RACONS DE SERÒS

Aquest Cache foma part d'una sèrie de Geoamagatalls que acaben formant una ruta per realitzar a peu, bicicleta, cavalls o com més us agradi.

RUTA RACONS DE SERÒS

MONESTIR D'AVINGANYA

El monestir de Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya és un monestir medieval. Les ruïnes del monestir d'Avinganya (o Vinganya) són a 2 Km al sud de la vila de Seròs, a la dreta del Segre, molt properes a la carretera que porta a la Granja d'Escarp. El seu nom àrab deriva del fet que aquestes terres degueren ésser cedides al valí almoràvit Yahya ibn Alí ibn Ghàniya.

Pere de Bellvís va donar aquestes terres a Joan de Mata pel seu alliberament dels musulmans de qui era captiu. Joan de Mata va fundar allí el primer monestir de l'Orde de la Trinitat de terres hispàniques, al 1201

Un any després, al 1202, el bisbe de Lleida consagrà l'església. Degut a la seva davallada econòmica, la infanta Constança d'Aragó hi va instal·lar una comunitat i la va dotar econòmicament en 1250, convertint Nostra Senyora dels Àngels d’Avinganya en l'únic monestir trinitari femení fins al segle XVI. A causa d'una profunda crisi, el 1529 tornà a ser monestir masculí.

A l'època gòtica l'església es va reedificar i encara es va ampliar al segle XVI. Durant la guerra del Francès el lloc fou saquejat. Poc després, l'any 1835, va passar a mans particulars. En quedar l'edifici abandonat, fou víctima de l'espoliació i de destrosses. Des de l'any 1986 es restaura i excava. Avui en dia es pot visitar gratuïtament.

El conjunt monàstic d’Avinganya té dues parts ben diferenciades, tant funcionalment com estilísticament. Per un costat, tenim l’àrea religiosa, formada pel temple i el campanar. La seva cronologia va des dels inicis del convent, al segle XIII, fins a la darrera etapa, segles XVII-XVIII, passant per la part més monumental del segle XV, que és del més pur estil gòtic. Per l’altre, tenim l’àrea residencial de la comunitat religiosa, formada pel claustre i les edificacions que l’envolten per l’est, el sud i l’oest; amb una cronologia dels segles XVII-XVIII, a excepció de la zona oriental del claustre, on hi ha encara en peu un parament gòtic i probablement les restes de la primera torre islàmica. Des de l’inici de la recuperació d’Avinganya i de la investigació arqueològica l’any 1986 fins al moment, s’ha intervingut a l’interior del temple, a l’interior del campanar, a les ales nord i oest del claustre, a la planta semisubterrània i al primer pis de l’edifici residencial del costat oest, a la possible torre islàmica que es troba a l’est del conjunt monacal, a l’edifici del sector meridional de la zona residencial, al sud del recinte claustral i al costat NE del monestir a l’exterior del conjunt monàstic.