|
Els amagatalls, els aixoplucs de pastors i les cabanes de volta, són construccions rurals primerenques. La puixança econòmica i agrària de les últimes dècades del set-cents i del vuit-cents donarà pas a la construcció de cabanes de pedra, propietat de les famílies potentades del moment.
En aquests context rural, la cabana de tàpia, a diferència de les construccions urbanes, no tindrà el seu moment fins a mitjans del segle XIX. Dos causes en seran el seu motor : la desamortització de Mendizábal de l'any 1835 amb la desaparició gradual del poder feudal i la decadència i endeutament progressiu dels grans propietaris del món rural de finals del segle XIX amb la crisi finisecular. El decret reial de l'any 1835 obligarà a les petites castlànies a annexionar-se als nous termes municipals i llurs universitats locals.
Aquesta situació de redreçament social i geogràfic, sobretot, a finals del segle XIX, farà que grans extensions de terra procedents d'antigues castlanies i de propietaris importants, fins aquells moments cultivades per masovers establerts en masies, torres i cabanes grans, comencin a dividir-se per la venta de petites parcel·les de terra. Aquesta nova realitat de la propietat rústica, en el terme de Sant Martí de Maldà, potenciada per diversos motius constructius, farà que la cabana de tàpia trobi el seu moment d'acceptació popular i es relacioni amb l'expansió del cultiu de la vinya en el lloc, perdurant aquesta inèrcia fins a l'esclat de la guerra civil de 1936.
|
|
Los escondites, los cobijos de pastores y las cabañas de vuelta, son construcciones rurales tempranas. La pujanza económica y agraria de las últimas décadas del setecientos y el ochocientos dará paso a la construcción de cabañas de piedra, propiedad de las familias potentades del momento.
En este contexto rural, la cabaña de tapia, a diferencia de las construcciones urbanas, no tendrá su momento hasta mediados del siglo XIX. Dos causas serán su motor: la desamortización de Mendizábal del año 1835 con la desaparición gradual del poder feudal y la decadencia y endeudamiento progresivo de los grandes propietarios del mundo rural de finales del siglo XIX con la crisis finisecular. El decreto real del año 1835 obligará a las pequeñas castellanos a anexionarse los nuevos términos municipales y sus universidades locales.
Esta situación de recuperación social y geográfico, sobre todo, a finales del siglo XIX, hará que grandes extensiones de tierra procedentes de antiguas castellanos y de propietarios importantes, hasta entonces cultivadas por colonos establecidos en masías, torres y cabañas grandes, empiecen a dividir por la venta de pequeñas parcelas de tierra. Esta nueva realidad de la propiedad rústica, en el término de Sant Martí de Maldà, potenciada por diversos motivos constructivos, hará que la cabaña de tapia encuentre su momento de aceptación popular y se relacione con la expansión del cultivo de la vid en el lugar, perdurando esta inercia hasta el estallido de la guerra civil de 1936.
|