La Catedral Basílica de Tarragona dedicada a Santa Maria,
és la seu catedralícia de l'Arquebisbat de Tarragona.
Està situada a la part més alta de Tarragona, al
centre de la ciutat medieval, que havia ocupat el fòrum de
la Tarraco romana, a la part superior on es trobava el recinte
dedicat al culte amb el Temple, així es pot comprovar que el
claustre de la catedral aprofita algun dels murs romans.
Segons Francesc Eiximenis, en l'organització d'una ciutat
i la posició dels seus edificis, a la catedral li
corresponia:
« en lo mig de la ciutat deu esser la Seu, e pres d'ella
deu ser gran e bella plaça…de la Seu deu estar lo
bisbe e pres d'ell los sacerdots: e per això la dita
plaça no deu sostenir profit per no torbar l'ofici divinal
ne aquells que són dats al Server de Déu.»
Concebuda i iniciada en estil romànic a l'últim
quart del segle XII, es va finalitzar al segle XIV quan els
plantejaments arquitectònics ja eren plenament
gòtics. Des del punt de vista constructiu i tipològic
es pot relacionar amb la Seu Vella de Lleida obra
contemporània.
Dins de les seves dependències està
constituït el Museu Diocesà de Tarragona.
El 3 d'abril de 1905 va ser declarada Monument Nacional.