-
Difficulty:
-
-
Terrain:
-
Size: 
(small)
Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions
in our disclaimer.
Us proposem un curt passeig fins a l'Ermita de Sant Lleïr, tot hi que s'hi pot arribar en catxe i aparcar just davant de l'ermita en un aparcament senyalitzat. Si ho preferiu, podeu arribar-hi des de la plaça de la Vila caminant (400m) per una pista transitable per automòbils. La informació es de la pàgina web de l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor.
Cat:
L’ermita de Sant Lleïr es troba emplaçada a una altitut de 280 metres. En el seu origen es trobava dins els límits de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor.
Des de Sant Antoni de Vilamajor s’agafa el carrer de l’Era del Delme, al costat de l’aparcament del Pati de Can Perpunter de l’Ajuntament. El carrer s’enfila, convertit en camí de terra fins a trobar-se l’ermita. Des de l’Ajuntament hi ha uns 8 minuts a peu.
L’any 1303, el bisbe de Barcelona nomenà a Arnau Terrades perquè tingués cura de la capella i hi residís. Més endavant, el 1342, Bernat de Montrodon, rector de l’església de Caldes de Montbui, erigí una prepositura amb quatre preveres, que havien de servir a la capella. Instituí que els seus successors haurien d’alimentar la comunitat de clergues, i amb la facultat de presentar-los. Establí que s’havia de celebrar missa cada dia. L’any 1381, la prepositura quedà unida a la capella, amb dos preveres. Segons la visita del 1726, l’obtentor havia de celebrar una missa cada setmana a la capella, celebrar tres aniversaris, distribuint als pobres una quartera de blat en pa, i tenir cura d’un ermità.
El senyoriu dels Montrodon no va deixar la capella fins a principis del segle XX, quan va morir la darrera comtessa de Llívia, havent de rescatar la parròquia els drets de l’ermita. Tot seguit, la feligresia emprengué la restauració. Tanmateix, durant la guerra civil del 1936, la capella es convertí en corral d’aviram. A l’era, però, del davant, es guardaven encara unes dovelles del claustre superior de Sant Pere de les Puel•les, procedents de la masia de Can Soler.
L’ermita forma un sol cos amb la casa de l’ermità. A la partió, s’aixeca una típica espadanya. Les dues construccions són del segle XVI. En la visita pastoral del 1508 es fa clara referència d’aquesta església. El visitador diu que ha estat reparada però no acabada.
És un edifici d’una sola nau, de planta gairebé quadrada, amb teulada a dues vessants, que té annexa la casa del paborde, edificada pels volts del 1425. La volta és rebaixada. Exteriorment han estat necessaris set contraforts per aguantar l’empenta de la volta.
La façana com la d’una casa de pagès, amb teulada a dos pendents i portal rectangular cobert amb una gran llinda. La portada és quadrada amb un ull de bou per a la il•luminació i amb un escut episcopal amb la data 1588. En l’escut hi ha represejtats en un costat un arbre arrencat i en l’altre un arbre agafat per una mà.
Davant de l’ermita hi ha una creu de ferro muntada sobre un gran bloc de pedra rodona des d’on es beneïa el terme.
En la petita era que hi ha a l’entrada de l’església es troba la làpida sepulcral del canonge Ramon Sans i Rius, mort el 1822, i que havia estat obtentor de la prepositura.
A l’interior de l’església hi ha el sarcòfeg de pedra de Bernat de Mont-rodon, amb l’escut familiar, datat el 1345. Té la tapa a dues vessants, i en el front i als costats hi ha uns bells escuts del llinatge, amb el mont florejat composat amb 6 peces. Està aguantat per dalt per dues mènsules senzilles. Hi consta la inscripció “Pridie idus Augusti …”, que traduïda significa “El dia abans del idus d’August (el 12 d’agost) de l’any del Senyor de mil tres-cents quaranta cinquè, morí el venerable i assenyat senyor Bertran de Mont-rodon, Senuyor de la doma de Sant Lleïr, que va fundar tres presbiteriats perpetus i aquest aniversari; l’ànima del qual reposi en pau. Amén.”
L’altar major ha tingut vàries transformacions. A principis del segle XX, tant aquest altar com els dos laterals eren de fusta i empaperats amb paper imitant marbres virolats, d’estil clàssic. L’any 1934, en la reforma duta a terme pel rector mossèn Manuel Ribas, se li donà el caire de temple romànic i desaparegueren els antics altars. En la visita del 1421 es diu que tenia tres altars, ultra el major, el de Corpus Christi i Santa Caterina. Desaparegueren els ex-vots i quadres, entre els quals eren dignes d’esment, els de Sant Lleïr i Sant Atanasi, un via-crucis francès, etc. Es van posar vidrieres i es suprimiren dos contraforts.
