El monestir va ser fundat l'any 880 pel comte Guifré el Pilós. La
seva missió era la de repoblar les valls del riu Ter i ampliar les
seves possessions cap a la Cerdanya i Ponts. La primera consagració
de l'església va tenir lloc el 20 d'abril de 888 i es va decidir
dedicar l'església a la advocació de Santa Maria
Santa Maria de Ripoll va ser un important centre cultural, en
part gràcies a la seva col·lecció d'escrits. A mitjan segle X el
monestir contava amb 66 manuscrits. El 1008 ja eren 121 que es van
convertir en 246 a la mort de l'abat Oliba el 1046.
|
La majoria d'aquests manuscrits es copiaven i reproduïen en el
monestir dins l'scriptorium.
L'exemplar més valuós de la col·lecció és el conegut com la
Bíblia de Ripoll amb nombroses il·lustracions i una sèrie de textos
introductoris que la converteixen en una espècie d'enciclopèdia del
text sagrat.
Aquí es va escriure també a finals del segle XIII la Gesta
Comitum Barcinonemsusm que està considerada com la primera història
de Catalunya. |
L'església que es conserva avui en dia va ser construïda gràcies a
dos dels principals abats de Ripoll: l'abat Arnulf i l'abat Oliba.
Arnulf va ordenar construir una església de cinc naus amb cinc
absis acabada amb un sostre de fusta. L'església té unes dimensions
de 60 m de llarg per 40 d'ample. La construcció va finalitzar el
977.
L'Abat Oliba va ser l'encarregat d'afegir a l'església un
transsepte i set absis; va ordenar també obrir la cripta i va
emmarcar l'entrada amb un pòrtic decorat amb dos campanars a
cadascun dels costats.
Les obres d'ampliació de l'abat Oliba van acabar el 1032. La
reconstrucció realitzada el 1830 va reduir les naus de l'església
de cinc a tres. |
|
El claustre consta de dos pisos. La construcció del primer pis
es va iniciar al voltant dl 1180 encara que no es va acabar fins a
principis del segle XV. El pis superior es va edificar entre els
segles XV i XVI. Està format per tretze arcs semicirculars amb
capitells inspirats en l'estil corinti. Cadascun dels capitells té
un dibuix original amb temes que van des de la mitologia clàssica
als temes quotidians.
El pòrtic, d'aproximadament un metre de grossor, està compost
per una sèrie de blocs de pedra adossats a la paret de l'església.
Va quedar molt deteriorat amb els incendis ocorreguts després de la
exclaustració. No obstant això, és una bella peça representativa de
l'art romànic català. A pesar de la complexitat del conjunt
d'imatges que el componen, la representació de les mateixes és
d'una notable senzillesa.
La part frontal d'aquest pòrtic està coberta per un relleu
realitzat a mitjan segle XII. Està dividit en set franges
horitzontals. En el centre es troba un pantocràtor i al seu al
voltant es poden veure els símbols dels quatre evangelistes. A la
part inferior es poden apreciar diversos animals mítics així com la
representació dels set pecats cabdals.
El pòrtic està flanquejat per dues estàtues, pràcticament
destruïdes, dedicades a Sant Pere i Sant Pau. Al voltant d'elles es
mostren diverses escenes de la vida dels apòstols. Completa el
conjunt una representació dels dotze mesos de l'any.