[CATALÀ]
Us presentem la sèrie de catxés
“Delta de l’Ebre” que pretenen donar a
conèixer una mica aquest magnífic Parc Natural.
Aquesta sèrie de catxés
està enllaçada amb la sèrie
« Terres de l’Ebre », que podreu gaudir
fent un recorregut des de que l’Ebre entra a Catalunya fins
arribar a Amposta.
El delta de l'Ebre és la zona humida
més gran de les terres catalanes. Amb els seus 320 km⊃2;
de superfície, constitueix l'habitat aquàtic
més important de la Mediterrània occidental,
després de la Camarga (Parc Regional Francès), i el
segon de l'Estat Espanyol, després del Parque Nacional de
Doñana.
El Parc Natural del Delta de l'Ebre té
una superfície total de 7.736 ha de les quals 3.979
corresponen a la comarca del Montsià (hemidelta dret) i
3.757 ala del Baix Ebre (hemidelta esquerre). Compren les llacunes
de les Olles, el Canal Vell, el Garxal, l'Alfacada, la Platjola, la
Tancada i l'Encanyissada, les illes de Buda, Sant Antoni i Sapinya,
les penínsules de la Punta de la Banya (els Alfacs) i del
Fangar, els ullals de Baltasar i els erms de Casablanca.
A la web del Parc Natural del Delta de l’Ebre,
podreu veure tota la riquesa del parc i tot el que es pot fer: el
medi físic, la vegetació, la fauna, serveis,
gastronomia, llocs d’interés, itineraris,
mapes…
SI US PLAU, SIGUEU
RESPECTUOSOS AMB TOT L’ENTORN, ESTEU EN UN PARC NATURAL
ÚNIC I DE GRAN BELLESA, PERÒ TAMBÉ MOLT
FRÀGIL A L’ACCIÓ DE L’HOME.
CUIDEU-LO.
[CASTELLANO]
Os presentamos la serie de cachés
“Delta de l’Ebre” que pretende dar a conocer un
poco más este magnífico Parque Natural.
Esta serie de cachés está enlazada
con la serie “Terres de l’Ebre”, que
podréis disfrutar haciendo un recorrido desde que el Ebro
entra en Catalunya hasta llegar a Amposta.
El delta del Ebro es la zona húmeda
más grande de las tierras catalanas. Con sus 320 kms⊃2;
de superficie, constituye el hábitat acuático
más importante del Mediterráneo occidental,
después de la Camarga (Parque Regional Francés), y el
segundo del estado español, tras el Parque Nacional de
Doñana.
El Parque Natural del Delta del Ebro tiene una
superficie de 7.736 ha de las cuales 3.979 corresponden a la
comarca del Montsià (hemidelta derecho) y 3.757 ala del Baix
Ebre (hemidelta izquierdo). Comprende las lagunas de les Olles, el
Canal Vell, el Garxal, l’Alfacada, la Platjola, la Tancada y
l'Encanyissada, las islas de Buda, Sant Antoni y Sapinya, las
penínsulas de la Punta de la Banya (els Alfacs) y del
Fangal, los “ullals” de Baltasar y los “erms
de Casablanca”.
En la web del
Parc Natural del Delta de l’Ebre, podreis ver toda la riqueza
del parque y todo lo que puede hacerse: el medio físico, la
vegetación, la fauna, los servicios, la gastronomía,
lugares de interés, itinerarios, mapas…
POR FAVOR, SER
RESPETUOSOS CON TODO EL ENTORNO, ESTÁIS EN UN PARQUE NATURAL
ÚNICO Y DE GRAN BELLEZA, PERO TAMBIÉN MUY
FRÁGIL A LA ACCIÓN DEL HOMBRE.
CUIDADLO.
DELTA DE
L’EBRE: El Far del Fangar
[CATALÀ]
El Fangar és una península de
sorra de 410 ha. orientada de NO a SE. Està travessada per
una pista de sorra compactada d'uns 3'5 o 4 km per on es pot
circular o caminar fins al mirador, el Far o l'extrem nord de la
península.
Aneu en compte si us hi endinseu amb
cotxe, ja que si sortiu del camí podeu quedar ensorrats i
amb dificultats per treure el vehicle. Si ha plogut recentment o ha
bufat una forta llevantada, probablement no es podrà entrar,
ja que la pista queda inundada fàcilment. En tot cas, NO
ARRISQUEU, i si us hi endinseu, teniu en compte el temps,
l'estat de la pista i feu-lo sota la vostra
responsabilitat.
Si aneu caminant o amb bici, poseu-vos el barret
al cap. No hi ha cap ombra i el risc d'insolació a l'estiu
és elevat. A l'època de nidificació és
preferible no parar prop dels polls o nius, és millor fer-ho
a l'observatori.
Entre l'1 d'abril fins el 15 d'agost,
està prohibit entrar a les "àrees de
nidificació", que queden resguardades pels cordills de la
vora de la pista. No es pot circular a més de 40 km/h.