Actualment l’altar major és de pedra. Hi ha un quadre pintat en tela, d’estil tenebrista, amb Sant Lleïr. El bisbe porta mitra i bàcul, i al peu es llegeix “Sant Llisé”. El cor és senzill, amb la seva balustrada.
Els pabordes de Sant Lleïr, que tenien cura de la capella, perduraren fins a mitjan segle XIX, i els Mont-rodon i després els seus descendents, foren els senyors i patrons de la pabordia, fins que, ja en el segle XX, passà a la parròquia de Sant Antoni.
A finals de l’any 2006 es van realitzar obres de remodelació de l’ermita per reforçar-ne els murs i arreglar esquerdes. Es va suprimir el cor, i així s’ha habilitat per a espai per a realitzar-hi actes religiosos i culturals.
Actualment, i per la festivitat del sant, el dia 27 d’agost, hi ha una ballada de sardanes i s’hi celebra una missa en honor al copatró del municipi de Sant Antoni de Vilamajor.
Contenidor petit amb cosetes per intercambiar, paperet per signatures, llapis i maquineta de fer punta.
Certificat P.E.T.
Ang:
The chapel is located in San Lleïr an altitude of 280 meters. Originally it was within the limits of the parish of St. Peter Vilamajor.
From San Antonio Vilamajor take the street was Delme, next to the car yard Can doublet of City Hall. The street climbs, become dirt road to meet the shrine. The City Council is about 8 minutes.
In 1303, the bishop of Barcelona named Arnau Terrades cared for the chapel and resided there. Later, in 1342, Bernard de Montrodon, rector of the church of Caldes de Montbui prepositura erected a four priests who had served in the chapel. Instituted their successors should feed the community of priests, and the ability to present them. Required they celebrate Mass every day. In 1381, the prepositura remained attached to the chapel, with two priests. According to the 1726 visit, the breeder had to celebrate Mass in the chapel every week, to celebrate three birthdays, distributing a poor quarters wheat bread, and take care of a hermit.
The Lord of Montrodon did not leave the chapel until the early twentieth century, when he died last Countess Llívia, having rescued the rights of the parish church. Then the congregation undertook the restoration. However, during the civil war in 1936, the chapel became farmyard poultry. In the era, but the front still kept some segments of the upper cloister of St. Peter Puel · les coming from the house Can Soler.
The church is one body with the hermit's house. At the boundary, a typical cattail stands. The two buildings are the sixteenth century. In the pastoral visit of 1508 makes clear reference to this church. The visitor said to have been repaired but not finished.
It is a building with a single nave, almost square plan with gable roof, which has attached the provost's house, built in about 1425. The tower is lowered. Externally it has taken in September as supports for the back of the drive.
The facade as a cottage roof with two slopes and covered with a rectangular portal lintel. The cover is a square porthole for illumination and an episcopal shield with the date 1588. In the shield is represejtats a tree uprooted on one side and the other a tree caught by hand.
In front of the chapel is an iron cross mounted on a large block of stone from which round out the blessed.
In the little that was there at the entrance to the church is the tombstone of Canon Ramon Sans Rivers, who died in 1822, and had been the breeder prepositura.
Inside the church there is a stone sarcòfeg Bernard Mont-Montrodon with the family crest, dated 1345. It covers two sides, and the front and sides there are beautiful coats lineage with flowery Mount composed of 6 pieces. It is held up by two simple brackets. There is the inscription "Pridie Ides Augusti ...", which translated means "The day before the Ides of August (August 12) in the year of our Lord one thousand three hundred forty five, died the venerable and wise man Mont-Bertrand Montrodon Senuyor of dressage St. Lleïr, who founded three presbiteriats this perpetual birthday, whose soul may rest in peace. Amen. "
The altar has had several transformations. In the early twentieth century, both the altar and the two sides were of wood and marble gaudy wallpaper with paper imitating classic style. In 1934, the reform undertaken by the Rector Monsignor Manuel Ribas, was given the look of the old Roman temple and altars disappeared. Visit in 1421 said they had three altars, the ultra Staff, Corpus Christi and St. Catherine. Disappeared and the votive paintings, among which were noteworthy, the St. Athanasius and St. Lleïr, via a Cross-French, etc.. They put two windows and buttresses suppressed.
Currently the main altar stone. There is a painting on canvas, gloomy style with San Lleïr. The bishop miter and crosier door, at the foot reads "San Llisé." The chorus is simple, with its balustrade.
The provosts of St. Lleïr, who took care of the chapel lasted until the mid-nineteenth century, and Mont-round and later their descendants were lords and patrons of the provostship until, as the twentieth century passed in the parish of San Antonio.
At the end of 2006 were remodeling the church to reinforce the walls and fix cracks. Suppressed the heart, and thus has the ability to make space for religious and cultural events there.
Currently, and for the saint, the 27th of August, there is a dance Sardana and Mass is celebrated in honor of the co-patron of the town of San Antonio de Vilamajor.
Additional Hints
(Decrypt)
Ab pnyqeà nwhcve-fr