|
La vila de Sort (692 m altitud), centre del Pallars Sobirà, s’allarga al fons de la vall, a la riba dreta de la Noguera Pallaresa.
La història del castell i de la vila de Sort són indestriables en gran mesura. El castell no es troba documentat fins al segle XIII, però la vila apareix vinculada als comtes de Pallars ja des del segle X. L'any 1055, la comtessa Ermessenda va fer donació de la vila a la canònica de Santa Maria de la Seu d'Urgell. Segons la tradició, al castell hi va néixer sant Ot, bisbe d'Urgell (1065-1122). El 1280, el comte Arnau Roger I de Pallars, vençut en alçament contra el rei, cedí a Pere el Gran diversos dominis, entre els quals Sort.
A la darreria del s. XIII i fins al 1327, Arnau I d'Espanha, vescomte de Coserans i nét del comte Roger II de Pallars, va envair el Pallars i s'apoderà del castell en diverses ocasions, però va ser recuperat cada vegada pel rei Jaume el Just. L'any 1378 el comte Hug Roger II de Pallars, des de la "camera nova castri de Sort" atorgà poders generals al castell i nomenà procurador seu Roger de Besora.
Al segle XV, en la guerra contra el rei Joan el Sense Fe el rei va vendre el comtat de Pallars al comte de Cardona que atorgà importants privilegis a favor de la vila (1513) i va convertir el castell-fortalesa en palau a finals del s XV i inicis del XVI.
L'any 1634 consta una reparació a les cisternes quan servia de presó. Fou abandonat al segle XVII, però no en consta la data exacta. Sí que es coneix un enderroc general provocat per un incendi durant la primera meitat del segle XVII. L'any 1842, el duc de Medinaceli cedia el castell al municipi per tal d'instal·lar en el seu clos el cementiri municipal, ampliat el 1866 i actualment desafectat.
Des del 1992, al castell s'hi han realitzat intervencions arqueològiques i de restauració.
Esperem que en gaudiu.
|