva un blasó, un escut heràldic que sembla que podria fer referència a aquest cognom, ja que hi ha dues plantes que podrien ser dues argelagues. La família Alzamora, potser prenent el nom del mas, varen establir-s’hi a partir del segle XVIII. Està documentat que al 1822 les terres del mas s’estenien fins a l’altra banda de la Riera.
La casa té un important valor arquitectònic ja que conserva quatre finestres gòtiques, amb algunes motllures i esculpits, a banda de l’escut. L’entrada a la mateixa es fa per un portal de punt rodó molt bonic. L’anterior propietari, Joan Mas Alzamora, traspassat el 2009, va realitzar a la masia importants obres de conservació.
Però ca n’Alzamora també és important perquè la primera fàbrica que Narcís Menard, el pare de la industrialització rubinenca, construí, fou en terrenys d’aquesta propietat, ben a la vora de la masia, el 1833. Era l’anomenat Vapor Vell, que acollia un negoci de teixits i filats de cotó.
Amb el temps, el negoci es diversificà, i les diferents naus i edificis foren ocupats per empreses diverses, com cal Gaspà (Indústries Espona).
Masia ca n'Alzamora i l'Espona
[CASTELLANO]
El geocaché se encuentra en el parque de ca n’Alzamora, en una zona semi-urbana, a caballo entre los barrios de Parc Sedó y ca n’Alzamora. Las personas con movilidad reducida pueden llegar hasta el geoescondite en vehículo privado. En la zona se puede aparcar fácilmente. También se puede llegar en transporte público (Renfe, línea R8, estación Rubí, o bien FGC – S5, S1, Estación Rubí, y después un paseo de unos 10-15 minutos), o en vehículo privado. Por favor, tener cuidado con los geomuggles cuando cojáis y retornéis el caché en su sitio. Esperamos que disfrutéis de vuestra experiencia.
La ciudad de Rubí
Rubí es una ciudad del Vallès Occidental con más de 72.000 habitantes. Es cabeza de partido judicial y posee una superficie total de 33 km2, se encuentra a 23 km de Barcelona y a 123 m sobre el nivel del mar. Sin embargo, entre todas estas cifras destaca su valor humano, el de todas les personas que han vivido y viven en la ciudad. Los y las rubinenses, gracias a su trabajo, esfuerzo y estima hacia la ciudad han generado el crecimiento del patrimonio cultural, histórico, artístico y social. Año tras año hemos construido entre todos y todas una identidad propia que nos une y que hace de Rubí una ciudad especial: una ciudad dinámica, abierta y acogedora.
Ca n’Alzamora – Parc Sedó
En esta zona, alrededor del actual parque, existe un rico patrimonio arquitectónico, industrial, agrícola y residencial. Incluso hubo una pequeña colonia textil. Veamos la importancia que tuvieron en el desarrollo de Rubí durante el siglo XX:
Un poco de historia – Can Sedó
El origen de la empresa Manufacturas Sedó se encuentra en Esparreguera, donde Miquel Puig Catasús hay hizo construir la colonia Sedó en 1846, una de las más destacadas a nivel catalán. Quien hizo crecer la empresa, sin embargo, fue el industrial Antonio Sedó Pàmies, de quien acabó tomando el nombre posteriormente. Su hijo, Antoni Sedó Perismencheta, decidió construir una nueva fábrica en Rubí , cerca de ca n'Alzamora y el Vapor Vell. Compró la antigua fábrica de tejidos de cal Tei, y la amplió haciendo nuevas naves. Era una fábrica de tejidos, por lo que tenía varias secciones: de preparación, de hilatura, de telares, y el almacén. Durante los años 50 del siglo XX, can Sedó se amplió y añadió una nueva sección de hilatura.
