[CATALÀ]
Us presentem la sèrie de catxés
“Delta de l’Ebre” que pretenen donar a
conèixer una mica aquest magnífic Parc Natural.
Aquesta sèrie de catxés
està enllaçada amb la sèrie
« Terres de l’Ebre », que podreu gaudir
fent un recorregut des de que l’Ebre entra a Catalunya fins
arribar a Amposta.
El delta de l'Ebre és la zona humida
més gran de les terres catalanes. Amb els seus 320 km⊃2;
de superfície, constitueix l'habitat aquàtic
més important de la Mediterrània occidental,
després de la Camarga (Parc Regional Francès), i el
segon de l'Estat Espanyol, després del Parque Nacional de
Doñana.
El Parc Natural del Delta de l'Ebre té
una superfície total de 7.736 ha de les quals 3.979
corresponen a la comarca del Montsià (hemidelta dret) i
3.757 ala del Baix Ebre (hemidelta esquerre). Compren les llacunes
de les Olles, el Canal Vell, el Garxal, l'Alfacada, la Platjola, la
Tancada i l'Encanyissada, les illes de Buda, Sant Antoni i Sapinya,
les penínsules de la Punta de la Banya (els Alfacs) i del
Fangar, els ullals de Baltasar i els erms de Casablanca.
A la web del Parc Natural del Delta de l’Ebre,
podreu veure tota la riquesa del parc i tot el que es pot fer: el
medi físic, la vegetació, la fauna, serveis,
gastronomia, llocs d’interés, itineraris,
mapes…
SI US PLAU, SIGUEU
RESPECTUOSOS AMB TOT L’ENTORN, ESTEU EN UN PARC NATURAL
ÚNIC I DE GRAN BELLESA, PERÒ TAMBÉ MOLT
FRÀGIL A L’ACCIÓ DE L’HOME.
CUIDEU-LO.
[CASTELLANO]
Os presentamos la serie de cachés
“Delta de l’Ebre” que pretende dar a conocer un
poco más este magnífico Parque Natural.
Esta serie de cachés está enlazada
con la serie “Terres de l’Ebre”, que
podréis disfrutar haciendo un recorrido desde que el Ebro
entra en Catalunya hasta llegar a Amposta.
El delta del Ebro es la zona húmeda
más grande de las tierras catalanas. Con sus 320 kms⊃2;
de superficie, constituye el hábitat acuático
más importante del Mediterráneo occidental,
después de la Camarga (Parque Regional Francés), y el
segundo del estado español, tras el Parque Nacional de
Doñana.
El Parque Natural del Delta del Ebro tiene una
superficie de 7.736 ha de las cuales 3.979 corresponden a la
comarca del Montsià (hemidelta derecho) y 3.757 ala del Baix
Ebre (hemidelta izquierdo). Comprende las lagunas de les Olles, el
Canal Vell, el Garxal, l’Alfacada, la Platjola, la Tancada y
l'Encanyissada, las islas de Buda, Sant Antoni y Sapinya, las
penínsulas de la Punta de la Banya (els Alfacs) y del
Fangal, los “ullals” de Baltasar y los “erms
de Casablanca”.
En la web del
Parc Natural del Delta de l’Ebre, podreis ver toda la riqueza
del parque y todo lo que puede hacerse: el medio físico, la
vegetación, la fauna, los servicios, la gastronomía,
lugares de interés, itinerarios, mapas…
POR FAVOR, SER
RESPETUOSOS CON TODO EL ENTORNO, ESTÁIS EN UN PARQUE NATURAL
ÚNICO Y DE GRAN BELLEZA, PERO TAMBIÉN MUY
FRÁGIL A LA ACCIÓN DEL HOMBRE.
CUIDADLO.
DELTA DE
L’EBRE: Illa de Buda
[CATALÀ]
L’Illa de Buda que és una illa
marítim fluvial que conforma un dels aiguamolls més
ben conservats de la península, està situada a
l’extrem oriental del delta de l’Ebre, pertanyent al
municipi de Sant Jaume d’Enveja, a la comarca del
Montsià. Amb 1.000 hectàrees i uns 5 kms de longitud,
és l’illa més gran de Catalunya.
