[CATALÀ]
Us presentem la sèrie de catxés
“Terres de l’Ebre” que pretenen fer una ruta o
recurregut per l’Ebre, des de que entra en terres catalanes,
fins a Amposta.
A partir d’Amposta, podreu continuar amb
la sèrie de catxés “Delta de
l’Ebre” per conèixer aquesta fantàstica
zona del riu fins a la seva desembocadura.
L'Ebre és el riu més
cabalós de la Península Ibèrica, l'únic
gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània. Neix al
vessant sud de la Serralada Cantàbrica, des d'on segueix una
trajectòria Est-Sud-Est amb una longitud d'uns 910 km i
83.093 km⊃2; de conca fins al Mediterrani, on desemboca formant
un ample delta de 500 km⊃2;.
[CASTELLANO]
Os presentamos la serie de caches “Terres
de l’Ebre” que pretende hacer una ruta o recorrido por
el Ebro desde que entra en tierras catalanas hasta Amposta.
Desde Amposta, podréis continuar con la
serie de caches “Delta del Ebro”, para seguir
conociendo esta fantástica zona del rio hasta su
desembocadura.
El Ebro es el rio más caudaloso de la
península ibérica, el único gran rio
peninsular que desemboca en el Mediterráneo. Nace en la
parte sur de la Sierra Cantábrica, desde donde sigue una
trayectoria Este-Sureste con una longitud de unos 910 Km. y 83.093
km⊃2; de cuenca hasta el Mediterráneo, donde desemboca
formando un amplio delta de 500 km⊃2;.
TERRES DE
L’EBRE: Amposta : Torre de la Carrova
[CATALÀ]
Amposta és la capital de la comarca del
Montsià, a la província de Tarragona. Situada al
marge dret (sud de l'Ebre, compta (en dades del 2008) amb 20.652
habitants.
Existeixen abundants vestigis i restes
arqueològiques, com un poblat íber amb set sitges de
gra a la zona del castell, altre en la zona del Pla D'Empuries i
una necròpoli en l'Oriola, que fan que alguns historiadors
com Esteve, Schulten i Bosch donin suport la teoria que a l'actual
terme municipal d'Amposta se situava la ciutat de Hibera o
Ibera.
El comte de Barcelona Ramón Berenguer
III, va fracassar en l'intent d'apoderar-se d'Amposta els anys 1095
i 1097, però malgrat això, infeudà la ciutat
al monestir de Sant Cugat en 1097. No obstant això, en 1098,
va fer infeudació a favor de Artal de Pallars a canvi de que
aquest es comprometés a construir un castell. És el
seu fill Ramón Berenguer IV qui ho va aconseguir l'any 1148.
Com recompensa a la seva ajuda en les seves conquestes,
Ramón Berenguer IV va donar l'any 1149 (1150 segons el
calendari actual) el castell d'Amposta i les terres que ho envolten
a l'Ordre de San Joan de Jerusalem, qui van convertir el castell en
el centre i cabdal de totes les possessions dels Hospitalaris en la
Corona d'Aragó. Durant aquest període, el castell va
agafar gran prosperitat i importància.
A l'edat moderna, ja sense la protecció
del castell, la ciutat va entrar en un període de
decadència, sent destruïda fins a 3 vegades per pirates
turcs i berberiscos que saquejaven les costes al llarg del segle
XVI. Posteriorment va venir un període de lenta
recuperació durant els segles XVII, XVIII I XIX, quan es
comença a explotar les terres del delta i el port dels
Alfacs.
Amb el sanejament del delta i el cultiu de
l'arròs, la ciutat va arribar als 4.000 habitants a
principis del segle XX. La ciutat va començar el seu
desenvolupament amb la construcció del pont penjant promogut
per l'alcalde Joan Palau, les escoles, proveïment d'aigua i
electricitat. El desenvolupament de la població només
es va veure interromput per la guerra civil, en la qual el pont
penjant va resultar destruït el 10 de març de 1938 per
un atac de l'aviació italiana. El 18 d'abril de 1938 la
ciutat va ser presa per l'exèrcit nacional.
El catxé el trobareu a la zona de la
Torre de la Carrova. Es tracta d'una torre d'arquitectura militar
de la que es tenen les primeres notícies el 1313. Al 1443
passà a mans de l'esglèsia (convent de
Benifassà) fins el segle XIX, en arribar la
desamortització de Mendizàbal. A partir d'aquest
moment passà a mans del Marqués de Santa Maria.
Aquesta torre formava part del conjunt de torres
de defensa construides en època medieval al llarg del riu
Ebre. Després de ser utilitzada com a habitatge va ser
adquirida per l'Ajuntament d'Amposta. De la seva estructura
inicial, destaquen els 16 metres d'alçada, les 2 finestres
geminades, els matacans i els merlets, cal resaltar que fins l'any
1562 la porta d'entrada era situada al primer pis, tot just sobre
la porta construida aquell mateix any. El nom de 'Carrova' deriva
d''Alcharrova', topònim d'origen àrab que dona nom a
la font situada als seus peus.