En 1932 can Sedó contaba con 132 trabajadores, y era una de las mayores fábricas de Rubí, pero es que en plena posguerra - cuando la fábrica obtenía electricidad a través de un generador que iba con carbón de encina - , la plantilla había aumentado hasta las 400 personas, logrando aún cantidades mayores en los años 50 y 60. La empresa cerró el 1979. Can Sedó ofrecía luz y agua gratis para sus trabajadores, que vivían en los pisos que se construyeron en los años 40 y 50 cerca de la fábrica. Cuando esta cerró, muchos compraron sus viviendas, que hasta entonces tenían en régimen de alquiler.
Las naves que quedaron de la fábrica fueron derribadas por el Ayuntamiento de Rubí en 2009, y hoy en día sólo queda un poco escondida, la chimenea.
Casas de Can Sedó
En la calle de Antoni Sedó, en la parte que hay enfrente de los actuales talleres de FGC, aún se conservan las viviendas de los trabajadores de Can Sedó: son un total de ocho casas. Antiguamente entre la 3 ª y la 4 ª había un enorme depósito de agua. Todos los edificios eran iguales- una casa rectangular, blanca y cubierta de tejas - . Los tres primeros estaban divididos en ocho viviendas y cuatro por planta -y los cinco restantes eran de cuatro y dos por planta -. Las casas estaban separadas por un pedazo de tierra sin ajardinar que los vecinos llamaban esquinas, un espacio de ocio y sociabilidad. La parte trasera de las casas era estrecha, y se utilizaba para tener huertos, gallineros y más adelante garaje. Una valla de cipreses limitaba con los huertos de la fábrica, donde había un montón de frutales.
No había ningún camino asfaltado que llevara a Rubí, las casas quedaban ciertamente aisladas. Había tres opciones para desplazarse: pasar por la fábrica e ir a buscar el paseo de Las Torres; bordear el torrente de los Alous y cruzar hacia la calle Miguel Servet, o bien seguir la vía del tren hasta el pueblo.
Masía de Ca n’Alzamora
La documentación más antigua de esta masía, que dependía de Sant Cugat hasta 1856, cuando pasó a Rubí, es de 1299. Se sabe que dependía de la parroquia de Santa María de Campanyà (que se encuentra junto a Can Castanyer), y que en el año 1400 pasó a la de San Cebrià de Aqualonga (Valldoreix), antes de depender finalmente del Monasterio de San Cugat.
En 1466 Joan Dodeny, alias Argilagués, se estableció en la masía, de ahí que el mas llamara Argilagués o Argelagués a partir de entonces. Encima del dintel de la ventana principal se conserva un blasón, un escudo heráldico que parece que podría hacer referencia a este apellido, ya que hay dos plantas que podrían ser dos aulagas. La familia Alzamora, quizás tomando el nombre de la masía, se establecieron allí a partir del siglo XVIII. Está documentado que en 1822 los terrenos de la masía se extendían hasta el otro lado de la Riera.
La casa tiene un importante valor arquitectónico ya que conserva cuatro ventanas góticas, con algunas molduras y esculpidos, además del escudo. La entrada a la misma se hace por un portal de medio punto. El anterior propietario, Joan Mas Alzamora, fallecido en 2009, realizó en la masía importantes obras de conservación.
Pero ca n'Alzamora también es importante porque la primera fábrica que Narcís Menard, el padre de la industrialización rubinense, construy , fue en terrenos de esta propiedad, muy cerca de la masía, en 1833. Era el llamado Vapor Vell (los últimos restos del cual se derribaron en 1999), que albergaba un negocio de tejidos e hilados de algodón.
Con el tiempo, el negocio se diversificó, y las diferentes naves y edificios fueron ocupados por empresas diversas, como es cal Gaspà (Industrias Espona).
[ENGLISH]
Geocache is located in the Ca n’Alzamora park, in a suburb, between Parc Sedó and Ca n’Alzamora quarters. You can reach that place either by public transportation (Either Renfe –Rubí station – R8 or FCG – Rubí station –S1, S5, after a 10-15 minutes’ walk) or by car. You can park your car by that area. Please be very careful with geomuggles especially when taking and returning back the cache. We hope you enjoy the experience.
