|
Arribàrem á Manresa á dos quarts de deu; prenguérem allí lo tranvía de Berga, que'ns portà á Sampedor, arribanthi poch després de les deu. Sorpresos quedàrem al trobarnos á l'estació ab una gentada immensa que'ns esperava. […]
Está situat á dos kilòmetres al NE. de la població, poch després d'haver atravessat lo Riu d'or, vulgarment Ridor, ò millor Ridó, del que pren nom aquella, puix s'anomena Sant Pere de Riu d'or y Sant Pere d'or en documents antichs, d'ahont per contracció Sampedor.
Se troben los enterraments en el cim de l'antedit turó y vers sa part N., y consisteixen en unes sepultures rectangulars formades per sis lloses de pedra arenisca ò maciny d'uns tres ò quatre dits de gruix, de la qual s'en troba en los voltants en llits prims, ò siga apissarrada, per lo qu'és
fácil obtenirne lloses. Les laterals están trencades ò escayrades rectangularment, però la del demunt acostuma á ésser irregular ò sens treballar, sobresortint pels costats; ajusten, emprò, bastant, y están colocades en sech, ò siga sens cap mena d'argamaça. Se troben á flor de terra, ò
encare ab freqüencia sobresortint un poch les lloses laterals per faltar la del demunt, havent sigut empleyada pera arreglar marges en los propers camps, coneixentse precisament l'existencia de cadavres per haverse trobat en diferentes ocasions òssos á l'arrencar dites lloses, lo qu'ha motivat lo nom ab que's coneix eix turò ò serrat.
S'en veuen una trentena de dites sepultures, pròximes les unes á les altres y totes uniformement orientades de O.SO. á E.NE. Són totes molt estretes.
Ne registrárem tres, trobant los òssos en lo fons. Están completament plenes d'un llot ò terra finíssima que degué penetrarhi per infiltració. Los cadavres tenien los peus á llevant y estaven estirats y en posició supina. En dos d'elles hi havien dos cadavres junts. No hi trobàrem cap objecte.
A Sampedor se creu que l'origen d'aquestos enterraments fou que durant la terrible peste qu'en 1348 causà grans estragos á la població, puix no van quedarhi una décima part d'hòmens segons diu un document d'aquell temps que's guarda en l'arxiu parroquia. Essent insuficient lo cementiri, s'utilisà aquell paratge pera enterrar les víctimes de la epidemia. Més aquesta creencia no té cap
apoyo, ni's presenta ab caràcter de trádició: sembla que no és més qu'una conjectura que degué ferse al trovarse en época relativament recent los sepulcres, recordant la peste aquella qual memoria tradicional viu encare en la vila.
En nostra humil opinió, sense que siga fer cap afirmació absoluta, nos inclinem á creure que tals enterraments són antiquíssims, que són pre-romans, corresponent als últims temps de la proto-historia, á l’edtat dels metalls.
Domènec Palet i Barba
Excursió oficial a Sampedor y al Serrat dels Morts
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya
Any V juliol-setembre 1895 nº 18
|