És d’origen al·luvial, ja
que s’ha format a partir dels sediments que deixa el riu Ebre
just abans de la seva desembocadura. La seva forma és
d’un triangle invertir amb el vèrtex al sud, i
està voltada pels dos braços del riu, el principal
(la gola de Llevant) al nord, que la separa de l’illa de Sant
Antoni, i el secundari (la gola de Migjorn) a l’oest. Al
costat est, amb la platja de Buda, banyada per la
Mediterrània i culmina a l’extrem oriental al cap de
Tortosa, prop del qual s’aixeca el far de Buda.
Al el seu interior es troben les llacunes del
Calaix Gran (o de Dalt) i el Calaix de Mar (o de Baix), que
són hàbitat d'un bon nombre d'espècies
d'ocells.
L'any 1924 la illa de Buda va ser adquirida per
l'actual propietari de la meitat septentrional, la família
Borés, sent l'altra meitat meridional propietat del
Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Va
arribar a tenir uns 200 habitants durant la dècada de 1950,
quan unes quaranta famílies es van instal·lar
allí per conrear arròs. En el seu interior trobem la
masia construïda a la fi del segle XIX, amb una capella que
feia també les vegades d'escola. En aquells temps se
celebraven i organitzaven la festa major i es va arribar fins i tot
a crear un equip de futbol. Actualment, no obstant això, a
pesar que es contínua conreant arròs, a Buda solament
queden dos matrimonis ja majors. Situada dintre del Parc Natural
del Delta, per a poder accedir és necessari tenir una
autorització expressa.
Per aquest motiu, el catxé està
fora, però amb vistes a l'illa de Buda. Vigileu
perquè l'aparcament del costat del catxé és
privat i no s'hi pot aparcar.
[CASTELLANO]
La isla de Buda, que es una isla marítimo
fluvial que conforma uno de los humedales mejor conservados de la
península, está situada en el extremo oriental del
Delta del Ebro, y pertenece al municipio de Sant Jaume
d’Enveja, en la comarca del Montsià. Con 1.000
hectáreas y unos 5 kms de longitud, es la isla más
grande de Catalunya.
Es de origen aluvial ya que se ha formado a
partir de los sedimentos que deja el río Ebro justo antes de
su desembocadura. Si forma es la de un triángulo invertido
con el vértice al sur, y está rodeada por los dos
brazos del río, el principal (la gola de Llevant) al norte,
que la separa de la Illa de Sant Antoni, y el secundario (la gola
de Mijorn) al oeste. El lado este, con la playa de Buda,
está bañado por el Mediterráneo y culmina en
el extremo oriental con el cabo de Tortosa, cerca del cual se alza
el faro de Buda.
En su interior se encuentran las lagunas del
Calaix Gran (o de Dalt) y el Calaix de Mar (o de Baix), que son
hábitat de un buen número de especies de
pájaros.
En el año 1924 la isla de Buda fue
adquirida por el actual propietario de la mitad septentrional, la
familia Borés, siendo la otra mitad meridional propiedad del
Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
Llegó a tener unos 200 habitantes durante la década
de 1950, cuando unas cuarenta familias se instalaron allí
para cultivar arroz. En su interior encontramos la masía
construida a finales del siglo XIX, con una capilla que
hacía también las veces de escuela. En aquellos
tiempos se celebraban y organizaban la fiesta mayor y se
llegó incluso a crear un equipo de fútbol.
Actualmente, sin embargo, a pesar de que se continua cultivando
arroz, en Buda solamente quedan dos matrimonios ya mayores. Situada
dentro del Parque Natural del Delta, para poder acceder es
necesario tener una autorización expresa.
Por este motivo, el caché está
fuera, pero con vistas a la isla de Buda. Cuidado, porque el
parking junto al caché es privado, y no se puede
aparcar.