Rubí city
Rubí is a town located in Vallès Occidental county with a total population of 72.000. It is a judicial district seat and has a total area of 33 square kilometres. It is 23 km away from Barcelona and at 123 m above sea level. However, among all those figures, we can highlight its human value from all people who has lived and live there. Rubí citizens, thanks to their hard work, effort and passion towards the town, have generated cultural, historical, artistic and social heritage grown. Year over year, among all, we have built a particular identity that keeps us together and makes Rubí a special town: dynamic, open and cosy.
Ca n’Alzamora –Sedó Park
In that area, surrounding the current park area, there is a rich architectural heritage, industrial, agricultural and residential. There was even a small textile colony. Let’s see how important it was in Rubí development during the twentieth century:
A taste of history – Can Sedó
The origin of the company is Manufacturas Sedó in Esparreguera, where Miquel Puig Catasús built the Sedó colony in 1846, one of the leading ones in Catalonia. Who managed the company to grew up, however, was Antoni Sedó Pàmies, who ended up giving the name to the company. His son, Antoni Sedó Perismencheta, decided to build a new factory in Rubí, near ca n'Alzamora and Vapor Vell. He bought the old textile factory cal Tei, and expanded it with new buildings. It was a textile factory, so it had several sections: preparation, spinning, weaving looms, and the warehouse. During the 50s of XX century, can Sedó expanded and added a new spinning section.
In 1932 can Sedó had 132 employees and was one of the largest factories in Rubí, but in the postwar period - when the factory got electricity through a generator that went with oak charcoal - the staff had increased to 400 people, having even higher number of people in the 50s and 60s. The company closed 1979. Can Sedó offered free light and water for their workers, who lived in homes that were built in the 40's and 50 near the factory. When it closed, many of them bought their houses, which until then had had rented.
The remaining buildings from the factory were demolished by Rubí city hall in 2009, and today you can only see, a bit hidden, the chimney.
Can Sedó houses
In Antoni Sedó Street, in front of the current FGC workshops, the houses where Can Sedó workers used to live, are still there: there are a total of eight houses. Formerly between the 3rd and the 4th there was a huge water tank. All buildings were similar - a rectangular, white house with roof tiles - . The first three were divided into eight homes: four per floor, and the other five had four homes: two per floor - . The houses were separated by a piece of land called corners, a space for leisure and sociability. The back of the house was narrow, and used to have gardens, chicken coops and later garages. A fence of cypress groves bordered the factory, where there was plenty of fruit trees.
There was no paved road to Rubí, the houses were certainly isolated. There were three options for moving to the village: going through the factory, skirting the stream of Alous and cross into Miguel Servet street, or follow the railway to the town.
Ca n’Alzamora farmhouse
The earliest documentation of the farmhouse, which depended on Sant Cugat until 1856, when it passed to Rubí, is 1299. It depended on the parish of Santa Maria de Campanyà (located next to Can Castanyer), and in 1400 it passed to San cebrià of Aqualonga Valldoreix), before finally depending on San Cugat monastery.
In 1466 Joan Dodeny, alias Argilagués, settled in the farm, hence the name become Argelagues Argilagués from then onwards. Above the lintel of the main window there is still a coat of arms that looks like it could refer to this name, because there is a symbol with two plants that could be two gorse. The Alzamora family, perhaps taking the name of the farm, settled there since the eighteenth century. It is documented that in 1822 the grounds of the house extended to the other side of the river.
The house has an important architectural value as it still keeps four Gothic windows, with some carved moldings and also the shield. The previous owner, Joan Mas Alzamora, who died in 2009, held in the farmhouse major maintenance construction works.
But ca n'Alzamora is also important because the first factory built in Rubí was in that farm’s land. It was done by Narcís Menard, father of Rubí industrialization in 1833. Its name was Vapor Vell (the remnants of which were demolished in 1999), which housed a business of cotton fabrics and yarns.
Over time, the business diversified, and different buildings were occupied by various companies, such as cal Gaspà (Indústries Espona).