Per accedir-hi, haureu de prendre la carretera
que va de Tortosa a Amposta, i desviar-vos tot just passada la
torre, al punt N 40º44.533' E
000º33.793'. Només teniu que seguir la
senyalització cap a la Torre de la Carrova, per arribar a
l'aparcament, a N 40º44.528' E
000º33.673'. A la zona del catxé teniu una
àrea de picnic amb barbacoes i unes boniques vistes del
canal de la dreta de l'Ebre, i dels primers camps d'arrossars que
trobareu en més abundància al delta.
[CASTELLANO]
Amposta es la capital de la comarca del
Montsià, en la provincia de Tarragona. Situada en el margen
derecho (sur) del río Ebro, cuenta (según datos de
2008) con 20.652 habitantes.
Existen abundantes vestigios y restos
arqueológicos, como un poblado íbero con siete silos
de grano en la zona del castillo, otro en la zona del Pla
d'Empuries y una necrópolis en la Oriola, que
hacen que algunos historiadores como Esteve, Schulten y Bosch
apoyen la teoría de que en el actual término
municipal de Amposta se ubicaba la ciudad de Hibera o Ibera.
El conde de Barcelona Ramón Berenguer
III, fracasó en el intento de apoderarse de Amposta los
años 1095 y 1097, pero pese a ello, infeudó la ciudad
al monasterio de San Cugat en 1097. Sin embargo, en 1098, hizo
enfeudación a favor de Artal de Pallars a cambio de que este
se comprometiera a construir un castillo. Es su hijo Ramón
Berenguer IV quien lo consiguió en el año 1148. Como
recompensa a su ayuda en sus conquistas, Ramón Berenguer IV
dio en el año 1149 (1150 según el calendario actual)
el castillo de Amposta y las tierras que lo rodean a la Orden de
San Juan de Jerusalén, quienes convirtieron el castillo en
el centro y capital de todas la posesiones de los Hospitalarios en
la Corona de Aragón. Durante ese período, el castillo
alcanzó gran prosperidad y importancia.
En la edad moderna, ya sin la protección
del castillo, la ciudad entró en un período de
decadencia, siendo destruida hasta 3 veces por piratas turcos y
berberiscos que saqueaban las costas a lo largo del siglo XVI.
Posteriormente vino un período de lenta recuperación
durante los siglos XVII, XVIII I XIX, cuando se empieza a explotar
las tierras del delta y el puerto de los Alfacs.
Con el saneamiento del delta y el cultivo del
arroz, la ciudad alcanzó los 4.000 habitantes a principios
del siglo XX. La ciudad empezó su desarrollo con la
construcción del puente colgante promovido por el alcalde
Joan Palau, las escuelas, abastecimiento de agua y electricidad. El
desarrollo de la población sólo se vio interrumpido
por la guerra civil, en la que el puente colgante resultó
destruido el 10 de marzo de 1938 por un ataque de la
aviación italiana. El 18 de abril de 1938 la ciudad fue
tomada por el ejército nacional.
El caché lo encontraréis en la
zona de la Torre de la Carrova. Se trata de una torre de
arquitectura militar de la que se tienen las primeras noticias en
1313. En 1443 pasó a manos de la iglesia (convento de
Benifassà) hasta el siglo XIX, cuando llegó la
desamortización de Mendizábal. A partir de este
momento pasó a manos del Marqués de Santa Maria.
Esta torre formaba parte del conjunto de torres
de defensa construidas en época medieval a lo largo del rio
Ebro. Después de ser utilizada como vivienda, fue adquirida
por el Ayuntamiento de Amposta. De su estructura inicial, destacan
los 16 metros de altura, las 2 ventanas geminadas, los matacanes y
los merlets, hay que resaltar que hasta el año 1562, la
puerta de entrada estava situada en el primer piso, justo sobre la
puerta construida ese mismo año. El nombre de 'Carrova'
deriba de 'Alcharrova', topónimo de origen árabe que
da nombre a la fuente situada a sus pies.
Para acceder, tendréis que tomar la
carretera que va de Tortosa a Amposta, y desviaros justo pasada la
torre, en el punto N 40º44.533' E
000º33.793'. Sólo tendréis que seguir
la señalización hacia la Torre de la Carrova para
llegar al parking, en N 40º44.528' E
000º33.673'. En la zona del caché teneis
área de picnic y barbacoas, y unas bonitas vistas del canal
de la derecha del Ebro y de los primeros campos de arroz que
encontraréis en más abundancia en el delta.
