|
Els Ponts
Començarem la nostra ruta en el monument emblemàtic conegut popularment com els Ponts, nom que li ve dels seus dos arcs, és un aqüeducte originari del S. XIII que es va construir per elevar l’aigua del Rec a la muralla de la vila de La Selva del Camp per tal d’abastir el Molí de la Canal del pati de la Carnisseria, a la paret del Castell. Abans de ser aixecat, l’aigua passava arran de terra i en construir-se el molí va ser necessari elevar el nivell del rec per tal de cobrir-ne el cup.
En una de les parets hi figura una làpida commemorativa amb un text escrit en llatí que fa referència a les obres de revestiment de pedra del Rec que, començades el 1539, es donen per acabades l’any 1555, època en la qual el propi aqüeducte degué ser restaurat.
31T 343696 UTM 4564411
A la làpida i consta un any en llatí que passarem a decimal per tal de conèixer les dades de la següent coordenada.
31T 343B42 UTM 4C644AA
Els Molins
L’existència dels molins fariners al terme de la Selva ja és documentada el 1209, cosa que fa suposar que la seva construcció pot ser fins i tot anterior a la carta de repoblació de la vila (1165).
Hi ha constància de deu molins hidràulics, de la majoria dels quals encara se’n conserven les restes, especialment els cups o cacaus. A la Riera hi havia el del mas de Moixó (dit, també, d’Huguet o d’Arnau Carbó), el de Ramon i Bernat Aluder, el de Joan Barcelona, el d’en Muntanya i el Molí del Pont o de la Porta. Més pròxims al nucli urbà, a l’anomenat, precisament, camí dels Molins, el de Més Amunt o de Baiget, el del Mig o de Saforcada i el de Més Avall o del Rovellat. Al nucli urbà, dins muralles, hi havia el de la Canal i el del Soterrani o de la Volta, conegut al s. XIX com Molí de Caselles.
Els molins de la Riera van deixar de funcionar cap al segle XVII tret del del mas de Moixó que encara estava en ús el 1835. Els del camí dels Molins consten en funcionament el 1840. El de la Canal, construït el s. XIV, va passar a ser molí de pólvora i de vernís el 1534 fins al seu enderrocament l’any 1615.
La següent coordenada la treurem de l'any en que el Molí del Rovellat va ser donat al comú de la vila pel paborde, Roger de Miralpeix.
El paborde era el prepòsit o administrador general del capítol. Era un canonge nomenat per l’arquebisbe per a representar-lo en la jurisdicció civil i criminal que tenia sobre els habitants de la vila. Ell, a la vegada, i en representació del senyor, nomenava el batlle.
31T 3C20C0 UTM 45655DC
El Pont Alt
L’anomenat Pont Alt és l’obra més visible del Rec que condueix l’aigua a la vila de la Selva del Camp. És una esvelta construcció de pedra lligada amb morter amb un arc de carpanell, que es va construir per traspassar l’aigua d’un costat a l’altre tot salvant el llit de la Riera. Medeix ABCD m d’alçada i 57 m de llargada.
Tradicionalment conegut com el pont dels moros, ja és citat en un document de l’any 1209 com a pont superiur (pont major). A una de les parets hi figura una placa commemorativa de la seva restauració el 1567.
La següent coordenada la treurem de l'alçada que fa el pont.
31T 34A86C UTM 4565C2A
La Resclosa i el Pont Sec
La canalització de les aigües és una obra que no es pot datar exactament, però al llarg del segle XIII es troben moltes referències documentades.
La Resclosa recull l’aigua de la Riera, i , pel Pont Sec és conduïda cap al Rec de la vila. Per damunt del pont de pedra parabòlic són visibles les restes del cacau del molí del Pont o de la Porta, que el 1285 era d’en Joan Mulné.
La següent coordenada la treurem de l'any en que el Molí del Pont era d'en Joan Mulné.
31T 34063D UTM 456617C
La Peixera i el Pantanet
Al llit de la Riera es poden veure les restes d’una primitiva resclosa coneguda com la Peixera on s’inicia la canalització d’obra del Rec de la vila.
Uns metres més amunt es conserva la fàbrica del Pantà, una obra hidràulica començada el 1739 i abandonada dos anys més tard. Aquesta obra fou determinada pel Comú, autoritzada per l’arquebisbe , senyor i baró de la vila, essent dirigida pel mestre major Miquel Malet, els seus fills i diversos mestres d’obra. Els costos foren de l’ordre de ABCD lliures.
La següent coordenada la treurem del valor dels costos de la fàbrica del Pantà
31T 34D418 UTM 456A986
Les tres Aigües
En aquest indret comença pròpiament la riera de la Selva. És anomenat les Tres Aigües perquè hi conflueixen tres barrancs amb els seus cabals: el del Gatellar, provinent de mas Ripoll i els del Salt i de la Font Major, que neixen al terme de l’Albiol.
Dalmau d’Avinyó i la seva esposa Berenguera, senyors del terme de l’Albiol per donació de l’arquebisbe Hug de Cervelló, l’any ABCD van vendre als habitants de la Selva el dret d’empriu de tots els recursos naturals, dels qual el més valuós era l’aigua que naixia a les font d’aquell terme i que transcorrien per la vall de la Selva.
Antigament, una vegada l’any, els habitants de la Selva eren cridats a participar a l’acte de l’empriu, que consistia, sobretot, a anar a fer la visura (vigilància) del curs de les aigües i a renovar simbòlicament el dret d’explotació dels recursos del terme de l’Albiol.
El poble era congregat al pati de la Carnisseria i d’allí, amb bandera i tambor, es procedia a resseguir el curs de la Riera passant per les diverses fonts, com testimonien diferents documents conservats a l’Arxiu Històric Municipal de La Selva del Camp.
La coordenada final la treurem de l'any en que Dalmau de Avinyó i la seva esposa Berenguera, van vendre als habitants de La Selva el dret d'empriu de tots els recursos naturals.
La suma d'l'any (A)+669 seran els quatre digits que falten a la coordenada per averiguar on es troba el catxé final.
31T 34 A+669 UTM 4565704
|