L'àrea situada al NO del Far queda prohibida a la
circulació i el marisqueig entre l'1 de juny i el 31 de
juliol.
Els sorrals immensos predominen en aquesta zona
i el que té més valor ecològic són les
formacions de dunes, ja que són de les més ben
conservades del litoral català. Constitueixen un important
refugi de vida per a molts rèptils, insectes,
micromamífers i algun amfibi. Hi ha dos tipus de dunes, unes
fixades amb vegetació a sobre i unes altres mòbils
sense vegetació. No es pot trepitjar cap dels dos tipus a
causa de la seva fragilitat. La zona de dunes fixades més
important es situa a la platja de la Marquesa, a la dreta de la
pista que porta cap al Fangar. També hi ha retalls de
salobrar molt interessants en les zones més fondes entres
les dunes.
També podreu observar la badia marina o
Port del Fangar on proliferen els mol·luscs, mostra
d'això són les muscleres i la resta de cultius marins
i marisqueig que es practiquen.
Atenció amb els miratges, són un
efecte òptic que us farà creure que hi ha aigua enmig
del Fangar, fins i tot et semblarà veure cotxes circulant
per dintre l'aigua, però no és cert ;-)
En aquesta zona no es pot caçar
(és una reserva natural de fauna salvatge), però
podeu observar com es practica el marisqueig amb barca i a peu. Els
mariscadors tenen permisos especials per entrar en zones
restringides.
El catxé es troba a la pista que porta al
far del Fangar, a mig camí entre l'inici de la pista i el
far. Per accedir-hi, haureu d'anar a les coordenades
40º46.091'N 000º47.352'E i seguir la pista. Un cop trobeu
el catxé, podreu seguir endevant, i a l'encreuament de les
coordenades 40º46.881'N 000º45.925'E, tirar a la dreta si
voleu anar al veure el far, o cap a l'esquerra si preferiu
continuar a la punta nord de la península.
[CASTELLANO]
El Fangar es una península de arena de
410 ha orientada de NO a SE. Está atravesada por una pista
de tierra compactada de unos 3,5 a 4 kms por donde se puede
circular o caminar hasta el mirador, el faro o el extremo norte de
la península.
Id con cuidado si os adentráis en
coche, ya que si os salís del camino podéis quedar
enterrados y con dificultades para sacar el vehículo. Si ha
llovido recientemente o ha soplado fuerte viento, probablemente no
se podrá entrar, ya que la pista queda inundada
fácilmente. En todo caso, NO ARRIESGUÉIS, y si
os adentráis, tener en cuenta el tiempo, el estado de la
pista y hacedlo bajo vuetra responsabilidad.
Si vais caminando o en bici, poneros el
sombrero. No hay ninguna sombra y el riesgo de insolación en
verano es elevado. En época de nidificación es
preferible no parar cerca de los nidos, mejor hacedlo en el
observatorio.
Entre el 1 de abril y el 15 de agosto,
está prohibido entrar en las “áreas de
nidificación”, que están limitadas por las
cuerdas de la pista. No puede circularse a más de 40 kms/h.
En el área situada al NO del faro está prohibida la
circulación y el marisqueo entre el 1 de junio y el 31 de
julio.
Los arenales inmensos predominan en esta zona, y
lo que tiene más valor ecológico son las formaciones
de dunas, ya que son de las más bien conservadas del litoral
catalán. Constituyen un importante refugio de vida para
muchos reptiles, insectos, micromamíferos y algún
anfibio. Hay dos tipos de dunas, unas fijadas con vegetación
encima y otras móviles sin vegetación. No puede
pisarse ninguno de los dos tipos de dunas a causa de su fragilidad.
La zona de dunas fijadas más importantes se sitúa en
la playa de la Marquesa, a la derecha de la pista que lleva hacia
el Fangar. También hay zonas de salobre muy interesantes en
las zonas más profundas entre dunas.
Igualmente, podréis observar la
bahía marina o Puerto del Fangar, donde proliferan los
moluscos, muestra de esto son las zonas de cultivo de mejillones y
el resto de cultivos marinos y marisqueo que se practican.
Atención a los espejismos, son un efecto
óptico que os hará creer que hay agua en medio del
Fangar, incluso os puede parecer ver a coches circulando por dentro
del agua, pero no es cierto ;-)
En esta zona no se puede cazar (es una reserva
natural de fauna salvaje), pero podréis observar cómo
se practica el marisqueo en barca y a pie. Los mariscadores tienen
permisos especiales para entrar en zonas restringidas.
El caché se halla en la pista que lleva
al faro del Fanga, a medio camino entre el inicio de la pista y el
faro. Para acceder tendréis que ir a las coordenadas
40º46.091'N 000º47.352'E y seguir la pista de arena. Una
vez encontréis el caché, podréis seguir
adelante y en el cruce de las coordenadas 40º46.881'N
000º45.925'E, seguir por la derecha si queréis ir a ver
el faro, o hacia la izquierda si preferís continuar hacia la
punta norte de la península.
