|
El nom de Montalbà podríem definir-lo per la gent de Preixana com a
"mont", igual a muntanya, turó o tossal; i "albà" equivalent a llum
del matí, alba nova que despunta després de la nit. Així que tenim
Montalbà equivalent, en aquest cas i per l'esperit dels fills del
poble, a muntanya on es troba o d'on arriba l'alba, la llum del nou
dia. En aquest cas, la llum nova que prové de Maria. Les estrofes
dels goigs ho indiquen:
La fillada en Vós s'empara
al redós de vostre altar.
Protegiu Preixana, Mare
i Verge de Montalbà.
Que no manqui mai a taula
el pa blanc que Déu ens do.
Ni l'amic, ni la paraula
en el goig i en el dolor.
Són els fills, llesqueu-nos ara
amb amor el diví pa.
Protegiu Preixana, Mare
i Verge de Montalbà.
Segons la tradició llegendària, la imatge de la Mare de Déu de
Montalbà fou trobada per un pastor (una altra versió ens diu una
pastora), mentre pasturava el seu ramat. Diu que la va trobar
dintre d'una petita cova. Aquesta imatge tenia uns 60 cm d'alçada i
no va poder emportar-se la figura d'allà. Com que la gent del poble
tampoc va poder fer-ho, van decidir construir una ermita perquè la
Verge volia quedar-se en aquell indret.
A partir d'aquell moment, va començar un culte molt viu i de força
transcendència i acudien a adorar la Verge creients de molts llocs.
Aviat s'hi va fer un aplec cada any, acudint-hi Preixana,
Vilagrassa i el Mas de l'Estadella. Se celebrava aquest aplec el
dimarts de Pasqua Florida. La celebració, arribats a l'ermita en
processó, consistia en solemne ofici, cant dels goigs i
repartiments de brots d'alzinera, i també ball.
Preixana s'hi aplegava en tradició secular amb Tàrrega i
Vilagrassa. La festa es féu fins al 1906, tot i el mal estat de
l'església. L'any 1907 Preixana va demanar endur-se la imatge i
aixecar una nova ermita al tossal de la vila.
La imatge fou duta a l'església parroquial de Santa Maria, on rebé
el culte de tota la població, fins que l'any 1936, amb els estralls
cruents de la guerra civil, fou cremada.
L'any 1940 es faria una nova ermita, ara més a prop de la
població, al tossal de la Vila i una nova imatge seria duta per la
veneració després de la crema de l'original.
Al voltant d'aquesta ermita s'ha bastit un nou parc, plantat d'una
magnífica pineda i equipat amb taules i bancs de pedra. També hi ha
una pista per realitzar-hi activitats culturals i esportives,
fogons, fonts i un ampli aparcament. Un lloc ideal per passar un
dia d'esbarjo i lleure entre la natura.
L'any 1962 es constituí el Patronat de la Nostra Senyora de
Montalbà que s'encarrega de l'embelliment i manteniment de l'ermita
i el parc de l'entorn.
També des del 1971, cada dilluns de Pasqua s'hi celebra un aplec
sardanista i, els pobles de la vora i d'arreu de contrades
catalanes s'hi apleguen per menjar-hi la tradicional Mona de
Pasqua. |