El 16 de març de 1856 el tren de vapor va arribar a Terrassa per l’estació del Nord. L'arribada del ferrocarrril és un puntal pel desenvolupament de la ciutat industrial, tant pel que fa a l'arribada del combustible (carbó) i de les matèries primes (llana), com per la sortida dels productes tèxtils manufacturats. Això va significar per a la ciutat l’impuls que necessitava per convertir-se en un dels motors econòmics de Catalunya i de l’Estat espanyol. Aquest esdeveniment va canviar per sempre el ritme d’una ciutat que a mitjans del segle XIX comptava amb 8.500 habitants. La irrupció del tren va agilitzar l’intercanvi de mercaderies i persones amb Barcelona primer i més tard amb Manresa i Saragossa. Hi havia dos trens al matí i dos a la tarda i les campanes de l’església del Sant Esperit tocaven 30 i 15 minuts abans de les sortides del tren.

Fins aquell moment el trànsit de mercaderies i persones es feia amb carro i diligència. L'estació se situa a una plaça radial, on es van construir molts edificis industrials, sobretot magatzems i vapors. La ubicació de magatzems al carrer del Nord així ho demostra.

La primera estació de l'any 1856 fou substituida per l'edifici actual. L'edificació actual, que va ser construïda l'any 1899, va ser projectada pel personal tècnic de la Compañía de Ferrocarriles del Norte en un estil molt habitual a les estacions de l'època, dins uns paràmetres seriats que es repetiexen en moltes altres estacions d'arreu. Al cos central, més elevat, hi destaca el frontó semicircular del coronament, amb una ornamentació filigranada. Actualment només es conserva l'edifici principal que feia les funcions de despatx de bitllets, oficina del cap d'estació i sala d'espera.

El soterrament de les vies de la RENFE ha suposat una important transformació urbanística que ha permès guanyar nous espais per als ciutadans. El 29 de maig de 1994, el gran somni dels terrassencs i terrassenques de suprimir la barrera de ferro que separava el sud del nord de la ciutat es feia realitat, amb el soterrament de la RENFE.

El gran espai alliberat va permetre la urbanització del passeig del 22 de Juliol, la construcció del parc del Nord, i la creació de nous equipaments, habitatges, comerços i la plaça amb el Monument de la Dona Treballadora.

L’estació del Nord és una estació de la línia R4 de Rodalies de Catalunya situada al nord de Terrassa sota el passeig del Vint-i-dos de Juliol.

És capçalera de part dels serveis de la R4 i també hi tenen parada els trens de la línia R12 de Serveis regionals de Rodalies de Catalunya. L'estació es troba a la línia ferroviària Barcelona-Manresa-Lleida. Popularment es coneix com l'estació del Nord, ja que originàriament hi operava la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya.

A més d'aquesta, Terrassa té una estació més de Rodalies de Catalunya (Terrassa Est) i una altra del Metro del Vallès de FGC (Terrassa-Rambla).

A finals de 2012 l'estació tindrà connexió amb la Línia Barcelona-Vallès de FGC amb l'obertura de la prolongació de la línia S1 des de Terrassa Rambla fins al nord de Terrassa a Can Roca (Intercanviador FGC-Rodalies de Catalunya).

Antic llibret d’horaris de l'Estació del Nord

Aquest és un llibret d’horaris de l’Estació del Nord de Terrassa de l’any 1923.

El més curiós és veure el nom de la companyia ferroviària, en aquest cas l’anomenada “Companyia del Nord” i no la RENFE com ens podíem imaginar. D’aquí ve el nom d’estació del Nord, no del fet que estigui al Nord de la ciutat, sinó per ésser l’estació de la companyia dels Ferrocarrils del Nord.

Fixeu-vos també que aquella època es podia arribar fins a Saragoça (català pre-normalitzat), Hendaia i Bilbao des de Terrassa.

Fotografia de l’estació de l’any 1920.

IMPORTANT: Sobre el micro-catxé

Es tracta d'un tub d'assaig amb tap, i el seu contingut inicial és el següent:

- Certificat FTF

- Logbook

- Filferro que serveix de guia per extreure el log-book

- Clip exterior que té com a funció fer de ganxo per extreure el filferro del tub


¡¡¡¡COMPTE AMB ELS GEOMUGGLES!!!!

Sigueu curosos a l'hora de desar-lo i de reubicar-lo en la posició original.